Un montaje con una imagen de Carles Puigdemont de fondo y las principales cabeceras catalanas
Portades

Les notes secretes de Puigdemont per a Sánchez

La documentació confiscada a Rodríguez Zapatero descriu el desengany del líder de Junts amb el Govern. La ruptura va obeir als retards en l'amnistia. Més policia, menys delictes

En portada: El consistori de Girona salta pels aires: Junts ultima la ruptura

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Setmana Puigdemont. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resol dijous sobre la llei d'amnistia. Es tracta de dilucidar si el finançament del procés independentista (malversació) va atemptar contra els interessos financers de la UE i si els delictes de terrorisme que s'atribueixen als Comitès de Defensa de la República (CDR) es poden amnistiar.

Tothom dóna per fet que la justícia europea avalarà la llei d'amnistia d'una manera clara i cristal·lina. I que llavors s'obrirà la finestra d'oportunitat per tancar l'últim capítol de l'última temporada d'aquesta sèrie ja tan passada de moda, El Procés.

Per desgràcia, no serà així. La sentència del TJUE haurà de passar al Constitucional i encara hi haurà recurs del Tribunal Suprem si les tesis de la justícia europea li són adverses. El sidral jurídic és de tals dimensions que l'aplicació de l'amnistia per als principals líders de l'aixecament podria no estar llesta fins a finals d'any.

Mentrestant, Puigdemont espera a Waterloo i Sílvia Orriols, l'alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana segueix acaparant vots virtuals a les enquestes a l'espera que les pròximes eleccions municipals confirmin l'enfonsament de Junts, el partit hereu de Convergència després del parèntesi del PDeCat.

Destaca a la premsa la informació d'El Mundo sobre la documentació tramesa per Junts al president del Govern, Pedro Sánchez, en què es queixava dels incompliments del Govern i de les dilacions judicials sobre l'amnistia.

Mentrestant Puigdemont es relamia amb el seu suposat poder sobre el Govern, Sánchez el torejava amb una suficiència esparverant.

"Les notes secretes que Zapatero va lliurar a Sánchez: Junts va trencar amb el Govern per utilitzar Pumpido per enganyar-los", destaca l'obertura del diari d'Unedisa.

Al sumari s'hi diu que el partit independentista "va culpar per escrit el PSOE de dilatar l'aval del Constitucional a l'amnistia i manipular la Fiscalia perquè no retirés el seu suport a Sánchez. Aquesta informació va ser reportada al president per Zapatero".

La peça ve signada per Esteban Urreiztieta i comença així: "Junts per Catalunya va acusar per escrit el Govern de Pedro Sánchez d'utilitzar el Tribunal Constitucional per blindar el seu suport a l'Executiu enganyant la seva cúpula amb promeses de resolucions de la Cort de Garanties que mai van arribar o ho van fer amb més d'un any de retard. Així mateix, li atribueix un «paper passiu o fins i tot obstructiu» perquè la Fiscalia de l'òrgan que presideix Cándido Conde-Pumpido boicotegi el retorn immediat de Carles Puigdemont".

La portada d'EL Mundo d'aquest dilluns

La portada d'EL Mundo d'aquest dilluns Kiosko.net

"El partit independentista va enviar un informe secret al PSOE després de la ruptura del pacte d'investidura el passat mes d'octubre. En aquest document va situar com un dels motius de la retirada del seu suport haver estat enganyat per l'Executiu en l'aprovació i aplicació de la llei d'amnistia amb un «ball de dates» constant amb el qual, segons els secessionistes, es va intentar mantenir el suport parlamentari dilatant les resolucions per consumir el màxim possible de legislatura sense que els separatistes tinguessin capacitat de trencar".

"Segons ha pogut saber El Mundo, aquest document, que va ser lliurat per la formació independentista als socialistes a través dels mediadors de les reunions de Suïssa, coordinats a través de la fundació Henri Dunant, dedica un dels seus quatre apartats a la llei d'amnistia".

"En ell descriu com inicialment el Govern, al qual l'informe es refereix com «la part espanyola», es va comprometre amb Junts que l'òrgan presidit per Cándido Conde-Pumpido avalaria immediatament, ja al juny de 2024, tot just un mes després de la seva aprovació al Congrés, la norma que esborrava els delictes de l'1-O i sostenia Sánchez al poder amb un marge de dos vots".

"Afegeix Junts que en les reunions mantingudes amb el PSOE, els interlocutors dels quals van ser principalment l'exsecretari d'organització Santos Cerdán i l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, es van anar fixant per part dels socialistes diverses dates per a l'anhelada resolució del Constitucional que es van anar incomplint sistemàticament".

"Així, reflecteix aquest document que en comprovar que l'aval no va ser alumbrat al juny, els interlocutors socialistes es van comprometre que arribaria al setembre d'aquell mateix any. Al passar els mesos sense que es consumés aquest compromís, el PSOE va assegurar que el pronunciament no passaria de desembre".

I: "Els compromisos incomplerts es van estendre, subratlla Junts en el seu informe, al llarg de 2025, arribant a insistir l'equip negociador del PSOE a Suïssa que de març d'aquell any no passaria el dictamen definitiu del Constitucional. Sol·licitant, per tant, als polítics catalans que havien de tenir paciència alhora que reiteraven en tot moment que la resolució seria positiva i permetria automàticament el retorn a Espanya del pròfug Puigdemont".

De manera que la "part espanyola" supera el tercer any de legislatura amb Cerdán i Zapatero fora de joc, Sánchez a Moncloa i Puigdemont esperant el moment de tornar a Espanya.

I arran d'aquesta espera, a La Razón avisen que "Puigdemont confia en el TJUE, però el Constitucional no decidirà abans d'octubre".

Portada de La Razón d'aquest dilluns

Portada de La Razón d'aquest dilluns Kiosko.net

Escriu Ricardo Coarasa: "El veredicte de la Justícia europea sobre l'amnistia i el seu encaix en el dret comunitari no precipitarà el retorn de Carles Puigdemont. El proper dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà sentència i resoldrà els dubtes plantejats per l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes sobre l'adequació de la polèmica norma en el Dret de la Unió en relació amb la desviació de fons públics i el terrorisme".

"Però encara que la cort de Luxemburg aclareixi el camí de l'amnistia a Europa --concloent que no es va tractar d'una amnistia, que no va comprometre els fons de la UE i que no vulnera la directiva europea contra el terrorisme--, aquesta decisió no tindrà un efecte dòmino immediat en el recurs d'empara de l'expresident que té pendent de resoldre el Tribunal Constitucional (TC). Un recurs que, precisament, busca anul·lar la negativa del Tribunal Suprem a amnistiar el líder de Junts pel delicte de malversació pel qual està processat".

Línies després, Coarasa assenyala que "no està previst --segons aquestes mateixes fonts-- que l'assumpte arribi al Ple en l'últim Ple abans de vacances, que se celebrarà a partir del proper dia 21. A l'agost resulta inviable, ja que l'activitat del TC recau en una Sala de vacances conformada per tres magistrats. Un assumpte d'aquesta envergadura en cap cas es resoldria al marge del Ple".

"Després de l'aturada estival, el primer ple no es convocarà fins a mitjans de mes, expliquen les fonts consultades, i no sembla probable que sigui llavors quan els magistrats abordin la qüestió tot just arribar de les vacances. Així les coses, el normal és que els emparos es deliberin ja a l'octubre, o com a molt aviat en l'última sessió plenària del mes de setembre".

I: "En funció del que es demori el debat --la divisió entre magistrats progressistes i conservadors s'endevina tan enconada com en el cas del pronunciament sobre la llei d'amnistia--, la decisió del TC es podria conèixer ja a l'octubre o a la recta final de l'any. En cas d'estimar els emparos i anul·lar la negativa del Suprem a amnistiar Puigdemont (i, també, Oriol Junqueras i la resta de condemnats), la pilota estaria en mans del tribunal suprem, que podria optar per executar la sentència o acudir al TJUE per plantejar els seus dubtes sobre la seva interpretació de la malversació (com va fer l'Audiència de Sevilla després d'anul·lar el TC les condemnes pel frau dels ERE)".

És a dir, que hi ha partit, descompte, pròrroga i penals. De moment.

Més notícies. Un altre gran personatge català dels anys bojos, el diputat Gabriel Rufián, model de referència de l'esquerra segons la pròpia esquerra. Resulta que la seva proposta d'una plataforma per unificar totes les esquerres és com fer un pa com unes hòsties. No es podia saber.

A El Español destaquen que "L''operació Rufián' amb Sumar i Podem tindria 37 escons: 14 sortirien del PSOE, 10 de la dreta i 3 d'ERC i Junts".

Al sumari s'adverteix que "La candidatura encapçalada pel portaveu d'Esquerra no evitaria que PP i Vox aconseguissin una majoria absoluta àmplia amb 195 diputats".

Del text que signa José Andrés Gómez: "Segons l'última enquesta de SocioMétrica per a EL ESPAÑOL, la candidatura encapçalada per l'actual portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) absorbiria els 10 diputats que actualment tenen Sumar i Podem, li trauria 14 al PSOE i gratarien 10 a PP i Vox, a més de dos a ERC i un a Junts".

La cosa quedaria així: PP, 141 (-6); PSOE,89 (-14); Vox, 54 (-4); Rufián 37; Bildu 7 (0); ERC 7 (-2); Junts 5 (-2); PNV 5 (0); BNG 2 (0).

Canvi de terç. "Catalunya acapara el 40% de les ocupacions il·legals a Espanya tot i caure el 2025", assegura El País.

Portada d'El País d'aquest dilluns

Portada d'El País d'aquest dilluns Kiosko.net

Al sumari s'explica: "Les mesures preventives davant l'alarma social i la mediació obligada abans de denunciar als tribunals civils redueixen les denúncies".

El text és de Dani Cordero: "El fenomen de l'ocupació il·legal d'habitatges tendeix a reduir-se, però està lluny de desaparèixer i Catalunya segueix mantenint una dinàmica desproporcionada respecte a la resta de comunitats autònomes".

"L'any passat les denúncies per la via penal van caure un 15%, però segueix sent l'autonomia on el problema és més gran amb molta diferència: amb 5.913 demandes, concentra el 39,7% de les de tota Espanya (la seva població representa el 16%) i les seves quatre províncies són les que compten amb major proporció per cada 100.000 habitants, segons les dades d'usurpació i allanaments d'immobles que elabora el Ministeri de l'Interior".

"Als jutjats civils es van efectuar altres 377 denúncies per haver ocupat un pis sense consentiment del titular el 2025. Aquestes estadístiques, del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), mostren que són un 18,6% menys que un any abans i representen una de cada cinc de les que es produeixen a tot l'Estat".

"Aquestes estadístiques no tenen res a veure amb el desnonament que el passat 26 de juny van patir Jordi Galí i la seva família, que després de 22 anys van haver d'abandonar, desnonats, el seu habitatge al carrer de Marina de Barcelona. El seu cas, decidit també als jutjats, estava motivat per l'impagament del lloguer per la seva incapacitat econòmica. L'ocupació il·legal, en canvi, es refereix a l'entrada en un habitatge sense contracte ni permís dels propietaris, no a l'incompliment o a la finalització de contractes".

"La millora de la situació que mostren les estadístiques respon a motius diversos, segons coincideixen diferents fonts consultades. En el cas de les usurpacions de pisos buits i allanaments d'habitatges no buits (són primeres o segones residències i representen al voltant d'un 10% del total dels casos), la raó es troba en què els propietaris cada vegada adopten més mesures de seguretat davant l'alarma social que genera el fenomen a Catalunya. També a Espanya, on la xifra ha caigut un 9%".

I: "En el cas de les ocupacions denunciades per la via civil, que és l'estadística que més tenen en compte les entitats socials per explicar les ocupacions de famílies vulnerables, la caiguda podria tenir la seva explicació en l'entrada en vigor a l'abril passat dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (més coneguts per les seves sigles MASC), un mecanisme que obliga, amb mediació, a buscar un pacte entre litigants abans de presentar denúncia als jutjats".

La portada de La Vanguardia d'aquest dilluns

La portada de La Vanguardia d'aquest dilluns Kiosko.net

Per tancar el resum, una notícia absolutament sorprenent. Compte amb aquest titular d'El Periódico: "La pressió policial contra les bandes de carteristes al metro de Barcelona fa baixar els delictes un 40%".

De manera (ironia) que dedicar més policies i més esforços a lluitar contra el crim és més eficaç per reduir els delictes que dedicar més policies i més esforços a lluitar contra el crim. Extraordinari.

La informació és de Germán González. Destaquen aquestes línies: "Els furts constitueixen el 85% dels delictes que es cometen a la xarxa de transport públic. Habitualment es roba aprofitant el descuit, però també hi ha lladres violents, que arranquen telèfons mòbils de les mans abans de sortir corrents".

"Un d'ells va ser detingut fa dues setmanes pels Mossos d'Esquadra després de cometre vuit robatoris entre maig i juny a la mateixa estació de metro, Badal, de la línia L5. Sempre amb el mateix sistema: captava una víctima, sempre dones, que estiguessin amb el mòbil i en obrir-se les portes de l'estació li l'arrencava de les mans i sortia corrents".

"Davant la inseguretat que provoquen aquest tipus de delictes al transport públic, ja que qualsevol pot patir-lo, els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb policies locals i vigilants de seguretat de Transports Metropolitans de Barcelona, van posar en marxa fa mesos un pla operatiu específic que va intensificar la vigilància i el patrullatge al metro, ferrocarrils, trens i autobusos. Ho fan tant amb agents uniformats, per dissuadir els lladres, com de paisà, per atrapar-los".

I: "Fins al moment, els resultats parlen per si mateixos. Al metro i Rodalies la delinqüència ha baixat un 38% entre els mesos de gener i maig d'aquest any respecte al mateix període de 2025. A la xarxa d'autobusos la caiguda de denúncies també és “molt significativa”, segons Mossos, amb una reducció del 39,6% en els primers cinc mesos de 2026".

Qui s'havia d'imaginar que posant més policies a l'espai públic es podia combatre el delicte. De bojos.

13 de juliol, dia mundial del Rock, dia internacional del Sarcoma, dia internacional del Director d'Orquestra i dia internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat.

Santoral: Enric emperador, Teresa dels Andes, Sara abadessa, Turiavo, Silas, Esdras, Miropa de Quios, Clelia Barbieri, Eugeni de Cartago i Josep Wang Guiji.