El partit dels Fernández i Illa, amb Sánchez

Dissabte d'intensitat política. Congrés del PP de Catalunya, comitè federal del PSOE a Madrid, homenatge a Jordi Pujol i manifestacions de l'Orgull LGTBI. Tot plegat amanit amb un nou tiroteig al barri del Bon Pastor de Barcelona, la nova Sin City.

La xafogor no fa efecte als nostres representants públics, sempre disposats a pujar la temperatura política uns quants graus si això els convé. Pedro Sánchez resisteix. Disposa del ferm suport de Salvador Illa, el president de la Generalitat que aquest proper dijous tirarà endavant els seus pressupostos al Parlament.

Alberto Núñez Feijóo, per la seva banda, demana a Junts que premi el botó de la moció de censura mentre la facció catalana del seu partit ungeix a Alejandro Fernández al capdavant de la presidència, on hi és des de 2018. Ja no és un president interí ni a qui li quedin dos telenotícies. Gènova i Urgell (els carrers on hi ha les seus del PP a Madrid i Barcelona) han resolt les seves diferències.

El PP de Catalunya és el partit dels Fernández ja que Juan Fernández ha estat designat secretari general en substitució de Santi Rodríguez. El moviment suposa l'ascens de Lorena Roldán a la portaveu del grup al Parlament.

I el veterà Jordi Pujol, 96 anys complerts el passat 9 de juny el contemplen, rep l'agraïment de les joventuts de Junts que abans eren les de Convergència.

Al gra, "Feijóo i Fernández impulsen el PP a Catalunya oferint-se com 'l'alternativa al nacionalisme' i per 'treure Sánchez de La Moncloa'", assenyala un titular d'El Mundo.

Al sumari s'explica que "El líder del partit eleva el to i acusa el president socialista de governar en contra del Congrés: 'Això no és democràtic, és propi d'un caudillisme que a Espanya no es veia des de fa 50 anys'".

La peça és de Cristina Rubio: "Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández han estat els grans protagonistes del congrés del PP català, un conclave que han aprofitat per impulsar el partit a la comunitat oferint-se clarament com l'"alternativa" al nacionalisme i al socialisme, i alhora ser la clau per "treure Pedro Sánchez de La Moncloa"".

"Un triple missatge que ha travessat el gruix dels seus discursos —i de la ponència ideològica aprovada per a aquest nou cicle— i que coincideix amb la convulsa situació del PSOE i les múltiples causes judicials que assetgen el Govern i l'entorn del president".

"Feijóo ha filat un discurs en clau catalana, però amb la vista posada en les properes eleccions generals, dues idees que ha entrellaçat amb una mateixa causa comuna: "la decadència i mala gestió" dels diferents governs socialistes, tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya".

""La remuntada que vam fer passant de tres a quinze escons al Parlament, de dos a sis al Congrés és el punt de partida", ha diagnosticat el president del partit sobre la representació del PP català a ambdues cambres. "Si aconseguim 12 diputats de Catalunya al Congrés el canvi està assegurat. Vull que sigueu la clau que tregui Pedro Sánchez de la Moncloa", ha clamat davant la plana major de la formació".

"És a dir, Feijóo veu clau Catalunya per assolir la presidència i desbancar el PSOE del poder, i ha demanat al partit "sortir a l'atac" i "picar portes" per arribar "primers" i transmetre de "forma nítida el missatge". El líder popular també s'ha dirigit explícitament als catalans de "centre" i de "centre dreta", ha presentat el PP com "casa seva", l'"alternativa a la corrupció" associada al socialisme i a la "decadència" associada al nacionalisme. "Volem que Catalunya torni a ser el que era abans del nacionalisme i el socialisme"".

Línies després Rubio escriu que "sobre Sánchez, Feijóo ha elevat el to coincidint amb el Comitè Federal del PSOE i ha acusat el president del Govern de governar contra la voluntat del Congrés després de la moció aprovada amb PP, Vox, Junts, CC i UPN que reclama una moció de confiança: "Això no és democràtic, és propi d'un caudillisme que a Espanya no es veia des de fa 50 anys"".

I: ""El senyor Salvador Illa, en lloc de combatre d'arrel la crisi moral de Catalunya, ha decidit xipollejar-hi amb els seus socis o directament liderar-la amb els seus amics Sánchez, Zapatero, Koldo, Ábalos, Cerdán, Salazar, el Chili, i aquí només falten el Vaquilla i el Torete. Quina tropa, quina banda!", ha criticat per la seva banda Alejandro Fernández".

A la nota s'explica també que Alejandro Fernández ha obtingut el 97,51% dels vots. En contra de l'agitada i turbulenta història del partit a Catalunya, el congrés ha estat d'una placidesa absoluta, sense enfrontaments ni disputes familiars.

De la contrapart en parla El Nacional. "Illa esquiva la crisi al PSOE sense abandonar Sánchez mentre afronta el repte clau de la legislatura", assenyala un titular d'aquest mitjà.

Al subtítol s'explica que el president català "Manté el suport al líder del PSOE enmig d'una crisi que amenaça d'eclipsar l'aprovació dels seus pressupostos".

La crònica és de Marta Lasalas i destaquen aquestes línies: "El suport d'Illa a Sánchez continua inalterable. El president de la Generalitat i primer secretari del PSC manté el seu aval sense embuts. En l'últim consell nacional del PSC, a finals de maig, va descriure Sánchez com un "referent moral i de dignitat"".

"La setmana passada a la sessió de control al Parlament, el president tampoc va dubtar quan el popular Alejandro Fernández el va desafiar a posar la mà al foc per Sánchez. "El millor president del Govern que ha tingut Espanya", va sentenciar davant l'hemicicle. Per si algú tenia algun dubte, aquest dissabte ha escenificat el seu suport davant el Comitè Federal del PSOE".

"Tot això malgrat que el president ha sentit caure molt a prop els obusos judicials que assetgen Sánchez. PP i Vox han intentat vincular Illa amb insistència en el cas Mascarillas a través d'una empresària xinesa, Xiaojuan Li, en cerca i captura per haver venut material defectuós al Ministeri de Sanitat quan el president ocupava aquella cartera. "No tinc ni punyetera idea de qui és el Chilli", va arribar a respondre Illa al popular Alejandro Fernández".

Paràgrafs després, la peça assenyala que "també el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha interrogat aquest dissabte Illa durant la seva intervenció al congrés dels populars catalans sobre el seu suport a Sánchez. Fins i tot li ha retret l'excessiva subordinació del PSC al PSOE. "No sé què deu el senyor Illa al senyor Sánchez. No sé per què li dona suport incondicionalment; no ho sé. No sé per què fa el que Sánchez li obliga. El que sí sé és que quan es parla molt d'autonomia de Catalunya, home, una mica de distància respecte Sánchez hauria d'adoptar el PSC", ha ironitzat".

"Tot això amenaça d'eclipsar la setmana vinent un dels fets més importants que aconseguirà el Govern d'Illa, l'aprovació d'uns pressupostos de la Generalitat per primera vegada des de 2023. En arribar al Govern a l'agost de 2024, Illa va descartar presentar els comptes per aquell any i va decidir apostar per impulsar els de 2025. Tanmateix, tampoc ho va aconseguir en l'exercici següent ni va aconseguir tancar els pressupostos d'aquest any abans de l'1 de gener, com marca la llei".

I: "Els pressupostos que dijous haurà de ratificar el ple del Parlament ascendeixen a 49.162 milions d'euros, la qual cosa representa un 22% més respecte als últims comptes aprovats, fa tres anys, i un 10,3% en relació amb els comptes prorrogats el 2025 i amb les ampliacions de crèdit. Tanmateix, més enllà de les grans xifres, representarà una bocanada d'oxigen per al Govern d'Illa".

Després del PSC i el PP, el tercer en discòrdia, Junts, representat per la senyora Nogueras, que compareix en una entrevista a El País per insistir que "Sánchez ha de marxar o regalarà el Govern a l'extrema dreta".

Les preguntes van a càrrec de Marc Rovira:

Pregunta. Aquesta maniobra que s'ha batejat com a “via Starmer”, si es donés, quina utilitat tindria?

Resposta. És una proposta fruit de l'evolució del comportament que ha tingut Junts perquè, al cap i a la fi, som els que apliquem el sentit comú per davant de la gesticulació. Si posem context, després de l'acord per la investidura vam tancar alguns acords, però va arribar el moment en què el PSOE va deixar de complir.

El novembre de 2025 vam decidir trencar amb ells, però abans ja els havíem mostrat la carta de la qüestió de confiança. Es dona la circumstància que tothom parla molt, però aquí ningú fa res. Vam ser els primers que, en una sessió de control, vam demanar directament a Pedro Sánchez que convocés eleccions. Darrere nostre va venir el PNB i aquesta setmana fins i tot Sumar, que ha dit que el PSOE és un llast per al Govern.

P. Llavors, demanar a Pedro Sánchez que marxi i posi un altre en el seu lloc no respon a una reacció en calent?

R. Feia temps que ho estàvem madurant, perquè coincideixen dos elements: la ineficàcia i ineficiència de Sánchez i el seu Govern amb els acords que té tancats amb nosaltres i, a més, la línia vermella total que posa Junts a Vox. Molts obliden que si Vox no és avui al Govern és perquè Junts ho va impedir el juliol de 2023. I li diré més, davant la irresponsabilitat dels que s'anomenen bloc d'esquerres, hem estat els de Junts els que posem sobre la taula una proposta per impedir que l'extrema dreta arribi al poder. Pedro Sánchez ha de marxar o regalarà el Govern a l'extrema dreta. Serà l'únic responsable si Vox arriba al poder, perquè té l'opció de sortir, com va fer Starmer.

P. Quina confiança té que el seu pla tingui èxit?

R. Quan vam ser els primers a demanar-li eleccions, els socis de Sánchez ens van dir de tot. Avui, són aquests mateixos socis els qui posen en qüestió que ell segueixi, igual com qüestionen la viabilitat d'aquest Govern. És obvi que els nostres motius de fa un any i mig per demanar la qüestió de confiança eren els incompliments del Govern amb Catalunya. Després, s'hi van sumar els casos de corrupció i per això vam demanar eleccions. Aquesta corrupció, que és sistemàtica i natural a l'Estat espanyol i als partits espanyols, porta els socis de Sánchez a sumar-se a la nostra reclamació. Per tant, estic convençuda que pròximament veurem aquest gir. Potser és aviat perquè alguns diguin en veu alta el run-run que ja sona, però al partit socialista hi ha gent que qüestiona el lideratge de Sánchez.

P. Qui hauria de ser el relleu de Sánchez?

R: Aquest és un procés que s'ha de meditar, i el primer que ha de meditar-ho és el PSOE. Les eleccions o una qüestió de confiança depenen de Pedro Sánchez, però això depèn del seu partit. L'opció és sobre la taula, i ens consta que són uns quants els que no la llencen a les escombraries.

P. No tem que als ulls del seu electorat Junts sigui recordat com el partit que va sentenciar el Govern de la llei d'amnistia i del català al Congrés a favor de l'espanyolisme de PP i Vox?

R. Si hi ha llei d'amnistia és perquè Junts els va forçar a fer-la, i el català es parla al Congrés perquè, sense això, no els hauríem votat ni una coma. Quan vam negociar amb el PSOE la presidència del Congrés, Junts va posar sobre la taula l'exigència del català, allà i a Europa. La primera resposta va ser que això era impossible i, després, ens van oferir tenir el doble d'assessors dels que ens corresponien. Junts no ho va acceptar, ERC sí. Nosaltres mantenim la posició, sempre.

Més notícies. El nacionalisme està obstinat a restaurar la imatge de Jordi Pujol. L'operació va començar abans del judici (en què va resultar exonerat) i continua com una campanya de reivindicació del "llegat" del que va ser fundador i líder de Convergència.

Quant a l'homenatge, explica Vicenç Pagès a El Nacional que "amb 96 anys, Pujol no ha intervingut directament i el seu parlament ha estat llegit per la presidenta del consell nacional de l'organització, Carlota Monfort, davant militants i dirigents del món postconvergent".

"El discurs, de to reflexiu i amb voluntat de llegat polític i moral, s'ha presentat com "un homenatge a una causa molt més gran que tots nosaltres". Pujol ha repassat la seva trajectòria vital i política, marcada —segons ha recordat— per "moments d'alegria, d'èxit i també de dificultats", així com per errors i esperances acumulades al llarg de dècades de dedicació a Catalunya".

La peça de Pagès conclou així: "El discurs s'ha tancat amb una apel·lació directa a preservar aquesta esperança col·lectiva: "Els pobles que la perden acaben desapareixent". Amb aquest advertiment, Pujol ha volgut deixar un missatge final clar a les noves generacions: "La missió que us confio és que estimeu Catalunya"".

És el Papa de Catalunya, Jordi I.

Més històries. "Vaga a TV3: la plantilla, farta de l''endollisme' i irregularitats de la cúpula", destaca un titular de Vozpópuli.

Al sumari es diu que "El Comitè d'Empresa del canal convoca aturades parcials davant la contractació opaca de diferents càrrecs sense experiència televisiva".

La informació és d'Óscar Benítez: "El Comitè d'Empresa del canal ha convocat una vaga parcial per manifestar el seu "rebuig" a la gestió de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l'ens que administra TV3 i Catalunya Ràdio".

"Quins són els motius del rebuig? D'una banda, el Comitè denuncia que, durant els darrers anys ha estat testimoni de "nombrosos" nomenaments de càrrecs de lliure designació en processos de selecció i perfils professionals que no han comptat amb la participació ni l'aquiescència de l'organisme. Càrrecs que, a més, "no tenen cap experiència en ràdio ni televisió", la qual cosa ha posat en risc la "salut laboral" de la plantilla, segons el comitè".

"D'altra banda, denuncien la "manca de transparència" i la "vulneració sistemàtica" dels drets sindicals per part de la direcció en la seva interlocució amb la plantilla, posant "tots els obstacles possibles" a les comissions de treball i negant-se a facilitar informació a la representació legal dels empleats".

I: "Finalment, el Comitè protesta perquè es destinin recursos públics a empreses externes per desenvolupar la plataforma 3CAT —una de les grans apostes de l'ens— tot i que aquesta tasca ja es duia a terme "internament" —que, per altra banda, ha hagut de ser reconduïda per la plantilla davant les "disfuncions" detectades—".

Benítez inclou en el seu text un repàs als sous dels directius: "Les elevades xifres que percep la cúpula resulten, en si mateixes, significatives. Sigfrid Gras i Jordi Borda, per exemple, segons consta al Portal de Transparència del canal, perceben de l'erari públic 124.390,70 euros l'any; el mateix que la presidenta de la Corporació, Rosa Romà —a més, tots ells es van apujar el sou a l'estiu de 2024—. Per la seva banda, el vicepresident, els diferents 'consellers' i els directors de les diferents seccions —Organització, Gestió pressupostària, Empresa verda, Negoci i Màrqueting, etcètera— reben una assignació anual una mica menor, però també substancial: 112.511,28 euros".

Doncs enhorabona als afortunats. TV3, poca audiència però molts diners.

28 de juny, dia internacional de l'Orgull LGTBI, dia mundial de l'arbre, dia internacional de la Detecció Neonatal, dia mundial de la Fenilcetonúria, dia internacional del Piercing Corporal i dia del Ceviche al Perú.

Santoral: Ireneu de Lió, Argimiro de Còrdova, Heimerat de Hassungen, Joan Southworth, Pau I papa, Maria Du Zhaozhi i Vicenta Gerosa.