Fons Next Generation i blindatge del Tour

Coses que passen a la Catalunya que ha deixat enrere el procés. Captació de fons europeus, celebració del Tour, ampliació de l'estació de Sants... Els mitjans s'ocupen d'assumptes prosaics, quotidians, concrets i reals. Inversions, obres, projectes i esdeveniments que abans quedaven relegats per la república a tocar, el dret a decidir i les fal·laces arengues dels líders independentistes. Deu anys llançats a perdre.

Superada la fase de descompressió i amb els partits independentistes fora del Govern, les compareixences del president de la Generalitat, Salvador Illa, i dels seus consellers tenen a veure amb el dia a dia, els pressupostos, els plans i projectes i la gestió, que inclou des de l'ampliació de fons per a la dependència fins a la extinció d'incendis.

Abans també s'apaguen els incendis. Faltaria més. Però eren inevitables les polèmiques sobre la participació de mitjans aeris d'altres regions o sobre la presència de membres de la Unitat Militar d'Emergències (UME) sobre el terreny. Tot estava contaminat pel procés i les seves derivades.

"Catalunya capta més de 10.000 milions d'euros dels fons europeus de recuperació", destaca un titular d'El País.

Al sumari es diu que "Els recursos procedents de Brussel·les tenen un impacte del 6,2% del PIB, segons la Universitat de Barcelona".

Escriu Lluís Pellicer: "Tot just falten dos mesos per al final del primer gran programa europeu d'inversions i reformes que la Unió Europea va llançar per remuntar el sotrac de la pandèmia i fer front a les transicions verda i digital. Sis anys després d'aquell fita, Catalunya ha aconseguit captar més de 10.000 milions d'euros procedents d'aquest fons de recuperació, que es va batejar amb el nom de Next Generation EU, segons les últimes dades del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat".

"La quantitat previsiblement pujarà, ja que Espanya encara té per adjudicar prop de 22.000 milions d'euros, d'acord amb les últimes dades del Govern".

"Espanya i Itàlia van aconseguir el 2020 moure els seus socis de la UE, especialment els nòrdics, per desplegar un pla d'inversions i reformes inèdit fins aquell moment. Brussel·les sotmet els receptors de recursos a exàmens periòdics".

"Tot i així, quan ja s'albira el final d'aquest pla arriba el moment d'examinar tots els seus efectes. Algunes reformes, com la del mercat laboral, van tenir conseqüències molt visibles i gairebé immediates en reduir dràsticament la xacra de la temporalitat. D'altres són menys òbvies i requereixen ser examinades amb més calma".

"Un informe de la Universitat de Barcelona, els resultats provisionals del qual han estat difosos aquest divendres, assenyala que l'impacte dels fons europeus a Catalunya equivaldrà al 6,2% del Producte Interior Brut (PIB)".

"El document assenyala que l'efecte multiplicador d'aquests recursos és d'1,5 vegades, de manera que aquests 10.000 milions injectats a l'economia catalana acabaran traduint-se en un impacte de 15.000 milions sobre l'activitat".

"Els seus efectes, a més, es prolongaran al llarg del 2027 pel caràcter expansiu que té la inversió en infraestructures, recerca i desenvolupament a llarg termini. “Ens diuen les dades que probablement l'impacte no sigui d'avui, l'impacte serà també en el futur. En els pròxims anys, les empreses augmentaran un 15% de la seva facturació”, ha apuntat la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero".

"“Sis anys després, la conclusió és clara i ens podem sentir ben orgullosos. Catalunya ha liderat la captació de fons Next Generation EU”, ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha inaugurat la jornada 'L'impacte dels fons Next Generation a Catalunya', celebrada aquest divendres al Palau de Pedralbes i en què també han participat Romero; el director de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro; el director adjunt de Joint Research Centre de la Comissió, Carlos Torrecilla, i el director general d'Anàlisi Econòmica del Ministeri d'Economia, Eduardo Aguilar. “Quan Catalunya vol, Catalunya lidera”, ha afegit Illa".

I: "Les dades difoses per la Generalitat apunten que la recerca, el desenvolupament i la innovació van ser el sector productiu més beneficiat pels fons (1.748 milions), per davant dels serveis (1.328 milions) i la indústria (933 milions). A més, 3.924 milions han anat destinats a infraestructures de mobilitat, energia i hídriques. Les entitats socials i culturals han obtingut al voltant de 1.320 milions, dels quals destaquen els 574 milions per desenvolupar l'economia social".

Més notícies normals. "El Tour de França obligarà a desplegar 4.500 policies i a tallar diverses carreteres durant hores en les seves tres etapes a Catalunya", apunta El Mundo.

El text ve amb la signatura de Cristina Rubio: "El Tour de França obligarà a desplegar 4.500 policies a Catalunya i a tallar diverses carreteres durant hores en les seves tres etapes inicials a la comunitat, el 4, 5 i 6 de juliol. La primera serà una contrarellotge per equips pels carrers de la capital catalana (del Fòrum a Montjuïc); la segona serà una etapa d'anada i tornada entre la Ciutat Comtal i Tarragona; i la tercera sortirà de Granollers fins a les Angles, ja al Pirineu francès, i portarà els ciclistes a creuar tota Catalunya pel centre. La Generalitat calcula que l'impacte econòmic pot ascendir fins als cent milions d'euros".

"En clau de seguretat, els Mossos d'Esquadra no han detectat cap amenaça ni risc de boicot extraordinari de cara a aquesta edició del Tour de França, encara que duran a terme un important operatiu per garantir la mobilitat i seguretat d'equips, ciclistes, aficionats i ciutadans que es puguin veure afectats".

"En aquest sentit, hi haurà 3.600 agents del cos desplegats, més 900 policies locals repartits en les diferents localitats per on passa la gran ronda francesa. Els Mossos activaran totes les unitats en un dispositiu que comptarà amb Seguretat Ciutadana, Trànsit, Ordre Públic, Àrea i Canina, així com els Tedax i fins i tot efectius del GEI, el cos d'elit de la policia catalana".

I: "El dispositiu es coordinarà des del CECOR, el centre de comandament per a operatius d'aquestes característiques ubicat al complex central Egara, a Sabadell (Barcelona), dels Mossos. D'una banda, se centrarà en la seguretat d'escenaris on es preveu que hi hagi una gran afluència de persones; i, de l'altra, en la seguretat de la mateixa cursa i les qüestions relatives a la mobilitat".

Infraestructures. De la Sagrada Família a l'estació de Sants. Les obres interminables. A La Vanguardia s'anuncia que "El vestíbul de l'AVE a Sants serà el triple de gran i comptarà amb diverses plantes".

La peça és de David Guerrero: "El desmesurat creixement d'usuaris de trens d'alta velocitat en els últims anys ha evidenciat els problemes d'espai a l'estació de Sants. Encara que ara mateix tot estigui potes enlaire i costi imaginar-s'ho, les obres en què es troba immers aquest obsolet lloc han de posar-lo al dia i fer-lo més confortable".

"El resultat més vistós serà un espai més gran destinat a l'AVE: gairebé tres vegades més gran que ara, passant dels 3.700 metres quadrats actuals a 10.200, amb dues zones diferenciades, una per a les sortides i una altra per a les arribades".

"Es segueix així el model que ja funciona a les grans estacions madrilenyes com Atocha i la recentment renovada Chamartín. A l'estret espai on s'aglomeren els viatgers després de passar els controls de seguretat i abans de pujar al tren, allà on es formen llargues cues que es creuen entre elles, es crearà una nova zona més còmoda per als que arriben a Barcelona".

"Al davant, on fins ara hi havia una gran cafeteria i establiments comercials, es crearà el nou vestíbul de sortides que comptarà amb dues plantes per fer més àmplia i agradable l'espera fins poder accedir al tren, un dels grans dèficits de l'estació en què l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) està executant les obres amb una inversió al voltant dels 150 milions d'euros".

"La zona d'alta velocitat serà l'espai més cridaner vist des de fora ja que guanyarà alçada i tindrà fins a tres plantes. L'última serà de serveis tècnics, inaccessible per als viatgers, mentre que la segona acollirà la sala Club de Renfe i possibles espais VIP que vulguin incorporar altres operadors com Iryo, que en un primer moment oferia aquest complement en un hotel proper, tant a Barcelona com a Madrid. La primera planta serà accessible des del nivell de l'hotel Barceló Sants".

"També guanyarà espai el vestíbul de Rodalies, que seguirà al mateix lloc que ara però sent gairebé el doble de gran, passant dels 2.600 metres quadrats actuals a uns 4.400. La mida la guanyarà cap a la plaça Països Catalans, des d'on fins i tot hi haurà una nova línia de validadores per donar un accés més directe des de l'exterior als passatgers. Aquesta és precisament la zona d'obres més avançada, amb uns pilars alçats sobre els pilars subterranis de les andanes, en els quals no s'actua en aquesta obra de transformació integral de l'estació de Sants".

I: "Sí que ho fa, i de manera important, a l'exterior, on també es troben avançats els treballs a la plaça Països Catalans. Els responsables de l'obra confien que sigui la primera peça finalitzada a finals de aquest mateix any. Les estructures d'Albert Viaplana i Helio Piñón estan sent restaurades perquè recuperin la seva imatge inicial i aportin una mica d'ombra a una de les places dures per excel·lència de la capital catalana".

Informació local de la capital catalana. "Barcelona fa el primer pas per dotar de pistoles táser la Guàrdia Urbana: l'objectiu és que estiguin operatives abans d'acabar 2026", assenyala un titular de La Razón.

Al sumari s'explica que "El PSC, Junts i Vox voten a favor d'una proposta del Partit Popular a l'Ajuntament de la capital catalana".

El text és d'Alejandro Salinas: "Durant el penúltim plenari abans de les vacances d'estiu, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat, amb els vots favorables del Partit Popular, el PSC –govern municipal–, Junts i Vox, presentar "un reglament de dotació i ús dels dispositius conductors d'energia per part de la Guàrdia Urbana"".

"En concret, la proposició presentada pel PP insta el govern municipal a presentar en ple, "en un termini màxim d'un mes", un text per dotar d'aquestes pistoles la policia local. A més, exigeix a l'executiu de Jaume Collboni que iniciï la licitació per adquirir aquests dispositius i que estiguin operatius "abans d'acabar l'any 2026"".

I és que ja se sap que les coses de palau van a poc a poc.

Segueix el text de Salinas: "Al llarg d'aquesta setmana, el govern local ja havia mostrat la seva predisposició a reprendre el debat sobre les táser a l'Ajuntament. En primer lloc, l'alcalde de la ciutat va assegurar dimarts que "no entenia per què la Guàrdia Urbana no pot tenir táser com les tenen altres policies locals"".

"En aquest mateix sentit, la primera tinenta d'alcalde, Laia Bonet, va defensar a Betevé que aquestes pistoles "poden ajudar en termes de dissuasió i de prevenció". Per la seva banda, Junts va recordar dimarts que si Collboni els "hagués fet cas" l'estiu passat –quan Junts va votar en contra de la proposta–, la policia local de Barcelona ja disposaria d'aquestes pistoles".

I: "Així les coses, el debat sobre la proposició popular es preveia amb quatre grups a favor de la proposta però amb el dubte de si aconseguirien posar-se d'acord. En aquest context, el text del PP ha estat finalment transaccionat amb el govern municipal, lligant així els vots favorables del PSC abans del debat. A la proposició, es detalla que la pròpia Guàrdia Urbana "va identificar, només l'any 2023, aproximadament 150 intervencions en què un dispositiu d'aquestes característiques podria haver estat útil".

Notícies per als nostàlgics del procés. "La Comissió de la Dignitat denuncia a l'Estat: “Manté com a botí arxius catalans saquejats per Franco”", assenyala un titular d'El Nacional.

Al sumari s'indica que "l'entitat afirma que Cultura incompleix la llei del retorn dels documents de l'arxiu de Salamanca".

Escriu Mayte Piulachs: "La Comissió de la Dignitat ha denunciat que el Ministeri de Cultura “manté com a botí de guerra” arxius que va confiscar el dictador Franco a la Generalitat de Catalunya, ajuntaments i altres institucions del país, tot i que ja fa 21 anys de la llei de retorn dels documents de Salamanca i quatre de la llei de memòria democràtica espanyola, que qualifica de “víctimes” d'aquest “saqueig” les entitats catalanes".

"El coordinador de l'entitat, Josep Cruanyes, ha explicat aquest divendres que fan pública aquesta denúncia de l'incompliment del ministeri, que dirigeix Ernest Urtasun, en comprovar que no ha fet res, tot i que els van facilitar informació i documentació per executar-ho".

"A partir d'aquest impuls de la comissió, representants de la Generalitat i del Ministeri han celebrat reunions per fer-ho realitat. No obstant això, des de 2022 no s'han retornat més documents confiscats, i en aquell cas l'Estat espanyol va ser instat a fer-ho per una resolució del Tribunal Suprem, recorda Cruanyes".

"És a dir, l'Estat espanyol reté encara a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca més de 30.000 documents que van ser confiscats durant l'ocupació franquista de Catalunya l'any 1939 i que van servir per a la repressió de la dictadura, tot i que una llei de l'any 2005 l'obliga a retornar-los. “El govern del PSOE manté la mateixa oposició que la del PP”, ha declarat el coordinador de la Comissió de la Dignitat a ElNacional.cat".

Línies després es dona compte d'una peculiar nota de la Comissió adreçada al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, de l'esquerra de Sumar: "“Senyor Urtasun, si no hagués guanyat Franco, tots aquests documents estarien als arxius catalans i la competència de la policia i justícia hauria retornat a la Generalitat. Amb la seva actitud està col·laborant al ressorgiment del neofranquisme de l'Estat, que encara considera entitats vençudes les institucions catalanes, perquè són tractades com a tals”, manifesta la comissió adreçant-se al ministre i portaveu de Sumar en un comunicat".

27 de juny, dia internacional de la Sordceguesa, dia de les Microempreses i les Petites i Mitjanes Empreses, dia mundial del Microbioma, dia de la prova del VIH a Espanya, dia internacional de la Pinya i dia mundial dels Barrufets.

Santoral: Cirili d'Alexandria, Anecte de Cesarea, Zoil de Còrdova, Ariald de Milà, Gudena de Cartago, Joan de Chinon, Samsó de Constantinoble i Tomàs Toan.