Jaume Collboni en 'Primeras Planas'
Portades

Collboni, el risc de l'èxit i idil·li entre PP i Junts?

La Generalitat buscarà les persones que tenen dret a ajudes però que no saben com demanar-les. Collboni presumeix que Barcelona recupera el seu prestigi.

En portada: Hisenda ofega tres històriques fundacions sanitàries catalanes, una d'elles creada el 1313

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Cap de setmana explosiu en el pla judicial. El jutge Peinado li ha tret el passaport a Begoña Gómez, esposa del president del Govern. Fenomenal escàndol. Al PSOE exclamen "¡lawfare!" i es pregunten a qui se li ocorre imaginar la senyora Gómez fugint d'Espanya.

El president del Govern, Pedro Sánchez, planeja un calendari en què el judici a la seva senyora és un element de menor relleu. Sembla que la intenció del líder socialista és convocar entre febrer i març, una vegada li tombin els pressupostos.

L'impacte d'unes eleccions generals dos o tres mesos abans que les municipals i en alguns territoris també autonòmiques prefigura un escenari infernal de campanyes, gires, desembarcaments i alunissatges dels nostres estimats polítics.

Sílvia Ventosa, hija de la artista y responsable del Archivo Aurélia Muñoz

Si es compleixen aquestes projeccions, la cosa començarà a rodar després de l'estiu. Mentrestant, i a Catalunya, el Govern de la Generalitat acaba de reparar en el detall que les ajudes socials de vegades no arriben als seus destinataris pel senzill detall que per a la seva gestió es necessiten mitjans i coneixements. És a dir, que no es pot reclamar a un pobre del carrer que ell mateix es gestioni l'ingrés mínim vital. I com que és pobre, doncs no té amb què pagar-se un gestor que li tramiti la paga. De calaix.

"El Govern destinarà 30 milions per detectar famílies vulnerables que no saben accedir a les ajudes socials", destaca un titular d'El País.

En el sumari es diu que "El Departament de Drets Socials aspira a incorporar unes 20.000 persones en tres anys al sistema de prestacions".

Portada d' 'El País' del 21 de juny de 2026

Portada d' 'El País' del 21 de juny de 2026

Bé, el que seria lògic és que 20.000 persones deixessin de necessitar ajuda en tres anys, però donades les circumstàncies, està bé que la conselleria es preocupi pels ignorants digitals.

El text és de Bernat Coll: "La Generalitat posarà en marxa a partir de setembre un programa dotat amb 30 milions d'euros per combatre la pobresa infantil als barris més vulnerables de Catalunya. La iniciativa, segons ha pogut saber El País, pretén localitzar famílies amb menors a càrrec que compleixen els requisits per accedir a prestacions socials com la renda garantida de ciutadania (RGC) o l'ingrés mínim vital (IMV), però que per diferents motius no les perceben".

"El projecte, anomenat Barris per Créixer, busca acompanyar aquests llars per superar les barreres administratives que avui impedeixen a milers de persones accedir a ajudes a les quals tenen dret".

Rafael Gumucio

Paràgrafs després Coll indica que "el Govern confia a reduir aquesta xifra (el nombre de persones que no reben les ajudes a les quals tindrien dret) identificant famílies vulnerables que avui romanen fora del radar dels serveis socials i desconeixen els recursos als quals poden accedir.

“Un dels principals problemes del sistema de prestacions és que moltes persones no saben que tenen dret a elles, i això ho fa menys efectiu, especialment per combatre la pobresa infantil”, sosté Martínez Bravo".

"El fenomen, conegut en la bibliografia com non take up, afecta entre un 25% i un 30% de les persones amb dret a la renda garantida, al 67% dels potencials beneficiaris de l'ingrés mínim vital i al 79% dels que podrien percebre el complement d'ajuda a la infància, segons les estimacions del Departament".

Pantano de Vallforners

I: "La incorporació de nous beneficiaris no hauria de veure's limitada per restriccions pressupostàries. Tant l'ingrés mínim vital, finançat per l'Estat, com la renda garantida de ciu

dadanía són prestacions reconegudes com a drets subjectius per a aquells que compleixen els requisits. “Totes les persones que tenen dret a una prestació han de rebre-la. No hi ha una limitació pressupostària”, afirma".

Més històries. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acaba de complir tres anys en el càrrec i és objecte d'una entrevista a La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' del 21 de juny de 2026

Portada de 'La Vanguardia' del 21 de juny de 2026

"Jaume Collboni: “Cal gestionar l'èxit de Barcelona perquè no vagi en contra dels seus veïns”", s'anomena la peça.

Les preguntes són d'Enric Sierra i Ramon Suñé:

P: Visita del Papa, sortida del Tour de França… Barcelona sembla haver-se donat una injecció d'orgull. On ens porten aquestes grans celebracions?

R: Els barcelonins ens ho mereixíem. Després d'uns anys molt complicats, mereixíem tornar-nos a veure a les pantalles i reconèixer-nos com una ciutat que es projecta en positiu al món. Barcelona no necessita promoció, el que necessita és recuperar la seva reputació. La culminació de la torre de Jesús ens ha fet tocar el cel, però jo tinc l'obligació de tocar de peus a terra, d'afrontar uns reptes molt importants, començant pel de l'habitatge i el dret a quedar-se a la ciutat.

Servicio de urgencias del hospital Joan XXII de Tarragona

P: Barcelona no necessita promocionar-se però l'espectacle de la Sagrada Família no deixa de ser un gran anunci.

R: Sí, però que té a veure amb el reposicionament de la ciutat. El missatge que el Papa i la ciutat va emetre al món té a veure amb el diàleg, la solidaritat, els drets humans, tan necessaris en un moment de convulsió global, de discursos excloents. Més que un efecte quantitatiu hi ha un efecte qualitatiu de tornar a aparèixer als mitjans internacionals i davant la nostra pròpia gent com una ciutat en positiu, que recupera la confiança i les possibilitats d'afrontar els problemes de manera dialogada i acordada. Aquest bon moment d'autoestima ha de servir per afrontar els reptes de la ciutat amb confiança.

P: No és contradictori lluir-se davant el món amb la inauguració de la torre de Jesús o el Tour i, al mateix temps, llançar el discurs que hem tocat sostre amb el turisme i, per tant, adoptem mesures de contenció?

R: La contradicció que hem de gestionar les ciutats obertes i internacionals és com l'èxit de la pròpia ciutat no va en contra dels residents i els expulsa. Volem ser una ciutat que es projecta al món, que a Barcelona passin coses, però això ha de ser compatible amb la vida de la ciutat. Aquest és el repte. Per això limitem un tipus de massificació turística que dificulta molt la vida als barris des del punt de vista comercial o del preu de l'habitatge.

I, d'altra banda, hem d'aprofitar aquesta projecció, la reputació internacional per atreure les millors empreses del món i que generin oportunitats de treball. Nosaltres ens fixem l'horitzó del 2035. Avui el gran fita no són uns Jocs Olímpics el 2035, ni una exposició universal. El gran esdeveniment és fer possible la vida a la ciutat, disposar d'habitatge assequible i generar oportunitats econòmiques perquè la gent prosperi.

Manifestación del Pride Barcelona 2024

P: Malgrat algunes decisions que han frenat la pujada dels lloguers, falta habitatge públic i els preus segueixen sent prohibits. A més, l'atractiu de la ciutat fa que vinguin els anomenats expats, amb un poder adquisitiu més alt, i que els preus de l'habitatge es disparin perquè hi ha qui els pot pagar.

R: Aquesta és una tendència de totes les ciutats internacionals i a Barcelona estem aplicant receptes que altres no apliquen. Per exemple, governem el turisme, decidim quin turisme ens interessa, un que aporti valor econòmic o de coneixement, el cultural, el de negocis, i restringim el massificat, que no aporta valor i no respecta la destinació.

En aquest moment la fiscalitat turística ens permet pagar la despesa que causa el turisme a la ciutat i evitem que moltes coses es paguin amb els impostos dels ciutadans. Aquesta mateixa setmana el Parlament ha començat a tramitar l'increment de la taxa de creuers d'escala fins a 30 euros perquè volem desincentivar un turisme que ocupa de manera intensiva l'espai públic, no aporta ingressos i causa problemes de convivència. Estem reformant la Rambla pensant en els barcelonins, amb atractius culturals que són, sobretot, per a la gent local, no perquè vinguin 2,7 milions de creueristes d'escala.

El espectáculo con drones de la empresa Flock Drone Art Studio en Oporto (Portugal)

P: No tem estar matant la gallina dels ous d'or?

R: Les dades ens diuen que no. Estem prenent decisions per protegir l'habitatge, que sigui d'ús residencial i no d'ús turístic i especulatiu. I per això vam prendre la decisió de no renovar cap llicència d'ús turístic i a partir del novembre del 2028 cancel·lar totes les llicències existents. Això suposa que 10.000 habitatges tornin al mercat residencial.

P: Sembla insuficient.

R: En aquests moments, Barcelona té el parc d'habitatge públic més important d'Espanya. Durant aquest període haurem lliurat 3.000 pisos de protecció oficial i haurem preparat el sòl per a altres 6.000 en el proper mandat. És cert que una sola decisió no resoldrà el problema i que cal incentivar la inversió privada i recordar als inversors que la ciutat encara pot créixer.

Primer día del festival Sónar 2026, a 18 de junio de 2026, en L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona

P: En quin sentit? En vertical?

R: Tenim el barri de la Sagrera per desenvolupar i el de la Marina en desenvolupament. En alçada? Jo no crec que la solució sigui densificar. No sóc partidari d'augmentar l'alçada dels edificis. Els 15.000 habitants per quilòmetre quadrat que té la ciutat són una quantitat força raonable.

P: A més de l'habitatge, al capdamunt de la llista de preocupacions dels barcelonins hi ha la inseguretat. Les estadístiques parlen d'una reducció dels delictes, sobretot els furts, però assistim a una escalada de fets molt violents.

R: La preocupació dels barcelonins és la meva preocupació i des del minut zero ens hem posat mans a l'obra per combatre el problema. Més policia, augment de les penes, més jutjats, més col·laboració amb la Fiscalia.

En el primer trimestre reducció d'un 20% dels furts i puc avançar que les dades segueixen sent positives i hi ha una inflexió sobre el fenomen de la multireincidència perquè hi ha hagut determinació política per part de l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat. Per primera vegada en la història d'una policia local a Espanya tenim una unitat de la Guàrdia Urbana adscrita a la Fiscalia.

El refugio de Xavi Hernández

P: Però ara el problema és un altre.

R: Efectivament, i té a veure amb el tràfic de drogues i amb unes lleis que no penalitzen prou la tinença d'armes. Jo torno a demanar formalment que s'incrementin les penes.

De la política municipal a la nacional. A Madrid hi ha un runrún constant en relació a les complexes relacions entre el PP i Junts. A la capital hi ha una certa propensió a pensar que la gent de Puigdemont estaria disposada a col·laborar amb el PP malgrat les negatives actives, passives i perifràstiques que emanen des de la guarida de Waterloo.

Ada Parellada coca de sant joan casera

"El PP manté la interlocució amb Junts, però creu que 'no es mourà res' fins a resoldre l'amnistia", assenyala un titular d'El Confidencial.

A l'entradeta s'explica que "Gènova suavitza el to amb el partit de Puigdemont i admet contactes a nivell parlamentari, però nega avenços en la moció de censura. Els de Feijóo treuen de l'equació el PNB, que concedeix una pròrroga a Sánchez amb els PGE".

El text és d'Ana Belén Ramos: "Gènova ja ha descartat el PNB de l'equació per intentar forçar el desallotjament de Sánchez. Mai hi va haver gaire confiança en els jeltzales, però aquesta via es va tancar completament aquesta setmana. (...) Però amb Junts la música sona amb un altre compàs".

Pinturas de Sijena

"Els de Puigdemont sempre han tensat més les costures amb el Govern, i Gènova ha seguit molt de prop aquests "moviments". Aquesta setmana el mateix Alberto Núñez Feijóo va admetre el que era un secret a veus: que existeix un canal de comunicació obert amb Junts i que hi ha fins i tot "contactes en temps real" amb aquesta formació política i amb altres grups, vinculant-ho sempre a l'àmbit parlamentari. El que el líder del PP desmenteix de forma categòrica és que aquesta interlocució es produeixi de forma directa amb Waterloo".

"En l'última setmana s'han multiplicat a més els gestos entre PP i Junts, que van estar a punt de reactivar la 'pinça' contra el Govern amb dues esmenes gairebé idèntiques, registrades ambdues en una moció conseqüència d'interpel·lació del partit conservador per instar el Govern a dissoldre les Corts i convocar ja eleccions generals".

"Un i altre partit neguen oficialment que fos un moviment coordinat, però sens dubte ho semblava. Pel moment escollit per formalitzar el desafiament i fins i tot per la pròpia redacció de les corresponents iniciatives".

Manifestación profesores Via Laietana

Línies després Ramos insisteix que "el moviment va agradar, i molt, al PP. Gènova va abandonar les paraules gruixudes amb Junts i fins i tot Feijóo va destacar públicament la seva "coherència". Encara que fonts oficials insisteixen a negar un canvi en la relació amb els de Puigdemont, ambdues parts sí que van escenificar una mena d'acostament amb l'objectiu compartit d'anar ja a eleccions".

I: "El to i les formes no tenien res a veure amb l'estira-i-arronsa que populars i independentistes havien escenificat dies enrere, quan Jordi Turull va reptar Feijóo a viatjar a Waterloo i el líder del PP va respondre apretant les femelles davant el Cercle d'Economia i donant port a les "dreceres" per arribar a la Moncloa".

A Junts, per la seva banda, avui estan amb les primàries de Barcelona per designar alcaldable. El resultat es coneixerà cap a les set de la tarda. Està en joc el prestigi de Puigdemont, que ha muntat un sidral per tal que no surti l'aspirant de Trias. Quatre són els candidats, Galbis, Calvo, Freixa i Cuevillas.

Incendio en Ourense

Més notícies. Ni un sol dia sense notícies del cas Andic. L'última és que Isak Andic hauria fet dos passos abans de caure després d'estar 39 segons quiet. La defensa de Jonathan ha enviat un informe a l'agència Efe en què denuncia a més l'impúdica exposició dels missatges privats entre pare i fill.

A El Mundo reprodueixen el teletip: "En un comunicat remès a Efe, la defensa de Jonathan Andic, a qui una jutgessa de Martorell (Barcelona) atribueix l'homicidi del seu pare quan passejaven sols per la muntanya de Montserrat el 14 de desembre de 2024, ha subratllat la importància d'aquests dos passos previs al fet que el fundador de Mango es precipités, en considerar que "donen espai i seqüència a l'ensopegada i a la caiguda accidental".

"La defensa ha sortit així al pas dels informes que consten a la causa en què s'apunta, a partir de l'anàlisi efectuada pels Mossos d'Esquadra sobre el mòbil del fundador de Mango, que Isak Andic estava aturat i sense fer servir el seu telèfon en el moment en què es va precipitar mortalment".

Portada d' 'El Mundo' el 21 de juny de 2026

Portada d' 'El Mundo' el 21 de juny de 2026

Línies després s'apunta que "la defensa denuncia que en aquest cas existeix una "voluntat clara" en forma de "degoteig d'informacions" perquè l'opinió pública "no oblidi les hipòtesis de l'acusació que pesa contra Jonathan Andic", tot i que, segons subratlla, la pròpia instrucció dels Mossos "reconeix en els seus atestats i informes que molts indicis no són concloents"".

I: "Així mateix denuncia la "difusió continuada" d'"aspectes personals" de la vida de Jonathan Andic: "Hem passat de l'exhibició innecessària d'una persona emmanillada, custodiada per sis policies, a la difusió amb comptagotes d'aspectes de la vida, continguts en missatges, deixant en segon pla la presumpció d'innocència"".

21 de juny, dia mundial de la Lluita Contra l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), de la Hidrografia, de la Girafa, del Selfie i de l'Skate. Dia internacional de l'Anirídia (un trastorn ocular), del SYNGAP (una malaltia rara provocada per una mutació genètica), del Ioga, de l'Educació No Sexista i del sol. Solstici.

Mujer a pie lleva su maleta por un terminal de aeropuerto

Santoral: Lluís Gonzaga, Demètria de Roma, Leufred, Engelmond abat, Joan Rigby, Meveno de Gaël, Josep Isabel Flores Varela, Radulf de Bourges i Ramon de Barbastre.