La pinça PP-Junts per desgastar el Govern
Unitat d'acció entre els grups parlamentaris de Feijóo i Puigdemont. Maniobren sense èxit per debilitar Sánchez al Congrés. Zapatero i l'Estatut. Els 'cantaires', als tribunals
Notícies relacionades
- Junts dissimula les seves "esperpèntiques" primàries amb un nou 'show' a Madrid
- Junts pressiona Sánchez al Congrés i s'acosta al PP per un avançament electoral
- Aliança Catalana anunciarà aquest divendres Jordi Aragonès com a candidat a l'alcaldia de Barcelona
- El Govern desactiva l'oposició amb uns pressupostos que superen el seu primer examen parlamentari
Maniobres orquestrals entre PP i Junts. Inèdita sintonia entre els grups parlamentaris al Congrés de les formacions d'Alberto Núñez Feijóo i Carles Puigdemont. Conservadors i postconvergents es modifiquen les mocions per tal de coordinar esforços. Hi ha tema.
En el pla oficial ambdós partits neguen qualsevol coordinació de funcions, interessos o actuacions, però a la pràctica exhibeixen la mateixa retòrica contra l'Executiu de Pedro Sánchez. El Govern, diuen, es troba en una situació d'"extrema debilitat" política i parlamentària. Un cop de mà seria suficient per precipitar la caiguda del PSOE, al·leguen.
La idea de Junts i el PP és un pas previ a una moció de censura que ambdós partits han descartat. Ara el PP prefereix contemplar l'espectacle judicial sense alterar el calendari de la legislatura. A Junts tampoc li desagrada la contemplació del cuit de percebes socialistes en què s'ha convertit la informació judicial.
De manera que casualitat o "conxorxa" ambdós grups van coincidir ahir en la iniciativa de proposar al Congrés que la cambra voti a favor que Pedro Sánchez convoqui eleccions anticipades perquè ha perdut el favor majoritari.
La Mesa del Congrés, en mans del PSOE i Sumar, va tombar la iniciativa apel·lant que la prerrogativa de convocar eleccions és exclusiva del president. El pla estava condemnat al fracàs perquè el resultat d'una votació d'aquestes característiques no vincula el cap de l'Executiu. Però ha servit per omplir els diaris d'avui i perquè PP i Junts coincideixin a apuntar que la majoria de progrés és aigua passada.
Portada La Vanguardia 17 de juny
"PSOE i Sumar veten a la Mesa del Congrés la iniciativa de Junts i PP que demanava eleccions", assenyala un titular de La Vanguardia.
Fins a quatre firmes es congreguen a la capçalera de la informació. Es tracta d'Asier Martiarena, Juan Carlos Merino, Iñaki Pardo Torregrosa i Javier Gallego.
El seu text comença així: "La Mesa del Congrés ha frenat aquest dimarts l'intent de PP i Junts de portar al ple una votació per instar Pedro Sánchez a convocar eleccions anticipades. L'òrgan rector de la Cambra Baixa, on PSOE i Sumar compten amb majoria, ha inadmitit les esmenes registrades per ambdós grups en considerar que envaeixen una competència que la Constitució reserva de forma exclusiva al president del Govern".
"Tant els d'Alberto Núñez Feijóo com els de Carles Puigdemont havien presentat sengles esmenes a una moció del PP sobre la situació del Govern per incorporar una exigència expressa d'avançament electoral, fins al punt que els populars havien acceptat també el text registrat per Junts".
"Tanmateix, la Mesa ha respost de manera categòrica. Emparant-se en l'article 112 de la Constitució Espanyola, l'òrgan de govern de la Cambra ha resolt que les esmenes presentades pels grups parlamentaris del PP i Junts per Catalunya “envaeixen competències constitucionalment reservades a la Presidència del Govern”, en al·lusió a la prerrogativa exclusiva sobre la qüestió de confiança i la dissolució de les Corts".
Línies després s'explica que "la decisió ha provocat una immediata protesta de Junts, que ha acusat la majoria de PSOE i Sumar a la Mesa d'aplicar un criteri diferent al utilitzat en precedents recents".
"La formació de Carles Puigdemont ha recordat que al febrer de 2025 l'òrgan rector va admetre a tràmit una proposició no de llei impulsada pels postconvergents per instar el president del Govern a sotmetre's a una qüestió de confiança, tot i que, al seu parer, es sustentava en els mateixos principis jurídics i polítics que la iniciativa registrada aquest dimarts".
"“Queda clara l'evidència de la debilitat extrema en què es troba el Govern, incapaç d'afrontar una senzilla votació al ple”, han denunciat fonts de Junts, que titllen la resolució d'“inaudita” i purament política. Per als postconvergents, el veto busca evitar un escrutini parlamentari que hauria servit per mesurar els suports reals amb què compta Sánchez al Congrés".
"Al PP han criticat PSOE i Sumar i han ironitzat sobre la decisió de la Mesa. “El Congrés dels Diputats pot aprovar mocions instants a coses a Netanyahu però no a Pedro Sánchez?”, es pregunten fonts de l'equip de Feijóo, atès que el Congrés ha donat suport a iniciatives de l'esquerra sobre el president israelià tot i tampoc tenir competències".
I: "El moviment reflecteix, a més, el creixent qüestionament de la legislatura per part de socis clau de la investidura. Mentre Junts reitera des de fa setmanes que el mandat “no dóna més de si”, el PNB també ha expressat en públic els seus dubtes sobre la viabilitat del bloc parlamentari".
![Portada ABC 17 de juny](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/553916.jpg?p=c:594:803:nowe:0:0\/w:1706\/h:2306&h=64MMnZUS"])
Portada ABC 17 de juny
A El Confidencial i sobre el mateix plet assenyalen: "La moció fallida per demanar eleccions ressuscita la pinça de PP i Junts contra el Govern".
A l'entradeta s'explica que "Gènova nega haver pactat amb els de Puigdemont la iniciativa per exigir eleccions a Pedro Sánchez, però exhibeixen unitat enmig del debat sobre la moció de censura. El Partit Popular valora recórrer al TC el veto d'Armengol a les esmenes".
La informació és d'Ana Belén Ramos i Marisol Hernández. Del seu text: "El pas endavant del partit de Carles Puigdemont no va passar desapercebut i va retratar la seva intenció de portar el Govern de Sánchez al límit... però sense creuar la línia de negociar formalment una moció de censura".
"PP i Junts havien entrat les darreres setmanes en un intercanvi d'ordagons retransmès a través dels mitjans de comunicació. Els independentistes no volen que els seus vots serveixin per convertir Alberto Núñez Feijóo en president del Govern en funcions fins a la convocatòria d'eleccions perquè també és necessari el suport de Vox".
"Però malgrat l'aparent tensió, les dues formacions van exhibir una mena d'acostament aquest dimarts amb un mateix objectiu: pressionar per forçar la dissolució de les Corts en el pitjor moment polític de Pedro Sánchez".
"Encara que existeix un canal obert a nivell parlamentari, al PP asseguren que no es va negociar ni es va coordinar amb Junts la presentació simultània de les dues esmenes, que no tenien caràcter vinculant però sí una forta càrrega simbòlica. Perquè la moció hauria obligat l'Executiu a gestionar la pressió de fins a 184 vots favorables a posar fi ja a la legislatura, amb la incògnita de la posició que hauria adoptat el PNB".
"A Gènova van aplaudir des del primer moment la iniciativa de Junts, van destacar la "coherència" del moviment i van celebrar la "important" oportunitat de traslladar de forma testimonial al president del Govern que ja no compta amb "la confiança" de la Cambra, una fórmula de pressió alternativa a la moció de censura a la qual uns i altres es resisteixen".
"El fet que els de Puigdemont registressin aquesta proposta dins d'una iniciativa del PP no és baladí i ressuscita la 'pinça' parlamentària contra el Govern que ja van armar en altres votacions de pes. Però aquesta vegada no es van unir per tombar lleis, sinó per reclamar a Sánchez que abandoni la Moncloa. Fonts populars creuen que la maniobra de Junts no va ser casual i ho interpreten com un intent de "donar una puntada al tauler", tensar el Govern i prendre distància de cara al seu electorat.
I: "Al Grup Popular hi havia a més intenció d'obrir contactes amb els independentistes catalans per arribar a un acord amb les seves esmenes, bé per transaccionar ambdues propostes o bé perquè la que es votés al ple del proper dijous fos la de Junts".
![Portada El País 17 de juny](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/553917.jpg?p=c:597:794:nowe:0:0\/w:1706\/h:2269&h=DyMTfxBs"])
Portada El País 17 de juny
Amb tot això i vist el panorama, "Junqueras defensa la continuïtat de la legislatura per “tancar carpetes fonamentals per a Catalunya”", adverteix un titular d'El País.
De manera que el cap d'ERC vol continuar amb les tasques d'extracció i munyida aprofitant les dificultats del Govern. Quin hàbil.
Escriu Camilo S. Baquero: "Oriol Junqueras desembarca aquesta setmana a Madrid amb una agenda que, curiosament, va posar aquest dimarts sota els focus Junts per Catalunya. Davant els qüestionaments dels de Carles Puigdemont a la durada de la legislatura, a Esquerra Republicana defensen que aquesta continuï perquè iniciatives seves, com la quitança del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), arribin a bon port".
"L'agenda de l'exvicepresident a la capital, de fet, va en aquesta línia i per això es reunirà amb partits i empresaris per intentar vendre la gran oportunitat que impliquen mesures com, per exemple, la nova finançament autonòmica. Junqueras també aprofitarà aquest dimecres per reunir-se amb el grup parlamentari i intentar encarrilar la crisi oberta per les maneres com Gabriel Rufián ha abordat la seva creuada per la unitat de l'esquerra alternativa malgrat el no del seu partit".
Doncs ja se sap que qui molt abraça, poc estreny.
Segueix Baquero: "Els viatges de Junqueras a Madrid no són infreqüents —va estar-hi el febrer passat, intentant negociar amb Pedro Sánchez la cessió de la gestió de l'IRPF— però aquest crida l'atenció perquè se solapa amb dues conjuntures importants. D'una banda, la pressa dels republicans d'esprémer els compromisos derivats tant de la investidura de Sánchez com dels més recents, inclosos en l'acord pressupostari amb el president català, Salvador Illa. D'altra banda, la necessitat de mantenir el seu grup al Congrés cohesionat, davant l'allunyament de Rufián de la resta de la bancada".
"L'intent frustrat de Junts i el PP, ahir dimarts, d'intentar que el Congrés votés sengles esmenes que instava el cap del Govern a avançar les eleccions li ha servit de pretext a Junqueras per recordar la seva posició sobre el tema".
"“Que el govern del PSOE és dèbil és una evidència, i, en bona part, per culpa del mateix PSOE. Però Esquerra Republicana es deu als catalans i a les catalanes i, en aquest context, apostem per tancar carpetes fonamentals per a Catalunya”, va assegurar l'exvicepresident a la xarxa social X".
I: "“Els partits catalans hauríem d'estar centrats en fer que el país aprofiti l'oportunitat i no en anar acompanyats del PP i VOX perquè, quan arribin a la Moncloa, tornin a governar contra Catalunya”, afegeix l'apunt de Junqueras".
"Poc abans Rufián, als passadissos del Congrés, també es va referir a la idea que aguantar la legislatura només té sentit si implica, per exemple, frenar l'especulació immobiliària o tenir una fiscalitat més justa. “Aguantar per res és una tonteria”, va afegir, per després deixar caure que veu en l'entesa entre PP i Junts “la abansala” a una moció de censura".
Amb tant trànsit polític prevacacional poden passar desapercebudes algunes efemèrides molt substantius. Demà es compleixen vint anys del referèndum de l'Estatut de Catalunya.
![Portada El Mundo 17 de juny](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/553918.jpg?p=c:587:743:nowe:0:0\/w:1706\/h:2159&h=BhUAppf9"])
Portada El Mundo 17 de juny
A El Mundo anticipa una anàlisi de la qüestió Iñaki Ellakuría. El titular és el següent: "Vint anys de l'Estatut català, el projecte polític que va impulsar Zapatero i va trencar el pacte del 78".
Del text d'Ellakuría: "El projecte de l'Estatut va canviar radicalment la política espanyola: va dinamitar el pacte de la Transició, els seus consensos i el seu espai de retrobament, recuperant la dialèctica divisiva de la Guerra Civil; va posar en crisi el concepte de nació, deslligant-lo d'Espanya, en qüestionar que la sobirania nacional resideix en el conjunt del poble espanyol i en reconèixer Catalunya i el País Basc com a subjectes de sobirania".
"Sense el suport de la classe política i econòmica catalana, que a partir de 2003 volia escombrar tot allò que recordés l'etapa d'Aznar -oblidant el Pacte del Majestic entre el líder del PP i Jordi Pujol el 1996, del qual tant es van beneficiar—, Zapatero no hauria gaudit de les seves majories parlamentàries".
"I serà gràcies a aquest suport del nacionalisme català, i a conservar una bona relació amb Artur Mas, que Zapatero podrà convertir-se el 2023 en el negociador a Waterloo amb Puigdemont de l'Amnistia, penetrar en el nucli de poder del sanchisme i exercir de ministre a l'ombra".
La peça conclou que "aquell xoc entre l'Estat i el poder català va enfonsar electoralment el PSC, va condemnar Zapatero -que sumava una crisi territorial a la incipient crisi econòmica- i va permetre al nacionalisme construir el relat victimista que el 2012 cristal·litzaria en el procés".
![Portada La Razón 17 de juny](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/553919.jpg?p=c:592:740:nowe:0:0\/w:1706\/h:2133&h=TbvhsbG3"])
Portada La Razón 17 de juny
Ecos papals encara. "La polèmica retenció dels 600 'cantaires' de la Sagrada Família arriba als jutjats", apunta El Nacional.
Al sumari s'afegeix que "L'entitat Acció Cassandra acusa els agents de la policia espanyola i dels Mossos de detenció il·legal".
La peça és de Mayte Piulachs: "La retenció d'uns 600 cantaires expulsats de la Sagrada Família durant la benedicció de la torre de Jesús pel papa Lleó XIV arriba als jutjats de Barcelona. L'entitat Acció Cassandra ha anunciat aquest dimarts que ha presentat una querella contra els agents de la policia espanyola i dels Mossos d'Esquadra que els van expulsar del temple perquè suposadament portaven petites estelades i volien cantar Els segadors".
"A més, els van encapsular i els van retenir al carrer, acció prohibida pels tribunals europeus, si no es justifica per motius de seguretat. Els advocats de l'entitat acusen els agents del delicte de detenció il·legal comès per funcionari públic. Ara, un jutge de Barcelona haurà de resoldre si admet a tràmit la querella de l'entitat, que s'ha personat com a acusació popular".
I: "Lluís Gibert, advocat i president d'Acció Cassandra declara que “el que ha passat a la Sagrada Família no és una anècdota ni un malentès organitzatiu, sinó un operatiu de força que podria encaixar en delictes de detenció il·legal, abús d'autoritat i odi ideològic contra ciutadans catalans que només feien el que se'ls havia encomanat: cantar en un acte religiós”, segons recull un comunicat de l'entitat".
17 de juny, dia de Lluita contra la Desertització i la Sequera.
Santoral: Teresa de Portugal, Gondulf de Bourges, Himeri d'Amèlia, Isauri, Albert Chmielowski, Antidi de Besançon, Avit d'Orleans, Herveu, Hipaci de Bitínia, Ranieri de Pisa i Pere Da.
