Ecos de la visita del Papa Lleó XIV. Frustració a l'independentisme per no haver aconseguit condicionar (més) l'estada del bisbe de Roma a Catalunya. Primer van crear l'espècie o bulo que el Papa no tenia previst utilitzar el sant idioma català. Després es van anotar aquest gol amb la mà i en fora de joc en constatar-se que el Sant Pare sí parlava català.
Tanmateix, la seva alegria va durar poc. Els carrers no van ser seus durant el viatge papal. Les banderes del Vaticà, les d'Espanya amb el Sagrat Cor, les del Perú i les senyeres sense l'estrella independentista van jalonar els actes i trajectes de Sa Santedat. Lluís Llach es queixava que no li havien autoritzat el pas a la Sagrada Família. A ell ni més ni menys. Vestit amb l'estelada a mode de capa de Superman, l'home era un feix de laments i retrets.
L'independentisme sense firma havia preparat una acció per a la cerimònia de la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. Es tractava de cantar "Els Segadors" fora del guió, exhibir les seves banderes indepes i llançar vives a la independència.
S'anaven a assabentar el Papa i els Reis de qui mana a Catalunya, però la jugada els va sortir malament per la precisa i quirúrgica intervenció dels agents del Cos Nacional de Policia responsables de la seguretat de l'acte per la presència dels Reis, el president del Govern i catorze dels seus ministres. I per això ploren les criatures, perquè no van aconseguir rebentar la visita, destrossar la imatge de Catalunya i sortir-se'n com sempre.
"La Policia va evitar un boicot separatista a la Sagrada Família en expulsar diversos cors amb 'estelades' que anaven a cridar 'independència'", apunta un titular d'El Mundo.
En el sumari s'explica que "Els agents van desallotjar de la basílica mig miler de cantaires en descobrir insígnies independentistes entre les partitures i instruccions per interpretar 'Els Segadors'".
Del text de Gerard Melgar: "La Policia va desallotjar al voltant de mig miler de components d'aquests grups musicals en descobrir que, a les seves partitures, ocultaven cartolines amb la bandera estelada a mida A3 (29,7 x 42 centímetres) i instruccions per acabar cantant Els Segadors (himne oficial de Catalunya) i proclames a favor de la independència".
"Dins d'aquesta partitura hi ha una estelada. Guarda-la discretament fins al final de la missa. Si vols, en començar el Virolai, treu-la i sostén-la en horitzontal. Si no vols, si us plau, no facis res", indicaven els fulls musicals sobre el moment d'interpretar l'himne dedicat a la verge Maria de Montserrat".
"No hi ha cap partit polític ni organització ni coral darrere d'aquesta iniciativa", asseguraven les instruccions, que recomanaven seguir el guió previst durant la resta de la cerimònia "per respecte" a Gaudí i a les persones que l'havien organitzada".
"Tot i que van ser els Mossos d'Esquadra els encarregats d'encapsular els cantaires, la seguretat a l'interior del temple corresponia a la Policia Nacional. Agents no uniformats havien detectat la presència dels símbols secessionistes i es va decidir el desallotjament".
I: "La Delegació del Govern a Catalunya ha dit que el criteri per a aquesta actuació policial va ser el previst en el pla de seguretat i el protocol de cerimònia litúrgica en què no estava prevista la presència de banderes i altres símbols".
El desbaratament del pla dels "cantaires per la república" ha sollevat l'independentisme, tot i que ningú es feia responsable de l'autoria en una altra mostra d'intrèpidesa i valentia, però a l'inrevés.
A El Nacional parlen amb alguns dels cantaires que van ser expulsats del temple com si fossin mercaders, però de manera força discreta i sense cap aldarull.
"La censura als cantants, des de dins: 'La policia va blindar l'acte perquè no hi hagués res fora de guió'", assenyala un titular del citat mitjà.
El text és de Lluís Tomàs i Joan Antoni Guerrero Vall: "L'expulsió d'uns 600 cantants de la basílica de la Sagrada Família perquè alguns d'ells volien cantar Els Segadors ha aixecat polseguera entre diversos membres dels cors, els quals havien de participar a l'espectacle final de benedicció de la torre de Jesús".
"“La Policia Nacional va voler blindar l'acte, que no hi hagués res fora de guió i es formés un escàndol”, ha denunciat Maria Rosa —que prefereix no revelar el seu cognom—, una de les integrants de la Polifònica de Puig-reig presents a la celebració. Segons explica a ElNacional.cat, el rumor que alguns participants plantejaven entonar l'himne nacional de Catalunya en acabar l'acte va començar a circular entre els cors i, poc després, els controls de seguretat es van intensificar".
Vaja, quina llàstima. Algú devia anar de la llengua.
Segueix la nota: "Maria Rosa relata que, un cop dins del temple, els cantants van ser sotmesos a “totes les mesures de seguretat”. “Ens van mirar el poc equipatge que podíem portar, bàsicament les partitures i el mòbil”, ha explicat. El control, però, va continuar després; més persones es van apropar als cantants per registrar-los les partitures i mirar entre els fulls que portaven".
"Aquesta revisió la van fer membres de seguretat de la basílica, dedueix la cantant, perquè anaven identificats amb l'uniforme. Però, més tard, hi va haver més controls durant la celebració de missa, i en aquesta ocasió de persones sense identificar: és per això que creix la sospita que eren agents de la policia espanyola de paisà, la secreta".
"“Abans de començar hi havia el runrún que alguns proposaven començar a cantar Els Segadors i que seguís qui volgués, en acabar l'acte”, explica Maria Rosa. Aquesta informació devia córrer i arribar a oïdes de la policia, que hauria activat llavors un protocol per evitar que res pogués alterar el guió que s'havia planificat. La cantant explica que els membres dels cors havien de participar també en la benedicció de la torre de Jesús i sortir darrere dels escolans que portaven els fanalets, però algú va decidir canviar els plans".
I: "Molts dels cantants desconeixen el pla, però reconeixen que si s'haguessin trobat en la situació probablement s'haurien unit al cant d'Els Segadors. Però l'operació policial va avortar aquesta possibilitat".
"Els cantants van ser expulsats per una sortida que els va deixar al carrer Mallorca. En aquell moment alguns encara pensaven que els portaven a l'acte de benedicció de la torre de Jesús, però la manca d'informació i el fet que estiguessin al mig del carrer va fer que deduïssin que simplement els havien fet fora perquè no els volien allà. Els van apartar de l'acte per evitar qualsevol possibilitat de manifestació pacífica".
La decepció no ha fet mossa en els irreductibles de l'independentisme, que ara la prenen amb l'arquebisbe Joan Josep Omella. Demanen el seu relleu. Ignoren que el cardenal està en temps de descompte com a arquebisbe.
"'Volem bisbes catalans': l'independentisme es llança contra la cúria de Barcelona", destaca El Confidencial.
En el sumari d'aquest titular es diu que "Cercles sobiranistes radicals rescaten lemes de fa 60 anys i posen en el punt de mira Omella, arquebisbe de Barcelona, per evitar suposadament que Lleó XIV parlés en català".
I tan suposadament. És que, inassequibles al desànim, són capaços de jurar per la Santa Estelada que el Papa no ha parlat català a Catalunya.
Escriu Antonio Fernández: "La visita del Papa a Catalunya ha estat productiva per a l'independentisme. A més dels espectacles de reivindicació lingüística i de l'intent de boicotejar l'acte de la Sagrada Família, l'esdeveniment va servir també per rescatar una vella campanya sobiranista: la de ‘Volem bisbes catalans’ (Volem bisbes catalans). Es tracta d'un lema sorgit el 1966, que va estar vigent fins als anys 90 i que s'utilitzava sovint en els actes de protesta tant durant el franquisme com en la Transició".
"El tema religiós és un dels fronts per on atacar i on els enemics estan molt ben identificats. L'actor Joel Joan va escriure aquesta setmana, a l'inici de la visita del Pontífex a Barcelona, una carta “dedicada a Joan Josep Omella, per desgràcia arquebisbe de Barcelona i catalanòfob practicant”. En ella teorizava que s'havia de demanar el cessament d'Omella per part de “les altes instàncies eclesiàstiques i que sigui traslladat a una diòcesi castellana i ben espanyolista, on segur que se sentirà més feliç”".
"Acabava exigint “bisbes catalans”. Als fòrums sobiranistes, la carta va córrer com la pólvora i el missatge adjunt demanava no només la difusió, sinó que enfatitzava que “hem d'aconseguir el cessament de Joan Josep Omella”".
Joel Joan, quin gran tipus. Ara vol ser escolà.
Continua el text de Fernández: "És la venjança del separatisme contra Omella, a qui culpen que el Papa no fes íntegrament els seus discursos en català i a qui fins i tot responsabilitzen que era contrari a utilitzar mínimament la llengua d'aquesta comunitat".
"Fins i tot li atribueixen el veto al català amb el Papa Francesc, com va recordar David Torrents, exsecretari d'Organització de Junts, que dona a entendre que el Sant Pare va visitar Catalunya i Omella li va impedir parlar en català. En realitat, Francesc mai va trepitjar Espanya".
"Omella és ostatge d'una sèrie de 'fake news' difoses pel mateix separatisme, que les utilitza com si fossin veritats universals per carregar contra el cap de l'Església barcelonina en una espiral informativa diabòlica. I el cardenal, que ja no era sant de devoció dels nacionalistes catalans, és ara la seva nova bèstia negra. L'independentisme ni oblida ni perdona".
"En les darreres setmanes, l'independentisme en el seu conjunt va abocar sobre Omella la responsabilitat que el Papa no parlés català. Era tot un cúmul de falsedats, ja que ningú coneixia els discursos que havia de fer el Pontífex i no hi havia hagut cap filtració, però la campanya desfermada contra el màxim representant de l'Església a Barcelona es va basar, precisament, en suposicions falses".
I: "Des de tots els sectors es va acusar Omella de desterrar el català dels discursos de Lleó XIV, “igual que havia fet amb altres papes anteriors”. En definitiva, tota la campanya informativa de l'independentisme es bolcava en una sola direcció: posar en entredit la cúpula eclesiàstica per demanar els seus caps i justificar de nou la consigna de ‘Volem bisbes catalans’".
Doncs primer de tot han d'aconseguir seminaristes catalans i després ja amb el temps algun pot arribar a "bisbe" fins i tot de Roma.
Canvi de terç. Tiroteigs a Barcelona. "Els Mossos atribueixen al crim organitzat els últims sis morts a trets a Catalunya", assenyala un titular d'El País.
La informació és de Rebeca Carranco: "La impunitat amb què alguns criminals actuen a Barcelona es va palpar dimecres. A les deu del matí, al carrer de Balmes, una de les principals artèries de la ciutat, un home a cara descoberta, sense guants, i davant d'una comissaria de la Policia Nacional, va matar un altre a trets i va escapar. Va coincidir a més amb un desplegament inèdit de gairebé 7.000 policies, per la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya".
"Els Mossos van sortir ahir al pas de la crisi oberta per tiroteigs i homicidis a punta de pistola. Són assassinats vinculats a “estructures de criminalitat organitzada”, ha explicat l'intendent Toni Rodríguez, en una reunió de treball amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, el director de la policia, Josep Lluís Trapero, i el comissari en cap, Miquel Esquius".
"Com a solució, Interior demana que es castigui amb fins a cinc anys de presó la tinença d'armes de foc (ara entre un i dos anys) i amb nou anys el tràfic i cultiu de marihuana (actualment entre un i tres)".
"En mig any, sis persones han estat assassinades a trets a Catalunya. Només dues menys que en tot 2025. Els ferits per arma de foc també han incrementat, amb 18 fins al juny, davant dels 28 de tot l'any anterior. Els analistes dels Mossos dibuixen quatre perfils que es proveeixen d'armes de foc: els pocs que les utilitzen per cometre robatoris, les agrupacions no gaire sofisticades que es dediquen a un ampli ventall delictiu, la persona amb un estil de vida desestructurat que decideix armar-se, i els narcotraficants".
"Aquest darrer col·lectiu és el que més preocupa als Mossos, que veuen com batalles i conflictes del crim organitzat nacional i internacional es dirimeixen a trets als carrers catalans. Els últims sis assassinats s'han comès en tot just tres mesos, i diversos d'ells a la llum del dia, en llocs concorreguts. “Existeix el risc de la conseqüència exocriminal”, adverteixen els Mossos: que algú no vinculat amb el conflicte resulti ferit o mort. En el cas del crim a Balmes, desenes de persones van presenciar l'assassinat, i algunes ho van relatar en estat de xoc".
I: "La policia atribueix part d'aquests assassinats a una guerra entre clans balcànics, que porta lliurant-se des de fa més d'una dècada i que s'ha agreujat en els darrers mesos a Catalunya. “En qualsevol moment, tindrem un altre mort”, adverteixen fonts policials. Tot i això, l'intendent Rodríguez és caut sobre la implantació a Catalunya d'aquests grups criminals: “És progressiva, però no consta que tinguin infraestructura”".
Pesta porcina. La crisi oblidada. A Vozpópuli Óscar Benítez dóna el part de la situació i assenyala la rebel·lió veïnal contra el prolongat tancament del parc de Collserola.
Del seu text: "La pesta porcina continua sent un problema de primera magnitud a Catalunya. Inicialment, quan van esclatar els primers casos al novembre, l'Executiu català va assegurar tenir la qüestió "sota control", i, en una actuació que ha estat posada en solfa per la seva manca de reflexos, es va limitar a establir un blindatge als desenes de municipis afectats que, ja al gener, va començar a rebaixar".
"Així mateix, va impulsar una ‘Taula del Senglar’ per analitzar la situació a llarg termini, els efectes més patents de la qual van ser les burles que va despertar a l'oposició. ¿Resultat? Els positius no han fet sinó disparar-se des de llavors, agafant la Generalitat amb el pas canviat".
"Ahir mateix, la 'conselleria' d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat va confirmar sis nous casos de pesta porcina a la zona declarada com d'Alt Risc —un a Sant Just Desvern, un altre a Barcelona i quatre a Sant Cugat del Vallès—. Amb la qual cosa ja són un total de 342 els senglars infectats amb la PPA. I això malgrat que, dins de la zona infectada, els Agents Rurals i els Mossos, recolzats per diferents societats de caçadors, així com pel Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (Gepif) i equips de control cinegètic (Tragsa) han capturat gairebé 7.000 exemplars".
Línies després Benítez escriu: "Una situació que no només exaspera la indústria càrnia, les pèrdues de la qual ja s'estimen en uns 9.000 milions d'euros. Perquè, com va advertir la Unió de Pagesos, no només és "insostenible" per a la indústria, sinó que està tensant moltíssim els veïns damnificats. Prova d'això és que, dissabte passat, 200 persones, fartes del veto governamental, es van saltar intencionadament les restriccions i van penetrar al parc per celebrar un pícnic reivindicatiu. I sense que hi haguessin Mossos d'Esquadra allà.