Apoteosi papal a la Sagrada Família i un tret

La ciutat del 92 reviu 34 anys després l'esperit olímpic. El Papa Lleó XIV ha tornat a situar Barcelona i Catalunya al mapa del món. No és que ciutat i comunitat requereixin més publicitat, però resulta imprescindible insistir que Barcelona no són només les Rambles, els comiats de solter del tipus "Resacón en Hong Kong", apartaments turístics i aglomeracions a la platja.

La majestuositat de la basílica de la Sagrada Família es confirma com el gran símbol de Barcelona, una obra mestra de l'arquitectura i la fe, l'església més alta de la cristiandat, un evangeli en pedra segons va definir el Papa.

Gairebé res ha sortit com estava previst perquè gairebé tot ha sortit millor del que s'esperava. Es recordaran les aparicions estel·lars del nen de 6 anys Renzo a l'església de Sant Agustí i de Valentina, una nena cega de 14 anys, a la basílica, descrivint amb les seves mans la creu de la Torre de Jesucrist. Dos moments una mica més que emotius en una seqüència papal marcada pel goig i el fervor.

En la lectura política, més que estelades el que hi va haver als carrers de Barcelona van ser nens volant en direcció a un pacient pastor d'ànimes per rebre una mena de consagració vaticana. El Papa va exercir el que es podria qualificar d'estricte bilingüisme que no semblava precisament improvisat.

La benedicció de la Torre de Jesucrist del temple de Gaudí va propiciar també una massiva presència de ministres, fins a catorze, tots ells encapçalats pel president del Govern, Pedro Sánchez, que va acudir a la cita acompanyat per la seva esposa, Begoña Gómez.

A El País titulen la crònica principal així: "El Papa beneeix l'apoteòsica culminació del somni de Gaudí a la Sagrada Família".

Al sumari s'apunta que "Davant els Reis, els presidents del Govern i la Generalitat, Lleó XIV consagra la torre que converteix el temple en el més alt del món, “signe d'unitat i de concòrdia”".

La peça ve amb les firmes d'Íñigo Domínguez i Clara Blanchar: "Per a Antoni Gaudí, que va morir tal dia com aquest dimecres, fa 100 anys, ingressat en un hospici perquè el van prendre per un captaire després de ser atropellat per un tramvia, hauria estat un somni saber que el Papa, els Reis d'Espanya, el president del Govern i de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i una llarga llista d'autoritats estarien, un segle després, retent-li homenatge i mirant al cel per veure com s'il·luminava la torre de l'església més alta del món".

"L'epopeia de la Sagrada Família, 144 anys en construcció, i que encara no ha acabat, ha tingut aquest dimecres un dels seus dies per a la història amb la solemne cerimònia religiosa que ha culminat amb la benedicció del Papa a la Torre de Jesucrist. Un altre moment que farà que la imatge de Barcelona doni la volta al món, amb 9.000 persones dins del temple i 130.000 a l'exterior, segons les autoritats".

"Enmig d'una èpica espiritual tan elevada, fins al final es va mantenir el suspens d'una de tantes eternes baralles terrenals: en quina llengua faria la benedicció. Finalment el Papa ha començat a pronunciar-la en català. Després va canviar al castellà i va concloure de nou en català".

"Prova dels mals de cap que ha causat aquesta polèmica, la versió final del missal va ser fins a última hora un ball de parts en castellà i català, i la pròpia homilia, amb paràgrafs en ambdues llengües, va ser retocada fins a l'últim moment, polint matisos i expressions".

"Com a petita escena de les friccions quotidianes, abans de l'inici de la cerimònia va ser retirada en un balcó proper a la basílica una pancarta de Hazte Oír sobre Cuelgamuros (“Lleó XIV, salva el Valle de los Caídos”), mentre el veí de dalt exhibia al balcó una estelada".

"Malgrat tot i per sobre de les rancúnies, ha estat una nit d'immens orgull per a Barcelona. Al caure la tarda, mentre el sol il·luminava de ple les vitralls sobre l'altar de la Sagrada Família, el Papa va arribar al temple en el papamòbil en una passejada triomfal per la ciutat, amb els carrers plens de gent que li passava nens per beneir".

i: "Dins de l'església, l'esperaven 400 bisbes i religiosos vestits de blanc, ja que l'acte coincideix amb una trobada d'episcopats mediterranis, en una atmosfera harmonitzada pels cants de 500 membres de cors catalans, a les tribunes i naus laterals, i 100 nens i nenes d'escolanies al voltant de l'altar. La imatge del Papa assegut al centre d'un absis colossal i vertiginós, amb les autoritats als seus peus, era una imponent demostració de poder escènic de l'Església".

Respecte a la qüestió lingüística, El Nacional apunta: "Benedicció salomònica de Lleó XIV: la inauguració de la torre de Jesús ha combinat català i castellà".

Del text de Jordi Palmer: "La incògnita sobre la llengua en què es faria l'acte de la benedicció, que ha produït un incessant debat lingüístic, no s'ha esvaït del tot fins al moment en què Lleó XIV ha pres la paraula, i quan ho ha fet, ho ha fet mig en català i mig en castellà, com una decisió salomònica que buscava contentar tothom, apuntant això sí, que Gaudí és “l'arquitecte de Déu” i destacant que la creu està “dedicada al nostre senyor Jesucrist i coronada per la creu, misteri de misericòrdia i salvació”".

A la crònica Palmer explica també alguns detalls arquitectònics: "La culminació de la torre de Jesús ha convertit la Sagrada Família en la construcció més alta de la trama urbana de Barcelona i la segona, per darrere de la torre de Collserola, del terme municipal. També ja a l'inici de la col·locació del terminal es va convertir en l'església més alta del món, però en tot cas, no significa que la Sagrada Família estigui acabada".

I: "Al contrari, fa uns tres anys que des de la Junta Constructora s'indica que encara queden uns deu anys d'obres per davant, amb una part especialment significativa per construir, la façana de la Glòria, que dóna al carrer Mallorca. Actualment, ja s'han iniciat els treballs en aquesta façana, però de moment només la part que correspon a la finca que ocupa la basílica, sense permisos de moment per fer els voladissos i la polèmica escalinata del carrer Mallorca".

A més, està per decidir qui s'encarregarà de la façana del carrer Mallorca, encàrrec al qual aspira l'artista mallorquí Miquel Barceló.

Més històries papals. "Què fan Sánchez i 14 ministres a la missa del papa a la Sagrada Família? Moncloa ho justifica pel "caràcter cultural" de l'acte", assenyala un titular de Público.

Del text de Miguel Muñoz: "Per a Barcelona el Govern ha mobilitzat el següent desplegament: Yolanda Díaz, Sara Aagesen, José Manuel Albares, Félix Bolaños, Margarita Robles, Arcadi España, Fernando Grande-Marlaska, Óscar Puente, Jordi Hereu, Ángel Víctor Torres, Isabel Rodríguez, Ernest Urtasun, Diana Morant i Ana Redondo. Només s'absentaran, per tant, Carlos Cuerpo, Elma Saiz, Óscar López, Luis Planas, Milagros Tolón, Pablo Bustinduy, Mónica García i Sira Rego".

"En contrast amb aquesta àmplia assistència, diumenge passat a la missa celebrada per Lleó XIV a la madrilenya plaça de Cibeles només va assistir la ministra d'Educació Milagros Tolón. Sí que van assistir altres 14 ministres, a part de Sánchez, dissabte a la recepció oficial oferta al Palau Reial el dia que va aterrar al nostre país Lleó XIV".

"Més acompanyament va tenir el pontífex dilluns al Congrés, on el discurs papal va ser escoltat en directe per tots els integrants del Govern a excepció d'Óscar Puente, que es trobava a Luxemburg".

Línies després segueix així la nota: "Per què s'ha generat aquesta mobilització per a l'acte religiós a Barcelona? Per a Moncloa, segons les fonts consultades, hi ha una explicació "senzilla". A l'entorn de Sánchez destaquen que l'acte "no és una missa" per si sola sinó que també és la inauguració de la Sagrada Família. "Acudim a un acte que és religiós però que té caràcter institucional. És molt important, té caràcter cultural. Encara que inclou una missa, en realitat és un moment històric per a la ciutat de Barcelona", apunten".

"A Moncloa posen de relleu que l'esdeveniment suposa la culminació de l'Església més alta del món. "Té un interès turístic evident i la participació a l'acte sembla el més raonable. És la Sagrada Família, va trigar 100 anys a construir-se, és Gaudí, ens projecta al món", afegeixen al respecte. Fonts de Sumar, que hi seran presents mitjançant Díaz i Urtasun, asseguren que comparteixen aquest plantejament".

"Des del Govern a més, com ve succeint les últimes setmanes, posen en valor el discurs "humanista" del papa Lleó XIV. Comparteixen amb ell els missatges sobre la pau, el Dret Internacional i especialment la qüestió migratòria. Sánchez tornarà a acompanyar el papa aquest dijous en un acte amb entitats que treballen amb migracions a les Illes Canàries".

"Fonts del ministeri de Treball incideixen a més en el fet que Díaz està molt alineada amb la preocupació del papa per l'ús de la Intel·ligència Artificial, un assumpte que la vicepresidenta ha posat damunt la taula en reiterades ocasions".

"L'assistència de Sánchez és d'altra banda cridanera ja que es tracta pràcticament del primer acte de caràcter religiós en què participa des que és president del Govern. En els antecedents més recents, com el funeral per les víctimes de l'accident d'Adamuz al gener d'aquest any, només es van desplaçar l'aleshores vicepresidenta María Jesús Montero a més de Marlaska i Planas. Sánchez sí que va acudir a l'octubre de 2018 al funeral de Montserrat Caballé a Barcelona i al de l'expresident del Parlament Europeu, David Sassoli, celebrat a Roma el 2022".

"L'assistència governamental a la Sagrada Família és molt superior en comparació a altres esdeveniments relacionats amb anteriors visites de pontífexs. En l'anterior visita d'un pontífex, la de Benet XVI el 2011, a la Missa que va tancar la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Madrid només van acudir dos integrants del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero: els ministres Pepe Blanco i Ramón Jáuregui. L'any anterior el mateix papa va oferir una missa precisament a la Sagrada Família a la qual només va acudir en representació governamental el ministre de Defensa José Bono".

I: "En canvi, durant l'última etapa del Govern de José María Aznar va tenir lloc una cerimònia de canonització a la Plaça de Colón de Madrid oficiada per Joan Pau II. A l'acte va acudir tant Aznar com altres 10 ministres, segons es va reflectir a la crònica de El País".

Del repàs del gran esdeveniment catòlic destaquen dues anàlisis als mitjans. El primer, el d'Oriol Trillas a El Mundo, que titula "El fracàs de la mal anomenada Església Catalana".

Del seu text: "La gran paradoxa del catolicisme nacionalista contemporani és evident: mentre determinats sectors polítics i mediàtics segueixen reivindicant l'existència d'una suposada "Església catalana", la vida real de l'Església a Catalunya es sosté avui sobre sectors socials i culturals cada cop més allunyats d'aquest imaginari".

"Catalunya, com el conjunt d'Europa occidental, presenta elevats nivells de secularització. Però la pràctica religiosa que encara subsisteix té avui un perfil sociològic molt concret: una feligresia majoritàriament castellanoparlant, amb una estimable proporció de la immigració hispanoamericana".

"Resulta significatiu que les parròquies més pujants de Barcelona es trobin tant a la part alta de la ciutat -més conservadora- com a Nou Barris i altres zones perifèriques on es concentra la immigració. N'hi ha prou amb un exemple: a la parròquia de la Verge de la Llum, al molt humil i degradat barri de La Florida a l'Hospitalet de Llobregat, es van confirmar aquesta Pasqua 76 adolescents. Una xifra que no assoleixen ni totes les parròquies juntes de més d'un arxiprestat barceloní".

"Per contra, on la desertització religiosa resulta més visible és a la Catalunya rural, precisament aquella que durant anys va abraçar amb més intensitat l'independentisme. En molts d'aquests municipis, abans profundament catòlics, amb prou feines es bategen nens ni es contreuen matrimonis per l'Església. Hi ha pobles on fa anys que no se celebren primeres comunions. La vella associació entre catalanisme i identitat catòlica fa temps que va deixar de descriure la realitat social catalana".

"La defunció de la mal anomenada església catalana es va exemplificar aquest dimarts a la Vigília que va presidir Lleó XIV a l'estadi de Montjuïc. L'omplert del recinte estava compost fonamentalment per joves i famílies vinculats a les parròquies més conservadores, a més d'una nodrida representació de la comunitat hispanoamericana".

"L'ambient desmentia per si sol molts dels relats construïts durant anys al voltant de l'«Església catalana». Abundància de banderes espanyoles, absència d'estelades. Quan des de l'escenari s'intentava impulsar el cant "Any Gaudí, el Papa ja està aquí", el públic corejava "Aquesta és la joventut del Papa", el mateix lema escoltat a Madrid. El suposat fet diferencial no apareixia".

I: "Alguna cosa similar es va poder veure també l'endemà a Montserrat, un espai freqüentment utilitzat com a símbol nacionalista. Les banderes vaticanes superaven àmpliament les catalanes i les independentistes resultaven pràcticament residuals. El reduït grup de portadors d'estelades que es va veure a prop de la Sagrada Família ni va a missa ni es va apuntar a cap acte religiós. Són aquells que van abjurar de l'"Església catalana"".

Notable és també la síntesi de José Antonio Zarzalejos, exdirector d'El Correo i l'Abc, a El Confidencial.

"Nogueras com a símptoma i el 'pes de la marca Espanya'", s'anomena la seva nota, en la qual diu entre altres coses que "Cal anar a les fonts autèntiques, en el sentit acadèmic de l'adjectiu, per interpretar correctament alguns episodis polítics confusos. La lectura dels articles de Josep Antich, ara director d'El Nacional.cat, i durant molts anys de La Vanguardia, on vaig escriure preservant ell la meva plena llibertat, com ho va fer després Màrius Carol, resulten especialment útils. El que va signar ahir ho va titular descarnadament El Papa Lleó i el pes de la marca Espanya".

"Confirma el periodista català el que dimarts es va poder observar en la retransmissió dels actes del Sant Pare: escasses estelades (‘van proliferar les banderes espanyoles’), ús pel Papa del català, però en menor mesura que el castellà (‘va utilitzar el català en proporció clarament inferior al castellà’), referències a Espanya, però amb prou feines a Catalunya (‘no va pronunciar la paraula Catalunya i sí va parlar d'Espanya’), de nou, el rebuig independentista a l'arquebisbe cardenal de Barcelona, el turolenc Juan José Omella (‘distanciament de la diòcesi de Barcelona de la seva feligresia) i, finalment, diferent rebuda (‘menys multitudinària que a Madrid’)".

"Un altre periodista de referència en l'àmbit del proper al secessionisme, Pep Martí, obria l'edició d'ahir de Nació Digital amb un perfil de l'eclesiàstic titulat directament: "Juan José Omella, el cardenal que no sintonitza amb el catalanisme"".

Segueix Zarzalejos: "Ahir, la cerimònia a l'Abadia de Montserrat, després de la trobada amb els presos a Can Brians, que va tancar les celebracions del seu mil·lenari, va resultar sòbria però també freda per diverses significacions, des de la més històrica i política, fins a la més conflictiva i que remet a episodis d'abusos que Lleó XIV no va esmentar en públic, sense que hagi transcendit la seva conversa amb la comunitat benedictina amb la qual va dinar".

I: "Més emotiu, el seu encontre a l'Església de Sant Agustí al barri del Raval. El Sant Pare va continuar utilitzant el català i el castellà, sense rastre de protestes, xiulets o exhibició cridanera de banderes estelades. Poques en el trajecte del Papa fins a la Sagrada Família, però dominant l'ensenya pontifícia. Allà, en el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, amb aquell ‘momentàs’ de la nena invident explicant la maqueta de la Torre de Jesús, tot va transcórrer amb la solemnitat que correspon a un temple magnífic i singularíssim".

Canvi de terç. Successos. Nova "execució" en ple carrer Balmes, al centre de Barcelona. "Els Mossos treballen amb la hipòtesi que el crim del carrer Balmes sigui un ajust de comptes entre màfies de Montenegro", assenyala La Vanguardia.

La informació és de Toni Muñoz i Mayka Navarro: "Un home ha mort aquest dimecres tirotejat al carrer Balmes a plena llum del dia. El succés s'ha produït a les 9.50 hores a la confluència amb el carrer Granada del Penedès, davant de la comissaria de la Policia Nacional i a la vorera situada just davant del consolat honorari de Montenegro".

"La perícia amb què va actuar el pistoler —un únic tret a boca de canó— porta els Mossos a sospitar que es tracta d'un nou capítol de la guerra que lliuren a Catalunya les organitzacions criminals de Montenegro vinculades al narcotràfic. La principal hipòtesi és que el crim sigui un episodi més de la batalla que enfronta els Kavac amb els Skaljari, encara que encara queda molta feina investigadora per fer i fonts policials demanen ser cauts".

I: "En el que va d'any, sis persones han estat assassinades a trets, quatre d'elles a la ciutat de Barcelona. Dues de les últimes morts s'han produït en tot just quatre dies. La consellera d'Interior, Núria Parlon, presidirà avui una sessió informativa d'urgència amb la cúpula de la policia catalana a la seu del Departament per abordar “l'evolució dels últims fets violents relacionats amb organitzacions de crim organitzat”".

Línies després expliquen que "les càmeres de videovigilància de les dependències policials van gravar l'assassinat amb nitidesa i van mostrar una imatge clara del pistoler, que anava a cara descoberta. La víctima, que vestia una samarreta del Barça, una dessuadora negra i uns pantalons curts esportius, va morir a l'instant i va deixar al seu voltant una bassa de sang que van haver de netejar els operaris de la brigada municipal".

11 de juny, dia internacional del Joc, dia mundial del Funcionari Judicial, dia mundial del Càncer de Pròstata i dia internacional de la Síndrome KBG.

Santoral: Bernabé apòstol, Alícia de Schaerbeek, Paula Frassinetti, Màxim de Nàpols, Paris de Treviso, Rembert de Bremen i Rosa Francisca Maria dels Dolors.