Un Papa bilingüe i els "constructors d'unitat"

Per si no n'esteu al corrent, el Papa ha parlat en català. El monotema lingüístic ha centrat les observacions dels mitjans audiovisuals sobre la visita de Leó XIV a Catalunya. Donada la combinació del català amb la llengua de Cervantes no sembla que la inclusió de la llengua vernacla hagi estat fruit d'una improvisació davant les pressions de l'independentisme. Res més lluny.

Punt per a Mònica Terribas i Jordi Llisterri, del mitjà Catalunya Religió, que van ser qui van donar la veu d'alarma davant el bulo que el Vaticà anava a arraconar el català a Catalunya. Jugadeta mestra. Es tracta d'inventar un greuge on no n'hi ha i gaudir després perquè el Papa sí que parla en català com estava previst des d'abans de la falsa polèmica. Que aguts són els indepes.

De moment i en la primera jornada de la visita papal, l'independentisme no ha comparegut. Potser reserven les seves performances per avui a Montserrat o a la Sagrada Família.

Sigui com sigui, Robert Francis Prevost està superant amb nota totes les dificultats del camí, incloses les xapes de Josep Rull, que va tenir a bé informar Sa Santedat que ell va estar a la presó per l'1-O i que Catalunya és una nació mil·lenària que assenta els seus fonaments democràtics en les Assemblees de Pau i Treva de Joc de Trons i més enllà. Vaja, de fet la democràcia no va sorgir a Grècia sinó a Berga.

És el camí cap a la santedat. Ningú demostra tanta paciència com l'agustí Prevost, un home serè, tranquil i complaent que s'està fent un tip de beneir criatures i predicar fe, esperança i caritat, les virtuts teologals.

"El Papa canvia d'accent en el moment culminant del seu viatge i deixa enrere la política", proclama La Vanguardia.

Es tracta d'un text de Iñaki Pardo Torregrosa i Francesco Olivo del qual destaquen aquestes línies: "Quan el pilot d'Iberia, Pablo Martínez Núñez, va anunciar l'inici del descens cap a Barcelona, el Papa es va aixecar i es va acostar a la finestra. Sota alguns núvols s'albirava la Sagrada Família. L'arribada a Catalunya, procedent de Madrid, on la presència de Leó XIV ha imposat durant uns dies una treva política que ja toca a la seva fi i ha baixat els decibels de la crispació –avui el Congrés dels Diputats torna a la seva normalitat–, difícilment podia ser més simbòlica".

"Aquest dimecres el Pontífex presidirà la missa solemne a la basílica d'Antoni Gaudí –venerable per a l'Església– en el centenari de la seva mort. En acabar, sortirà a l'exterior del temple que va consagrar el 2010 Benet XVI i beneirà la torre de Jesús. La cerimònia conclourà amb un espectacle de drons i es projectarà en la nit barcelonina una frase que l'arquitecte deia als seus col·laboradors: “Primer l'amor, després la tècnica”".

"Aquest serà el colofó i el moment culminant del viatge... però la jornada d'avui del Papa serà intensa i començarà molt abans a la presó de Brians, un lloc al qual no tenia previst acudir en un primer moment i que a última hora, amb el programa gairebé tancat, es va incloure a l'agenda. Va ser la gran sorpresa i qui farà d'amfitrió serà el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, que també el va rebre a El Prat".

"Després Leó XIV es desplaçarà a l'abadia de Montserrat, que va commemorar l'any passat el seu mil·lenari. Després del res del rosari i una visita al cambril de la verge, dinarà amb la comunitat benedictina a porta tancada. A la tarda, hi haurà un altre acte de caràcter social a la parròquia de Sant Agustí, al Raval, amb els treballadors de les associacions que atenen els desfavorits de la diòcesi i on el Papa respondrà a les preguntes d'un nen... i ja a partir de les 19.30 hores estarà a la Sagrada Família després d'un passeig en papamòbil".

Segueix la peça: "A la missa solemne hi seran els Reis i el president del Govern, Pedro Sánchez, que assistirà avui per primera vegada a una celebració religiosa des que va arribar a la Moncloa fa vuit anys. L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, el 2010, no va assistir a la consagració de la basílica. La majoria de prelats espanyols –es preveu que n'hi hagi més de 250– també seran a Barcelona i podran seguir des de l'interior del temple l'eucaristia unes 4.000 persones que hauran de passar estrictes controls de seguretat. Hi haurà a l'exterior unes altres 4.000 que veuran per pantalla tot el que passi dins i gaudiran de l'espectacle final".

"Prevost ja enceta la seva cinquena jornada i les multituds dels primers dies ja no es repetiran. Els dies que el Pontífex va ser a Madrid van coincidir amb el cap de setmana. Hi va anar gent de tot Espanya i les inscripcions eren obertes per a tothom qui volgués anar-hi. A Barcelona, en canvi, l'acte amb més aforament va ser el d'ahir a la nit amb unes 40.000 persones a l'estadi Lluís Companys, on , sobretot, hi havia joves".

"Les 48 hores que Prevost passarà en territori català coincideixen amb jornades laborables i no s'esperen esdeveniments amb una presència massiva de fidels, un assumpte que ha deixat un regust amarg per a l'Església local, ja que moltes persones que voldrien veure de prop el Papa hauran de seguir-lo a través de les pantalles".

I: "En qualsevol cas, més enllà dels actes multitudinaris de la capital espanyola, en els primers tres dies a Espanya Prevost ha tingut un paper molt institucional i polític que ara a Barcelona –on el soroll té molts menys decibels– va quedant enrere. Hi ha qui s'atreveix a dir que aquesta és una etapa més espiritual. El canvi d'accent del viatge també es va fer visible a la vigília, on, més enllà del recorregut triomfal en papamòbil, els joves van interpel·lar el Pontífex sobre temes tan delicats com la salut mental i la depressió".

Una altra manera de veure-ho és la d'El Mundo. "Barcelona rep amb júbil el Papa i silencia el boicot nacionalista: 'És important que el missatge impacti en la societat'", assenyala un titular del diari esmentat.

La peça ve amb les firmes de Cristina Rubio i Gerard Melgar: "Barcelona va rebre amb alegria i expectació l'arribada del Papa Leó XIV, el seu primer contacte a la Catedral i el bany de masses posterior a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Entre el públic abundava la gent jove -al centre de la ciutat hi havia nombrosos col·legis i parròquies congregades- i famílies amb fills petits".

I: "Tampoc hi va haver ni rastre de polèmica nacionalista: la immensa majoria de banderes van ser del Vaticà, tot i que hi havia gent amb ensenyes d'Espanya (diverses amb el símbol del Sagrat Cor), senyeres catalanes i banderes de Barcelona. A més, la comunitat llatina, molt nombrosa a la ciutat, també es va mobilitzar i va omplir tant l'exterior de la Catedral com la zona de Montjuïc amb ensenyes d'Argentina, Mèxic, Nicaragua, Colòmbia o Perú. En canvi, no es va veure cap estelada, ni als balcons ni a peu de carrer, i amb prou feines en va aparèixer alguna en un Estadi Olímpic amb 40.000 persones".

Al Papa se li va escapar que Catalunya és una regió en abrupte contrasta amb la brasa catalanista. Alguns mitjans com El Periódico destaquen a més en titulars l'apel·lació de Leó XIV als catalans perquè siguin "constructors d'unitat", cosa que difícilment quadra amb les pretensions independentistes. Tant se val, el Papa parla per a tothom i tothom es queda amb el que li convé.

Més versions. "Lleó XIV insta durant la vigília a Barcelona a fer d'Espanya 'un país acollidor per a tothom'", apunta un titular d'El Nacional.

La crònica és de Marta Lasalas: "L'Estadi Olímpic Lluís Companys ha rebut aquesta nit el papa Leó XIV en l'acte més multitudinari que protagonitzarà el pontífex en els dos dies que estarà a Catalunya: una vigília de pregària. Quaranta mil persones han omplert l'estadi, que s'ha exhibit atapeït de banderes del Vaticà, també moltes ensenyes espanyoles, i una escassa presència de senyeres i estelades".

"Potser per això, tot i que el papa ha pronunciat l'homilia en català i castellà a parts iguals, la seva intervenció, com la de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha obviat qualsevol referència a Catalunya. Les paraules del papa han tingut un to eminentment social, per advertir sobre un sistema que no posa la persona al centre i per abordar qüestions molt concretes: la resposta davant les malalties mentals com la depressió o el rebuig a la violència de gènere".

"El papa no ha parlat de Catalunya, però sí d'Espanya. En el marc d'una reflexió sobre la penombra de la condició humana, Leó XIV s'ha referit a les "nits" dels camins personals i eclesials, però també "d'Espanya, de les seves ciutats, de les seves noves i antigues pobreses, de la seva societat i cultura"".

"Ha instat a contemplar amb humilitat aquestes nits i a mirar sense prejudicis la realitat per preguntar tot seguit: "Què estem cridats a canviar? Quina societat volem construir?". "Caminem junts en la fe que harmonitza la diversitat de les nostres idees i sensibilitats, per buscar la veritat que ens guia cap al bé comú, perquè aquest país sigui un espai acollidor per a tothom, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat pel que és", ha emplaçat Leó XIV, que ha situat l'acollida als immigrants com un dels eixos del seu viatge".

Lasalas explica també que "a les primeres files del públic hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de membres del seu Govern; el president del Parlament, Josep Rull, que aquest migdia ha explicat al pontífex el seu pas per la presó; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i representants de diferents formacions de l'arc parlamentari, entre ells la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, o el president d'ERC, Oriol Junqueras".

El Papa també té una agenda privada en la qual hi havia incloses persones rellevants de la societat catalana com Isidre Fainé, Josep Oliu i fins i tot sor Lucía Caram.

És una informació de Camilo S. Baquero: "L'agenda de la visita papal és ajustada però el primer dia de Lleó XIV a la capital catalana ha donat per a trobades privades de diversa índole. A la llista hi figuren la que va mantenir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la seva esposa, Marta Estruch, o el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé".

"Al claustre de la Catedral de Barcelona, on va tenir lloc el res de l'Hora Mitjana, va tenir breus converses informals amb el líder del Parlament, Josep Rull i amb el president del Banc Sabadell, Josep Oliu. El Papa també va tenir temps per beneir les ambulàncies de la religiosa Sor Lucía Caram que aniran en viatge humanitari a Ucraïna".

"Després del dinar al Palau Episcopal, el pontífex hi ha rebut algunes visites en les tres hores i mitja que tenia abans de la vigília de l'Estadi Olímpic. Dins de l'agenda oficial hi figuraven dues audiències privades. Una amb el president Illa i una altra amb una trentena de membres de la cúpula de la comunitat agustina. També hi va haver reunions que no figuraven al programa oficial, com la mantinguda amb Fainé o els bisbes de l'arc mediterrani que aquests dies es reuneixen a la capital catalana".

Després de mencionar la trobada amb Illa, Baquero explica que "ha estat un altre acte de l'agenda on personalitats i empresaris catalans han aprofitat per entrar en contacte més directe amb Sa Santedat".

"En el seu recorregut cap a la Vigília a l'Estadi Olímpic, Leó XIV ha fet una parada durant el canvi al papamòbil per beneir les 30 ambulàncies que viatjaran a Ucraïna, una iniciativa que lidera Sor Lucía Caram i la Fundació del Convent de Santa Clara".

I: "Diversos dels voluntaris van poder estar entre els vehicles a l'hora de la benedicció i entre els presents hi havia la periodista Pilar Rahola; la il·lustradora Pilarín Bayés; el president de la Fira, Pau Relat; els empresaris Antonio Sagnier o Manuel Lao i l'exregidora de Barcelona i la directora d'estratègia d'Atrevia Sònia Recasens".

A El Confidencial i a mode d'indispensable complement repassen les figures polítiques catalanes que no tenen manies a exhibir el seu catolicisme.

"D'Illa a Junqueras passant per Puigdemont: polítics, catalans, catòlics i practicants" és el titular de la peça que signa Antonio Fernández.

Del seu text: "La visita de Leó XIV a Barcelona té un avantatge per al Pontífex: Catalunya és una terra de grans tradicions religioses i molts dels seus dirigents polítics, de diferent pelatge, són catòlics practicants. El que Déu va disposar, no ho va malbaratar la política, encara que tots aquests líders mantenen entre ells una prudencial distància i fins i tot un enfrontament ideològic irreconciliable. Són enemics en la política i germans en la religió. O, en altres paraules, afins només en l'existencial".

"La particularitat de Catalunya és que personatges de primera fila tan diferents com Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Salvador Illa tenen en comú el seu catolicisme practicant. Tots són de missa setmanal i amb profundes arrels religioses".

"Jordi Pujol solia reunir el seu Govern al monestir de Poblet, el cor de l'ordre del Cister. Allà, al costat de la tomba de Jaume I El Conqueridor (a qui el sobiranisme reclama com a rei de Catalunya, tot i que era Rei d'Aragó), impartia consignes i directrius als seus consellers durant un cap de setmana. Les seves visites monacals eren mensuals per evitar distraccions del seu Govern".

"Poblet era el lloc on va acudir diversos estius un jove anomenat Carles Puigdemont a amarar-se d'esperit èpic català. No era conegut aleshores ni s'havia ficat en política, però la seva proximitat a Convergència el feia un candidat idoni per a la carrera de la cosa pública. En les reunions del consell de redacció d'El Punt, on era redactor en cap, ja destacava aleshores pel seu encès catalanisme, fins al punt que alguns dels seus companys afirmen que, de fet, recelava de qualsevol persona que portés cognoms espanyols".

"Encara que no catòlic practicant com els altres, tan bon punt va ser nomenat president, va fer una visita privada al monestir de Poblet. Alguna cosa se li havia enganxat de l'esperit de Jaume I el Conqueridor".

"Poblet va ser també el lloc on Salvador Illa, un altre president, encara que ideològicament oposat a Pujol, va reunir el seu primer gabinet. Després ho faria en llocs emblemàtics, com el monestir de Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages), on va citar els consellers el passat mes d'abril. Amb anterioritat, també havia celebrat reunió del Govern a Núria, al bell mig del Pirineu, on s'ubica el simbòlic i conegut santuari".

"A Núria es van reunir els diputats que el 1931 van redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, conegut com l'Estatut de Núria, a partir del qual es pot considerar que Catalunya va començar a tenir un cert autogovern. Tot doblement simbòlic, perquè abasta tant l'essència religiosa com la política".

I: "Oriol Junqueras, president d'ERC, és un altre dels polítics que mai no ha amagat el seu biaix religiós. Tant que al seu partit se'l coneix, en alguns cercles, com el Mossèn. Junqueras va tenir l'oportunitat de treballar durant sis mesos a l'Arxiu Secret del Vaticà després de llicenciar-se com a historiador. Ho va fer per documentar-se sobre Catalunya durant el període entre 1701 i 1714, en plena Guerra de Successió espanyola. Però, a més, també és un catòlic practicant, cosa que no ha amagat mai".

La llista inclou altres casos com el de Joan Ignasi Elena, amb estudis de Teologia, o el conseller Ramon Espadaler, procedent de la democristiana i extinta Unió.

Però no tot és Papa. "La selectivitat sobreviu a la vaga educativa, el caos de Rodalies i la visita del Papa a Catalunya", assenyala un titular de La Razón.

Escriu Javier Martín Mombiela: "Els professors catalans han sortit aquest dimarts als carrers amb motiu d'una nova vaga educativa convocada per USTEC·STEs, CGT i La Intersindical, que ha coincidit amb l'inici de la selectivitat a Catalunya, l'arribada de Leó XIV a Barcelona i una doble caiguda de la circulació de Rodalies".

"Una tempesta perfecta que amenaçava amb el col·lapse de la ciutat comtal, però que ha acabat diluint-se. El primer contratemps en el sistema de transport públic català s'ha produït a les 12:20 hores per una «incidència», segons ha informat Adif".

"Aquesta ha afectat els sistemes de regulació del trànsit i ha provocat la interrupció de la circulació de totes les línies de la xarxa ferroviària de Barcelona durant uns 30 minuts. La segona avaria ha succeït a les 15:14 i ha durat 15 minuts. «La implementació d'aquest nou sistema ens està donant alguns problemes», ha reconegut en roda de premsa la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, després del Consell Executiu".

"S'ha referit, a tal efecte, a l'aplicació d'un nou software de seguretat en l'intent del Govern per unificar els centres d'operacions de Renfe i Adif. «Segur que es correspon a les incidències que hem tingut els darrers mesos des que s'està implementant», ha dit. En paral·lel, en la mateixa conferència, Paneque ha parlat sobre la situació educativa que aborda Catalunya en l'actualitat".

I: "La portaveu del Govern ha explicat que l'executiu català vol afrontar la «inquietud» dels docents respecte a «la diversitat de les aules» i que, per això, manté «oberta» la via de la negociació «sense condicions»".

"Això sí, amb la idea d'aplicar les clàusules del preacord educatiu tan aviat com sigui possible per començar el proper curs escolar amb normalitat. Tot plegat, al mateix temps que més de 45.000 alumnes encaren l'inici de les proves d'accés a la universitat (PAU) —s'han desenvolupat «amb normalitat» segons Paneque— i tenia lloc la sisena vaga general educativa del curs".

10 de juny, dia internacional per al Diàleg de Civilitzacions, dia internacional de l'Heràldica, dia mundial del Modernisme, dia mundial de la Lluita contra la Falsificació i la Pirateria i dia mundial de la Malaltia d'Andrade.

Santoral: Asteri de Petra, Areci màrtir, Maurí abad, Trípodes màrtir, Censuri d'Auxerre, Bogumil de Gniezno, Itamar de Rochester, Landeric de París i Amanci màrtir.