Primeras Planas 9 de junio
Portades PRIMERES PLANES

Les Catalunyes que reben el Papa i una enquesta

Illa aspira a mostrar la Catalunya real davant de l'agitació independentista. Records de la visita de Joan Pau II i el matrimoni Pujol Ferrusola. Un sondeig d'El Mundo prediu una Catalunya ingovernable

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Dos maneres d'apreciar el món i contemplar Catalunya col·lideixen en la visita del Papa Lleó XIV, Robert F. Prevost. D'una banda, l'independentisme que es nega a parlar en castellà (vet aquí la senyora Míriam Nogueras i el senyor Eduard Pujol parlant en anglès i italià per no contaminar-se l'aparell fonador amb la llengua de les enyes). De l'altra, qui pretén mostrar una Catalunya plural, diversa i real.

El conflicte és històric i inevitable. La llengua és al centre de les pretensions independentistes amb el Papa, a qui consideren com una espècie de prescriptor lingüístic la obligació del qual és parlar en l'anomenada "llengua pròpia" de les pedres de la terra. A l'altra banda, mil maneres d'entendre Catalunya, la religió i la identitat.

Màxima expectació. L'estada a Madrid de Prevost ha estat apoteòsica, un èxit coronat per l'absència d'incidents i una organització a l'alçada de les circumstàncies. Aquí el repte és majúscul, ja que no només cal fer front a la logística d'un esdeveniment mundial sinó que també cal bregar amb els professors en vaga, les protestes dels funcionaris municipals i les de l'independentisme.

És el més difícil encara que s'imposa Barcelona per defecte. El format és un altre. La ciutat no dona per a una missa davant d'un milió de fidels. És una altra dimensió. Tampoc l'Estadi Olímpic (Lluís Companys) es pot comparar amb el Bernabéu. A favor de Catalunya, la Sagrada Família i Montserrat. En contra, aquesta propensió al ridícul de les forces vives de l'independentisme.

Col·lideixen, doncs, la pretensió de convertir l'estada del Papa en una explosió independentista i la intenció de mostrar una imatge de Catalunya diferent, més endreçada, menys crispada i més atenta a la realitat.

Portada La Razón 9 de juny

Portada La Razón 9 de juny La Razón

És el que explica Toni Bolaño a La Razón sota aquest titular: "Illa vol presentar al Papa una Catalunya cohesionada, solidària i oberta al món".

Del text de Bolaño: "Illa va ser el primer polític espanyol que va ser rebut al Vaticà després del seu nomenament. Només el van avançar Giorgia Meloni, Zelenski i els presidents d'Itàlia i Polònia. Va convidar el Pontífex a visitar Catalunya i Lleó XIV arriba a Barcelona avui. Salvador Illa, juntament amb l'alcalde Jaume Collboni, el rebrà a peu d'escalinata a l'aeroport del Prat i mantindrà una trobada institucional durant una visita que portarà el Papa a la Catedral de Barcelona, a l'estadi Olímpic Lluís Companys, Montserrat, Sagrada Família i l'Església de Sant Agustí al cèntric barri del Raval de Barcelona".

"En aquesta església, Lleó XIV posarà en valor la dimensió social de la seva visita. El temple està administrat per frares agustins, ordre de la qual va ser prior general el cardenal Robert F. Prevost abans de ser Papa, i és el lloc escollit per a un contacte personal entre el Pontífex i les entitats que treballen en aquest cèntric barri barceloní especialment marcat per la vulnerabilitat i amb una gran població immigrant de la més diversa procedència".

"I un detall que sembla no casual tenint en compte que el mateix Salvador Illa està al capdavant del Comitè Organitzador de la visita –treballant colze a colze amb el Bisbat i amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler–. Al temple de Sant Agustí es va constituir el 7 de novembre de 1971 l'Assemblea de Catalunya, l'organisme unitari d'oposició antifranquista on va sorgir una consigna que va perdurar durant anys malgrat la repressió: «Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia»".

Continua el text del diari de Planeta: "Salvador Illa ha dissenyat el viatge al mil·límetre i no pot amagar el seu entusiasme i satisfacció com a catòlic i com a president de la Generalitat. «Quan perillen els valors humans, Catalunya estarà al costat del Papa Lleó XIV», va dir el dia que es va conèixer la confirmació de la visita i va subratllar que és «una gran oportunitat per demostrar al món sencer que Catalunya és terra de convivència, és terra de solidaritat, és terra d'acollida i és terra de dignitat de totes les persones»".

"Sabedor de l'atenció mundial, Illa vol llançar una imatge de Catalunya ben diferent a la de fa alguns anys sense amagar els problemes que té com a gran ciutat del primer món".

Línies després, Bolaño escriu que "Illa vol traslladar al Papa «la recuperació de la convivència, de la cohesió i del progrés a Catalunya, en el marc d'un model federal i solidari amb la resta de nacionalitats i regions que conformen Espanya»".

"És a dir, una Catalunya que ha recuperat el pols social, però també l'econòmic. Les inversions estrangeres han tornat, la indústria recupera pols exportador, l'economia funciona i les taxes d'atur s'han reduït perquè s'està generant ocupació. En un remake del clàssic eslògan de José María Aznar es podria dir que «Catalunya va bé», però el president català no vol amagar a Lleó XIV els problemes com l'habitatge, l'augment de la immigració que tensiona els barris o l'exclusió social".

La crònica inclou una descripció percentual de l'estat de la qüestió religiosa: "Catalunya es bolcarà amb la visita. No debades, segons l'últim baròmetre sobre religiositat un 56,8% de la població es declara catòlica, el 16% seguidora d'altres confessions, fins a 14 diferents –el 7% es declara musulmà– i el 26,3% es considera ateu o agnòstic. Tot i així el 20% celebra festes com el Nadal i més del 80% són partidaris que s'ofereixin serveis religiosos en centres públics com residències, hospitals o aeroports".

Portada ABC 9 de juny

Portada ABC 9 de juny ABC

L'altra Catalunya ve referenciada en aquest titular d'El Confidencial: "L'independentisme intensifica el seu victimisme a costa del poc català que parlarà el Papa".

El text és de Marcos Lamelas: "L'última tempesta política a Catalunya a costa de l'ús del català que farà el papa Lleó XIV durant la seva visita a Barcelona no amaina. Junts i ERC s'han mobilitzat i han culpat la Generalitat de Salvador Illa. El motiu que venen esgrimint com a greuge des de fa setmanes és per la benedicció de la torre i la creu que coronen la basílica de la Sagrada Família, un monument conegut a tot el món i que presideix l'skyline de la ciutat. Aquesta benedicció havia de ser en castellà, una llengua que el pontífex Robert Prevost coneix i parla pel seu destí al Perú".

"Parlem d'una benedicció de quatre paràgrafs que es farà en castellà. A partir d'aquí va començar tota una mobilització dels sectors catòlics de l'independentisme, que consideren que es tracta d'una ofensa doble perquè a més argumenten que Antoni Gaudí, l'arquitecte autor de la Sagrada Família, es negava a parlar en castellà".

"El president del Parlament, Josep Rull, s'ha posat en marxa per aquesta qüestió. S'ha fet una recollida de signatures en què han participat tots els presidents de la Generalitat i del Parlament. S'han fet gestions entre la Generalitat d'Illa i l'arquebisbat, al final amb resultat positiu, encara que vague. Les ha liderat el democratacristià conseller de Justícia, Ramon Espadaler. Tot per una benedicció".

"No és aliè a una polèmica absurda el clima que hi ha a Catalunya de retrocés de l'ús del català en zones urbanes i entre la població més jove. Per ara, el Vaticà no cedeix i la benedicció es continuarà fent en castellà. L'independentisme no vol posar-se en contra del Papa i es culpa de la situació per aquest ordre: a Salvador Illa, al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i a la Conferència Episcopal Espanyola, segons ells controlada pels sectors més ultramuntans de la dreta espanyola. Pot semblar molt boig, però aquest és un tema que aquests dies ha omplert minuts a les tertúlies polítiques a Catalunya".

"Carles Puigdemont va resumir tot aquest malestar en un post a la xarxa social X: “Si la Generalitat ‘de tots’ diu que no pot negociar per fer valer els drets dels catalanoparlants, tampoc té cap obligació de contribuir amb diners públics a una institució que ens menysprea per satisfer el deliri nacionalcatòlic d'Omella”".

Línies després Lamelas escriu que "l'església catalana està dividida. I determinats sectors sempre han culpat Omella d'“espanyolista”. Però això també són batalles menors, que manquen de veritable rellevància. A més, la cosa havia de ser pitjor, com va explicar el bisbe auxiliar de Barcelona i president de la comissió organitzadora, David Abadías, a la directora de Catalunya Religió quan va declarar que el Vaticà havia estat més considerat del que es preveia amb la qüestió del català".

"I després hi ha la realitat social i pastoral. El viatge a Espanya del papa Lleó XIV es produeix en plena ofensiva dels evangèlics. Una batalla que es dona en castellà. A més, aquesta llengua està substituint el català en moltes parròquies, on els nous sacerdots venen d'Amèrica Llatina davant la manca de vocacions a Espanya i on el gruix dels fidels ja són immigrants llatinoamericans. Però de res d'això se'n parla. Només que l'independentisme ha trobat una nova ofensa per intentar mobilitzar la seva particular parròquia".

Portada El Periódico 9 de juny

Portada El Periódico 9 de juny El Periódico

Una mica d'història i antecedents a El Periódico. "Els viatges papals a Barcelona: Joan Pau II, diluvi i decepció de Pujol; Benedicte XIV, el gran salt de la Sagrada Família", destaca un titular del diari esmentat.

El repàs és de Toni Sust: "Ningú que seguís l'única visita del papa Joan Pau II a Barcelona, el 7 de novembre de 1982, pot haver oblidat fins a quin punt es va complicar, marcada per diversos condicionants, entre els quals va destacar la pluja constant, que va deslluir la jornada i va obligar a modificar l'agenda prevista. Però el xàfec no va ser l'única amargor que van viure alguns dels que esperaven el Pontífex a la capital catalana".

"El polonès Karol Wojtyla feia quatre anys que era al capdavant de l'Església catòlica quan va fer el que era el primer viatge a Espanya d'un Papa en exercici. Va ser llarg: 10 dies. Havia estat ajornat a causa de la convocatòria de les eleccions legislatives que van tenir lloc el 28 d'octubre d'aquell any, i en què va vèncer clarament el PSOE. Espanya es preparava per tenir un Govern d'esquerres per primera vegada des de la Guerra Civil".

"A Catalunya, Jordi Pujol feia més de dos anys que era ‘president’: va ser investit a abril de 1980. El cristianisme era un eix decisiu a la seva vida i es diria que en el seu projecte polític, i estava clar que considerava que el Papa podia jugar un paper clau en el reconeixement de Catalunya com a nació".

"Però aquest afany va acabar en una frustració palpable. Pujol ja va notar la fredor de Joan Pau II quan aquest el va rebre en audiència privada, el 15 de gener de 1981. Aquell dia, al Vaticà, el cap de l'Executiu català va haver d'esperar més del previst, segons va relatar a les seves memòries".

"El Papa estava amb una delegació polonesa encapçalada per Lech Walesa i la reunió es va allargar. Quan va arribar el moment, Pujol va lliurar al Pontífex la col·lecció de 15 volums de l'Enciclopèdia Catalana. Li va mostrar un exemplar obert per la pàgina de l'entrada de Cracòvia, antiga diòcesi de Wojtyla. El ‘president’ va notar que no comptava amb l'atenció del seu interlocutor".

"I ja a Barcelona, la cosa no va ser millor. Per començar, el Papa no va pernoctar a la ciutat, cosa que en si mateixa va semblar un desaire a molts dels que l'esperaven a la capital catalana. Després, la pluja va ser decisiva per complicar-ho tot una mica més. Joan Pau II havia d'arribar en helicòpter a Montserrat el 7 de novembre a les 8.30, però el temps va obligar que aterrés al Prat i anés en cotxe fins a la muntanya, amb un retard de dues hores. Allà, milers de fidels feia hores o fins i tot dies que l'esperaven, alguns dormint on van poder. Dues noies joves van morir en un despreniment de terra".

I: "La pluja va impedir que se celebrés la missa prevista a l'exterior, de manera que els que estaven entre el públic, completament xops, amb prou feines van veure passar el Pontífex, que va entrar a la basílica. A la seva arribada a Montserrat, i tot i que va saludar en català els fidels, alguna cosa es devia torçar perquè l'esposa de Pujol, Marta Ferrusola, pronunciés plorant, després d'un breu diàleg amb el Papa, les paraules que el seu marit va revelar a les seves memòries: “’Aquest home no ens entén, aquest home no ens estima’”".

Joan Pau II era un home preclar. De fet, va ser canonitzat poc després de morir.

Portada El País 9 de juny

Portada El País 9 de juny El País

No tothom espera el Papa, segons El País. Hi ha una altra realitat. "Ateus, agnòstics i no creients creixen i freguen el 40% de la població, però el debat sobre la qüestió ha perdut pes", assenyala un sumari del mitjà esmentat.

Del text de Clara Blanchar: "No deixa de ser una paradoxa que les visites papals a Espanya siguin el moment de més visibilitat dels ateus i els moviments per la laïcitat. Col·lectius com Europa Laica, l'Associació Madrilenya d'Ateus i Lliurepensadors (AMAL) o Ateus de Catalunya van presentar manifestos en vigílies a l'arribada de Lleó XIV i van convocar actes de protesta contra la visita, la despesa pública que suposa i el que consideren “privilegis de l'Església catòlica”. Critiquen la intervenció del Pontífex al Congrés o la cessió gratuïta, per part de l'Ajuntament de Barcelona, de l'estadi Olímpic per celebrar una vigília".

"A Madrid van instar els partits a absentar-se del discurs que el Papa va fer al Congrés dels diputats: Podemos i el BNG no hi han anat aquest dilluns. A la capital, a més, van convocar una protesta dijous passat a la tarda davant el Museu Reina Sofia, on van congregar un centenar de persones. A Barcelona, preparen una concentració la tarda del dia 9, el primer dels dos que Lleó XIV passarà a la ciutat. A Canàries, Canàries Laica ha denunciat el cost de la visita a les illes de Gran Canària i Tenerife, i l'ha comparat amb els índexs de vulnerabilitat i pobresa a l'arxipèlag".

"Però amb prou feines surten al carrer: perquè hi ha altres guerres més urgents (com la crisi de l'habitatge o les retallades en serveis públics); i perquè els posicionaments de Francis Prevost contra les polítiques de deportació de migrants de Trump o la mort de civils a Gaza i a favor dels drets humans el fan més amable que antecessors més conservadors".

Línies després, Blanchar explica que "A Catalunya, la Fundació Ferrer i Guàrdia publica des de fa 15 anys l'informe La laïcitat en xifres, a partir de dades sobretot del CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques. El coautor de l'estudi de 2026, Joan Gorina, explica que la fundació busca “posar dades i mantenir actiu un debat públic” que, admet, “ha perdut pes”. Les dades, subratlla, indiquen que “Espanya viu un procés de secularització, on, tot i que les opcions religioses continuen sent majoritàries, cada cop hi ha més gent adscrita a opcions de consciència no religiosa”".

"Baixant al detall, el 2025, el 55,1% de la població es declara catòlica (practicant o no), mentre les opcions no religioses sumades (ateisme, agnosticisme i indiferència) frega el 40% (el 15,4% es declara atea, el 12,1%, indiferent o no creient i l'11,8%, agnòstica). “El 1980, les opcions no religioses eren només el 8,5%”, assenyala Gorina".

I: "L'anàlisi territorial per comunitats mostra diferències rellevants. Catalunya i el País Basc, destaca l'informe de 2025, són els territoris amb més persones sense creences religioses. Al País Basc són majoria, amb un 50,5% de respostes als baròmetres del CIS. A Catalunya són el 47,6% i a Madrid el 45,2%. L'informe també destaca que els joves són els menys religiosos, encara que la no religiositat mostra una lleugera tendència a la baixa, afegeix".

Portada El Mundo 9 de juny

Portada El Mundo 9 de juny El Mundo

Política pura i dura. Enquesta d'El Mundo sobre Catalunya. "Illa es desploma i perdria la presidència mentre Aliança Catalana s'enlaira 10 punts en una Catalunya ingovernable", assenyala el titular principal.

Al sumari s'abunda que "El socialista perdria nou escons castigat per la corrupció socialista i no sumaria majoria amb les esquerres ni amb Junts. Tampoc ho farien els independentistes sense el concurs d'Orriols".

Aquesta seria la distribució en escons: PSC, 33-35 (42); Junts, 20-24 (35); AC, 19-22 (2); ERC, 19-21 (20); PP, 13-15 (15); Vox, 13-15 (11); Comuns, 5-6 (6); CUP, 3-5 (4).

L'anàlisi de l'enquesta va a càrrec de Víctor Mondelo: "L'escalada de la corrupció socialista i el suport tancat del president Salvador Illa a Pedro Sánchez, mentre el setge de la Justícia s'estreny sobre el cap de l'Executiu, està castigant les projeccions electorals del PSC, que patiria un important retrocés quan encara no s'ha assolit l'equador de la legislatura i perdria tota opció de continuar governant Catalunya".

"Segons l'enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, els socialistes catalans tornarien a guanyar les eleccions autonòmiques amb entre 33 i 35 escons, però en perdrien nou respecte als obtinguts al maig de 2024. Aquesta circumstància, unida a l'estancament d'ERC i els Comuns, les dues forces d'esquerres que van donar suport a la investidura d'Illa, impediria la reelecció del primer secretari del PSC com a president de la Generalitat".

"El sondeig, elaborat el passat 26 de maig, en ple esclat del cas Zapatero i de les investigacions sobre les clavegueres socialistes, dibuixa una Catalunya ingovernable, en la qual no existeixen aliances viables que permetin assolir la majoria absoluta, que al Parlament se situa en els 68 parlamentaris".

"El tripartit que va ungir Illa i que ara està aprovant els seus primers Pressupostos únicament arribaria als 62 diputats, en quedar llastat per l'enfonsament socialista, que acumula un notable desgast dos anys després dels comicis que van expulsar el republicà Pere Aragonès del Palau i van posar fi al procés i a una dècada de governs independentistes".

"Aquest Govern no seria possible ni reclutant l'esquerra més radical de la Cambra catalana, la que representen els antisistema de la CUP; fins i tot convencent els seus cinc representants, Illa es quedaria a un de la majoria necessària per ser reelegit".

I: "No hi hauria cap altra combinació aritmètica factible per prendre les regnes de la regió, si avui se celebressin eleccions. Les formacions separatistes sumarien 72 parlamentaris, superant amb escreix la majoria absoluta, però només si comptaven amb el concurs d'Aliança Catalana, i ni ERC ni la CUP estarien disposades a arribar a cap acord amb la formació liderada per Sílvia Orriols, a qui van imposar un cordó sanitari a l'inici del mandat pel seu biaix xenòfob".

Això caldria veure-ho si es donessin les circumstàncies de tornar a la turra del Procés.

9 de juny, dia internacional dels Arxius, dia del Pato Donald i festa autonòmica a Múrcia i La Rioja.

Santoral: Beata Anna Maria Taigi, Efrén de Síria, Columba d'Iona, Diomedes de Nicea, Josep d'Anchieta, Primer màrtir, Felicià màrtir, Maximiano de Siracusa, Ricard d'Andria i Vicenç de Vernemet.