Primeras Planas 3 de junio
Portades PRIMERES PLANES

Versions de Feijóo al Cercle, Gaudí i el Papa

Les sintonia oposades entre el líder del PP i els empresaris del Cercle d'Economia. Feijóo augura l'extinció de Junts. Pressions catalanistes perquè el Papa inclogui el català en els seus actes

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Contra el costum, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, es va mostrar recelós i distant amb l'empresariat català organitzat al Cercle d'Economia. Ni en l'esmorzar previ amb la flor i nata de la burgesia catalana ni en la intervenció a les jornades anuals de l'entitat va deixar espai Feijóo per afalagar les orelles dels assistents.

Amb un rictus seriós i sense contemplacions de cara a la galeria, Feijóo va despatxar la "oferta" de Junts de viatjar a Waterloo per convèncer Puigdemont dels avantatges d'una moció de censura instrumental. Va ser Jordi Turull qui va exposar les condicions impossibles per abordar la negociació.

Els empresaris van posar cara de pòquer davant la inesperada serietat de Feijóo i la seva negativa a valorar la nova finançament autonòmica o el traspàs de les competències d'immigració. No va agradar als distingits socis del Cercle ni el to ni el contingut de la compareixença de Feijóo, convençut després d'uns quants viatges a Barcelona d'una certa propensió del públic local a prendre-li el pèl sobre la situació política i econòmica de Catalunya.

Portada La Razón 3 de juny

Portada La Razón 3 de juny La Razón

La visita no va anar bé i això és el que asseguren totes les cròniques de l'esdeveniment. Així i per exemple, El Confidencial assenyala que "Feijóo enterra la moció de censura i avisa els empresaris que Junts va cap al seu final".

A l'entradeta s'afirma que "El president del PP va disgustar els empresaris, però la seva intervenció va servir per sembrar el dubte de si Pedro Sánchez, i de passada també Junts, estan arribant al final del camí".

El text és de Marcos Lamelas: "Alberto Núñez Feijóo va visitar Catalunya no per buscar suports, sinó per explicar als empresaris com estava la situació. No va agradar als membres del Cercle d'Economia, però no buscava agradar. Va enterrar la moció de censura amb la qual el mateix PP portava dies especulant a la gallega i ho va tancar amb un rotund “no busco dreceres”".

"Però sobretot va enviar al lobby empresarial més poderós d'Espanya un missatge clar: no estaven entenent la situació. Al judici del líder del PP, Junts s'està descomponent i el relleu natural per als votants catalans que busquin una dreta moderada no serà Aliança Catalana, sinó el PP".

"Per tant, no es tractava de si Núñez Feijóo aniria a Waterloo a pactar la moció de censura, com va plantejar Junts en pla boutade política. No hi anirà. La base és que el president del PP dona Junts per una formació amortitzada que serà substituïda aviat per la pujada d'Aliança Catalana, tal com va plantejar a la reunió prèvia a la seva participació al Cercle d’Economia, un esmorzar privat al qual van assistir notables empresaris com el president de Repsol, Antoni Brufau; el de Telefónica, Marc Murtra; o el del grup Planeta, José Creuheras, entre d'altres, segons han explicat alguns dels participants".

"Durant l'esmorzar, Núñez Feijóo es va assabentar pel mòbil del repte que plantejava des de Catalunya Ràdio Jordi Turull, d'una trobada a Waterloo. Va quedar clar que la moció de censura depenia del partit independentista i que poc es podia esperar d'ells".

"En un moment determinat, Núñez Feijóo va afirmar: “No entenc la manera de suïcidar-se de Junts. Ells sabran”. En poques paraules, Núñez Feijóo va comunicar als empresaris que estaven llegint malament el partit, i molts eren els socis de Foment del Treball, que han fet una aposta estratègica per Junts per frenar mesures d'esquerres de Pedro Sánchez".

I: "Per primera vegada, Núñez Feijóo no va estendre la mà. No va oferir pactes i no va buscar guanyar-se la simpatia de l'empresariat català. Els va explicar que no havien entès la situació. Va donar per fet que arribaria a la Moncloa. Bona part de la seva intervenció a l'esmorzar privat va ser per qüestionar l'entorn macroeconòmic, i criticar el punt de vista econòmic del Govern".

Portada El País 3 de juny

Portada El País 3 de juny El País

De tenor semblant és la peça d'El País, mitjà que titula que "Feijóo no aconsegueix connectar amb els empresaris catalans tot i l'expectació per la moció de censura".

Al sumari s'adverteix que "La inconcreció del líder del PP sobre els seus plans per governar i el rebuig a la nova finançament per a Catalunya frenen la seva projecció a Barcelona".

La nota és de Marc Rovira: "A la segona sessió de les jornades del Cercle d’Economia l'organització havia preparat un menú tancat però va resultar que el convidat, Alberto Núñez Feijóo, va demanar a la carta. La idea del Cercle és posar a debat si l'autonomia estratègica d'Europa és “un mite o una realitat”, però la gana informativa estava més en conèixer l'estratègia del PP per convèncer Junts i PNB de sumar-se a una moció de censura contra Pedro Sánchez".

"Núñez Feijóo va començar anunciant que ell parlaria del seu pla per fer fora Sánchez. Però no va encertar a explicar com pensa aconseguir-ho. Després, va continuar sense remuntar l'entusiasme en rebutjar el nou model de finançament per a Catalunya. Ni la crisi que travessa Sánchez va servir per enfortir la relació de Núñez Feijóo amb l'elit empresarial que congrega el Cercle. La seva drecera fins a la Moncloa necessita, sí o sí, ajudes externes, però sembla obviar-ho: “No vinc a demanar favors”, va dir a Barcelona".

"“Tinc clar que faré tot el possible i qui coincideixi que això és insostenible hauria de fer el possible”, va subratllar Núñez Feijóo. Un encàrrec obert. A les primeres files del públic hi havia assegut Albert Batet, adjunt a la presidència de Junts i la figura del partit per greixar les relacions amb el sector negocis. Al seu costat, els exdiputats de CiU Miquel Roca i Josep Sánchez Llibre. A Jordi Turull li havien preguntat a Catalunya Ràdio si temia pressions dels empresaris perquè Junts faci prosperar la moció de censura del PP. “De moments de pressió, n'hem passat molts”. Preocupació, si n'hi ha, és poca, perquè la capacitat del PP d'influir en la classe empresarial catalana és limitada".

I: "Davant les urgències que manifesten els empresaris per aplicar un sistema de finançament que ajudi a mitigar el dèficit inversor crònic que pateix Catalunya, Feijóo recepta “calma per parlar-ne, debatre-ho, discrepar i analitzar”, va dir. “Dona la sensació que aquí el que s'ha fet és arribar a un acord amb Catalunya sense parlar amb les altres comunitats autònomes”, va dir. “Sembla que ha vingut a renyar-nos”, es va comentar, després, en més d'un corrillo".

Portada La Vanguardia 3 de juny

Portada La Vanguardia 3 de juny La Vanguardia

Hi ha dues maneres d'analitzar la intervenció de Feijóo. D'una banda, Manel Pérez assegura a La Vanguardia que "Feijóo no troba la tecla". I escriu: "En el mar de crítiques a Sánchez, Feijóo no va deixar espai per acollir cap idea de la burgesia local; tampoc per compartir alguna de les seves sensibilitats. Res d'acords d'Estat, inclosa la immigració; descartat el reconeixement dels balsàmics efectes a Catalunya de la llei d'amnistia; i negativa tancada a acceptar com a base de negociació la proposta de finançament autonòmic presentada pel govern després de l'acord entre el govern de Salvador Illa i els seus socis d'ERC. Cal recordar que a la reunió anterior, l'aleshores president del Cercle, Jaume Guardiola, va agrair explícitament a Sánchez la seva aportació a la normalitat política catalana".

Portada El Mundo 3 de juny

Portada El Mundo 3 de juny El Mundo

L'altra forma és la d'El Mundo. "Feijóo s'autodetermina de la tutela de l'establishment català", s'anomena l'anàlisi que signa Iñaki Ellakuríaa.

Del seu text: "La intervenció de Feijóo pot suposar un punt d'inflexió històric en la seva relació amb la classe dirigent catalana, acostumada que els líders del PP passin periòdicament per Barcelona a pidolar el seu suport a canvi de noves concessions i prebendes. Però en aquesta ocasió, Feijóo va trencar el guió habitual de submissió que van interpretar Aznar, Rajoy, Casado i ell mateix fins ahir, i per primera vegada des que és president del PP es va dirigir d'una manera clara i crua al món empresarial per comunicar-los que està decidit a impulsar el canvi polític a Espanya, posant fi al bloqueig institucional i a la corrupció sistèmica del sanchisme, amb la seva col·laboració o sense ella".

Segueix Ellakuría: "La prioritat nacional, va venir a dir, és salvar la democràcia espanyola i per a aquesta empresa no esperarà a rebre el beneplàcit de l'establishment català".

I: "Sense perdre la cordialitat i les bones maneres, però amb el rictus sever de qui ja no està per jocs davant la gravetat del moment, Feijóo va donar un inesperat cop a la taula del Cercle d'Economia i va enviar un missatge inequívoc a l'elit empresarial que la seva oferta de col·laboració amb Catalunya és màxima i sincera -perquè deixi d'aspirar a «aconseguir coses per col·lisió o coacció»-, però que no acceptarà més xantatges en el seu camí cap al Govern".

"I, per tant, que els empresaris catalans, decisius en l'arribada de Sánchez a la Moncloa i perquè continuï encastellat en ella, a partir d'ara han de decidir on se situen i amb qui, assumint la responsabilitat d'aquesta elecció".

Línies després, l'anàlisi destaca: "Paraules per a adults que van recordar a les que el 2019 va dirigir Cayetana Álvarez de Toledo al Cercle Eqüestre als empresaris catalans, retreient-los com ningú abans la seva complicitat amb el cop independentista, i que sintonitzen amb la posició d'Alejandro Fernández, líder del PP català, que el partit ha de representar una alternativa al nacionalisme polític i econòmic, no intentar ser el seu aliat o emulador".

Parlant d'Alejandro Fernández, ahir es va saber que ha estat proclamat únic candidat per al congrés que el seu partit celebrarà el proper 27 de juny. La distància, gairebé abismal, entre Feijóo i Fernández es va reduir notablement quan el dirigent català va passar de tres a quinze diputats al parlament autonòmic en les passades eleccions. Aquest resultat va dissipar els dubtes que albergava Feijóo sobre el seu representant a Catalunya.

Més notícies. La visita del Papa Lleó XIV a Catalunya ha causat commoció en l'independentisme perquè en el missal de la missa de la Sagrada Família consta la benedicció de la Torre de Jesucrist en l'idioma de Cervantes.

Les forces vives de la causa lingüística remouen Roma amb Santiago, exigeixen al Govern i als bisbes que pressionin la Santa Seu i invoquen el nom d'Antoni Gaudí, que està a un pas de ser beat per tal que intercedeixi amb l'Esperit Sant i faci el miracle que Francis Robert Prevost parli en català.

Portada ABC 3 de juny

Portada ABC 3 de juny ABC

"'No sé què faria Gaudí si fos viu': pressió a Lleó XIV perquè beneeixi la torre de Jesús en català", assenyala un titular d'El Nacional.

El sumari afirma: "Allau de queixes pel desterrament del català en la cerimònia d'inauguració de la torre més alta de la Sagrada Família".

Escriu Jordi Palmer: "La intenció del papa Lleó XIV —o de qui li organitza el viatge— de beneir la torre de Jesucrist de la Sagrada Família amb un parlament exclusivament en castellà, ha provocat una allau de crítiques pel desterrament de la llengua pròpia de Catalunya en un acte solemne del qual és dubtós que el mateix Gaudí hauria acceptat que es fes sense presència de la llengua catalana. En dos dies, la pressió a Lleó XIV perquè prioritzi el català ha augmentat en la societat civil catalana, amb ressò en els partits polítics, les administracions públiques i la mateixa Església catòlica".

"Cal tenir en compte que, a diferència de la visita de Benet XVI el 2010, que es va gestionar des de Catalunya, la visita de Lleó XIV està emmarcada en una visita a altres punts de l'Estat, on el paper de la Conferència Episcopal en l'organització ha estat considerable. Així ho va advertir el director de la fundació Catalunya Religió, Jordi Llisterri, en declaracions a RAC1, dels primers en denunciar el desterrament del català: “A l'hora de dialogar, tot ha passat per Madrid”".

"De fet, l'ús del castellà no ha estat expressament criticat, però sí la desaparició del català en un moment solemne com la benedicció de la torre de Jesucrist. La mateixa Conferència Episcopal ha assegurat aquest dimarts que els organitzadors dels actes a Barcelona han “posat clarament en valor” la “realitat social i idiomàtica” catalana, però que “correspon” a la Santa Seu fixar la llengua que utilitzarà el pontífex".

Paràgrafs després, Palmer apunta que "des de la societat civil, i més enllà de l'activitat particular a les xarxes socials, entitats com Plataforma per la Llengua també s'han posicionat: "Lamentem que la part important de la missa i la benedicció sigui en castellà, com si fos una llengua més important que el català", ha assenyalat Marga Payola, coordinadora internacional de Plataforma per la Llengua, en declaracions a ElNacional.cat, que ha recordat que hi ha hagut una "reducció" de la presència del català en comparació amb la visita de Benet XVI l'any 2010. Aquesta entitat ha fet arribar una carta a Lleó XIV per reclamar-li un canvi en l'elecció lingüística, "per respecte a Gaudí"".

I: ""L'espanyolisme i la Conferència Episcopal sempre han intentat difuminar la catalanitat de Gaudí, però la realitat és tossuda", ha assenyalat Payola, que ha afegit que el català està present a la Sagrada Família i els milions de visitants anuals del temple "poden veure com les paraules esculpides als murs, en català, simbolitzen la llengua com a part del nostre poble". "No sé què faria Gaudí si fos viu", remata Payola com a conclusió d'una elecció lingüística a favor del castellà que ha fet que la popularitat de Lleó XIV a Catalunya quedi en dubte. Això sí, amb prou dies de marge per rectificar".

Portada El Periódico 3 de juny

Portada El Periódico 3 de juny El Periódico

Dit i fet, segons aquest titular d'El Periódico: "El Papa sí parlarà en català en la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família".

La peça és de Montse Baraza: "El papa Lleó XIV inclourà finalment el català en la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, segons han confirmat a El Periódico fonts eclesials, que avancen a aquest diari que l'arquebisbat de Barcelona, en mans del cardenal Joan Josep Omella, iniciarà les gestions amb el Vaticà perquè així sigui, de manera que el Pontífex, sensible a la diversitat lingüística, parli tant en castellà com en català en els dos moments estrella de la seva presència a la Sagrada Família el dimecres 10 de juny; durant la missa a l'interior del temple i durant la benedicció de la Torre, que tindrà lloc a continuació a l'exterior".

""S'aclarirà i s'arreglarà. El Papa parlarà en català en la benedicció de la Torre", asseguren les fonts consultades. Des de l'arquebisbat de Barcelona han assenyalat, però, que a data d'"avui, no hi ha acord". "L'Església de Barcelona no pot incidir en les paraules del Papa en un viatge apostòlic", han afegit"

"Aquest gir posarà fi a la polèmica que s'havia generat en saber-se que Lleó XIV només parlaria en català a la missa però no en la benedicció de la Torre. "Perplexos" s'havien quedat els bisbes catalans, encapçalats per l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en assabentar-se de la presència limitada de la llengua catalana en la cerimònia que commemora el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, la llengua habitual del qual era precisament el català".

I: "Al llarg d'aquesta jornada, els bisbes, des de Planellas fins al de Girona, Octavi Vilà, han fet sentir la seva veu per reivindicar que el català ha de tenir una major presència. "És necessari. Era la llengua de Gaudí", apuntaven des de l'arquebisbat de Tarragona, que recordaven que qui podia solucionar la polèmica que s'ha generat en les últimes hores amb aquesta qüestió és el cardenal Omella, no la Conferència Episcopal ni el Vaticà. Omella va ser qui va convidar el Papa a Barcelona i el seu arquebisbat és el responsable de l'organització de la visita".

3 de juny, dia mundial de la Bicicleta, dia internacional del Sommelier, dia mundial del Corredor i dia nacional del Donant d'Òrgans i Teixits.

Santoral: Clotilde, Cecili de Cartago, Kevin de Glendalough, Lifard, Joan Gran, Carles Lwanga i companys, Con de Lucània, Daví armeni, Genesi de Clermont, Hilari de Carcassona, Morand, Olívia d'Anagni i Pere Dong.