Primeras Planas 26 de mayo
Portades PRIMERES PLANES

Puigdemont a l'espera i peripècies dels suecs peruans

El líder de Junts no es planteja donar suport a una moció de censura mentre busca candidat per a l'alcaldia de Barcelona. La trama de pensions il·legals que porta de cap als inspectors de l'Ajuntament

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

L'actualitat informativa continua sotmesa al jou del cas Plus Ultra, el rescat de l'aerolínia. S'acusa l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero d'haver cobrat comissions. És la tempesta perfecta en termes polítics. Un informe de la UDEF (la unitat de delictes econòmics de la Policia Nacional) i el sumari instruït pel jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama defineixen l'instant. Com el començament primerenc de la temporada de les onades de calor.

En la part gràfica, no cada dia s'accedeix al contingut de la caixa forta d'un expresident del Govern. Tot està condicionat per l'impacte de la imputació de Zapatero tot i que hi ha estampes que s'escapen d'aquesta "lògica". Per exemple, la foto del president de la Generalitat, Salvador Illa, amb Bad Bunny a la Sagrada Família. O la del Papa Lleó XIV amb el Cercle Eqüestre. Les dues suggereixen múltiples interpretacions.

La legislatura nacional, a diferència de l'autonòmica, penja d'un fil i de la resiliència de socis, coneguts i saludats. El periscopi gira en direcció a Waterloo, on Puigdemont l'oblidat somia amb un retorn en lloança de multitud que ara mateix no fa pinta que s'hagi de donar demà o passat.

Portada ABC 26 de maig

Portada ABC 26 de maig ABC

"Puigdemont no es planteja ara donar suport a una moció a l'espera de la seva amnistia i enmig de la guerra a Junts", resumeix un titular de El Independiente.

Del text de Cristina de la Hoz: "D'una banda, l'inquilí de Waterloo, Carles Puigdemont, continua pendent del seu indult. De l'altra, Junts està immers en una baralla interna de la qual ha estat el màxim exponent la candidatura a l'ajuntament de Barcelona, que només es resoldrà a través d'unes primàries en què pot haver-hi més de quatre candidats".

"És la punta de l'iceberg d'un partit desorientat, amb un líder fugit a Bèlgica, a qui alguns esperen de retorn a Catalunya "com si al seu pas s'haguessin d'obrir les aigües", diu amb ironia un dirigent del PP català, i altres "creuen que ja ha arribat el seu moment de fer un pas enrere, d'abandonar la primera línia política" i deixar d'alimentar l'aura del president legítim a l'exili, estil Josep Tarradellas".

"Això internament, perquè externament tenen l'enorme pressió de Aliança Catalana, que amenaça amb presentar-se a les pròximes eleccions generals i arrabassar-los uns quants escons a Madrid".

"Significa, segons l'anàlisi dels populars, que Junts "necessita temps per poder refer-se internament", per la qual cosa "no li interessa anar a legislatives a curt termini" i menys encara sense tenir resolt el futur de l'inquilí de Waterloo. No obstant això, el pas del temps tampoc és una garantia de supervivència per als hereus d'un partit que ho va ser tot a Catalunya".

La peça conclou amb tots els escenaris oberts: "Caldrà veure fins a quin punt el que digui l'expresident del Govern a l'Audiència Nacional davant el jutge José Luis Calama constitueix un punt d'inflexió en el devenir de la legislatura. En principi sembla que negarà els gravíssims indicis de la interlocutòria judicial i tot això sense descartar que es dictin mesures cautelars com la retirada del passaport o la prohibició de sortir d'Espanya. El més extrem seria la seva entrada a presó preventiva, un autèntic terratrèmol polític, però no prou, en principi, perquè Puigdemont canviï la seva agenda".

Portada El Mundo 26 de maig

Portada El Mundo 26 de maig El Mundo

Puigdemont ha passat de pròfug a inquilí, que no és una condició òptima però sí millor que la de fugitiu i també és past informatiu a El Mundo, que diu que busca candidats per competir amb el delfí de Trias.

La peça és de Víctor Mondelo: "Després d'haver rebut la negativa de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, de l'exconseller d'Interior durant la consulta de l'1-O, Quim Forn, o del fundador de la productora audiovisual Mediapro, Tatxo Benet, tot semblava indicar que Puigdemont es conformaria amb un dels seus més fidels alfilers, Josep Rius, un dels vicepresidents de la formació".

"Però el també portaveu de Junts es va descartar sorprenentment dilluns passat. Oficialment, ho va fer per evitar «la confrontació o el desafiament intern» amb l'únic aspirant que ja havia confirmat la seva candidatura per aleshores: Jordi Martí, a qui el mateix Trias ha assenyalat en reiterades ocasions com el seu delfí i que actualment presideix el grup municipal neoconvergent a l'Ajuntament de Barcelona".

"Martí va traslladar fa mesos a Puigdemont que no plantejaria batalla si trobava un mirlo blanc de prestacions electorals inqüestionables, com podrien haver estat Mas o Forn, però que forçaria primàries si acabava postulant a dit Rius com a alcaldable".

"I va complir la seva paraula. Fa una setmana va oficialitzar la seva candidatura i va provocar la inesperada retirada com a aspirant del vicepresident de Junts, que era el pla B de Puigdemont si cap dels sondejats de renom acabava acceptant la seva oferta, com va acabar passant".

A veure, atureu rotatives. Un de Junts que compleix la seva paraula. Salta la notícia a Las Gaunas.

Segueix Mondelo: "Després de prop d'un any de discussió interna, Junts convocarà formalment el seu procés de selecció de l'alcaldable de Barcelona l'1 de juny vinent. I dos dies després finalitzarà el termini per presentar candidatures. La incògnita és si algú, a més de Martí, s'atrevirà a fer el pas, cosa que desembocaria en la celebració d'aquelles indesitjades primàries que Puigdemont volia evitar".

"Diversos són els que s'ho plantegen en aquests moments. El que més fermament ha manifestat la seva predisposició ha estat qui va ser advocat de Puigdemont i exdiputat de Junts, Jaume Alonso-Cuevillas".

"El secretari general del partit independentista, Jordi Turull, es va reunir amb ell aquesta setmana per conèixer la seva voluntat i va fer el mateix amb l'exconseller de Salut, Josep Maria Argimon, amb la secretària primera del Parlament, Glòria Freixa, i amb l'exconseller d'Economia i líder de l'ala «possibilista» de Junts, Jaume Giró, que va abandonar l'Executiva del partit al setembre, però que no ha trencat el carnet".

La nota informa també que "si un dels aspirants recollís un nombre d'avals molt superior a la resta, la designació directa no seria descartable, ja que està prevista en el reglament municipal de Junts, però que el lògic seria celebrar primàries i que el candidat a la Alcaldia de Barcelona fos nomenat, com a molt tard, el 21 de juny".

Portada La Razón 26 de maig

Portada La Razón 26 de maig La Razón

Més notícies. Marta Rovira, qui va ser secretària general d'ERC, està en uns llimbs jurídics. "El Suprem no aplica l'amnistia a Marta Rovira per l'1-O i li passa la pilota a l'Audiència de Barcelona", adverteix un titular de El Nacional.

Marta Rovira... Quins temps. Doncs resulta que encara té pendent un processament per desobediència.

Així ho explica Adrià Asbert: "El Tribunal Suprem ha deixat en mans de l'Audiència de Barcelona la decisió sobre enviar a judici o aplicar l'amnistia a l'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira, en la causa del procés, en què se la va processar per un delicte de desobediència".

"A la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ACN, la Sala Penal assenyala la manca d'aforament de Rovira i diu que per això el Suprem "ha perdut la seva competència". El magistrat Manuel Marchena, ponent de la resolució judicial, conclou que Rovira "no té cap aforament" i, per tant, procedeix "en coherència" declinar la decisió a favor de l'Audiència de Barcelona, "òrgan competent i al qual s'enviarà el testimoni de particulars corresponent"".

Portada La Vanguardia 26 de maig

Portada La Vanguardia 26 de maig La Vanguardia

Després de la política, notícies. "Barcelona intenta posar a la presó els reis de les pensions clandestines", assegura La Vanguardia.

Es tracta d'una informació amb la signatura de Luis Benvenuty: "L'Ajuntament de Barcelona està desenvolupant una nova estratègia per frenar el grup dedicat a l'allotjament turístic il·legal més actiu de la ciutat. La idea és aconseguir penes de presó contra els seus responsables. Són els suecs peruans, els reis de les pensions clandestines. Aquesta trama bàsicament lloga pisos amplis per dividir-los en habitacions i subarrendar-les a través de les plataformes d'una manera sistemàtica fins que els propietaris aconsegueixen fer-los fora. D'un temps ençà els seus suposats caps no estan tan tranquils".

Els suecs peruans? Doncs això sembla, peruans amb passaport suec.

Segueix la informació: "Els inspectors municipals afegeixen que en aquests moments aquest grup controla almenys 66 pisos, sobretot a Ciutat Vella i l'Eixample. I que els dos últims lustres, en algun moment o altre, va arribar a disposar de 220. Es tracta d'un negoci multimilionari. Les sancions de l'Ajuntament mai els van espantar. Els suecs peruans són molt meticulosos. Uns testaferros lloguen els pisos i els subarrenden a altres que canalitzen els pagaments dels hostes mitjançant societats mercantils".

"Mentrestant, els amfitrions pengen els anuncis a les plataformes i gestionen les reserves. Els inspectors fa anys que desenreden aquesta xarxa per mostrar que els allotjaments detectats no són casos aïllats, que constitueixen tota una trama".

"La joia de la corona dels reis de les pensions clandestines sempre van ser tres pisos d'una finca del carrer Canuda, al Gòtic. Els inspectors municipals detallen que van llogar el primer primera el 2017. Després el van dividir en diverses habitacions amb almenys un parell de llits cadascuna. El grup encara feia els seus primers passos. En veure que alguns dels seus membres eren peruans amb passaport suec, els inspectors els van posar aquest sobrenom. El 2022, després que s'acabés el contracte, amb altres testaferros, van tornar a llogar aquest pis. Molt pocs pisos turístics il·legals tenen tanta història".

"Els inspectors encara el tenen subratllat, a les seves llistes d'allotjaments irregulars en actiu. I el 2023 aquests multiinfractors es van fer també amb el principal primera i el principal segona, on també van muntar diverses habitacions. El propietari ho va denunciar, però la seva determinació no és com la del propietari d'un habitatge i un despatx al carrer Cucurulla, també al Gòtic".

I: "Les penes d'aquest propietari il·lustren les estratègies dels reis de les pensions clandestines. A l'agost del 2021 els va llogar a un suec, aparentment un expat. Es tracta en realitat d'un inquilí fantasma, un tallafocs administratiu, sobre qui recauen les multes de l'Ajuntament. Després aquest propietari va veure que els seus immobles es convertien en una pensió clandestina".

"El seu inquilí fantasma va pagar molts mesos, i quan tot es va enrarir un altre testaferro el nom del qual també figura en altres contractes de lloguer vinculats a aquest grup va passar a encarregar-se dels pagaments. Al juny del 2024 va deixar de fer-los. El propietari va recuperar els seus immobles a l'octubre del 2024, després de gastar 9.000 euros en advocats, detectius, procuradors... I a sobre li van deixar a deure 4.000 euros".

Portada El País 26 de maig

Portada El País 26 de maig El País

Economia. Un titular de El País alerta de "Les ombres de l’‘informe Fènix’ sobre la immigració".

En el sumari s'explica que "L'informe assenyala la dependència de sectors de baix valor afegit, però menysprea el paper crucial dels estrangers en l'economia que avalen els organismes internacionals"

Escriu Lluís Pellicer: "Sota el pompós nom d'Informe Fènix, un grup d'economistes catalans ha tractat de respondre a una pregunta molt poc ampul·losa i molt pertinent que es fan milers de ciutadans: Per què si l'economia creix no ho noto a la meva butxaca? En un examen a l'economia catalana, aquest grup d'acadèmics arriba a un diagnòstic que apel·la directament a Administracions i empreses: Catalunya ha crescut més a l'ample que a l'alt, és a dir, en sectors de poc valor afegit i mal remunerats".

"Tanmateix, també recullen conclusions sobre la contribució de la immigració que, admeten, se situen a la banda oposada a “multitud d'analistes”. Al contrari del que ha sentenciat el gruix de la literatura econòmica, aquest grup d'economistes apunta que “no és cert” que “la immigració que rep Catalunya sigui necessària perquè l'economia prosperi” i apunta que la seva baixa qualificació posa en perill l'Estat del benestar".

"L'informe, presentat recentment, s'ha fet un generós forat en un debat econòmic centrat pels Pressupostos de la Generalitat. El document assenyala els sectors que considera “altament subvencionats” perquè els salaris dels treballadors no cobreixen el seu cost social –en especial el turisme, el repartiment a domicili i la indústria càrnia— i ofereix una àmplia bateria de mesures, entre les quals consten “reduir” la capacitat turística, eliminar les llicències dels apartaments vacacionals, apujar el salari mínim per deixar de crear llocs de treball de baixa qualificació o gestionar la immigració amb criteris de “qualificació o d'augment de la productivitat”".

"L'estudi ha estat coordinat per l'enginyer Xavier Roig i elaborat per Xavier Cuadras, professor de la Universitat Pompeu Fabra; Modest Guinjoan, doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, i Miquel Puig, economista i exsecretari d'Assumptes Econòmics de la Generalitat. Els han assessorat, a més, els catedràtics Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura. Miquel Puig està d'acord amb la descripció que diagnostiquen un creixement “a l'ample”. “En realitat, és binari”, aclareix. És a dir, els sectors més productius s'han expandit poc, mentre que els que aporten menys ho han fet, al seu parer, de manera desmesurada. I això, al seu parer, ha tingut implicacions en el mercat de l'habitatge o en l'Estat del benestar. “Diem que aquests sectors han de deixar de créixer”, afegeix Puig".

"Aquest diari ha parlat amb diversos economistes per contrastar aquesta visió, dels quals la majoria han preferit no ser citats. El punt més controvertit, coincideixen, és el de la immigració. Puig assenyala que l'informe aborda “poc” la immigració, si bé sí recull la conclusió que l'arribada d'estrangers no ha contribuït a que l'economia prosperi i aborda els costos que, segons la seva anàlisi, impliquen a l'Estat del benestar".

I: "Tanmateix, hi ha pocs dubtes entre els organismes internacionals que la immigració sí ha aportat a la “prosperitat”. Per començar, perquè va contribuir de manera decisiva a que Espanya pogués sortir de la crisi en què estava immersa des de 2008, després de l'esclat de la bombolla immobiliària, a partir de 2015 i, especialment, després de la pandèmia".

"Com ha assenyalat el professor emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, el creixement econòmic va ser clau perquè Espanya –i Catalunya— pogués deixar enrere diversos desequilibris, entre ells els elevats nivells d'endeutament privat que arrossegava des de la crisi financera".

"I aquesta contribució de la immigració s'ha estudiat àmpliament per part dels organismes catalans, espanyols i internacionals. En un dels estudis més recents sobre la matèria, Funcas estima que el Producte Interior Brut (PIB) espanyol va augmentar entre 2022 i 2025 un 8,9%. D'aquest percentatge 4,2 punts van ser resultat directe de la incorporació al mercat laboral de treballadors nascuts fora d'Espanya, segons Funcas".

26 de maig, dia mundial de Dràcula.

Santoral: Felip Neri, Mariana de Jesús Paredes, Fugaci, Andreu Kaggwa, Berenguer de Saint-Papoul, Desideri de Vienne, Eleuteri papa, Felicíssima de Todi, Josep Chang Song-jib, Lamber de Vence, Pere Sanz i Jordà, Ponciano Ngondwe, Prisc i companys i Simetri de Roma.