Junts pressiona Sánchez i Illa demana pietat per Pujol

La majoria dels mitjans, encantats de si mateixos, adornen les seves edicions amb roses i recomanacions literàries. Tothom espera una gran jornada. Llibreters i floristes, malgrat la competència deslleial, es disposen a fer caixa.

El món, per la resta, continua pendent i amb suma atenció el trànsit naval a l'Estret d'Ormuz. Si avui és dijous, Trump amplia sine die la treva. Diu que espera una oferta de pau dels aiatol·làs. Als Estats Units ja no li compren el bacallà ni els hooligans que el van portar al poder.

Aquí, en aquest plàcid racó de la Mediterrània, la política segueix el seu curs. Junts exigeix eleccions generals anticipades i Salvador Illa demana a l'Audiència Nacional que es compadeixi de Pujol i no el faci viatjar fins a la capital del Regne.

Continua el plet de Sixena. El MNAC insisteix davant la jutgessa d'Osca que les obres podrien patir un dany irreparable. Estem davant d'una lliçó magistral d'obstrucció a la justícia, una de les especialitats catalanes dels darrers anys.

També és notícia que hi haurà agents dels Mossos de paisà als instituts més conflictius i que més de la meitat dels presos a Catalunya són estrangers.

És El Mundo qui dona compte de les exigències dels de Puigdemont al fòrum. "Junts abandona definitivament Sánchez per la corrupció i els incompliments fiscals: 'Què fem aquí? Dissolgui'", s'intitula la peça.

Al sumari s'explica que "Li commina per primera vegada a avançar eleccions després de no aplicar els seus últims acords en matèria tributària. La setmana vinent tombarà el decret de lloguers per escenificar el seu plantejament: 'Ha de triar entre la nostra via o la de Sumar i Podemos'".

El text ve amb les firmes de Víctor Mondelo i Raúl Piña: "Res li importa a Junts que Pedro Sánchez qualifiqui Catalunya de «país» per flirtejar amb les tesis nacionalistes i així intentar apaivagar-lo. La seva ruptura amb el Govern ha arribat a un punt de no retorn".

"La formació independentista -que va trencar oficialment el seu acord d'investidura amb el PSOE a l'octubre de l'any passat- ha constatat que la legislatura no dona més de si, perquè el Govern «aprova polítiques que després no porta a votació al Congrés o arriba a compromisos que després no aplica», sostenen fonts de la direcció de la formació secessionista a El Mundo".

"I posen com a últim exemple l'exempció de l'IVA als autònoms que cobren menys de 85.000 euros, a la qual l'Executiu es va comprometre fa un mes a canvi del suport dels de Carles Puigdemont al decret anticrisi per la guerra d'Orient Mitjà i que no té visos d'implantar-se".

"Aquesta manca de paraula va ser la que ahir va portar Míriam Nogueras a comminar per primera vegada Sánchez a anar a eleccions anticipades. «Intenta governar sense una majoria que li doni suport i envoltat de casos de corrupció. Quin argument li queda per no convocar?», va preguntar la portaveu dels neoconvergents al president socialista en seu parlamentària. «És que, què fem aquí? Que dissolgui el Parlament. No diu el CIS que rebentarà? O és que no les convoca per por a la corrupció?», afegeixen veus de la cúpula independentista".

"No tenim el botó vermell per convocar eleccions, perquè amb el PP no farem una moció de censura. Si no pactem amb el PSOE, amb ells menys. Però estem fent un pas més: volem evidenciar que no fem res aquí [al Congrés] perquè el Govern no compleix el que acorda», abunden les mateixes fonts".

"No li aprovarem res més», asseguren des de la direcció de Junts, emparant-se en el mateix argument, el de l'incompliment reiterat. I ratificant el que ja va avançar aquest diari dilluns passat, quan va anticipar que el Govern tenia assumit que s'acostava un plantejament definitiu de Junts i que donava per fet que no seria capaç de continuar tirant endavant iniciatives a contracor, com ha vingut passant els últims mesos".

"Li queda alguna opció a Sánchez per rescabalar-se? Sí, aplicar el pla fiscal de Junts, tant en matèria d'autònoms, com en habitatge: els de Puigdemont han registrat una proposició per recuperar la deducció per pagament d'hipoteca -que es va eliminar el 2013- i per fer-la extensiva al lloguer. «Ha de triar entre la nostra via o la de continuar aprovant per la porta del darrere polítiques de Podemos i Sumar», adverteixen fonts de Junts, en referència a la regularització massiva d'immigrants, que ha estat aplicada sense el vistiplau del Congrés".

I: "Junts té previst escenificar el seu cansament el pròxim 28 d'abril, tombant el decret de pròrroga de lloguers del Govern. «El poden donar per perdut. No hi ha aigua a la piscina. No tenen majoria. I, així, no aprovaran ni una sola mesura d'habitatge», advertien ja la setmana passada a aquest diari fonts de la direcció de Junts. Ho feien just després que la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, titllés el partit secessionista de «racista» i «classista»".

Més notícies. "Illa demana a l'Audiència Nacional “sentit comú” per la citació de Pujol", assenyala un titular de La Vanguardia.

Se sap que demanar la presència del nonagenari Pujol al judici que se segueix contra ell i la seva família a Madrid és una manca d'humanitat i amaga un afany d'escarni, segons proclamen Junts i les forces vives de Catalunya.

Escriu Mayka Navarro: "El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha criticat aquest dimecres la decisió de l'Audiència Nacional de citar l'expresident Jordi Pujol a la seva seu a Madrid per confirmar si està o no capacitat per prestar declaració en el judici que es té contra la seva família".

"En el transcurs de l'Acte Nacional de les Esquadres, celebrat aquest dimecres a Barcelona, Illa ha criticat la decisió. El president ha recordat que dilluns passat, camí d'El Vendrell per presidir els actes commemoratius de l'any Pau Casals, va rebre una trucada del president Pujol".

"A la trucada, Pujol es va excusar de no poder assistir a l'acte. “Em va dir molt afectat que si us plau l'excusés d'un acte al qual li feia especial il·lusió assistir i al qual creia que havia d'assistir”, ha destacat Illa, que recorda que l'expresident li va dir que estava “molt fluix, molt molt fluix. No tinc forces per anar-hi”".

I: "Pujol no va poder anar a El Vendrell perquè no estava amb forces, i El Vendrell està més a prop que l'Audiència Nacional”, lamenta Illa".

Més històries sobre les reticències catalanistes davant la justícia. "El MNAC avisa la jutgessa, entre retrets, que la Constitució l'obliga a preservar el patrimoni de Sixena", apunta El Nacional.

Al sumari es diu que "El MNAC titlla de "confusa i erràtica" l'actuació del tribunal sobre el compliment del trasllat de les pintures".

El text és de Marta Lasalas: "Contundent recurs del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) contra la providència de la jutgessa que fixa en 56 setmanes el termini per traslladar els murals de Sixena a l'Aragó".

"L'escrit retreu que la titular del jutjat número 2 d'Osca, Rocío Pilar Vargas, ha dictat la seva decisió “prescindint absolutament i sense cap valoració” de totes les proves pericials que va presentar el Museu; que ha ignorat els informes que se li van fer arribar amb l'advertència de “danys irreparables” a les pintures; i que no ha ordenat la constitució d'una comissió d'experts tot i la conformitat de totes les parts per crear-la".

"A més, denuncia la “confusa i erràtica actuació del tribunal respecte del cronograma de compliment de la sentència” després que la jutgessa ha fixat un calendari de 56 setmanes sense esperar les al·legacions de l'Ajuntament de Villanueva de Sixena al cronograma proposat pel MNAC".

"La conclusió de l'escrit és que algunes de les decisions dictades per la jutgessa vulneren el mandat de la Constitució, que a l'article 46 imposa als poders públics l'obligació de garantir la conservació del patrimoni històric i cultural dels pobles d'Espanya i dels béns que l'integren".

"El Poder Judicial, que és naturalment un poder públic, també es troba vinculat per aquesta obligació constitucional”, adverteix l'escrit, que assenyala particularment la jutgessa d'Osca".

"El tribunal va dictar dilluns de la setmana passada que el MNAC tindrà només 56 setmanes per lliurar les pintures de Sixena a l'Aragó, tot i que el museu havia demanat 64 setmanes. El termini per executar la devolució va començar el mateix dilluns en què la resolució va ser notificada a les parts, de manera que la data límit per al retorn del conjunt mural al monestir de Santa Maria de Sixena és el 10 de maig de 2027".

"El MNAC denuncia en el seu recurs que la decisió del tribunal vulnera el dret fonamental del MNAC a utilitzar totes les proves pertinents per defensar els seus interessos, com li garanteix la Constitució; i conclou que “l'absoluta vaguetat i indeterminació en què es mou la providència” és frontalment incompatible amb el principi de legalitat que regeix el procediment civil, amb la correcta ordenació del procés i amb la necessària seguretat jurídica que necessita el Museu per complir en temps i forma l'ordre de trasllat de les pintures".

"El recurs deixa clar que cap dels seus arguments es pot interpretar com una negativa a complir l'ordre de “restituir a la Sala Capitular del Monestir de Villanueva de Sixena les pintures murals”, però insisteix que això no evita que presenti tots els recursos que consideri necessaris per garantir la conservació i preservació de les pintures".

I: "En aquest sentit, lamenta que ni l'última providència de la jutgessa ni cap altra resolució judicial de les dictades des del 8 de setembre de 2025 no ha emès “el més mínim pronunciament” sobre les múltiples proves pericials presentades en relació als riscos que corren les pintures arran del trasllat. “Simplement, el Tribunal ha fet cas omís a les citades pericials, les ha menyspreat (ignorat) i ha actuat com si no existissin”, argumenta".

A El País destaquen que "Catalunya desplegarà ‘mossos’ de paisà als instituts per reduir la conflictivitat".

Al sumari s'informa que "La Generalitat inicia una prova pilot en 13 centres, que comptaran amb la presència permanent d'un agent per realitzar tasques de prevenció i mediació".

Escriuen Ivanna Vallespín i Rebeca Carranco: "Comptar amb la presència d'agents dels Mossos d'Esquadra als instituts com a forma de dissuasió davant conflictes o episodis d'agressions i com a figura de mediació en casos de violència. Aquest és l'esperit de la iniciativa, batejada provisionalment pels Mossos com a Pla Integral per a la Seguretat i el Benestar en l'entorn educatiu (EDUSEG), impulsat pel Departament d'Educació i el cos policial, que es posarà en marxa aquest mes de manera experimental en 13 centres de secundària catalans".

"Segons consta en el pla al qual ha tingut accés aquest diari, els agents aniran de paisà i sense arma, la seva presència serà estable —no és una visita puntual per fer una xerrada, sinó que comptaran amb un espai al centre—, i es coordinaran amb les direccions per desenvolupar programes de prevenció".

"Fa ja temps que diferents enquestes posen xifres als episodis de violència que es produeixen als entorns escolars. En la de convivència escolar i seguretat realitzada per la conselleria catalana d'Interior el curs 2021-22, el 84% dels alumnes assegurava percebre violència als centres".

"Però les xifres més alarmants revelaven que gairebé dos de cada tres (64%) deia haver estat víctima d'una situació violenta i el 63%, haver-ne estat testimoni".

"El Departament d'Educació també té el seu propi registre de casos de violència. Aquest curs —amb dades fins a finals de març— ja porta comptabilitzades 5.161 denúncies per diferents motius, de les quals unes 1.700 són per assetjament escolar, gairebé 800 per violència masclista i 570 per agressions".

"Però no només els alumnes són víctimes de casos de violència; també els professors. Aquí les xifres oficials no revelen la magnitud del problema, perquè molts docents no comuniquen ni denuncien el cas al Departament ni a la policia".

"Però el sindicat Ustec, majoritari a Catalunya, sí que va realitzar una enquesta entre el professorat que revelava que sis de cada 10 docents denunciaven haver patit agressions físiques o verbals per part d'alumnes i el 30% deia haver-les patit per part de familiars. “Tenim una societat complexa, amb famílies en situacions complicades, i els professors reclamen que se'ls doni una solució quan tenen un problema”, assegura Rosa Maria Gallardo, directora dels Serveis Territorials del Baix Llobregat".

I: "Gallardo explica que, arran de casos com l'apunyalaments d'un docent de l'institut del barri de La Mina de Barcelona fa un any, que se suma a altres succeïts mesos enrere, va plantejar a la consellera d'Educació, Esther Niubó, la necessitat de buscar una solució, que passaria per demanar la presència continuada d'agents dels Mossos dins dels instituts. “La idea era treballar, com s'està fent amb Salut, per tenir infermeres a les escoles. Hem de trobar fórmules diferents de gestió que millorin la complexitat que viuen als centres”, apunta Gallardo".

El Confidencial, per la seva banda, apunta que "Catalunya és l'única comunitat amb més presos estrangers que espanyols: la majoria són magribins".

Escriu Antonio Fernández: "Catalunya és l'única comunitat d'Espanya on ja hi ha més presos estrangers que nacionals, segons les dades d'un complet informe elaborat pel sindicat Marea Blava. La immensa majoria prové del Magreb, especialment del Marroc, amb una proporció de més d'un de cada tres reclusos entre els forans. Aquest país, Algèria, Tunísia i Líbia acaparen el 44,2%, la qual cosa suposa 2.140 interns, aproximadament. Després apareixen els procedents d'Amèrica Central i Sud-amèrica, amb una quota del 27% entre els no espanyols, principalment de Colòmbia, República Dominicana, Equador i Perú".

"A 31 de desembre de 2025, la població penitenciària a Catalunya arribava a 9.159 presos, una xifra sensiblement superior als 7.884 de 2020. Però la dada més destacada és que gairebé el 53% són ciutadans estrangers, dels quals el 36,6% és natural del Marroc i el 7%, d'Algèria. Els africans més enllà del Magreb representen el 5,6% dels interns (Senegal, Gàmbia, Mali i Nigèria són els països amb més percentatge), mentre que d'Àsia prové el 4,5% (Pakistan, Xina, Índia i Síria) i d'Amèrica del Nord, el 0,2%, que gairebé en la seva totalitat són dels Estats Units o mínimament del Canadà".

"L'Europa comunitària, en canvi, aporta el 10,3% de la població reclusa estrangera, sent Romania, Itàlia, França i Portugal els països amb més presos a Catalunya. L'Europa no comunitària arriba al 8,2%, sent els països aportants Albània, Geòrgia, Ucraïna i Sèrbia".

I: "El sistema penitenciari català viu moments de tensió per risc de col·lapse. Així consta també a l'estudi Marea Blava, que alerta de l'augment en el nombre d'agressions a treballadors a les presons de Catalunya. L'informe va ser elaborat exclusivament amb dades oficials de la Generalitat de Catalunya i amb informació pròpia, extreta d'antics anàlisis del mateix sindicat sobre agressions a funcionaris".

23 d'abril, dia mundial del Llibre i els Drets d'Autor, dia dels idiomes espanyol i anglès i dia internacional de les Nenes a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).

Santoral: Jordi, Eulogi, Adalbert de Praga, Marol de Milà i Gerard de Toul.