ERC "roba" alcaldies a Junts i Rufián no es parla amb el seu grup

La crisi de l'independentisme té un substrat cainita i un format ganivet. Els partits es baten el coure en el terreny municipal. Guarden algunes aparences al Parlament, es trituren al Congrés i es disputen les alcaldies a cara de gos i a cop de moció de censura. Sense quarter.

En pla discursiu, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el de Junts, el senyor pròfug Carles Puigdemont, mantenen les formes tot i que la seva relació és semblant a la d'un aficionat del Madrid amb un forofo del Barça. Almenys ja es parlen, diuen en els seus cercles.

Sí, però la restauració dels usos més primitius de cortesia, la salutació i altres, no treu que en l'àmbit pragmàtic i real dels pobles les seves militàncies vagin a matxet, segons destaca una informació d'El País en què a més de comptar-se les peripècies locals d'ambdues formacions es qualifica Aliança Catalana d'"ultradreta catalanista".

La portada de 'El País' el 4 d'abril

Catalanista, sí. No nacionalista ni independentista, sinó d'aquesta ideologia suposadament transversal i virginal que tradicionalment ha blanquejat les més grans bajanades i que ha servit per excloure de la comunitat els heretges.

"ERC endurix la baralla entre independentistes i arrabassa dues alcaldies a Junts amb moció de censura", s'intitula la peça que signa Marc Rovira.

Del seu text: "Falta un any per a les eleccions municipals però Esquerra Republicana acaba de guanyar dues alcaldies. I totes dues les ha arrabassat a Junts per Catalunya. Es tracta dels consistoris de Perafort i l’Ametlla de Mar, a Tarragona, i en ambdós casos el mecanisme ha estat el mateix: una moció de censura".

"Els moviments s'han succeït tot just dues setmanes després que a Tàrrega (Lleida) fos Junts qui impulsés una moció, en aliança amb la CUP, per arrabassar-li l'alcaldia a Esquerra. Les tensions entre ambdues formacions també es donen, però de manera diferent, a Sabadell, la cinquena ciutat de Catalunya".

"Allà hi ha una crisi oberta dins de Junts pels contactes que manté la direcció del partit amb Gabriel Fernàndez, ex cap de llista d'ERC a la localitat, per unir forces de cara a les municipals de l'any vinent".

"Tots aquests moviments de les últimes setmanes formen part de les estratègies d'ambdós partits per prendre posicions davant la contesa municipal fixada per al maig de 2027, que els dos principals partits independentistes aborden en lluita a cara de gos i amb l'ultradreta catalanista encarnada per Aliança Catalana esperant treure'n profit".

"Aquest cap de setmana es compleixen dos mesos de la visita que va fer Oriol Junqueras a Carles Puigdemont a Bèlgica, en el marc d'una trobada que les dues parts van intentar portar amb màxima discreció, negant fins i tot que s'hagués arribat a produir".

"No va ser fins dies després que es va obtenir la confirmació que s'havien vist, quan el mateix Junqueras durant una entrevista a Cadena SER va admetre que s'havien citat per parlar de model de finançament i de l'IRPF i per abordar la situació dels trens a Catalunya".

"Va ser una concreció escassa, que res tenia a veure amb la difusió que es va donar a una cita anterior dels mateixos protagonistes, quan Esquerra i Junts van emetre un comunicat conjunt en què es comprometien a “impulsar espais de treball coordinat” perquè, deien aleshores, és “necessària i imprescindible” la relació “entre dos partits independentistes que, malgrat les diferències, tenen molts objectius compartits”".

Sí, sobretot Rufián amb Nogueras o Nogueras amb Rufián, que aspira a ser el julivert de totes les salses.

La portada de 'La Vanguardia' el 4 d'abril

A La Vanguardia hi ha una anotació sobre les aventures de la gran esperança de l'esquerra a l'esquerra del PSOE.

"ERC mira de reüll Gabriel Rufián", s'intitula la nota que signa Pedro Ruiz Clavería i que comença així: "“Ens toca a les esquerres sobiranistes crear aquesta esquerra plurinacional que durant tants anys s'ha demanat. A l'esquerra del PSOE no hi ha res. Si no ens posem d'acord, ens mataran per separat”. Gabriel Rufián, portaveu d'Esquerra Republicana, va verbalitzar fa nou mesos que hi ha un electorat progressista “orfes” a qui satisfer amb un artefacte que encapçalin les forces perifèriques".

"La seva proposta ha sacsejat el tauler polític de l'espectre esquerre i ha provocat el rebuig de les direccions de les formacions a qui interpel·la, inclosa la seva. Això ha tingut efectes en el partit i tensat les costures del grup parlamentari".

"Sense suport orgànic, Rufián ha persistit en aquesta fórmula i remet als experts que trobin com “maximitzar” resultats per –sense una esquerra atomitzada– plantar cara a una majoria del PP i Vox que, en cas contrari, veu segura. En el seu entorn donen per fet que, si bé la direcció dels partits ho descarta, la seva “convicció” apel·la a un reclam social".

"Aquesta insistència xoca amb la fulla de ruta d'ERC. Públicament la direcció considera natural que el seu portaveu al Congrés difongui aquesta idea en actes públics. Però internament aquestes activitats generen incomoditat i, entre altres coses, han erosionat la relació amb Oriol Junqueras".

A continuació Ruiz Clavería exposa les nefastes relacions de Gabriel Rufián amb els seus companys al Congrés: "Fa temps que el clima a les files republicanes del Congrés, que presideix Rufián, s'ha enterbolit. Fonts familiaritzades relaten la seva nul·la relació amb diversos diputats i tècnics del grup. Aquestes fonts assenyalen que el clima es va enrarir a l'abril del 2024, quan Gabriel Rufián va avançar el seu retorn després del permís de paternitat".

"Una informació d'un diari madrileny apuntava que el grup havia perdut visibilitat en la seva absència. Allò va caure molt malament. Massa protagonisme. Va començar a regnar la desconfiança que ha anat a més quan ha obert el debat sobre el futur de l'esquerra".

"Són diverses les persones que indiquen que Rufián no comparteix amb els seus ni amb la direcció les seves intervencions i el veuen allunyat del rol de cap de la sala de màquines republicana. “No porta la samarreta d'ERC, porta la del ‘rufianisme’”, afirma una veu del partit".

"Però hi ha dos fets que han fet mal a ERC. Amb la crisi de Rodalies, Oriol Junqueras, el grup al Parlament i Senat van demanar la dimissió del ministre Óscar Puente. Al Congrés, Rufián mai l'ha demanada tot i ser una directriu del partit. Tampoc va agradar la intervenció per la compareixença de Pedro Sánchez sobre la guerra a l'Orient Mitjà. No va passar desapercebut que no va esmentar el partit ni Catalunya".

I: "D'altra banda, aquestes fonts asseguren que mai va avisar el grup dels actes amb Emilio Delgado (del 18 de febrer) ni amb Irene Montero. Consultat per aquest diari sobre això, l'entorn de Rufián opta per no parlar de les picabaralles internes i es limita a precisar que l'equip de Madrid és “excel·lent”".

Línies després s'explica que "hi ha dubtes sobre l'abast d'aquesta situació. Són múltiples les veus que ja creuen que acabarà “malament o molt malament”. Altres mostren més cautela i pensen que hi haurà un moment en què “transigirà”. Darrere del paraigua que abandera per a l'esquerra, hi ha qui argüeix que el veritable propòsit de Rufián és aconseguir més autonomia i poder triar la pròxima llista republicana al Congrés i la seva estructura tècnica. Els seus afins ho desmenteixen mentre la direcció, que es recepta cautela i anar amb peus de plom, no contempla cedir en aquest punt".

La portada de 'El Periódico' el 4 d'abril

Sense sortir del procel·lós món independentista, El Confidencial explica que "L'advocat de Puigdemont impulsa el seu bufet fora d'Espanya gràcies al cas de l'expresident".

Es diu que gran part de la defensa de Puigdemont s'ha dut a terme pro bono o gratis et amore, però en aquest món res no és gratis.

Al sumari s'explica que Boye "Suma clients en llocs com Moldàvia, Londres, Albània, Dubai o Estats Units després de forjar-se una imatge de solidesa en la litigació estratègica internacional per la seva actuació en el procés".

La informació és de Beatriz Parera: "El nom de Carles Puigdemont està ja inevitablement unit al del seu advocat Gonzalo Boye. La defensa de l'expresident català fugit a Bèlgica ha facilitat que el lletrat gaudeixi d'una enorme projecció pública que s'ha traduït en la suma de clients internacionals per al seu bufet".

"L'activitat del despatx en jurisdiccions europees ha anat creant una imatge de solidesa en la litigació estratègica internacional que s'ha combinat amb la marca de la casa emprada en el procés: la defensa dels drets fonamentals davant el poder estatal".

"La clau està sens dubte en diferents triomfs aconseguits en el terreny europeu amb una enorme difusió mediàtica, principalment respecte a diferents sol·licituds d'extradició. Des de 2017 ha actuat en llocs com Alemanya, on el Tribunal de Schleswig-Holstein va rebutjar l'extradició per rebel·lió del líder de Junts, o Bèlgica, que va denegar el lliurament de Lluís Puig".

"També davant el mateix TJUE al qual va arrencar al gener de 2023 una sentència favorable relativa a les euroordres. La defensa d'altres clients com el raper Valtonyc el va anar reforçant fins al punt d'aconseguir que clients de llocs tan dispars com Moldàvia, Londres, Albània, Dubai o Estats Units truquin a la seva porta".

"L'activitat del despatx -que manté seus a Madrid i Barcelona- ha evolucionat de tal manera que, actualment, manté procediments actius davant els quatre grans tribunals internacionals de drets humans. Porta casos a la Cort Interamericana de Drets Humans, el Tribunal Europeu de Drets Humans, la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea".

"Aquesta varietat es reflecteix també en els propis casos. Boye i el seu equip treballen en assumptes com la querella presentada a Espanya contra sis alts càrrecs de l'administració Bush per tortures a Guantánamo, en representació d'un ciutadà alemany, o una denúncia presentada contra l'exministre de Defensa israelià Benjamín Ben-Eliezer per crims contra la humanitat a Gaza".

I: "També s'ocupen de la defensa d'Evghenia Guțul, governadora de Gagàusia condemnada a set anys de presó a Moldàvia per finançament il·legal del partit prorús Shor, dissolt i declarat inconstitucional al país. En aquest cas en concret, ha aplicat la mateixa fórmula emprada amb l'independentisme català, amb el segell de persecució polític-judicial per motius ideològics".

La nota passa per alt que Boye també té una notable cartera de lladres i traficants als quals defensa amb la mateixa passió amb què es va ocupar dels casos de Torra o de la singular Laura Borràs.

La portada de 'El Mundo' el 4 d'abril

I més independentisme. "Els sindicats planifiquen la resposta a Educació: pren força una vaga al maig", destaca un titular d'El Món.

Escriu Gabriel González: "Les vagues del col·lectiu docent de febrer i març han reforçat els sindicats dissidents –els que no van signar el pacte de CCOO i UGT– davant el Govern. L'última reunió amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau –que ha substituït temporalment Esther Niubó–, només va servir per confirmar la ruptura".

"La negativa del departament a millorar l'acord signat amb la UGT i CCOO ha posat en marxa la maquinària per reactivar el pols: la proposta d'una setmana de vaga territorialitzada al maig –o finals d'abril– va prenent força entre els sindicats, que en tornar de Setmana Santa consultaran amb les bases quines són les seves preferències".

"La USTEC –sindicat majoritari–, la CGT i la Intersindical tenen previst posar sobre la taula una consulta amb tres o quatre opcions, entre les quals hi ha la vaga setmanal. “Serà una consulta unitària i tirarem endavant el que ens digui el col·lectiu; ha de ser un cicle de vaga el més participatiu possible”, apunta a El Món la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura".

"“En tot cas, cap de les opcions serà per afluixar en la lluita”, afegeix Marc Martorell, de la Intersindical, qui confirma que una setmana d'aturada és “el mínim” que es plantejarà. “En cap cas afluixarem, la resta d'opcions seran més dies de vaga”, comenta".

"Professors de Secundària (Aspec), el quart sindicat que participa de les protestes, encara no ha decidit si consultarà les bases, tot i que admeten que el més probable és que la decisió es prengui amb el secretariat nacional".

I: "Aquesta organització, referent dels docents de secundària, també es va distanciar de la consulta que la USTEC, la CGT i la Intersindical van realitzar per ratificar la seva negativa a l'acord entre el departament i els sindicats minoritaris, UGT i CCOO. Ignasi Fernández, portaveu d'Aspec, remarca, en tot cas, que la formació “veu bé” repetir les mobilitzacions de març. La resposta al carrer, insisteix, serà “unitària” i si cal es treballarà per “unificar criteris” entre sindicats",

La portada de l''Ara' el 4 d'abril

Canvi de terç. S'explica a El Nacional que les cavallerisses que té la Guàrdia Urbana de Barcelona al recinte de la Ciutadella passaran a domini del Parlament perquè als seus senyories se'ls queda petit l'edifici de l'arsenal que acull actualment l'hemicicle.

Els diputats s'han posat de seguida d'acord amb l'Ajuntament i la Generalitat. De manera que ampliaran la seva casa per estar més còmodes i amplis. Quina llàstima que els parlamentaris i les institucions no siguin tan àgils per resoldre altres problemes habitacionals.

El text és de Jordi Palmer: "El Parlament de Catalunya, que té la seva seu a l'històric edifici de l'Arsenal de la Ciutadella, un dels pocs immobles supervivents de la fortalesa militar borbònica, fa temps que reclama una ampliació que, finalment, s'ha desencallat amb l'acord a tres bandes entre l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el mateix Parlament per ampliar les dependències parlamentàries a l'espai ara ocupat per les cavallerisses de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana".

"Es tracta d'un espai també carregat d'història, ja que el seu origen es remunta a l'Exposició Universal de 1888, que va suposar la conversió de l'àmbit de la Ciutadella de militar a ciutadà".

"De moment, no s'ha concretat el projecte arquitectònic de l'ampliació, del qual per ara només se sap que constarà d'un volum d'uns 13.000 metres quadrats, 10.000 dels quals sobre rasant i 3.000 soterrats, a partir d'un edifici fet amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i accessibilitat universal, amb la previsió inicial que pugui estar operatiu en un període d'entre sis i vuit anys".

I: "Això no exclou que es pugui aprofitar en part o totalment l'edifici existent. El que sí que es coneix, i explica en part l'elecció d'aquest espai, és el projecte urbanístic, que inclou un pas per a vianants entre el carrer Wellington i el Parlament travessant el parc zoològic que fa que aquest futur equipament se situï a “només tres minuts” del palau parlamentari, segons paraules de Josep Rull, president d'aquesta institució".

A tot confort i sense reparar en despeses.

4 d'abril, Dissabte de Glòria o del Silenci. Santoral: Plató de Constantinoble, Benet Massarari, Pere de Poitiers, Agatòpode i Teòdul.

Dia Internacional de Sensibilització sobre les Mines Antipersona i d'Assistència en l'Acció contra les Mines. Dia Mundial dels Animals sense Llar i dia mundial de la civeta, el mamífer feliforme de les deposicions del qual se seleccionen els grans del considerat millor cafè del món.