Suspens amb Puigdemont, els pressupostos i la pesta

La decisió de la justícia europea sobre l'amnistia de Carles Puigdemont es pot produir en qualsevol moment. De fet, ja estaria fora de termini la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el pròfug espanyol més famós des dels temps d'Eleuterio Sánchez, àlies El Lute.

La previsió política era que el líder de Junts i expresident de la Generalitat campés a plaer pel territori nacional abans de la primavera, però falten tres dies per al canvi d'estació i el veí de Waterloo segueix a la rue de l'Advocat del barri brussel·lès.

Tot i això, la seva ombra sobrevola la política catalana i la de la resta d'Espanya, encara que els esdeveniments bèl·lics a l'escena internacional han retallat la seva funció de julivert de totes les salses.

La portada d''El Periódico' el 18 de març

Sigui com sigui, segueix present. A El Confidencial, per exemple, adverteixen que "TJUE i TC preveuen decidir l'amnistia de Puigdemont en ple impacte de les andaluses".

Al sumari es diu que "La Justícia europea retarda la seva sentència, que no s'emetrà fins "almenys, maig", i arrossega el TC a un retard que situa la decisió sobre la tornada del líder de Junts juntament amb les eleccions autonòmiques".

La informació és de Beatriz Parera i Juan Fernández Miranda: "Els temps de la resolució final de l'amnistia per a Carles Puigdemont s'estan eternitzant i ja ronden la proximitat de les eleccions andaluses. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'allargarà més del previst a l'hora de dictar la seva resolució sobre la llei que va concedir la gràcia als condemnats pel procés de Catalunya i amb ell, el Tribunal Constitucional també es veurà obligat a ajornar la seva decisió respecte a si la norma és aplicable al líder de Junts i obrir així la possibilitat al seu retorn".

"Fonts jurídiques consultades situen "almenys al maig" la sentència del TJUE, molt a prop dels últims grans comicis autonòmics de l'any per als quals el president andalús Juanma Moreno planteja dates entre el 31 de maig i el 21 de juny. El president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, s'ha compromès a esperar la Justícia europea abans d'abordar la qüestió".

"Amb aquest calendari, la decisió final es produirà o bé a les portes de la votació o bé després d'aquesta. Des d'una perspectiva política, el moment és important, perquè la tornada de Puigdemont a Espanya es convertirà de seguida i durant un temps en notícia de portada als mitjans de comunicació. Si el TJUE dilatés en excés la seva decisió, és possible, tanmateix, que el Constitucional perdi la paciència i s'avanci al tribunal amb seu a Luxemburg".

"Els últims compassos del desenvolupament de la llei que va estrenar la legislatura de Pedro Sánchez s'estan fent esperar. Perquè tot acabi i Puigdemont tingui la porta oberta a la tornada a Catalunya, encara s'han de donar diversos passos que estan pendents. Tots confluiran a prop de les andaluses i tots encoratgen l'esperança de Junts que el retorn sigui possible".

"A Waterloo confien cegament que la tornada del pròfug Puigdemont es converteixi en un revulsiu per recuperar posicions i fer front al desgast del partit i a l'aparició d'Aliança catalana, que, segons l'última enquesta del CEO de la Generalitat, se situa en tercera posició empatada amb Junts en una forquilla de 18-19 escons".

"De moment, l'expresident compta amb el dictamen favorable de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE. L'opinió de Dean Spielmann va suposar un aval del gruix de la llei d'amnistia que encara no és definitiu".

"El partit independentista ha d'esperar ara que el TJUE dicti la sentència per comprovar si assumeix la seva proposta o no. Se sol advertir que el més freqüent és que es respecti aquesta opinió, però hi ha precedents precisament vinculats a Puigdemont en què no s'ha complert aquesta norma no escrita".

I: "Mentrestant, l'òrgan de garanties espanyol té a les seves mans la llum verda definitiva al retorn del fugit. El Constitucional ha de pronunciar-se sobre el recurs que va presentar en contra de la decisió del Tribunal Suprem d'excloure'l de l'aplicació de l'amnistia. El jutge Pablo Llarena va entendre, amb l'aval posterior de la Sala, que el delicte de malversació el deixa fora, ja que va donar lloc a un enriquiment personal en el significat jurídic del terme".

A l'espera dels crucials esdeveniments judicials, l'expresident segueix al capdavant d'un partit que li demana a crits que es desfaci de Toni Comín, l'eurodiputat no eurodiputat acusat d'assetjament a un assessor.

La portada d''El Mundo' el 18 de març

"Puigdemont demanarà a Comín que alliberi el seu escó després d'escalar l'assetjament sexual al seu assessor", destaca un titular de Crónica Global.

Als subtítols s'explica que "El Parlament Europeu assegura que hi ha “proves suficients” per denunciar l'exconseller i s'ofereix a cobrir el cost de portar el cas a la justícia ordinària, cosa que podria passar en els pròxims dies", així com que "Junts aprofitarà el cas per intentar apartar-lo i tenir de nou representació a Brussel·les, ja que no pot exercir com a eurodiputat perquè no li ha estat aplicada l'amnistia".

La peça és d'Àlex Cárcel: "Carles Puigdemont demanarà a Toni Comín que renunciï al seu escó al Parlament Europeu, segons ha pogut saber aquest mitjà, després de la resolució interna de la pròpia institució en què es conclou que hi ha "proves suficients" que l'eurodiputat va assetjar sexualment el seu assessor".

"Es tracta d'una investigació de l'Eurocambra a instàncies del mateix extraballador de Junts, en què es dóna credibilitat als "tocaments, insinuacions i propostes de trios" denunciats, així com altres episodis de "maltractament laboral" que, presumptament, van tenir lloc en reiterades ocasions durant la passada legislatura a Brussel·les".

"El Parlament Europeu, segons ha avançat el diari Ara, anima també la víctima a portar el cas a la justícia ordinària, cosa que podria passar en els pròxims dies, i s'ofereix a cobrir el cost íntegre del procés legal contra l'exconseller. Comín s'ha vist esquitxat per polèmiques els darrers anys i podria tenir els dies comptats a la primera línia política en escalar aquest escàndol".

"Més enllà de la via penal, els fets denunciats implicarien sancions disciplinàries, com la pèrdua de dietes (entre 700 i 21.000 euros), la prohibició de representar les institucions comunitàries, o diferents restriccions a la seva activitat parlamentària si Comín fos eurodiputat de ple dret en aquest mandat, que no és el cas".

"Amb el nou criteri de la Mesa, després de les eleccions de 2024 va resultar obligatori que l'exconseller --fugit a Bèlgica pel procés-- recollís la seva acta a Madrid. I el seu pla fins aquesta mateixa setmana era esperar la sentència definitiva del TJUE respecte a la llei d'amnistia, per poder fer-ho pròximament "amb plenes garanties"".

Cárcel explica també que la relació entre Puigdemont i Comín ja no és la que era: "La seva polèmica gestió al capdavant del Consell de la República --irregularitats, vacances amb diners de l'entitat...-- va ser un dels detonants del seu desacord. I l'expresident de la Generalitat l'ha anat progressivament allunyant dels espais de poder, fins al punt que l'escó a Brussel·les és l'única posició que a dia d'avui li queda, després de sortir també de la pròpia executiva del partit el novembre de 2024".

"Més enllà del presumpte assetjament sexual, el fet de tenir un eurodiputat absent ja aixecava butllofes en alguns sectors de Junts, que assenyalen el jove Aleix Sarri --tercer a les llistes del juny de 2024, per darrere de Comín i de l'advocada independent Neus Torbisco-- com "un substitut de garanties" en cas que l'exconseller fes un pas al costat, tot i que afegeixen que aquesta "mai ha estat la seva intenció"".

I: "Comín assegura que mai se li ha comunicat la resolució ni l'han trucat del Parlament Europeu per contrastar els fets, així com que "el que s'explica és completament fals", i que ho pot demostrar".

La portada d''El País' el 18 de març

Més política. El sainet dels pressupostos autonòmics. Segons El País, "PSC i ERC intensifiquen les trobades per salvar els comptes mentre el Govern no es mou".

Ahir mateix els vianants que es trobaven a la plaça de Sant Jaume van poder contemplar com sortien de Palau els negociadors d'ERC, Isaac Albert i Lluís Salvadó amb fums de tenir el destí del Govern a les seves mans.

El sumari del referit titular indica que "L'Executiu de Pedro Sánchez descarta un nou gest amb la cessió de la gestió de l'IRPF a la Generalitat".

El text és de Camilo S. Baquero: "A tres dies de la votació a les esmenes a la totalitat al projecte de Pressupostos catalans, la “via transitable” per a la cessió de la gestió de l'IRPF a la Generalitat que Esquerra Republicana demana com a condició per aixecar la seva encara no arriba".

"El PSC i ERC es mantenen asseguts a la taula, intentant buscar una sortida, i el Govern central ahir va preferir no incidir en la qüestió tot i que el gest que els republicans demanen com a condició per negociar els comptes depèn únicament d'ell. ERC o el Govern tenen fins a la votació de divendres per retirar bé sigui l'esmena o el projecte, però ambdós neguen aquests escenaris".

"“Som el Govern de la paraula donada”, va insistir ahir la portaveu de l'Executiu català, la consellera de Territori Sílvia Paneque, seguint el guió amb què volen convèncer ERC. El missatge és que en un altre moment de la legislatura sí s'abordarà el compromís que l'Agència Tributària Catalana gestioni la totalitat d'impostos, començant per l'IRPF, un punt recollit no només en el pacte d'investidura que va portar al Palau Salvador Illa sinó també en l'últim acord de la Comissió Bilateral Govern Generalitat".

"L'Executiu central, però, no vol terciar (almenys de manera pública) en les negociacions del PSC amb Esquerra, tot i que l'última paraula en la cessió tributària hauria de venir del Ministeri d'Hisenda".

I: "Després de setmanes en què en rotlles diferents veus del Govern negaven que hi hagués marge per satisfer ERC, ahir va ser la mateixa ministra portaveu, Elma Saiz, la que sense voler entrar en molts detalls -es va remetre a les declaracions de la consellera catalana d'Economia, Alícia Romero- va esbossar que no hi haurà gest. “Estan treballant per superar l'esmena a la totalitat i seguir treballant a posteriori [per] aconseguir un acord”, va assegurar".

Els professors van continuar donant exemple ahir, però les protestes es van traslladar de Barcelona a Tarragona i les seves comarques. Una de les curiositats de la vaga és que l'aspecte dels professors que es manifesten és més alternatiu que el de la majoria dels seus alumnes. És el món a l'inrevés.

La portada de 'La Razón' el 18 de març

També és notícia el foment de la caça per part de la Generalitat per combatre la pesta porcina africana.

"El preu de l''eradicació total' de senglars a la zona zero de Barcelona: 5 milions d'euros més, 15 agents especials i 132 efectius s'afegeixen al macrodispositiu".

Els agents especials deuen ser els tiradors.

"'Mai hi ha hagut un desplegament de mitjans tan gran com aquest en tota la història de la Generalitat per sanitat animal', assegura el responsable d'Agricultura", s'apunta al subtítol.

Escriu Cristina Rubio: "Fa 113 dies que es va detectar el primer cas de pesta porcina africana en 30 anys a Espanya, concretament al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Una àrea boscosa complicada per l'orografia i per estar envoltada de diversos nuclis de població importants al costat de la capital catalana, que s'ha convertit en l'epicentre d'una crisi sanitària i econòmica d'abast llarg per al sector porcí".

"Ara, i un cop detectat el primer positiu a Barcelona que ha obligat a tancar tot el Parc Natural de Collserola, la Generalitat passa de la fase de contenció a la "eradicació contundent" de senglars salvatges i suma nous recursos, entre ells cinc milions extres, 15 agents especialitzats, 132 efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i 17 unitats de drons per incrementar i millorar la vigilància tèrmica nocturna".

I: "Els responsables d'Agricultura xifren en al voltant de 1.000 senglars els animals presents a la zona d'alt risc, a més d'una xifra una mica més gran a la de baix risc, que seran erradicats. A la resta de Catalunya, l'objectiu passarà per reduir la població d'aquesta espècie fins a un 50%, també en base a la densitat que existeixi a cada zona".

La portada de 'La Vanguardia' el 18 de març

Sense sortir de Barcelona, els mitjans assenyalen que s'ha aprovat la connexió del tramvia per la Diagonal, tot i que hi ha dubtes sobre la seva execució.

Del text de Carlos Márquez Daniel a La Vanguardia: "Després de gairebé 20 anys de lluita política, el que ha votat aquest dimarts l'Ajuntament per impulsar la fase 2 del tramvia per la Diagonal, entre Verdaguer i Francesc Macià, pot semblar un pas irrevocable per unir el Trambesòs i el Trambaix. Però no ho és. Per dues raons: perquè l'execució de les obres salta al proper mandat, amb la qual cosa el següent govern podria no assumir el compromís, i, sobretot, perquè els diners no estan garantits".

També escriu sobre el cost: "El projecte ferroviari, que ascendeix a uns 80 milions d'euros, correspon a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), organisme que el mes que ve, via consell d'administració, aprovarà definitivament la seva part del pla. En números rodons, la ciutat pagarà uns 110 milions, amb la qual cosa els tres quilòmetres pendents per unir els dos ramals sortiran per una mica menys de 200 milions, més o menys el que va costar el túnel viari que passa per sota de les Glòries".

Paràgrafs després, l'autor de la informació envia un missatge als actuals membres del Consistori: "El debat a la comissió ha deixat clar que els mateixos regidors ja estan una mica cansats del tema. Malgrat la importància del moment, en cap cas ha brillat la vehemència del passat, quan antics edils o alcaldes com Jordi Hereu, Xavier Trias, Alberto Fernández Díaz, Joaquim Forn o Janet Sanz es flagel·laven de valent a favor i en contra. Ha estat una estira-i-arronsa plana, fins a cert punt previsible".

18 de març, dia mundial de les malalties reumàtiques de la joventut, dia mundial de la síndrome d'Edwards o Trisomia 18 i setmana internacional de l'ensenyament de la música.

Santoral: Ciril de Jerusalem, Anselm de Màntua, Leobard, Frigidiani, Alexandre de Jerusalem, Eduard rei d'Anglaterra i Salvador d'Horta Grionesos.