Illa, l'especulació i l'exemple d'Amsterdam

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar una reincorporació "progressiva" a la feina després de la osteomielitis púbica, de la qual encara està en tractament. Però més aviat s'ha tractat d'un retorn frenètic amb reunions, anuncis i una agenda plena d'entrevistes que culmina (almenys de moment) aquest diumenge.

Com en els vells temps del periodisme de paper, l'últim dia de la setmana i el de més venda es reservava per a la gran entrevista en profunditat amb un personatge rellevant. I aquest "esperit" és el que recupera aquest diumenge El País amb Illa, que posa somrient a la portada del diari de Prisa.

L'actualitat catalana gira entorn de les iniciatives del dirigent socialista. Per exemple, encara ressona l'anunci de prohibir l'activitat merament especulativa en el mercat immobiliari, un propòsit tan ambiciós com ple d'efectes secundaris i contraindicacions, segons una informació de La Vanguardia sobre l'experiència pionera d'Amsterdam.

També és notícia Oriol Junqueras, que intenta rascar protagonisme amb la seva negativa a negociar els pressupostos autonòmics fins que no es traspassi la gestió i recaptació de l'IRPF i alhora immers en profundes reflexions sobre l'ús del burka i com prohibir-lo sense prohibir-lo.

A més, la trobada dels "therian" a l'Arc de Triomf de Barcelona va acabar com el Rosari de l'Aurora, sense "therian" i amb cinc detinguts. Els "therian" són la darrera ximpleria d'una societat que està demanant a crits l'extinció. Per cert, la trobada "therian" eren quatre humans que se senten gats i tres mil curiosos.

Al gra. "Salvador Illa: “Puc defensar la nova finançament des d'Algesires a Girona”", titula El País a portada.

L'entrevista és de Jan Martínez Ahrens i Miquel Noguer, que aborden amb el president català tots els expedients oberts tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Illa explica d'entrada que no té la més mínima intenció de succeir Pedro Sánchez i que el seu pla és governar Catalunya durant una dècada, el temps necessari per corregir el rumb.

Aquí va una selecció de les preguntes i respostes més rellevants:

P. I en el cas d'una victòria a les eleccions generals del PP i de Vox, no tem un ressorgiment de l'independentisme?

R. Jo no contemplo un escenari de govern de la dreta i l'extrema dreta. Veig un Govern d'Espanya que està fent bé la seva feina.

El temps | Diumenge primaveral a Catalunya de sol i calor sense pluges

P. Tampoc veu risc que a Catalunya es pugui repetir l'escenari de ruptura del 2017?

R. Ja li he dit quin és el meu plantejament. Em veig amb capacitat d'estabilitzar Catalunya durant deu anys. Els ciutadans demanen que la prosperitat que s'està generant es comparteixi socialment i territorialment. Això exigeix polítiques públiques ambicioses. I això és el que fan el Govern d'Espanya i el de la Generalitat.

P. Però l'extrema dreta, malgrat aquestes polítiques, també creix a Catalunya. I allà, a més de Vox, hi ha Aliança Catalana. A què ho atribueix?

R. Hi ha un entorn molt canviant, hi ha persones que s'angoixen, que veuen riscos en els canvis i que atenen discursos populistes que, quan es posen en pràctica, només aporten frustració, fracàs. Com es combat això? Aplicant polítiques realistes, explicant la veritat a la ciutadania. I buscant solucions, augmentant l'oferta d'habitatge, construint pisos, regulant el mercat. Es soluciona això en un mes? No, però les dades comencen a mostrar signes de millora a Catalunya.

Plantada 'therian' amb milers de joves col·lapsant l'Arc de Triomf

P. Ha parlat de la necessitat de planificar polítiques públiques a llarg termini. Fins a quin punt el model de finançament pot ajudar?

R. El nou model és una injecció important de recursos per a l'Estat del benestar. No perjudica ningú, beneficia tothom i contribueix a estabilitzar Espanya perquè estabilitza els serveis públics. És un exercici de responsabilitat i coratge.

A qui ho critica els pregunto què van fer ells per millorar el finançament quan van governar Espanya o en alguna de les seves comunitats autònomes. I segon: quines propostes tenen? Perquè només dir no, no i no... Amb el model pactat no volem cap privilegi i s'exerceix la solidaritat. Em veig capaç de defensar-lo des d'Algesires fins a Girona, i em deixaré la pell perquè tiri endavant.

Entrevista | Antoni Siurana, històric alcalde de Lleida: "Som el 'far west' de Catalunya, els oblidats"

P. Hi ha qui insisteix que està dissenyat per satisfer els interessos de Catalunya, però no els generals.

R. Això és fals. Una simple lectura del model desmenteix aquesta afirmació.

P. El principi d'ordinalitat no xoca amb el principi de progressivitat fiscal?

R. No. I el que no és de sentit comú és que després d'exercir la solidaritat, una cosa que estem convençuts que s'ha de fer, Catalunya quedi en pitjor posició relativa que el receptor d'aquesta solidaritat.

Entrevista | Carla Gracia: “L'escola inclusiva a Catalunya és un desastre”

P. Quan van presentar el model, excepte Catalunya, totes les comunitats autònomes, fins i tot les socialistes, el van rebutjar. Per què?

R. I què proposen? Ja ho he dit abans. Què van fer quan van tenir ocasió per resoldre aquesta qüestió? Cal tenir altura de mires. Insisteixo, el model beneficia tothom. És positiu. Aporta 20.000 milions d'euros a les comunitats autònomes...

P. En alguns sectors s'ha entès aquest model com una concessió a Esquerra Republicana. Va ser un error de plantejament?

R. No va ser una concessió a ningú. Va ser un acord, una negociació. I qualsevol actor polític, mentre respecti les normes, té dret a fer plantejaments concrets. Altres actors les han fet? Potser les han dut a terme? Hauríem de ser més exigents amb aquells que critiquen molt el finançament, però que quan han tingut responsabilitats no han fet res i no saben fer res.

Martínez de Pisón celebra “Una visita a Londres” de Kitaj

P. Esquerra Republicana insisteix que Catalunya pugui recaptar tots els impostos, inclòs l'IRPF. Pot garantir que això serà així en aquesta legislatura o a mig termini?

R. Estic compromès amb els acords d'investidura. Els complirem des de posicions de realisme. I en això estem treballant.

P. Mentre aquesta cessió de l'IRPF no avanci, ERC manté congelada la negociació per als comptes catalans. Què farà?

R. Catalunya necessita pressupostos. No contemplo cap altre escenari. Jo compliré. Em deixaré la pell en això.

Paneque: “Ampliar la planta del Besòs és el primer pas per evitar dependre de la pluja”

P. I si finalment es transfereix la recaptació de l'IRPF, com es garanteix la solidaritat amb la resta d'Espanya?

R. Cap dels acords que jo he signat, ni cap dels acords que jo signi posarà en risc la solidaritat dels territoris d'Espanya. Però sempre hi haurà qui digui que tot es trenca. Sempre. Faci el que faci i digui el que digui.

P. La manca d'habitatge assequible és un dels grans problemes. El seu govern ha pres mesures fermes. No s'hauria de fer el mateix a tot el país?

R. L'habitatge és una competència autonòmica. El Govern ha posat instruments a disposició de les comunitats. Utilitzar-los és la seva decisió, però algunes han optat per la llei de l'oferta i la demanda. Permeti'm que els aporti dades que no són nostres, sinó de CaixaBank Research. Any 2019 davant 2025; Madrid davant Catalunya.

El 2019, pràcticament les dues comunitats autònomes estàvem en uns 13 anys de salari necessaris per adquirir un habitatge. El 2025 a Catalunya es manté. A Madrid ja són necessaris 16 anys de salari...

Antoni Siurana, històric alcalde de Lleida: "Som el 'far west' de Catalunya, els oblidats"

P. Creu necessària una intervenció del mercat?

R. Hem impulsat un pla per sumar 50.000 habitatges públics que complirem d'aquí al 2030, estem mobilitzant sòl per fer 214.000 habitatges, hem creat crèdits d'emancipació... Regulem el mercat? L'intervenim? Definitivament, sí. Intervenim per protegir la creació de prosperitat. La llei de l'oferta per si sola no garanteix l'accés dels ciutadans a l'habitatge. Per això intervenim i ho seguirem fent.

P. Han presentat un pla per limitar les compres especulatives que dificulta molt que els grans tenidors puguin adquirir més pisos. No pot això redundar en menys oferta de lloguer?

R. No. En el seu dia vam escoltar coses com que la pujada del salari mínim anava a trencar el mercat de treball. El mateix amb el sistema de pensions. No ha passat. Si algú vol invertir en habitatge, perfecte, però no per treure'n rendibilitats del 15%, ni per fer pisos turístics, que és una manera d'expulsar els veïns.

Barcelona bat rècord de socis en instal·lacions esportives municipals el 2025

En relació amb les pretensions d'Illa en matèria d'habitatge destaca aquest titular de La Vanguardia: "Catalunya segueix Amsterdam en la prohibició de comprar habitatge tot i els dubtes del model".

La peça és de Maite Gutiérrez i comença així: "El Govern de la Generalitat ha acceptat limitar la compra d'habitatge i controlar les herències per aconseguir els sis vots del grup dels Comuns als pressupostos del 2026".

"La proposta legislativa, que aquesta setmana ha difós el partit de l'exalcaldessa Ada Colau, pren com a referència el model que els Països Baixos van aprovar el 2022 amb objectius similars: reduir la participació al mercat immobiliari dels inversors i promoure l'adquisició de pisos per part de particulars".

El preciós poble on va néixer l'or olímpic, Oriol Cardona: té el llac natural més gran de Catalunya i un bonic paratge natural

"Val la pena, doncs, analitzar els efectes de la normativa holandesa per anticipar el que pot passar a Catalunya si finalment el Parlament aprova la restricció durant aquest any, tal com s'ha proposat el PSC".

"L'impacte sembla contradictori, com recullen els primers treballs acadèmics que en mesuren l'efectivitat. El Senat dels Països Baixos va votar fa quatre anys a favor de prohibir la compra d'immobles per posar-los en lloguer".

"Es buscava així facilitar l'accés a l'habitatge en propietat de les classes populars i estabilitzar els barris, però la veritat és que són els ciutadans d'ingressos mitjans i alts els que n'han sortit més beneficiats. En canvi, les llars amb ingressos baixos estan trobant més dificultats per aconseguir un habitatge, afirma Matthijs Korevaar, investigador de l'Erasmus School of Economics, a través de correu electrònic".

Jesús Sánchez, xef: "L'aperitiu perfecte, amb toc àcid, són les sardines en oli sobre cogombre

"Aquest professor és coautor d'un estudi de referència sobre la prohibició de la compra per llogar a Holanda. La decisió d'implantar la restricció recau en els ajuntaments i només s'aplica en habitatges de preu mitjà i baix. (...) El treball de Korevaar conclou que restringir les compres d'inversors ha augmentat significativament les taxes de propietat d'habitatge i l'estabilitat dels barris, sense reduir els valors dels habitatges ni els volums de transaccions. Ara bé, està contribuint a expulsar dels barris les persones amb menys recursos".

Línies després la conclusió de l'estudiós és que: "“el mecanisme és molt contundent: prohibir la conversió d'habitatges en lloguer és simplement una eina molt poderosa per aturar l'afluència de residents de baixos ingressos i més transitoris a un barri. En conseqüència, és una eina molt potent per gentrificar un barri”, conclou Korevaar. Aquest diari ha intentat recollir la valoració de l'Ajuntament d'Amsterdam, sense èxit".

Dalmau recalca que ERC és imprescindible per als Pressupostos i confia en un acord

La informació continua així: "Els investigadors de la Universitat Erasmus sostenen que si l'objectiu de la política és limitar la dependència dels inversors amb ànim de lucre per millorar l'accessibilitat de l'habitatge, s'hauria d'ampliar en paral·lel el parc públic o assequible, que als Països Baixos ja és molt més gran que aquí".

I: "“El 50% dels habitatges a Holanda, en concret a Amsterdam, són de protecció pública, mentre que a Catalunya estem en el 2%; això es deu a una tradició històrica de més de cinquanta anys d'inversió constant en habitatge, tal com s'ha fet en educació i en sanitat”, subratlla Joan Manuel Trayter, catedràtic de Dret Administratiu i president de l'Associació Espanyola de Dret Urbanístic".

El mercat de professionals, directius i empresaris de Catalunya

De manera que quedaria demostrat que el camí cap a l'infern està empedrat de bones intencions.

Seguint amb el tema, procedeix aquest titular de El Mundo: "El PP català anuncia un recurs al Tribunal Constitucional contra la limitació de la compra especulativa d'habitatges pactada entre Illa i els comuns".

El text és de Cristina Rubio: "El PP català té la intenció de portar al Tribunal Constitucional la limitació de la compra especulativa d'habitatges pactada entre el Govern de Salvador Illa i els comuns si la llei tira endavant".

""Com que és un atac a la propietat privada inacceptable, ho portarem al Tribunal Constitucional tan aviat com tinguem els mecanismes oportuns per fer-ho", ha afirmat el líder del partit, Alejandro Fernández, en declaracions a la premsa a Valls (Tarragona)".

""Estan destruint el mercat de l'habitatge, a Catalunya i a Espanya, estan destruint les esperances de milions de joves que mai en la història recent del nostre país s'havien trobat amb la impossibilitat tan bèstia d'adquirir un habitatge", ha sostingut Fernández".

I: "Per ara, es tracta d'una proposta de llei, que encara ha de ser tramitada i aprovada al Parlament. D'emprendre's, Catalunya seria la primera comunitat autònoma a executar aquest tipus de polítiques. A més, forma part de l'acord per als pressupostos entre el PSC i els comuns, que depenen d'ERC per a la seva aprovació".

El nom català de nena més lleig, segons ChatGPT: significa "pena" o "patiment" i és molt comú a Barcelona

Parlant del partit republicà El Confidencial anuncia que "ERC segueix l'estela de Junts i negocia amb Moncloa llocs clau en empreses com Indra".

Al sumari es resumeix la jugada: "Junqueras pressiona Moncloa elevant el preu: a la finançament autonòmica, la recaptació de l'IRPF i la supervisió de l'execució pressupostària a Catalunya s'hi suma ja la presència en el poder econòmic i empresarial madrileny".

La nota és de Juan Fernández Miranda, qui escriu que "segons ha pogut saber aquest diari en fonts de la Moncloa, les negociacions amb ERC, que aborden diversos temes, tant a Madrid com a Catalunya, han adquirit una nova dimensió amb la pretensió dels independentistes de comptar amb alguna persona a Indra en un moment especialment delicat per a la companyia pel presumpte conflicte d'interès en l'operació amb Escribano Mechanical & Engineering (EM&E): la companyia participada per la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) està presidida per Ángel Escribano, i M&E pel seu germà Javier".

Junqueras escenifica l'escissió amb Sánchez per aprovar els Pressupostos del Govern

"És a dir, Junqueras està aprofitant la debilitat parlamentària i judicial de Sánchez, i el seu desig públicament expressat d'esgotar la legislatura, per pressionar Moncloa elevant el preu del seu suport: a la finançament autonòmica, la recaptació de l'IRPF i la supervisió de l'execució pressupostària a Catalunya s'hi suma ja la presència en el poder econòmic i empresarial madrileny".

I mentre Junqueras intenta ficar cullerada a la capital del Regne el mateix Junqueras es debat en un mar de dubtes sobre el burka, el niqab i l'islam.

"La proposta d'ERC en el debat del burka: sancionar-ne l'ús sense que sigui delicte", assenyala El Nacional.

El líder dels maçons catalans esquerdalla la UGT

Al sumari es diu que "Els republicans rebutgen tocar el Codi Penal i defensen que aquestes dones prestin serveis a la comunitat".

Escriu Abel Degà: "Esquerra Republicana s'obre a negociar la sanció del burka i el nicab només si no es criminalitza el seu ús i es fa acompanyat de mesures integradores per a les dones que actualment el porten. El vel integral ha estat el tema legislatiu de la setmana a Madrid: el Congrés dels Diputats ha tombat una proposició de llei de Vox contra aquesta peça de roba per evitar que sigui una formació d'extrema dreta qui lideri aquest debat".

"És a dir, diverses formacions es van mostrar disposades a abordar la qüestió, però es van negar a fer-ho sota la batuta de Vox. El PP —que en un principi es va sumar a la iniciativa dels ultres— i Junts per Catalunya han presentat les seves pròpies iniciatives, el PSOE s'ha obert a estudiar-ho a través d'un “debat serè” i el PNB ha proposat la creació d'una subcomissió amb experts que analitzi quins drets poden entrar en col·lisió, atengui la jurisprudència europea i garanteixi la convivència".

Paula Badosa, sobre la seva joventut: “Als 18 anys vaig passar per moments molt foscos, no estava preparada per gestionar tota aquesta pressió”

"Ara és Esquerra Republicana qui també planteja acabar amb l'ús del burka sense tocar el Codi Penal, en la mateixa línia que les normes registrades pels juntaires i els populars".

"Fonts del partit d'Oriol Junqueras remarquen que estan en contra del burka i del nicab i que, per tant, s'obren a amonestar-ne l'ús. Però defensen fer-ho de manera constructiva: amb l'obligació, per exemple, de prestar serveis socials a la comunitat".

"Argumenten que aquest tipus de sanció provocaria que aquestes dones passessin per un procés d'integració. Això enllaça amb una de les pors que els republicans i altres formacions d'esquerres tenen a la prohibició punitivista, tal com va remarcar aquest dimarts al Congrés la diputada Pilar Vallugera quan defensava la seva posició: la criminalització podria provocar que, en comptes de sortir de casa sense el burka, aquestes dones directament no sortissin mai".

Pla d'urgència a Girona: l'Ajuntament, obligat a actuar per evitar riscos

"És per aquest motiu que els republicans assenyalen que no volen traslladar un missatge de prohibició d'aquest vel cap a aquestes dones".

"Els republicans aposten per un sistema d'incentius, desincentius i de negociació i comunicació amb la comunitat islàmica per aconseguir que les dones participin en actes locals sense aquesta peça de roba".

O sigui que la "salvatjada" del burka que deia Rufián cal desincentivar-la a base d'incentius.

Detingudes 33 persones a Tarragona en un operatiu del pla Kanpai amb 320 agents

22 de febrer, dia europeu de les Víctimes del Delicte i dia europeu també de la Igualtat Salarial. Santoral: Càtedra de Sant Pere, Margarida de Cortona, Maximiano de Ravenna, Papiàs i Pascasi.