Prohibir l'especulació i el 'procés' a Madrid

Abolir, prohibir, restringir... Es detecta en l'administració dels afers públics una creixent propensió a abordar els més vells i també els més moderns assumptes del món a base de decrets i anuncis. La prostitució, les xarxes socials, l'especulació, entre altres activitats, estan en el punt de mira de les autoritats.

En el cas de Catalunya el que pretenen ajuntaments i Generalitat és desincentivar l'adquisició d'habitatges com a inversió mitjançant una legislació que acabi amb el fenomen que arrasa el centre de les ciutats i barris abans populars com Gràcia o el Poblenou.

"L'esforç inútil condueix a la melangia". Ho va dir José Ortega y Gasset i ve al pèl en un context en què els executius pretenen acabar amb els bulos, els pseudomitjans, les xarxes, l'explotació sexual i el problema de l'habitatge. És sabut que qui molt abraça, poc estreny.

"Els informes dels experts del Govern avalen la limitació de les compres especulatives d'habitatge a Catalunya", anuncia un titular d'El País.

En el sumari s'indica que "Els treballs entenen que acotar l'ús residencial en zones tensionades i de forma temporal encaixa en la Constitució i la legislació vigent".

Escriu Clara Blanchar: "Els quatre informes que va encarregar el Govern a experts sobre la possibilitat de limitar les compres especulatives d'habitatge a Catalunya avalen la idea de fer-ho de manera temporal i en zones de mercat tens".

"Entenen que la intervenció pública en un mercat en què hi ha diferents condicions de demanda (per viure o per invertir), s'ajusta a la legalitat vigent; que experiències internacionals de regulació han reforçat l'estabilitat residencial, i que la legislació catalana i urbanística apuntalen l'ús residencial del sòl i la funció social de l'habitatge".

"Els autors són els juristes Carles Viver Pi-Sunyer, Fuensanta Alcalá i Pablo Feu, i el doctor en antropologia econòmica Jaime Palomera. Feu, a petició del Pla Estratègic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, va ser el primer a publicar l'octubre passat un estudi que afirmava que prohibir les compres especulatives té encaix constitucional. I és l'únic que proposa i concreta receptes per regular des del Govern, les comunitats o els ajuntaments".

Compte. Carles Viver Pi-Sunyer. Extraordinari personatge. Heus aquí un exmagistrat del Tribunal Constitucional que va presidir el "Consell Assessor per a la Transició Nacional", aquella mena de cosa que havia de conduir Catalunya cap a la independència.

L'autora de la informació el defineix paràgrafs després com a "timoner jurídic del procés independentista".

El text de Blanchar continua així: "Enmig d'una crisi habitacional gegantina, després de la presentació de l'informe de Feu, el president Salvador Illa va anunciar que estudiaria la proposta, tot i que va demanar “realisme”. I va encarregar els altres informes".

"Al desembre, la consellera Sílvia Paneque, que porta la cartera d'habitatge, va matisar que no es tractava de “prohibir” les compres especulatives, sinó de “controlar-les”, i va explicar, sense detalls, que les receptes seran nova fiscalitat i condicionar la compra a l'ús residencial. Després de setmanes marcades pels temporals i la crisi de Rodalies, el Govern ha publicat finalment aquest dissabte els treballs “sobre la protecció del dret a l'habitatge habitual i permanent”".

"En un comunicat, explica que, a partir dels informes, el Departament de Territori i Habitatge i el Grup Parlamentari dels Comuns “s'han instat a treballar un acord”, prenent com a base la proposta legislativa presentada pels últims a l'estiu, per a “l'adopció de mesures de contenció de les zones de mercat residencial tens”. Per als comuns, la limitació de les compres especulatives en un termini de sis mesos és condició per donar suport als pressupostos d'Illa".

"La líder parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat que “finalment es publiquin els informes”. I que “la resposta sigui clara: és viable jurídicament i constitucional prohibir les compres especulatives d'habitatge”".

"“Ho és perquè hi ha una realitat objectiva d'extrema urgència respecte al dret a l'habitatge que justifica la intervenció dels poders públics”, ha dit i ha demanat “valentia i voluntat política”, una qüestió que els comuns consideren “irrenunciable”. “Estem encallats en les negociacions, estan costant més del que tocaria”, ha lamentat. Les que segueixen són les principals conclusions dels quatre informes".

"L'informe de Feu es basa en el fet que el mercat immobiliari no està garantint impedir l'especulació (com fixa la Constitució en el seu article 47), ni vetlla per la cohesió social i evitar la dispersió (com indiquen regulacions autonòmiques o municipals)".

"D'aquí que, amb l'aval de les sentències del Tribunal Constitucional a la intervenció del mercat del lloguer, suggereixi regular les compres com a “mesura urgent i excepcional, acotada a les zones de mercat tens i de manera limitada en el temps”. La base seria que només es pogués comprar un habitatge si és per residència habitual del comprador durant cinc o set anys; si és per a un familiar proper. I en el cas d'edificis sencers, si es respecten els preus del lloguer que paguen els llogaters".

"En l'àmbit estatal, analitza Feu, es podria fer amb una llei específica “que reguli el règim limitatiu de compravendes en les zones de mercat tens”, igual que la Llei d'Habitatge regula els preus del lloguer. També es podria materialitzar amb un Reial Decret Llei, per la via d'urgència".

"A nivell autonòmic, i atès que les comunitats tenen competències en matèria d'urbanisme i habitatge, es podria fer amb una llei autonòmica específica (llei, decret llei o decret legislatiu) o desplegant la llei urbanística existent".

I: "A Catalunya, la clau és que la llei d'urbanisme fixa que qualsevol desenvolupament ha de garantir la cohesió social i evitar la dispersió territorial. I en el cas dels ajuntaments, “la legislació d'Andalusia, Aragó, Catalunya i el País Basc, que permet als consistoris complir els deures derivats de la legislació bàsica”, indica l'informe, es podria regular amb el planejament urbanístic i centrant-se en l'ús residencial dels habitatges".

En el text d'accés lliure del citat diari es dona compte també dels altres informes favorables a les restriccions. L'últim d'ells, el de Jaime Palomera, fundador del Sindicat de Llogateres, defensa "un cos robust d'inspectors que vigilin el compliment de les limitacions, recuperar habitatge que no s'utilitza per viure (pisos turístics, buits, destinats a activitat econòmica) i una fiscalitat condicionada a la garantia de la funció social de la propietat".

Una altra cosa que estaria molt bé seria que es construïssin pisos de protecció oficial, però es veu que això ja seria passar-se. Massa revolucionari.

Mentrestant, Barcelona, la ciutat buida de veïns i plena de nòmades digitals es recrea en una maqueta de 84 metres quadrats per obrir els actes de la capitalitat de l'arquitectura. Arquitectura per a rics i estetes.

"Barcelona es mira en miniatura: una gran maqueta 3D interactiva uneix el seu passat, present i futur arquitectònic", titula El Periódico.

En el sumari es detalla que "El projecte, a escala 1/1.500, està ubicat a l'edifici de l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili i reprodueix de manera detallada la ciutat amb mirada metropolitana en què viuen 2,4 milions de persones".

El text és de Sara González: "La Barcelona de riu a riu, com va concebre sempre Pasqual Maragall, feta realitat en miniatura amb tal precisió que un veí pot identificar el seu carrer. Però no només això. Perquè aquesta maqueta fabricada mitjançant impressió digital composta per 1.204 peces que encaixen com un trencaclosques permet també analitzar de manera interactiva d'on ve i cap a on va la ciutat".

"Una eina concebuda perquè el gran públic se senti partícip de la Barcelona del passat, del present i del futur i que és un dels principals llegats que deixarà el fet d'haver estat coronada com a Capital Mundial de l'Arquitectura durant aquest 2026".

"La maqueta Pla de Barcelona 2026-2035 ha estat inaugurada aquest dissabte per l'alcalde Jaume Collboni a la seu de l'antiga Editorial Gustavo Gili, que es consolida com a nou espai de referència de l'arquitectura i urbanisme de la ciutat".

"Serà a partir d'ara accessible per a tota la ciutadania i quedarà exposada de manera permanent. "Volem retre homenatge a l'arquitectura i l'urbanisme com un instrument poderós per fer millor la vida de les persones i expressar uns valors, una idea de ciutat", ha assegurat Collboni, que ha apuntat que la Barcelona "consolidada no està acabada", i que, per tant, té encara "espais de creixement". De fet, ha convidat a "reflexionar" sobre la ciutat dels pròxims 10 anys".

"La primera tendència de tot visitant és la de buscar casa seva. Ho ha fet també l'alcalde, alhora que el delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, que ha esponsoritzat el projecte, el primer que ha volgut situar és el polígon mentre l'arquitecta en cap de l'ajuntament, Maria Buhigas, els explicava els detalls. "Se'ns havia demanat impulsar edificis, però mai se'ns havia demanat que féssim la ciutat sencera", ha ironitzat Navarro, que ha manifestat la vocació de la Zona Franca de ser també "districte" de Barcelona".

I: "De fet, un dels principals objectius és que la capitalitat no només interpel·li professionals de l'àmbit, sinó que sigui estimulant perquè els barcelonins se sentin cridats a reflexionar sobre les singularitats del desenvolupament de la metròpolis i participar de com ha d'evolucionar".

""Connecta el món digital amb el físic, que és on vivim", ha reivindicat Buhigas, que ha definit la maqueta com una "eina de treball" que permetrà explicar i projectar pensant en el futur".

Doncs segur que als que encara poden pagar un pis o un lloguer a Barcelona segur que els encanta reflexionar sobre singularitats mentre prenen el seu te matcha amb un mochi.

Política. "Els independentistes que estimen Madrid: la CUP també vol fer política des de la capital", anuncia El Confidencial.

"Diferents sectors de l'esquerra, incloent-hi els anticapitalistes, aposten per donar la batalla política al Congrés dels Diputats per influir en les decisions del Govern central", es diu en el sumari.

Aquesta és la prova definitiva que el "Procés" és història. I també la que aquest virus contamina la totalitat de la política a Espanya.

Gairebé una dècada ha trigat l'independentisme a digerir la realitat. I ara, finalment, tornen a la taula els adolescents enrabiats.

La informació és d'Antonio Fernández: "Madrid té qui l'estimi a Catalunya, i no són precisament els constitucionalistes. Un sector independentista de l'esquerra radical es decanta per la participació activa i constant en la política de l'Estat. El posicionament del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, a partir d'una idea de Joan Tardà de crear un front d'esquerres “plurinacional”, és la darrera teoria política que encisa alguns sectors".

"El front de Rufián no anirà enlloc. Ha trobat oposició a les seves pròpies files. Oriol Junqueras no vol ni sentir a parlar d'aventures extrapartits i partits aliats tradicionals com BNG i Bildu ja han renunciat a una operació política d'aquest estil".

"Però hi ha independentistes als quals no els importaria trepitjar sòl de Madrid per influir en la política nacional. És a dir, mentre que l'alcaldessa de Ripoll i líder del partit ultra Aliança Catalana, Sílvia Orriols, pregona l'odi cap a Espanya, sectors sobiranistes catalans propugnen la participació en la política de Madrid".

"A Catalunya, a més d'ERC, hi ha dos col·lectius que debaten entre bambolines si podrien articular un projecte de front sobiranista per influir en el Govern central des del joc polític parlamentari: els Comuns i un sector de la CUP".

"Al partit d'Ada Colau, el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona i actual primer secretari de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, és un ferm defensor d'un tripartit d'esquerres independentista català armat per ERC, Comuns i CUP, que després s'enforteixi amb aliances territorials d'altres comunitats".

"Seria un calco del front plurinacional de Rufián, tot i que partint d'un front previ català. Però des de la cúpula del seu propi partit li han tret la idea del cap. És més: no volen que posi el tema sobre la taula i, molt menys, després que Rufián se'ls hagi avançat".

I: "A la CUP, comencen a aflorar els primers símptomes d'un debat intern per prendre en consideració el front de l'esquerra sobiranista. El tema ha estat explicitat per Lluc Salellas, alcalde de Girona i germà del que va ser diputat de la CUP (i actual advocat de Santos Cerdán) Benet Salellas. “M'agradaria que hi hagués una candidatura independentista d'esquerres que superi les barreres que hi ha establertes ara mateix”, va dir públicament Salellas trencant el tabú. No ho diu un qualsevol, sinó un dels pesos pesants de la formació".

A Vozpópuli destaca una notícia sobre la peripècia de l'estàtua del marquès de Comillas, la base buida de la qual és un element realment característic del que abans era la plaça Antonio López i ara és la plaça Idrissa Diallo, un jove intern del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona que va morir d'una insuficiència cardíaca. Baixant per la Via Laietana a mà esquerra hi ha la plaça.

"La segona vida d'Antonio López a Barcelona, el marquès 'desnonat' per Ada Colau" s'anomena l'entrega del citat digital.

En el sumari s'explica que "L'estàtua del primer Marquès de Comillas, retirada per l'alcaldessa el 2018, podria anar a parar a la Casa de Cantàbria a iniciativa del PP barceloní".

Escriu Óscar Benítez: "Sens dubte, l'herència política d'Ada Colau segueix incrustada a Barcelona. I no només per l'increment de la inseguretat o l'incivisme a la ciutat, que els seus detractors creuen que va prosperar per la seva laxitud en la qüestió —els comuns solen lligar la inquietud per aquests problemes a una sensibilitat conservadora—. També, per la seva contribució a la 'ideologització' del municipi, detectable en molts dels seus racons".

"Així, a més d'inaugurar un centre de reeducació masculina, lligant aquest gènere amb la "agressivitat", van ser diferents els carrers reanomenats per ajustar-se als paràmetres ideològics de la seva formació, desterrant les referències monàrquiques i enaltint les republicanes".

"En el record està, per exemple, quan va reanomenar un carrer de la Barceloneta, dedicat a l'almirall Cervera (el cap de l'esquadra destruïda a Cuba el 98) per atorgar-la al còmic Pepe Rubianes. "A Rubianes li hauria agradat treure-li el nom d'aquest carrer a un fatxa", va justificar".

"En aquest sentit, una de les seves 'cancel·lacions' més controvertides va ser la retirada el 2018 de l'estàtua d'Antonio López, un destacat comerciant del segle XIX i el primer Marquès de Comillas, del seu emplaçament a la Via Laietana, en ple centre de Barcelona. La raó? La possible relació del marquès amb el tràfic d'esclaus, que xocava amb els "valors" de Barcelona. D'aquesta manera, i després d'una festa a la via pública l'estàtua va ser desterrada a un magatzem municipal, on roman a dia d'avui".

"Però la polèmica encara no s'ha apagat. En primer lloc, perquè el passat esclavista de López, d'origen humil però la trajectòria empresarial del qual el va convertir en una de les figures més influents de l'època, no està provat. És cert que la rumorologia de l'època li va posar el malnom de 'negre Domingo' pels seus suposats negocis en aquest terreny".

"I que un pamflet publicat després de la seva mort pel seu cunyat, enemistat amb ell, va alimentar aquesta teoria. Però els historiadors no es posen d'acord. I mentre uns consideren real la seva vinculació amb l'esclavisme, altres objecten que no existeixen documents que ho acreditin".

"A això s'hi suma que tant l'alcaldessa de Comillas, Teresa Noceda; com l'aleshores president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, van sol·licitar a Ada Colau el trasllat de l'estàtua del Marquès al seu poble natal per donar-li allotjament al Palau de Sobrellano".

I: "Però Colau va fer oïdes sordes al·legant que "Barcelona no pot renunciar a la proximitat que suposa disposar d'aquest patrimoni". Així mateix, va argumentar que, en romandre a la Ciutat Comtal, l'escultura podria destinar-se a "nous usos que permetran apropar-nos de manera contextualitzada, amb rigor històric i de forma pedagògica" a la figura de López. Amb tot, set anys després, l'estàtua segueix enterrada en un dipòsit".

Total, que el PP demanarà que l'estàtua s'exhibeixi a la Casa de Cantàbria de Barcelona.

Successos. "La jutgessa deixa lliure l'imam de Ripoll detingut per una agressió sexual a una menor", titula una de les seves notícies La Vanguardia.

Vidriós assumpte. I a Ripoll.

Del text de Toni Muñoz: "Els Mossos d'Esquadra han detingut l'imam de Ripoll, Allal el Kartit, per un delicte d'agressió sexual, segons han confirmat a La Vanguardia fonts al corrent de la investigació. La detenció es va produir dijous passat després que una menor d'edat expliqués als seus pares que el responsable de la mesquita li havia fet tocaments mentre impartia unes classes. L'episodi va tenir lloc dissabte 7 de febrer".

"La víctima és una menor de 13 anys que assistia a les classes d'àrab sobre l'Alcorà que s'imparteixen els dissabtes al matí al centre religiós i a les quals assisteixen diversos joves musulmans de Ripoll. Segons la denúncia, mentre l'adolescent estava asseguda en una cadira, el líder religiós presumptament se li va acostar per darrere i li hauria tocat els pits i mossegat en una galta. La jove, en sortir del centre, ho va comentar als seus familiars, que es van personar a la comissaria per denunciar els fets".

"La versió de l'imam és totalment contrària. Assegura que va agafar l'adolescent per les espatlles per dir-li que li tocava anar a l'aula dels grans i no a la dels nens, que és, segons ell, on ella volia anar. A més, va assegurar davant la jutgessa que aquella acció va tenir lloc en una zona de pas, concorreguda, on hi havia més alumnes".

"L'arrestat va passar divendres a disposició del jutjat d'instrucció número 1 de Ripoll i va quedar en llibertat amb la prohibició d'acostar-se i comunicar-se amb la víctima a una distància inferior a 150 metres".

"L'imam és un home d'uns 40 anys que fa tres anys que és el líder espiritual de la mesquita de Ripoll. No obstant això, la junta directiva de l'associació va cessar immediatament l'imam a qui ha obligat a abandonar “les instal·lacions i activitats” i que tampoc continuarà com a professor de llengua àrab, abans que fos detingut".

I: "En un comunicat, l'entitat explica que és una mesura de caràcter preventiu i cautelar, fins que l'autoritat judicial aclareixi els fets, “amb l'objectiu de garantir la protecció dels menors, la tranquil·litat de la comunitat i el funcionament correcte de l'entitat”".

Com és d'esperar, la inevitable senyora Orriols ha posat el crit al cel.

15 de febrer. Dia internacional contra el càncer infantil, del síndrome d'Angelman i de Visegrád. Dia mundial de les balenes i dels hipopòtams.

Santoral: Beat Onèsim, Decorós, Geòrgia, Claudi La Colombière, Quinido, Sever de Valeria, Sigfrid i Walfrid