"Cal eliminar totes les lleis d'habitatge i començar de zero"

José Alberto Marín (1959) és advocat, notari i degà del Col·legi Notarial de Catalunya (CNC). Suma una trajectòria de 40 anys com a fedatari públic. 

L'any 2020, Marín es va convertir en màxim mandatari de la petita però influent institució barcelonina. Des de llavors, ha aconseguit que les tesis notarials permeessin en el debat públic. 

Ha aconseguit que, per exemple, el debat sobre el problema de l'habitatge a Espanya sumés la veu dels notaris, els únics que veuen --i anoten acuradament-- diàriament les compravendes de pisos i xalets dels espanyols. 

- Existeix la imatge del notariat com una professió antiga, de llibres polsosos. Tanmateix, sembla que esteu a l'avantguarda tecnològica. Com funciona avui dia la professió notarial amb les noves tecnologies?

El notariat ha seguit diverses fases per arribar a un cim tecnològic que jo crec que és on som. Primer va ser la informatització interna de les notaries; després, l'establiment de relacions tecnològiques amb administracions públiques i registres per digitalitzar documents. La tercera fase, en què estem des de fa un any i mig, és l'ús de tecnologies per comunicar-se directament amb el ciutadà. 

Ja tenim el protocol electrònic amb còpia amb CSV, atorgaments d'escriptures per videoconferència i el portal estadístic del notariat. Sense que ningú s'ofengui, crec que som la professió jurídica més tecnificada d'Espanya. 

-Parli'ns d'aquest portal estadístic. Què hi poden trobar ciutadans i empreses?

El portal ja està operatiu. Qualsevol ciutadà pot entrar i, a través d'un mapa d'Espanya, seleccionar un municipi o zona per recollir dades sobre preus de compra d'immobles, distingint entre cases, pisos, nous o usats. Són preus reals, perquè s'extreuen de les escriptures que signem cada dia. 

-Què significa 'reals'?

Pensi que de cada document n'extraiem més de 300 dades que conformen una base de dades parametritzada. Fins ara, els portals immobiliaris donaven informació de quant demanaven els venedors, però nosaltres informem de en quant es tanquen realment les operacions. 

Les institucions els haurien d'escoltar més abans de prendre decisions rellevants, atès que gestionen informació de primera mà?

Jo sempre dic, mig en broma mig seriosament, que ho tenim tot i de primera mà. No pot haver-hi més informació que la que tenim els notaris, tant d'actes econòmics com personals: habitatge, testaments, poders, casaments, divorcis.

Des de 2004 tenim una base de dades que, després de la de l'Agència Tributària, és la que més dades conté i probablement més variades. Hem decidit fer més visible aquest patrimoni de dades perquè és de la pròpia societat. 

- Parlem de l'habitatge, un tema central en el debat públic. Què aporta el notariat a aquesta conversa pública?

Podem aportar informació i també idees. Estem en contacte amb tots els operadors: promotors, arquitectes, compradors i administracions. Coneixem la problemàtica i tenim solucions, el que passa és que probablement no estan en la línia del que s'està fent actualment. 

-Com valora les polítiques d'habitatge dels últims mesos?

És una matèria molt complexa, però si em pregunten, jo el primer que dic és que caldria derogar tota la legislació i partir de zero. És molt difícil anar posant pedaços. El problema a Espanya és la manca d'oferta i el que cal promoure és l'oferta. Ajudar els compradors genera més demanda quan no hi ha oferta. 

-És la recepta del milió. Com s'aconsegueix sòl?

Hem de començar per generar sòl, modificar la legislació urbanística i eliminar burocràcia. No pot trigar anys a obtenir una llicència d'obres o mesos en una connexió elèctrica. A més, hi ha un problema de transport: si tinguéssim una xarxa ferroviària fiable, la gent podria viure a 35 o 40 km de Barcelona, on els preus baixen a la meitat, però la incertesa de si el tren arribarà a temps ho impedeix. 

- Existeix seguretat jurídica per a un propietari a Espanya actualment?

Nosaltres donem seguretat jurídica pel que fa a la titularitat; ningú perd la seva propietat en el paper. El problema és la protecció de la seguretat física: la possessió i l'ocupació. El que està fallant és la recuperació de la possessió, ja sigui per ocupació, inquiocupació o decrets que impedeixen desnonaments. Cal protegir els vulnerables, però a costa de l'Estat, no dels propietaris particulars. 

-Parli'ns de l'ocupació. 

L'ocupació no és un dret; la propietat sí que ho és. Hem aconseguit revertir aquest relat a base d'esforç. Relat atiat per alguns polítics. Si es reforça la seguretat de la possessió, el sistema tornarà a funcionar i hi haurà més habitatges de lloguer. 

-M'agradaria tractar un cas que ha commogut la societat: el de Leo. Vostè va intervenir en el canvi de cognom d'un nen assassinat pel seu pare en un cas de violència vicària. Com va ser aquest procés?

És un cas de violència vicària on el pare mata el fill per castigar la mare i després se suïcida. La mare volia que el seu fill no portés el cognom de l'assassí. El Registre Civil va aplicar estrictament la llei, que no permet modificar el cognom d'un difunt. Em va arribar el cas i vaig parlar amb un alt càrrec del Ministeri de Justícia. Li vaig demanar que ho mirés amb uns altres ulls per ser una situació excepcional.

Finalment es va acceptar la supressió del cognom patern, la primera vegada que passa a Espanya. Va ser un mínim gest de reparació davant d'un dolor irreparable. 

-Això posa de manifest una funció social dels notaris que potser no és tan òbvia com la de donar fe d'actes jurídics. Quines altres tasques realitzen des del Col·legi i la seva Fundació?

El notari té una sensibilitat elevada en temes socials perquè la gent confia en nosaltres i ens explica els seus problemes. Tenim beques per a opositors sense recursos i fem voluntariat, com a l'illa de La Palma després del volcà, on vam crear tres notaries provisionals gratuïtes perquè els ciutadans poguessin cobrar les seves indemnitzacions. També ho vam fer de manera telemàtica i gratuïta amb la dana de València per acreditar danys davant asseguradores. 

-A Catalunya existeix la fama de voler-ho deixar tot 'lligat'. És cert que es fan més testaments aquí?

Les dades ho reforcen: Catalunya és el territori d'Europa on més persones moren amb testament. El 75% de les herències que autoritzem tenen testament, davant del poc més del 50% a la resta d'Espanya.

També som líders en poders preventius per a casos de pèrdua de capacitat per malalties com l'alzheimer. Aquí l'esperit és molt pràctic i no existeix aquella por supersticiosa que fer testament atragui la mort. 

- Quines reformes legals proposaria per facilitar-los la vida a vostès i als ciutadans?

A Catalunya, el dret civil és dels més moderns d'Europa, però hi ha coses a millorar. Per exemple, en les causes de desheretament per manca de tracte familiar, avui és el "fill bo" qui ha de provar que no hi havia relació, la qual cosa és una prova diabòlica. Hauria de ser el legitimari exclòs qui demostrés que sí que hi havia relació. 

També demanaria un registre de comptes bancaris de difunts. Actualment existeix per a assegurances de vida, però no per a bancs. A vegades els hereus renuncien a l'herència perquè no saben quins comptes tenia el difunt; això requereix una reforma a nivell estatal. 

-Si es mor un familiar. No puc esbrinar quants comptes bancaris tenia?

No hi ha registre únic. Per això demanem un canvi normatiu nacional. 

-Ser notari és una professió elitista?

Molt pocs notaris provenen de famílies de notaris; l'extracció social és molt variada, principalment classe mitjana. Per ser notari només cal ser llicenciat en Dret. El Col·legi de Catalunya té una acadèmia on notaris en actiu preparen els joves gratuïtament i de forma desinteressada.

A més, hi ha beques de la nostra fundació per a qui no té múscul econòmic per aguantar els anys d'oposició. Convertir-se en notari és un autèntic ascensor social. 

- Per acabar, en plena era de la intel·ligència artificial (IA), com serà el notariat d'aquí a deu anys?

La IA ens potencia. En un món on tot es qüestiona, nosaltres som fedataris; el que digui el notari, és real. El notari mai serà substituït perquè oferim una visió de 360 graus i afegim l'aspecte humà. Percebem l'emoció: a qui ven li dol vendre i qui compra té dubtes.

Això mai ho suplirà la IA. Serà la nostra millor col·laboradora per ser més eficients, però sense perdre l'essència de solucionar els problemes de les persones.