El PP ha fet un pa com unes hòsties a la regió veïna d'Aragó, cosa que consisteix en què Vox ha doblat els seus escons, de 7 a 14, i la formació de Núñez Feijóo ha guanyat, però deixant-se dos escons pel camí, de 28 a 26. El PSOE, per la seva banda, ha confirmat les expectatives d'una castanya sideral, passant de 23 a 18 escons.
Hi ha més partits amb representació. La Chunta Aragonesista ha tret 6 escons, tres més que el 2023. Aragón Existe passa de tres a dos i Sumar ha aconseguit un escó a les corts aragoneses.
Total, que l'avançament electoral li ha sortit al PP com un tret al peu si el que pretenia era desprendre's de la incòmoda necessitat de comptar amb Vox per a tot. Al PSOE, en canvi, es consolen amb el desengany pepero. És la plantilla de les amargues victòries i les dolces derrotes, encara que molt dolça no deu ser igualar el pitjor resultat socialista de la història.
Tothom això el dia abans de l'inici d'una vaga de trens a tot Espanya avui, demà i passat. La bona notícia a Catalunya és que s'ha reobert l'AP-7, tallada en sentit sud a l'alçada de Gelida des del passat 20 de gener, quan la caiguda d'un mur va provocar la mort d'un maquinista de Renfe.
En el pla polític català, ERC és notícia per partida doble. D'una banda, aquella alegria a l'hora de subvencionar les entitats amigues quan governava Aragonès, "el nen barbut". I també abans, amb l'ínclit Torra, que s'ha esvaït de l'actualitat política però segueix cobrant del poble. Per l'altra banda, Rufián, que va de debò amb això de liderar l'esquerra plurinacional espanyola, si és que és compatible la noció d'espanyolitat amb la plurinacionalitat.
En primer lloc, aquest titular d'El Confidencial: "La Sindicatura destapa desviament de fons de subvencions de Cultura de l'època d'ERC i Junts".
La peça és d'Antonio Fernández: "Un informe de la sindicatura de comptes relatiu a l'any 2023 alerta de la “elevada recurrència” de les subvencions directes. “Dels 193 beneficiaris en què no participa la Generalitat, el 56,99% havia rebut una subvenció cada any en el període 2018-2023 i el 70,98%, una subvenció en 3 dels 5 exercicis del període considerat. Aquesta recurrència pot implicar un nivell de dependència elevat de les subvencions”".
"A més, els beneficiaris de les subvencions directes van passar de 327 el 2018 a 212 el 2023, amb la característica que els diners que van anar a parar a les seves butxaques van augmentar exponencialment: els 39,8 milions del 2018 es van convertir en més de 62 milions el 2023, quan eren 115 menys entitats o empreses a repartir".
"En altres paraules, segons recull l'informe, “l'import atorgat en concepte de subvencions directes va augmentar un 55,95% mentre que el nombre de beneficiaris va disminuir un 35,17%. És significatiu l'augment en un 106,83% (25,07 milions d'euros) de l'import de les subvencions nominatives i del seu nombre de beneficiaris i la disminució de les subvencions excloses de concurrència i del nombre total de beneficiaris”".
Línies després Fernández assenyala que "l'informe destaca que les 28 subvencions nominatives revisades de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) “es van atorgar a entitats que no estan participades per la Generalitat. En el 50% dels expedients, la subvenció s'ha destinat al finançament general de l'activitat de les entitats beneficiàries i l'aportació de l'OSIC ha representat de mitjana un 48,96% del cost”".
"És a dir, les ajudes a la cultura es destinaven íntegrament a pagar les despeses ordinàries de les entitats. “Això denota que la subvenció s'està utilitzant com a mecanisme de finançament i contravé la naturalesa de la subvenció, que hauria de ser una mesura econòmica puntual d'estímul i foment d'una activitat específica”".
I ara, el llistat de les organitzacions a les quals Junts i ERC van engreixar durant els seus mandats post 1-O: "Entre les entitats beneficiades es troben col·lectius que viuen exclusivament de subvencions i altres organitzacions que s'han implicat profundament en el procés. Entre elles, cal destacar Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que el 2023 va rebre 658.762 euros.
Durant el tripartit, aquesta entitat, controlada per Eliseu Climent, va comprar una nova seu a València i l'aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, li va fer el favor de pagar amb fons públics catalans la hipoteca anual de 600.000 euros, circumstància que després van mantenir els successius governs de CiU".
"Una altra de les entitats beneficiàries és la Plataforma per la Llengua-Collectiu l’Erbarzer, que va percebre 135.000 euros pel Pla d'Acció del Català 2023. La Confederació Sardanista de Catalunya, que va rebre 300.000 euros fa dos anys és una altra de les entitats utilitzades políticament durant el procés. Aquesta entitat va ser una de les que van convocar “aturada general de país” en protesta contra Espanya el 3 d'octubre de 2017, dos dies després del referèndum pels “lamentables atacs a la democràcia i als drets de la ciutadania d'ahir 1 d'octubre”".
"A més, durant els anys de vi i roses del separatisme, es va ocupar d'organitzar columnes de protestes de les colles castelleres alhora amb l'ANC. Els 300.000 euros anaven destinats, teòricament, al “projecte de promoció de la sardana 2023”".
"En situació similar està la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que va rebre altres 275.000 euros per a “la contractació de les assegurances col·lectives castelleres”. Aquesta organització va ser una de les convocants de les successives manifestacions de protestes i el 2019 ‘va condemnar’ la condemna del 1-O. Durant aquella època, va fer proselitisme a favor de la secessió en els seus actes a l'estranger".
La informació també recull que "la major subvenció nominativa de l'OSIC, però, és per a l'Institut d’Estudis Catalans: 1.600.000 euros per a “actuacions i activitats de l'àrea de llengua durant 2023”. L'IEC, amb seu a l'Hospital Sant Pau, exerceix d'acadèmia de la llengua catalana ininterrompudament des de 1907. Té 350 membres numeraris, 28 societats filials (normalment les societats de diferents branques acadèmiques, com geografia, història, matemàtiques, filosofia, física…) i 9.000 socis".
I així és com Junts i ERC, aquest partit que presumeix de no haver ficat mai la mà a la caixa destinaven els diners dels impostos de tots els catalans a regar generosament les colles sardanistes i dels amants de pujar gepes.
La segona entrega sobre el fenomen independentista és aquest somni de Rufián de convertir-se en el líder de les esquerres a l'esquerra del PSOE.
"Rufián inicia una gira per l'Estat amb partits a l'esquerra del PSOE per explorar un front comú", assenyala un titular d'El Nacional, on és costum evitar la paraula Espanya i substituir-la per Estat.
La peça és d'Arnau Ruiz: "El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, posarà en marxa el proper 18 de febrer una gira d'actes públics amb dirigents dels principals partits situats a l'esquerra del PSOE. El primer acte tindrà lloc a Madrid i comptarà amb la participació de Emilio Delgado, diputat de Más Madrid, en una trobada que donarà el tret de sortida a una ronda de contactes amb abast estatal".
"La iniciativa, avançada dissabte a la nit per laSexta, respon a la voluntat de Rufián d'explorar la possibilitat de construir un espai compartit de les esquerres de cara a futurs processos electorals. En les últimes setmanes, el dirigent republicà ha mantingut converses amb pràcticament tot l'espectre polític situat a l'esquerra del Partit Socialista, i la cita de Madrid és només el primer pas d'una sèrie d'actes que tindran continuïtat".
"L'acte inaugural se celebrarà a la Sala Galileo Galilei sota el títol 'Disputar el present per guanyar el futur' i vol fugir del format clàssic de míting. Segons ha explicat Delgado, l'objectiu és que la trobada “no sigui un acte més”, sinó una conversa oberta sobre la situació actual de l'esquerra, els reptes democràtics i el futur polític davant l'avenç de la dreta i l'extrema dreta".
"Rufián defensa públicament des de fa temps la necessitat de superar la fragmentació de l'esquerra alternativa al PSOE. En una entrevista recent, va afirmar: “Crec humilment que és el que la gent demana. Qualsevol persona que tingui por a l'alternativa veu el que hi ha i veu que a l'esquerra del PSOE no hi ha res”. En aquest sentit, va advertir que “no hi ha un espai definit, de manera que si fas la suma o la resta, no surt”".
Línies després, Ruiz escriu que "quant a un possible lideratge personal d'aquest projecte, el de Santa Coloma de Gramenet ha volgut restar-li importància: “Això és igual. El més important és que es faci”, reconeixent que té “poques esperances que es faci” i que rep crítiques cada vegada que planteja aquesta idea".
Per arrodonir la feina indepe, una nota d'La Vanguardia. "Sectors de Junts comencen a plantejar un futur sense Puigdemont", assenyala un titular del diari barceloní.
El text és de Iñaki Pardo Torregrosa i destaquen aquestes línies: "En qualsevol cas, sobre el relleu no hi ha res escrit. A les travesses figuren avui persones com el portaveu al Parlament, Salvador Vergés, o la portaveu al Congrés, Miriam Nogueras. Vergés, ben connectat tant amb Puidemont com amb l'expresident Artur Mas, compta també amb el beneplàcit del món local de JxCat. Nogueras, al seu torn, gaudeix de quota mediàtica, és de la confiança de Puigdemont i hi ha qui la veu com una dirigent ideal per al cos a cos amb el PSC... i amb Aliança. Però això és avançar moltes pantalles".
"Aquells que volen preparar un relleu consideren també que a Barcelona s'ha de donar la batalla perquè l'ungit per la cúpula no s'imposi com a candidat. Qui porta aquesta vitola és el portaveu del partit, Josep Rius, que a més és diputat i regidor a la capital catalana. Jordi Martí, president del grup municipal, també es postula, però ha estat sondejat –sense èxit– perquè deixi pas a Rius si no apareix una tercera via que eviti les primàries".
I: "Sigui com sigui, els moviments, sempre fora de radar, depenen que Puigdemont torni a Catalunya i decideixi fer un pas enrere. Mentre això no passi, tot excepte la guerra de Barcelona queda en l'aire".
Línies després, s'insisteix en el paper de l'expresident Mas, del qual es diu que "en aquestes últimes setmanes ha tingut més presència pública i una conferència seva al gener va marcar l'agenda de Junts. Tant és així, que un diputat que no creu que Puigdemont torni a optar a la presidència i que també descarta que Mas ho faci, parlava fa uns dies de la “operació Mas” i del retorn convergent que fa poc més d'un any, en un dels seus últims actes públics, va demanar l'expresident Jordi Pujol".
Parlant de Jordi Pujol, aquest dilluns es reprèn el judici a l'Audiència Nacional.
Trens. "Rodalies enceta una altra setmana crítica amb les empreses ja colpejades pel caos ferroviari", destaca El País.
El subtítol indica que "Les patronals demanen mesures de compensació a les companyies per les despeses en què han incorregut per les incidències"
El text és de Josep Catà Figuls i comença així: "A les oficines d'una petita empresa de Terrassa de només vuit treballadors esperaven un contenidor ple de matèria primera, però el 20 de gener la càrrega va quedar paralitzada en un tren a Perpinyà, a la frontera francesa".
"No podia seguir el seu camí a causa dels talls ferroviaris que van començar a fer-se aquella nit per raons de seguretat i per inspeccionar la infraestructura després de l'accident en què va morir un maquinista de la R4 de Rodalies a Gelida (Barcelona), quan es va ensorrar un mur de contenció de l'AP-7 al pas del tren".
"La xarxa per on passen els trens de Rodalies és la mateixa per on van les mercaderies, així que el caos per la suspensió i les contínues interrupcions de Rodalies de les últimes gairebé tres setmanes no només ha afectat als 400.000 usuaris que van en tren cada dia, i a les empreses on van a treballar, sinó també a la indústria i l'economia en general".
"Com a conseqüències d'aquest caos, el port de Barcelona ha estat gairebé incomunicat per tren durant dues setmanes, i aquests dies comença a veure la llum amb la reobertura progressiva de les vies, encara que encara es preveu que la setmana comenci amb la tònica d'aquest cap de setmana, quan hi ha hagut retards, talls i fins i tot la interrupció d'algun tram".
"Aquest diumenge hi havia limitacions a la R1, R4 i van seguir sense servei la R3, R7 i R8. També es van registrar incidències a la R13, la R15 i la RL4. Per aquest dilluns s'espera que es mantinguin algunes d'aquestes complicacions, a les quals se suma la vaga de maquinistes a tot Espanya; a Catalunya, estan previstos uns serveis mínims d'entre el 33 i el 66%".
I: "El Govern és conscient del perjudici econòmic que han patit les empreses i estudia com compensar-les, mentre les patronals i la Cambra de Comerç de Barcelona temen que el dany reputacional de la xarxa ferroviària porti les companyies i proveïdors a passar-se al transport per carretera, menys sostenible i eficient, i més car".
Paràgrafs després, el text assenyala que "les afectacions a les petites empreses que conformen el teixit industrial català han estat múltiples, però també a les grans companyies: un exemple són les 24.000 tones d'acer a Portbou que han quedat atrapades davant la impossibilitat d'anar en ferrocarril i de la qual depenen empreses com Seat o Celsa. El fabricant d'automòbils pateix també l'impacte de les borrasques a l'estret de Gibraltar, que impedeixen la navegació dels vaixells mercants, cosa que l'ha obligat a aturar la producció aquest dissabte".
I: "El conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, va expressar a la xarxa social X que el Govern està en contacte amb les patronals i els sindicats per abordar les afectacions a les empreses, i precisament divendres va convocar la taula de diàleg social".
Anit es va celebrar la gala del cinema català, els Premis Gaudí. Sirat es va endur vuit premis. La gala va resultar un rotllo fins i tot més gran del que sol ser habitual en Goyas, Gaudís i altres saraus.
9 de febrer, dia mundial de la pizza i dia internacional de la llengua grega.
Santoral: Apol·lònia d'Alexandria, Alt, Ansbert, Maró, Rainald, Teliavo, Sabí bisbe i Miquel Febres Cordero, català de Premià de Mar que va assolir fama a l'Equador en el cultiu de les lletres sent membre de l'Acadèmia Equatoriana de la Llengua i Correspondent de la Reial Acadèmia de la Llengua d'Espanya. Declarat sant per la seva estricta observança de la disciplina de la vida religiosa.