L'escena podria confondre's amb un festival. Música a tot volum, un DJ marcant el ritme, llums calculades al mil·límetre i desenes de cossos entrenant davant de miralls infinits.
Però no, no és una discoteca. És el Barcelona Lift, un esdeveniment celebrat aquest dissabte 7 de febrer al gimnàs Fibra Max de Granollers, el gimnàs més gran d'Europa i un dels temples actuals del fitness a Catalunya.
Un gimnàs infinit
Aquest espai alberga més de 400 màquines d'entrenament i, durant unes hores, va ser molt més que un lloc per suar: va ser una demostració de fins a quin punt la indústria del fitness ha deixat de ser un nínxol per convertir-se en un fenomen social, econòmic i cultural.
L'esdeveniment —organitzat per Myprotein— ha reunit centenars de persones que no només anaven a entrenar. Entre sèries i repeticions, es repartien samarretes, bosses amb suplementació i mostres de proteïna en forma de shots.
Gimnasos de disseny
Influencers, atletes professionals i aficionats han conviscut aquest dissabte en un ambient que barrejaba esport, oci i espectacle.
Entre els noms propis de l'esdeveniment han destacat referents del panorama fitness actual com Andoni Talledo, un dels divulgadors i culturistes més influents del món hispanoparlant i campió de La Velada V —esdeveniment d'Ibai Llanos—.
L'esportista ha assenyalat les xarxes socials com un dels factors clau del creixement. “Són una cosa molt important perquè el fitness creixi”, ha afirmat en declaracions a Crónica Global.
Així mateix, ha apuntat que els gimnasos són cada vegada més atractius al públic. “Fa deu anys, aquests espais no eren com ara. El fet que siguin tan guais fa que molta més gent es vulgui apuntar”, ha apuntat.
Imatge del gimnàs Fibra Max Granollers
La cadena de gimnasos Fibra Max és l'exemple perfecte d'aquesta transformació. Il·luminació dissenyada per lluir el físic, espais amplis, estètica cuidada i una experiència pensada tant per entrenar com per mostrar-se. El gimnàs ja no és només un lloc funcional, és un escenari.
Creixement desmesurat
Joan Pradells, culturista IFBB Pro i un dels creadors de contingut fitness més coneguts d'Espanya, ha assenyalat que l'ampliació del públic objectiu és un altre canvi clau en la indústria.
“El públic general, més mainstream, està entrant dins de la indústria del fitness i això està fent que creixi desmesuradament, sobretot el públic femení”. Per a Pradells, aquest creixement no és casual, sinó fruit de perfils diversos que acosten l'entrenament a públics que abans se sentien fora.
Esport saludable i sostenible
En aquesta línia encaixa el paper de creadores com María Amador, especialista en fitness i força, que defensa una relació més saludable i sostenible amb l'esport. “La gent és molt més conscient que vol cuidar el seu cos, ja no només per estètica, sinó per salut i pel llarg termini”, ha explicat.
El seu discurs, basat en l'equilibri —“em cuido, però també puc sortir a menjar una hamburguesa” —, connecta especialment amb moltes dones que ara s'atreveixen a creuar la porta de la sala de màquines. “S'ha tret l'estigma que només podien entrar els que ja sabien”, ha afegit.
Inversió en el 'mundillo fit'
Aquest canvi també es reflecteix en disciplines tradicionalment masculinitzades. Laia Acosta, campiona d'Espanya de powerlifting el 2023 i integrant de la selecció nacional, recorda un panorama molt diferent quan va començar. “Quan jo vaig començar, fa quatre anys, a les xarxes socials no hi havia absolutament res. Hi havia poquíssimes noies”. Actualment, la situació s'ha invertit.
Des del seu doble rol de competidora i entrenadora, Laia ofereix una visió crítica i necessària sobre la indústria. Reconeix que el fitness no és un esport car si no es competeix, però matisa que, en entrar a l'alta competició, la inversió es dispara: cinturons, genolleres, equipacions, entrenadors i nutricionistes.
Doble raser
També posa el focus en un dels debats més incòmodes del sector: el consum. “Ens gastem més diners dels que realment són necessaris”, ha afirmat, qüestionant que moltes marques prioritzin vendre suplements abans que educar.
“Una persona normal no sap per a què serveix la majoria de la suplementació. Realment cal que et compris proteïna? Primer caldria educar en alimentació i salut”, ha explicat.
Al Barcelona Lift, aquesta contradicció convivía amb naturalitat. Mentre es repartien mostres de suplements, també es parlava de constància, salut i comunitat. Un reflex d'una indústria en plena expansió, però encara en procés de maduresa.
Indústria consolidada
Aquesta expansió del fitness també es percep lluny del focus dels grans esdeveniments. David Galán, entrenador personal i fundador del centre CEP, assegura que el sector ha deixat de ser una moda per consolidar-se com una indústria estable. “Avui el fitness ja no és només estètica, sinó salut, prevenció i qualitat de vida”, ha explicat.
Encara que reconeix certa saturació i molt soroll comercial, ho interpreta com una fase de creixement que obliga a diferenciar els projectes amb formació i base científica de les propostes poc serioses.
Imatge del gimnàs Fibra Max Granollers
Al seu centre ha notat un augment clar de persones que abans eren alienes a l'esport, especialment adults que busquen salut i benestar més que estètica.
Galán també ha confirmat que el client està disposat a invertir més diners que fa cinc anys en entrenament personalitzat i salut preventiva. “L'entrenament personal ja no es percep com un luxe, sinó com una necessitat”, ha conclòs.
Identitat, xarxes i negoci
Per a Andoni Talledo, les marques ho tenen clar. Busquen perfils que generin confiança. “Una marca vol que tinguis una comunitat que confiï en tu i, per extensió, en el producte”. María Amador ha coincidit i afegeix una paraula clau: autenticitat.
Joan Pradells ha apuntat a l'estratègia actual d'obrir nínxols, diversificar disciplines i arribar a tots els públics, del running al ioga, del culturisme a l'entrenament funcional.
El Barcelona Lift va deixar clar que el fitness ja no va només de aixecar pes. Va d'identitat, de xarxes socials, de negoci i d'una societat cada vegada més conscient —encara que no exempta de contradiccions— de la importància de moure's.