Trens, trens i més trens. La majoria dels mitjans reflecteixen amb grans desplegaments la crisi ferroviària, el tall integral de l'AP-7 en sentit sud a l'alçada de Gelida, els problemes als ports de Barcelona i Tarragona per una esquerda en un túnel ferroviari, la tornada del pont aeri i la sessió del Parlament...
És la història del mes. I què se n'ha fet, de la pesta porcina? Els problemes evidents en el transport ferroviari han modificat els usos socials. Torna el pont aeri, convertit fins ahir en gairebé una relíquia del segle passat. A qui se li acut anar a Madrid en avió? Doncs cada cop a més gent, pel que sembla. I això que accedir a l'Aeroport del Prat ja no és el que era.
També s'estan posant de moda els cotxes. Però no tothom es pot permetre aquest luxe. El preu mitjà dels vehicles de quatre rodes és de 44.000 euros. O sigui, com quan es regalaven als concursos de l'única televisió que hi havia juntament amb un apartament a Torrevella, Alacant.
El desordre està tan generalitzat que la majoria de la gent no viu on treballa o treballa on no viu, cosa que complica moltíssim l'operatiu del transport i resta milions d'hores de son, vida i conciliació a tothom.
La Vanguardia obre així: "El caos ferroviari multiplica el temps de viatge a Rodalies i AVE".
El text ve amb les firmes de David Guerrero i Guillem Cerdà: "Els trens tornen a passar, però ho fan amb uns horaris totalment desregulats. Trajectes de Rodalies que normalment es fan en tres quarts d'hora s'allarguen una hora i mitja en el millor dels casos. I el viatge en AVE entre Barcelona i Madrid, que durava normalment poc més de dues hores i mitja, comporta ara cinc llargues hores".
"Uns exemples il·lustratius: a Rodalies, el viatge d'un jove que arribava a plaça Catalunya a estudiar des de Sant Sadurní d'Anoia. Va fer part del trajecte en bus substitutori i després a Martorell va pujar a un tren que va trigar a sortir més del compte. Quan va arribar a la seva destinació ho va fer en el doble de temps que tocaria. Es veuen especialment afectats aquells usuaris que passen per algun dels onze trams tallats parcialment perquè els tècnics d'Adif actuïn en els punts considerats de risc".
"Un altre cas concret, a l'AVE. Fabricio va sortir puntual d'Atocha a les 8.22 del matí i no va arribar a Sants fins passada la una del migdia. Les limitacions temporals de velocitat entre Calataiud i Guadalajara vigents des de la setmana passada pel mal estat de la infraestructura allarguen el temps de viatge i la borrasca Kristin, que ahir colpejava diversos punts d'Espanya, encara va complicar més les coses. La situació es va agreujar encara més a la tarda, quan els trens arrossegaven els retards acumulats al llarg del dia i resultava pràcticament impossible que sortissin a l'hora prevista".
I: "Els retards en l'alta velocitat també afecten els usuaris de trens Avant. És el cas d'en Xavi, un usuari que ahir al matí havia de fer el recorregut Tarragona-Barcelona a l'Alvia de les 12.33, un trajecte que ja s'anunciava amb una hora de retard. Com a contrapartida, se li va oferir agafar un altre comboi que en el seu moment havia d'arribar a les 10 i que finalment no ho va fer fins després de la una. Durant aquestes tres hores de demora, els passatgers van romandre aturats a l'andana, mentre es donava prioritat als trens d'alta velocitat procedents de Madrid".
Tota aquesta situació recorda aquells problemes de matemàtiques de l'EGB. Si un tren surt de Saragossa a les 14:00 i un altre de Barcelona a les 15:00, tenint en compte que ambdós van a la mateixa velocitat de tortuga i la distància entre ambdues ciutats és de 300 quilòmetres...
La informació del degà català de paper assenyala també que "a Rodalies i regionals s'ha habilitat l'abonament gratuït durant un mes per a tots els trajectes que es facin a Catalunya per tractar de compensar els efectes de la crisi ferroviària. El primer dia es van expedir més de 35.000 abonaments gratuïts, una xifra molt inferior al nombre d'usuaris de Rodalies ja que tots aquells viatgers amb abonaments mensuals i trimestrals no l'han adquirit".
I: "Seguint l'estela d'aquesta gratuïtat d'un mes –que podria ampliar-se en funció de l'evolució de la crisi– el Govern va acordar ahir amb els comuns al Parlament l'extensió de les bonificacions vigents fins al 2028 per ampliar les compensacions a tots els usuaris de transport públic a llarg termini".
Al diari Ara accentuen l'impacte de la crisi en el transport de mercaderies.
Així ho explica Cristina Martín Valbuena: "El caos ferroviari que viu Catalunya des de fa una setmana amplia la seva incidència. El tancament del túnel de Rubí ha trastocat el trànsit de mercaderies que surten del port de Barcelona amb destinació a França. Després de detectar una esquerda a l'arc del túnel, el port ha hagut d'interrompre completament el trànsit des d'aquest dilluns. L'afectació a Rubí des de fa dies impedeix que els combois procedents de Barcelona i el sud de Catalunya puguin avançar cap a la resta del continent, i també que arribin altres provinents del país veí".
De manera que com tot està connectat, aquí va aquest titular d'El Nacional: "Els problemes de l'alta velocitat Barcelona-Madrid disparen el preu dels bitllets d'avió".
La cosa no para de millorar. La peça és de Cristina Hidalgo i comença així: "Iberia i Air Europa, que són les úniques que operen la ruta Barcelona-Madrid i Madrid-Barcelona amb el seu corresponent Pont Aeri, estan rebent una allau de reserves els últims dies pels problemes registrats a l'alta velocitat en aquest corredor. I davant tanta reserva, els preus dels bitllets d'avió s'han disparat, arribant fins i tot a pujar un 80% d'una setmana a l'altra".
Línies després s'explica que "durant la setmana del 20 al 28 de gener, el nombre de passatgers d'avió a la ruta Barcelona-Madrid més que es va duplicar respecte a la setmana anterior, la de l'11 al 19 de gener. En concret, va pujar un 146%, segons les xifres aportades per Kiwi, el comparador de preus, a ON Economia".
Quant a les tarifes, això és el que hi ha: "A més de pujar el preu un 146%, les reserves d'avió entre Barcelona i Madrid han crescut un 37% en comparació amb la setmana anterior i els preus un 80%, des dels 51 euros fins als 91,88 euros. Respecte a la mateixa setmana del 2025, els passatgers també van augmentar un 29,9%, les reserves un 41,5% i els preus un 14%".
I: "En el sentit contrari passa el mateix. Durant la setmana del 20 al 28 de gener, els passatgers de Madrid a Barcelona que van fer el trajecte en avió van créixer un 61% respecte a la setmana anterior. Les reserves també van créixer un 50% i els preus un 34%, des dels 75 euros fins a superar els 100,83 euros. I en comparativa anual, els passatgers van augmentar un 54,29%, les reserves un 41,5% i els preus un 18%".
La informació conclou així: "En qualsevol cas, les mateixes aerolínies – Iberia i Air Europa– sí que han decidit limitar els preus dels bitllets d'avió de Madrid a Sevilla o de Madrid a Màlaga davant l'absència del servei d'alta velocitat després del tràgic accident de Còrdova. Però en aquest cas, el de Barcelona-Madrid i Madrid-Barcelona, estan oferint preus només tenint en compte la forta demanda".
I enmig de la crisi, debat al parc de la Ciutadella. "L'oposició al Parlament demana més dimissions per la crisi a Rodalies", assenyala un titular d'El País.
Escriuen Camilo S. Baquero i Alfonso L. Congostrina: "El conseller Albert Dalmau ha assumit aquest dimecres la resposta de les preguntes al president durant la sessió de control i ha hagut de defensar-se de la crítica unànime de l'oposició per la crisi de Rodalies de la darrera setmana. El titular de la cartera de la Presidència ha assegurat que els consellers compten amb la confiança del president Salvador Illa, encara en recuperació a l'hospital, i ha defensat la gestió".
"“La col·laboració no és debilitat. Al contrari. És exigència i responsabilitat”, ha respost Dalmau, que també ha estès la mà a l'oposició per tornar els fets d'aquests dies en “un punt d'inflexió” en la millora del sistema. Amb tot, l'oposició insisteix que hi hagi més dimissions i tornen a situar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, com a següent a la llista".
"“Totes les decisions han estat encaminades a reprendre el dret a la mobilitat però, sobretot, vetllant pel dret a la seguretat”, ha defensat Dalmau, per justificar així els talls intempestius en el servei i l'aparent manca de coordinació amb Renfe i Adif".
"Aquestes interrupcions, ha defensat, han permès localitzar 30 punts que necessitaven manteniment extra. Fets d'aquest tipus, ha afegit, només són possibles quan es treballa en col·laboració amb el Govern central. “La recepta de no col·laborar ja sabem on ens porta”, li ha respost Dalmau a Sílvia Orriols, diputada d'Aliança Catalana, quan ha assegurat que la manca en la resposta de la crisi és causada perquè el Govern és una “sucursal del PSOE”".
I: "El to ha estat correcte tot el debat i Dalmau s'ha esmerçat a estendre la mà a tots els grups. Després que aquesta setmana s'hagi conegut la dimissió de dos alts càrrecs, un d'Adif i un altre de Renfe, l'oposició ha deixat clar que en vol més i posen Paneque en el punt de mira. “Fa dies que hauria d'haver marxat”, ha dit la presidenta del primer grup, Mònica Sales (Junts)".
"Els de Carles Puigdemont li han retret que el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, sigui el mateix que hi havia fa 20 anys pilotant l'anterior gran crisi ferroviària. “Mateixes persones, mateix model, mateix resultat”, ha resumit Sales".
"Tot i que Dalmau i aquests dies també Paneque han reconegut la feina feta pel Govern anterior d'ERC per arribar a l'actual volum inversor, els republicans segueixen insistint a demanar el cap de la titular de Territori".
Pel que fa al PP, el seu líder a Catalunya, Alejandro Fernández, protagonitza una entrevista a La Razón en què també es parla de trens, però no només.
El titular reflecteix la història sobre el representant de Puigdemont a Renfe que ha explicat Crónica Global aquests dies.
"Alejandro Fernández: 'La ruptura de Junts és pur teatre, té els seus peons amb sous milionaris en organismes de l'Estat'"
Les preguntes són de Pepe Luis Vázquez i aquí van les relacionades amb Catalunya:
P: Què passa amb els trens a Catalunya?
R: En el fons, el mateix que al conjunt d'Espanya: una gran mentida. Óscar Puente jurava i perjurava fa mes i mig que teníem la millor xarxa ferroviària d'occident. I que, de fet, impulsaria l'AVE a 350 quilòmetres per hora. La desgràcia és que ha hagut de morir gent perquè s'adonin que el manteniment de les infraestructures era una autèntica catàstrofe. La pena és que hagi de morir gent perquè aquesta gent espavili. Per això, hem demanat la dimissió tant de Puente com de Paneque.
P: Puente ha cessat dos alts càrrecs, però no per Adamuz, sinó per Rodalies.
R: També és una pena que, al final, s'hagi d'arribar a un punt en què la primera decisió que prenen és crear un grup de treball per analitzar el canvi climàtic i la seva influència a la xarxa ferroviària. I després ha hagut de ser la pressió política per part dels partits de l'oposició, especialment el PP, la que els hagi obligat a destituir alguna gent. Però tornem al mateix: la màxima responsable aquí és Paneque, a Catalunya, i al conjunt d'Espanya és Puente. No val que destitueixin càrrecs intermedis que, a més, no tenien la darrera capacitat de decisió.
P: Hi ha hagut molt debat sobre si es polititzava o no la tragèdia.
R: És una qüestió de catadura moral. Prefereixo tenir la consciència tranquil·la i fer la meva feina bé. He demanat la dimissió de Puente i de Paneque, però ni els he anomenat assassins ni he perseguit les seves famílies, ni els he fet escraches de cap mena. Prefereixo les coses així. Alguns les preferiran d'una altra manera. Però crec que en política és perfectament compatible ser contundent i clar amb unes mínimes regles de joc que l'esquerra mai respecta.
P: ERC també ha demanat la dimissió de Puente. És una posada en escena?
R: Evidentment. Tots ells tenen a les seves mans que segueixi o no Sánchez. El que passa és que el nivell d'incompetència és tan gran que, a més, se'ls permet a ells salvar la cara. Perquè, recordem, Sánchez, en tots els organismes estratègics de l'Estat, ja sigui Renfe, Aena, RTVE, tot, ha col·locat desenes de càrrecs d'ERC i Junts. Què hi fan allà? Només cobren. Per tant, també tenen una responsabilitat en el que està passant. La major, de Sánchez, Puente, Paneque i Salvador Illa.
P: L'altre dia, vostè apuntava a una possibilitat molt real que el caos ferroviari ressusciti el sentiment independentista.
R: Sí, això és una estratègia suïcida del nacionalisme a Catalunya. Primer, perquè eximeix de responsabilitats als actuals governants. Si la culpa és d'Espanya en abstracte, ningú ha de vigilar qui governa. La segona, que és encara més patètica: la seva solució és iniciar un nou procés? No n'han tingut prou amb un? Realment la seva oferta a la societat catalana és passar quinze anys d'enfrontament, decadència, divisió i misèria? Ells sabran.
P: A Catalunya, no s'entén un fenomen polític, Aliança Catalana, sense la immigració.
R: I, per desgràcia, seguim amb polítiques com la regularització massiva anunciada pel Govern. Caldo de cultiu perquè la indignació s'incrementi. És rigorosament cert que amb aquesta mesura es pot legalitzar gent que tingui fins a 37 detencions amb petits furts que encara no han estat jutjats. Es poden regularitzar autèntics delinqüents. És normal que la gent s'enfadi i quan hi ha indignació, passa el que passa.
Canvi de terç. "Els migrants estrangers fan créixer la població de Catalunya en 111.895 persones", assenyala un titular d'El Confidencial.
El text és d'Antonio Fernández: "En l'últim any comptabilitzat, Catalunya va rebre 276.046 migrants de l'estranger i van abandonar aquesta comunitat 147.016, donant un saldo positiu de 129.030 persones estrangeres que es van quedar en aquesta comunitat. Són dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que s'acaben de processar, referents a l'exercici de 2024, l'últim del qual es tenen estadístiques".
"Aquesta dada subratlla la condició de territori d'acollida de Catalunya i estableix la principal causa de l'augment de població al territori català: la immigració estrangera, perquè el saldo, altrament, seria negatiu".
"“Aquest augment no és total, però és significatiu subratllar que tenim un moviment de defuncions negatiu, mentre que hi ha menys naixements. La conseqüència és que la població creix a causa dels fluxos migratoris de l'estranger”, assenyalen a El Confidencial fonts de l'Idescat".
"En resum, la població a Catalunya va créixer un 13,9 per cada mil habitants com a resultat d'un creixement migratori del 15,2% i un creixement natural o vegetatiu negatiu de l'1,7%. Es dóna la circumstància que és el segon creixement més intens de població que ha tingut Catalunya des de fa 15 anys, només superat el 2022 per un augment de 140.140 habitants".
Total que ja som 8.124.126 persones les que habitem aquest entretingut racó de la Mediterrània.
29 de gener, dia mundial dels trencaclosques. Santoral: Pere Nolasc, Afraates, Constanci bisbe, Gildes el savi, Sulpici Sever, Serrano, Papiàs màrtir, Juventí, Sarbeli i Valeri, bisbe de Trèveris.