A veure si Sánchez no va equivocar l'estratègia? A veure si el Feijóo enfadat i ofensiu obeïa al que sap i no diu? El PP continua guanyant les eleccions però les enquestes redueixen el seu marge respecte al PSOE. Set dècimes marca el sondeig d'El País amb Vox a la baixa després del cara a cara i 40 diputats en l'aire. L'esquerra del PSOE també pateix perdent un diputat. Vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo té aquestes coses. Anar de sobrat, també, i aquesta imatge ha donat el PP i Feijóo. El tuit de Feijóo divendres al matí passejant el seu gos acompanyat d'un “bon dia”, és la foto fixa del seu egocentrisme. A veure si no és or tot el que llueix. Avui tindrem amanida d'enquestes a tota la premsa. La premsa de dretes no ha tret cap sondeig -curiós- mentre brama per la derrota massiva de Sánchez -el que s'esperava-. Si les enquestes ho haguessin reflectit no hi hauria espai per a més a les seves portades. Llàstima que amb la llei electoral troglodita avui sigui l'últim dia i aquesta setmana ens quedem sense enquestes.
Galícia: Sánchez 10.000-Feijóo 8.000. El candidat socialista va arribar a Santiago de Compostel·la i va tenir un aforament superior al de Feijóo fa uns dies posant èmfasi en la seva estratègia “bona política o mala educació”. La dada no és baladí perquè Galícia és territori comanxe per al PSOE. En ple contraatac per passar pàgina del debat el candidat-president anuncia la pròrroga de l'impost a la banca. A què destinarà els diners? A habitatge, evidentment.
Memòria històrica: Cara a cara Pasqual Maragall-Miquel Roca. A les municipals de 1995, Convergència i Unió anava a per totes a la ciutat de Barcelona. Només Maragall era una pedra a la sabata de Jordi Pujol en el control absolut de Catalunya. El debat, que es va celebrar a Antena 3, era clau per a les seves aspiracions. Roca va estar bronc, va interrompre constantment el seu contrincant i la tensió va ser palpable en alguns moments perquè es va utilitzar l'arma del desprestigi personal. Convergència donava per feta la victòria i els últims dies de campanya eren una exhibició del nou alcalde. Maragall va guanyar. Tres regidors més que Roca i va governar. Va guanyar el to institucional al bronc.
L'Aitana es mulla i demana el vot per l'esquerra. “Continuem avançant i no retrocedint” va dir la cantant després de recollir un premi a “la dona de l'any”. L'artista va reconèixer que és una privilegiada i va afirmar “m'és inevitable pensar en gent de la meva generació que els és impossible independitzar-se, viure una vida tranquil·la encara que treballin moltíssim i els és molt difícil pensar en un futur sense incertesa”, quelcom que per a ella “no ho hauríem de normalitzar”. No va demanar el vot per cap partit però avançar o retrocedir és una frase diària en l'argumentari de Pedro Sánchez.
Míriam Nogueras contra les cordes. La candidata de Junts té una campanya difícil. I Puigdemont no l'ha ajudat. Més aviat l'ha agafada a contrapeu i l'ha deixada tocada i enfonsada. Salvador Illa li ho va recordar ahir en aquesta casa "Catalunya ha deixat enrere la nostàlgia, el passat i a Puigdemont". La polarització la deixa fora de joc a Espanya perquè els vots de Junts no són el que eren ni ho seran. Tots els partits ho descompten. La candidata denuncia una pinça contra Junts. Té raó. Hi ha pinça però se l'han posat ells. A Catalunya, Rufián no només no defuig el cos a cos sinó que el busca. Gairebé li ha recomanat anar al notari -emulant l'Artur Mas el 2006- per signar que no votarà pel PP i Vox, en resposta al seu contracte pel català. ERC ha arraconat el seu protagonisme i l'actitud d'Aliança Catalana de votar per Vox en aquesta contesa fa la resta, sense oblidar que el PSC pot ser intratable en els restes per Tarragona, Lleida i Girona. Ho té difícil fins i tot amb la multireincidència perquè fins i tot el PP li ha robat l'esmorzar. Per això, Nogueras intenta un cop d'efecte avui a Castelldefels amb Pujol, Mas i Puigdemont al míting central. No crec que Puigdemont demani disculpes pel seu enteniment sorprenent amb El Mundo. Per molt que Nogueras prediqui l'equidistància, Junts és vista com el fusible que ha enfonsat la legislatura i ha donat vida a un govern de PP i Vox. Mala peça al teler, senyora Nogueras.
Els nous revisionistes i el “bon rotllo” entre Podemos i Front Ampli, amb Rufián de director d'orquestra. Podemos té tots els números per quedar-se com a extraparlamentari. Només tindrà una diputada, per Barcelona, a la llista d'ERC. A Madrid, els de Montero ho tenen magre i de la mà de Rufián es presenten com el referent de l'esquerra, perquè el Front Ampli és la crossa del PSOE i el PSOE és de dretes. El discurs no és nou. De venuts va acusar Lenin als menxevics, Rosa Luxemburg a Kautsky i el comunisme prosoviètic als eurocomunistes de Carrillo. Els de Podemos són els purs i Montero-Rufián els nous teòrics del revisionisme.
Ayuso admet per primer cop que l'àtic va ser “un error”. Però no us ho cregueu, no per comprar-lo sinó com es va explicar bé des del seu govern que s'havia gastat una pasta en la compra de l'immoble per 6,3 milions d'euros, al costat de la casa de mamà. Difícil d'explicar, la veritat. Ja posats, la Marquesa de Chamberí podria demanar perdó també per la mort de 7.000 persones durant la pandèmia, per censurar la llibertat d'expressió dels mestres, per insultar els ganduls andalusos, els ganduls sindicals o per no tornar -el seu pare- un crèdit de 400.000 euros a la Comunitat de Madrid. Ayuso busca un titular, com sigui. Va prometre prendre's un xupito per cada vegada que Sánchez la cités al cara a cara amb Feijóo. Quin disgust! Només se'n va poder prendre dos.
