Pedro Sánchez amb Susanna Griso. L'entrevista no era fàcil i no ho va ser, però Sánchez va saber lidiar amb el miura de la periodista catalana en una entrevista que semblava un debat, un cara a cara. Josep Creuheras va acompanyar al plató el candidat-president i allà es va quedar durant tota l'entrevista. En va sortir viu en un mitjà que és zona comanxe per al PSOE. La taula d'analistes i les entrevistes preparades no auguraven res de bo. Mariló Montero, Marcos de Quinto, Marta Gómez Montero, Joaquín Manso —director d'El Mundo— i l'exsecretari general dels socialistes bascos, Nicolás Redondo Terreros. Tots molt crítics amb Sánchez, però una mica desinflats. La cosa no va acabar com esperaven. Davant, Eduardo Rubiño, candidat del Front Ampli per Madrid, que va intentar escombrar cap a casa seva. I servidor, que va acabar dient que tant de bo Sánchez governi quatre anys més. Davant els nervis dels meus companys vaig posar nota: 9,5. No em van portar la contrària.
Cara a cara… de gos. Prepareu crispetes, cerveses i Coca Cola perquè avui és el gran dia. És el dia del cara a cara entre Pedro Sánchez i Núñez Feijóo. Defineix el vot el debat? En aquestes eleccions, amb seguretat. La volatilitat del vot és alta i la indecisió de molts electors, també. Sánchez no ha de cometre l'error de fa tres anys, quan es va veure sobrepassat per la violència verbal de Feijóo, i el líder del PP no ha de fer cap relliscada per apuntalar la seva solvència.
Maria Casado, una gran professional, moderarà el debat, i no ho té fàcil. Li desitgem sort i estarem atents a qui guanya. Un detall: guanyar el debat no implica guanyar les eleccions. Definirà molts vots, però d'altres ja ho tenen decidit passi el que passi.
Ruanda, kamikaze o humà? Així està el debat sobre immigració. Cinc països de la UE crearan a Ruanda el primer centre de deportació d'immigrants. Brussel·les ha celebrat l'acord que permetrà als països accelerar l'expulsió de persones amb sol·licitud d'asil denegada. Espanya s'ha manifestat en contra per respecte als drets humans. Per humanitat, diria jo. Carlos Franganillo va qualificar Pedro Sánchez de kamikaze per no donar suport a la mesura. Portarem els migrants a Ruanda? A una presó? Normal que Abascal hi estigui a favor. Va ser a Canàries i va dir que la Marina havia de retornar els cayucos al Marroc o Mauritània. Com ho farà, senyor Abascal? Va dir que, si aquests països no els volen, nosaltres tampoc. No ho va dir, però només queda enfonsar els cayucos. Qui és el kamikaze? Davant la sinraó, val més ser kamikaze. A tot això, Feijóo en silenci. No dubteu que aquest tema de Ruanda sortirà en el cara a cara.
I Sánchez, a Lecturas. La que s'ha muntat perquè el president surt a la revista Lecturas. Parla de la seva dona, les seves filles, els seus pares, els seus avis… Cap sorpresa en una revista d'aquest tipus, però ja us dic que ha donat, i donarà, que parlar. És una entrevista que intenta humanitzar el candidat i li dona protagonisme. Les campanyes s'han de llegir bé. Fins ara Feijóo havia mantingut bé el pols, però plantejar la derogació de la llei d'eutanàsia és un pas en fals. Ara que havia guardat en un calaix la llei de l'avortament, treure l'eutanàsia és un despropòsit, perquè la lluita és per l'indecís, no pel convençut.
Ayuso, cavall de Troia? Els mítings en campanya serveixen per a dues coses. Una, per mobilitzar els teus. Dues, per desmobilitzar els adversaris. Per al que no serveixen és per desmobilitzar els teus, i menys per donar munició als contraris. Això sembla que ha fet Isabel Díaz Ayuso quan va dir a Móstoles que Andalusia és sinònim de decadència i va pintar els andalusos com els últims de la fila per anar a treballar. Segur que es referia als governs socialistes, però el PP ja fa més de vuit anys que governa. Ja us dic que Ayuso sembla un cavall de Troia, perquè ha posat una traveta a Feijóo en plena campanya que aprofitaran tots per plantar cara al PP. Error o no?
Albiol: Cop d'efecte. “Professional, molt professional”, va dir Pazos, encarnat per Manuel Manquiña, a Airbag. Va ser una frase que va marcar una època. 30 anys després, aquesta frase bé pot aplicar-se al candidat popular Xavier García Albiol. El líder del PP sap que les generals, i molt més les autonòmiques, no són el seu terreny de joc preferit: Badalona. Però s'ha posat mans a l'obra per aconseguir-ho. Va defensar el català, demana el vot als nostàlgics de Convergència en un acte empresarial, publica un vídeo encarant-se amb uns okupes i, l'última, un cartell en àrab amb aquest text: “Hola, delinqüents: s'ha acabat entrar i sortir. Nova llei contra la multi(r)reincidència”. S'aixecarà polseguera, segur, per barrejar immigració i delinqüència. Però Albiol posa la polèmica on li interessa. Necessitava tenir la pilota per pujar punts en el seu particular partit, perquè Vox apreta i el PSC manté diferències. “Professional, molt professional”.
