Publicada

La CUP no troba candidats per concórrer a les eleccions municipals al petit municipi de Navàs, un dels principals bastions dels antisistema després d'arribar a l'alcaldia el 2011 i només haver-la cedit del 2019 al 2021, a ERC, després d'un pacte per alternar-se la vara de comandament dos anys.

L'actual alcalde Jaume Casals, conegut com a Tai, ha comunicat recentment al partit que no repetirà com a cap de llista als comicis del pròxim mes de maig. I per ara no hi ha alternativa. Ni candidat, ni prou gent per completar la llista, tot i que la CUP creu que ho aconseguirà.

La secció municipalista del partit ha iniciat contactes per intentar "reenganxar" els més de 20 regidors que els han representat en aquesta localitat de poc més de 6.000 habitants des que van entrar al consistori a les municipals del 2011, les primeres a les quals es van presentar.

En aquest sentit, els antisistema preparen un acte el pròxim mes de gener per accelerar la confecció de les llistes i impulsar-se de cara a mantenir l'alcaldia d'un dels seus principals feus. La primera, de fet, que van aconseguir, juntament amb Celrà i Viladamat --que mantenen-- i Arenys de Munt.

23 alcaldies

Situada al Bages, entre Berga i Manresa, aquesta localitat és una de les 23 alcaldies que va aconseguir la CUP després de les últimes eleccions municipals. En 12 d'elles governa amb majoria absoluta, mentre la seva principal ciutat és Girona, on Lluc Salellas va pactar un govern independentista contra el PSC.

Altres municipis rellevants en mans dels antisistema són Olesa de Montserrat, de gairebé 25.000 habitants, o la pròpia capital del Berguedà, que se sumen, entre d'altres, a Sarrià de Ter (l'alcalde del poble és Isaac Ramió) o la ja esmentada Celrà, que governa el jove mediàtic Guillem Surroca.

Les perspectives de cara al 2023 no són bones per a la formació, tot i que aspiren a revalidar alguna d'aquestes alcaldies. A Girona, Salellas torna a presentar-se; mentre a Barcelona pretenen tornar a entrar a l'ajuntament apostant com a candidata per la seva diputada estrella Laure Vega.

Quinze anys de govern a Navàs

A Navàs, en qualsevol cas, tot dependrà de la seva capacitat per reunir els 13 candidats obligatoris per poder presentar-se. Ara tenen cinc edils, la qual cosa els va permetre completar la majoria absoluta amb els quatre que va obtenir ERC i tornar a situar Casals com a alcalde quatre anys després.

L'anomenat Tai va arribar a l'alcaldia el 2011 (va guanyar CiU, però van pactar amb ERC) i va aconseguir la majoria absoluta el 2015 amb vuit regidors (dels 13 en joc), però no es va presentar el 2019, on van empatar amb ERC i es van repartir l'alcaldia els republicans i el cupaire Genís Rovira (2021-2023).

El retorn com a candidat de Casals el 2023 li va permetre tornar a imposar-se com a primera força, traient un regidor a ERC i posant en marxa un nou govern fins al pròxim mes de maig, quan els veïns votaran tot i que encara amb la incògnita de si els antisistema podran presentar-se.

La novetat --en aquesta localitat, i en moltes altres-- serà la presència d'Aliança Catalana, que es presentarà a les municipals a Navàs amb Esther Costa com a candidata a l'alcaldia i aspira a obtenir molts vots de la CUP, ja que adverteixen que comparteixen frontera electoral en pobles així.