Publicada

Una història d'amor entre Ayuso i Sánchez? Les enquestes es mouen. La dreta continua guanyant —en coalició, of course— però les costures s'estrenyen com les jaquetes d'Abascal. Uns i altres es llancen dards amb la idea de mobilitzar els seus i augmentar la participació. Però Isabel Díaz Ayuso ha posat l'ull en Pedro Sánchez. No en les seves idees, que rebutja, sinó en el seu cos. Si hagués estat un home qui hagués dit alguna cosa sobre el cos d'una candidata s'hauria muntat la de Sant Quintí. Però ha estat Ayuso. Què ha dit? “Pedro Sánchez narcotitza la gent pel seu físic”. Vaja, que sembla que Ayuso reconeix que el candidat socialista és guapo i ben plantat. Pareu màquines, que això és una notícia de relleu. Serà perquè Ayuso ho ha deixat amb el seu xicot González Amador? Hi ha romanç a la vista? Ho deixo aquí.

El disputat vot. Més sobre enquestes, que ja en tenim un tip. A les províncies petites, la batalla electoral es decidirà per un grapat de vots. Aquí hi ha la clau final i afecta les províncies que trien menys de set diputats. En aquesta situació hi ha Tarragona i Girona, amb sis, i Lleida, amb quatre. A les dues primeres, Sumar corre el risc de perdre els seus diputats per l'empenta d'ERC. El PSC ha de mantenir els vots de 2023 per no cedir terreny i el PP aferrar-se al seu tradicional diputat, mirant de reüll Vox. Junts s'ha d'encomanar a totes les províncies al déu Hont, perquè a totes corre perill. A Tarragona i Lleida, quedant-se fora i a Girona, perdent un diputat a mans de Vox. No a mans del PP, perquè a Girona hi ha sorpasso d'Abascal a Feijóo, segons apunten les enquestes. I si a Girona el PP no obté diputat a les generals, les eleccions no surten bé.

Contra qui va Rufián? Contra tothom? Al candidat republicà li van bé les enquestes. El seu partit creix i els seus principals rivals —Junts i Comuns— són les seves víctimes i les dretes —PP i Vox—, l'enemic a batre. Però després de llegir les cròniques del seu acte d'ahir, els rivals augmenten. A més de Junts, Comuns, PP i Vox hem de sumar el PSC —a qui cal obligar a prendre decisions, o sigui, s'entén en la pugna política—, però també ERC i els periodistes, als quals va acusar de no saber fer la seva feina.

No consta que també es convertissin en rivals a batre els cambrers i les hostesses de l'esmorzar informatiu. El líder d'ERC porta bé la campanya i el seu partit va com un coet, però no sembla raonable obrir tots els fronts, perquè en campanya cal encertar en les crítiques però, sobretot, no cal equivocar-se. El camí de Rufián es pot truncar amb passades de frenada d'aquest calibre i al seu partit sonen les alarmes, perquè un Rufián crescut és molt Rufián. A més, va deixar un encàrrec: vol ser president amb els vots dels Comuns i de la CUP. Es desconeix quin miracle espera per tenir amb ells una majoria. Amb Junqueras va ser generós, el deixarà ser president de la Generalitat abans que ell. Tot un detall.

Ikurriña o ignomínia? El candidat del PP a Guipúscoa va ser insultat i li van llençar ous i pedres a Hernani. Una indecència, sens dubte, i una condemna sense pal·liatius. El líder del PP havia esborrat Guipúscoa de la seva campanya perquè les possibilitats d'escó són mínimes. Ara afirma que farà campanya a la província i ho fa el dia que el PP basc llança un tuit: “El president que Espanya necessita. Compromís i gestió. El canvi necessari”, amb una ikurriña que no és ikurriña, que és una invenció de la IA. Hi ha algú al timó? Perquè és un error de pes que alguns bascos a les xarxes qualifiquen d'ignomínia. El cert és que és un error de pes.

Diana Moya s'ho juga tot. Per això la candidata popular s'ho juga tot pel tot. L'aplaudeixo perquè jo, sincerament, hauria estat incapaç de fer-ho. Diana Moya va saltar dissabte en paracaigudes a Empuriabrava. Gairebé va semblar una al·legoria del que li espera en aquesta campanya. Moya s'ho juga tot. Treure l'escó o no treure'l pot ser igual a guanyar a Vox o perdre davant de Vox a Catalunya. D'ella depèn. No em direu que no fa vertigen. Igual que el vertigen de llençar-se en paracaigudes. El que es fa per aconseguir un vot! Admiro la candidata popular, jo hauria estat incapaç.

Junqueras i l'Oceà Índic. Ho va dir el president d'ERC en una entrevista a Diari de Tarragona. “A Junts li falta responsabilitat. Està perdut en algun lloc de l'Oceà Índic”. No ho sabia, però ara ho entenc tot. Els de Junts estan donant molta volta per arribar a Ítaca. Pel Mediterrani està molt més a prop. Per l'Índic queda l'illa lluny. Serà una al·legoria de la patacada que auguren les enquestes per a Junts?

Albiol davant Colau? La líder de Frente Amplio passa olímpicament dels debats de partits catalans perquè ella està cridada per a altres fins. Només anirà als dels primers espases perquè no vol deixar-se plomes a casa seva, ja que potser la coneixen més. I García Albiol està disposat a buscar el cos a cos amb Colau i ha proposat un cara a cara sobre polítiques d'habitatge. Albiol assegura que el debat permetrà contraposar dues maneres diferents de combatre un dels principals problemes que tenen els catalans, que és accedir a un habitatge. Veurem la llum? Ja us dic que no, però seria interessant.