Els empresaris catalans que xiuxiuegen a Feijóo
Noms com José Creuheras, Mauricio Casals, Joaquim Gay de Montellà, Javier Faus o Amancio López aconsellen, discuteixen i cortejen el candidat del PP en la seva darrera oportunitat per conquerir la Moncloa
Contingut relacionat: Feijóo apel·la a la "Catalunya protagonista" per liderar un Govern basat en la gestió
La relació entre el candidat del PP a la presidència del Govern Alberto Núñez Feijóo i els empresaris catalans no ha estat sempre fluïda.
De fet, ha anat fluctuant entre aproximacions per mesures econòmiques que comparteixen i distanciaments per la seva manca de sensibilitat amb el catalanisme i amb el protagonisme que la regió, al seu parer, ha de tenir a Espanya.
Això es va veure clarament en les diferents jornades del Cercle d'Economia en què ha participat com a president del PP. Va sortir molt aplaudit en la seva primera intervenció, però va deixar indiferent el públic del Palau de Congressos de Catalunya, on se celebra aquest esdeveniment, els darrers dos anys.
Els empresaris catalans sempre s'han entès millor amb el president Pedro Sánchez, a qui han agraït la seva capacitat de diàleg després de l'arduo procés.
Això va motivar el cansament de Feijóo en les darreres jornades del Cercle, on va advertir l'empresariat que serà president del Govern amb o sense el seu suport després de les pròximes eleccions, que llavors no tenien data, però que el pròxim 29N seran la seva darrera oportunitat per conquerir la Moncloa.
Aquestes tensions amb alguns sectors econòmics catalans, tanmateix, no han impedit que el dirigent gallec s'hagi esmerçat a cuidar els seus homes a Catalunya, empresaris de primer ordre amb qui manté una relació de màxima confiança des de fa anys.
Creuheras i Casals, total confiança
Es tracta, entre d'altres, de cares tan conegudes com la de José Creuheras, president de Grup Planeta i d'Atresmedia.
La seva proximitat va més enllà de l'àmbit professional: Feijóo va figurar entre els convidats destacats al casament de Guillermo Creuheras, fill del president de Planeta, l'estiu passat a Sant Andreu de Llavaneres, a la Costa Brava, on va ser aclamat al crit de "¡presidente!".
Al costat de Creuheras, hi figura el seu etern escuder i mà dreta Mauricio Casals, president del diari dretà La Razón i adjunt a la presidència d'Atresmedia, conegut popularment amb el sobrenom de "príncep de les tenebres".
Aquest reservat i influent directiu ha estat en les darreres dècades un dels llaços entre la premsa, la política i l'Ibex. Encara que el seu nom ha arribat a fregar sumaris judicials d'alt voltatge, sempre n'ha sortit indemne. Ara és un altre dels catalans de confiança de Gènova.
Altres empresaris
A la cort de prohoms que musiten a Feijóo hi consta un altre nom històric, el de Joaquim Gay de Montellà, expresident de Foment del Treball.
Es tracta d'un veterà representant de l'empresariat català, que ja va fer el pas de tancar simbòlicament les llistes dels populars per Barcelona i que ara exerceix com a pont discret amb Gènova.
Una altra de les grans figures que hi apareixen és Amancio López, empresari gallec-català president del Grup Hotusa.
Amic de la infància i company de pupitre de l'expresident del Govern Mariano Rajoy a l'escola, ara és amic personal de Feijóo.
President de l'Associació d'Empresaris Gallecs de Catalunya (Aega-Cat) i impulsor del Fòrum La Toja, no hi ha ocasió en què Feijóo vingui a Barcelona i no s'allotgi a l'Hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona, propietat de López, on també celebra habitualment actes.
Faus, etern ministre
Javier Faus, president de Meridia i expresident del Cercle, és un dels històrics candidats a ministre en un eventual govern popular.
Moderat en les seves postures però amb un profund sentit d'Estat, se l'ha considerat en ocasions com el nou Josep Piqué. És a dir, un gran interlocutor de l'alta burgesia catalana que aglutini tot tipus de sensibilitats dins del conservadorisme català.
En les seves darreres intervencions, Faus ha extremat el seu discurs fins a posicions més dures amb les polítiques econòmiques de l'esquerra, tot i que fa només quatre anys va demanar públicament un gran pacte entre el PP i el PSOE.
Altres cares de l'entorn de La Caixa o Naturgy també mantenen bona sintonia amb el gallec, si bé sempre des d'una posició molt més discreta. Passa igual amb patronals com Foment o especialment Pimec.
El líder del PP i de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, al costat de l'empresariat del Cercle d'Economia Barcelona
Que aquesta darrera fos l'única patronal present en la presentació del programa electoral ha agafat a contrapeu els grans empresaris catalans, que recelen de la seva proximitat amb l'independentista Ferran Bel, ara àvid interlocutor als cercles madrilenys.
Cònclave al Cercle
La darrera gran mostra d'aquesta xarxa va ser en la ja esmentada reunió anual del Cercle d’Economia del passat juny. Feijóo es va reunir amb un nodrit grup d'empresaris abans d'intervenir al fòrum, en una trobada a porta tancada amb grans empreses.
Entre els assistents hi figuraven tòtems com el president de Repsol, Antoni Brufau, el de Telefónica, Marc Murtra, i Creuheras. També hi eren Josep Oliu (Banc Sabadell), Tomàs Muniesa (CaixaBank) i Pau Relat (Fira de Barcelona), Jordi Casas (Fundació per la Indústria), Jordi Gual (IESE), Jorge Vilavecchia (Damm), la notària Camino Quiroga, Juanjo Cano (KPMG), Daniel Tugues (Veolia), Pau Guardans (Único Hotels), Carmina Ganyet (Colonial) i el mateix Amancio López.
Feijóo els va traslladar que no podia atendre totes les seves demandes, però els va demanar que valoressin la seva posició en matèria fiscal, entre d'altres.
En relació amb el paper de Catalunya, una altra de les preocupacions de l'empresariat, el dirigent gallec també ha volgut enviar un missatge de cara al pròxim 29N. Va iniciar el seu acte d'inici de campanya a Badalona al costat del candidat i alcalde Xavier Garcia Albiol, i hi tornarà abans de les eleccions.
Més que un gest, es tracta de pura supervivència per a un candidat a la presidència que sap que no seguirà al capdavant del PP si aquesta vegada tampoc aconsegueix formar govern. I per això necessita un bon resultat a Catalunya, d'aquí l'elecció de les llistes i dels mítings previstos aquí.