Vaga general: una foto fixa de les dues Espanyes. Avui podreu llegir de tot. Que va ser un èxit o que va ser un fracàs. S'ha dit de tot. Que hi va haver piquets i policies molt actius contra els piquets. Fins i tot algun conflicte poc desitjable i unes desenes de detinguts. Vaja, el normal en una vaga, i no diguem en una vaga general. El que és evident és que no va ser un dia normal. El consum d'energia va caure una mitjana de més del 10% —un cap de setmana cau fins al 17%—, els polígons industrials estaven gairebé com un diumenge, el descens de camions en circulació va ser del 50%, més de 100.000 cotxes van desaparèixer de les carreteres i a les ciutats un seguiment irregular, amb molts comerços tancats, però d'altres també oberts.
Fins i tot alguns mitjans de comunicació van fer les seves emissions amb serveis mínims. Altres es van quedar a negre —Canal Sur—, altres van haver de suportar talls d'emissió —2Cat— i altres es van posar com a punta de llança de PP i Vox afirmant que la vaga era il·legal agitada per la “brossa sindical”, Ayuso dixit. El problema és que la vaga es va fer. Els tertulians no es van perdre ni una jornada, excepte un servidor que va fer vaga. Ja ho sabeu, rara avis. A Barcelona, i a Catalunya en general, la vaga “va sortir millor del que s'esperava”, en paraules de Pepe Álvarez, secretari general d'UGT, que reconeixia que era una vaga atípica, però vaga al cap i a la fi. Espanya està altament polaritzada i la vaga ha fotografiat de nou les dues Espanyes.
Manifestacions de la brossa. Seguim amb la definició de la Marquesa de la Real Casa de Correos, Dona Isabel Díaz Ayuso, quan es refereix als sindicalistes. Doncs la brossa va omplir amb manifestacions els carrers durant tot el dia. Hi ha tanta fatiga acumulada que milers de persones van sortir al carrer. Hi va haver piquets a tot Espanya, talls de carreteres i autopistes. Es podrà estar a favor o en contra, però les manifestacions van ser massives.
Tindrà la vaga incidència electoral? Això és una altra cosa, perquè els vaguistes no voten tots el mateix, o no voten. Entre els que no la van fer també hi ha de tot. Els que hi estaven en contra de manera militant amb el seu vot destinat a la dreta, els que no es podien permetre fer la vaga, o els que simplement passen. Ara a esperar al 29 per saber quina de les dues Espanyes guanyarà.
Sánchez va ser dimarts a Barcelona. Sense publicitat, el president del Govern va venir dimarts a Barcelona. La seva estada va coincidir amb el funeral de les víctimes d'Urda i la seva presència no constava a l'agenda de la Moncloa. Sánchez va venir com a secretari general del PSOE —per això no constava a l'agenda monclovita— a gravar l'entrevista amb Jordi Wild, el podcast del qual és el més seguit a les xarxes. Ahir li tocava el torn a Abascal, però sembla que el líder ultra ja es conforma amb el set que li ha fet a Feijóo a La Revuelta i amb excuses rebuscades l'ha cancel·lat. La incògnita ara és: què farà Feijóo?
Ensopegada de Nogueras o cop baix a Foment del Treball? Dilluns, Pimec va organitzar un debat de candidats, com ja us hem explicat. En la seva intervenció inicial, la candidata de Junts es va adjudicar l'èxit que, per primera vegada, la Pimec estigui representada al Consell Econòmic Social, tot i que la realitat és que hi va poder entrar perquè Conpyme els va expulsar, i aquesta expulsió els va habilitar.
Estava tan exultant la senyora Nogueras que es va referir a Pimec com “la patronal més representativa de Catalunya”. A Foment del Treball, la principal patronal catalana, aquestes declaracions no han d'haver caigut gens bé. Potser, com diu l'expressió, els va fer “olor de banyes cremades”. El dubte és si va ser una ensopegada o un missatge amb totes les lletres i amb destinatari.
A Albiol li han posat una pedra a la sabata. El PP ha aprovat el programa electoral i dona la raó a Cayetana Álvarez de Toledo. El català serà expulsat del Congrés i es tornarà a la llengua comuna. Albiol va afirmar que aquesta idea era només de Cayetana, però sembla que no. El PP ho ha assumit i el candidat haurà de lidiar amb un tema que el deixa a peu coix. Li han posat una pedra a la sabata per tota la campanya. No només amb el català a la Cambra baixa, també amb la seva promesa de tombar la immersió lingüística. A veure si té raó Jordi Hereu i un Govern de PP-Vox fa pujar de nou l'independentisme.
Tot lligat i ben lligat, pel que pugui passar. El Govern no està passant per un bon moment, i el president Illa no està disposat a patir nous revessos per inacció pròpia. S'ha posat les piles i les ha posades al Govern. Avui dijous, es reunirà la Comissió Bilateral Estat-Generalitat i la Comissió d'Assumptes Econòmics i Fiscals. Es reuneixen a última hora de la campanya electoral per tancar el traspàs de Rodalies, el contracte amb Renfe, amb una inversió de 1.400 milions, la gestió a l'aeroport, amb més pes de la Generalitat, i temes relacionats amb Mossos i el català. L'objectiu és deixar-ho tot lligat i ben lligat pel que pugui passar el 29N.
La 'conspiranoia'. La Revuelta de Broncano amb Abascal ha centrat el debat més intens des de dilluns a la nit. La bronca ha estat total. Broncano va reconèixer un mal plantejament del programa, el PSOE va carregar contra Abascal, i Frente Amplio i Podemos van sortir en defensa del presentador, mentre Abascal gaudia de marcar el debat electoral i així deixar fora de joc el PP.
Si això és cert, a la conspiranoia madrilenya s'ha descobert l'estratègia de Sánchez. TVE va convidar Abascal per deixar arraconat el PP. D'aquesta manera, Vox se'n beneficiaria, i també el PSOE, que sortiria beneficiat del protagonisme d'Abascal. Només faltaria afegir allò de “aguanta'm el cubata”. No us preocupeu, Madrid és especialista a llençar 200 conspiracions al matí i cap sobreviu a la nit. Amb la vaga general, es passarà pàgina i apareixerà una altra conspiració de primer nivell. No en dubteu.
Aquesta nit comença la campanya. Quins són els missatges dels partits? S'acosta l'inici de la campanya, de fet ja és aquí, i es defineixen els missatges. El PSOE se centra en la dignitat de la dimissió de Puente i s'aferra a la remuntada de la mà de Lula i del desastre de Trump amb el seu “avanç o retrocés”. El PP construeix la imatge d'un Feijóo gestor vinculant corrupció i trens, a més d'esmenar a la totalitat la gestió de Sánchez. Vox s'erigeix en l'executor del sanchisme amb un discurs dur lligant corrupció a mort. El Frente Amplio carrega contra els rics, als quals vol fregir a impostos, amb la seva campanya “un vot com una casa”. Podemos i ERC se centren en ser l'única esquerra que no és crossa del PSOE amb el seu “defensa't”. Junts vol ser l'única veu dels catalans, mentre que el PSC fotografia els de Nogueras amb el Frente Nacional de PP i Vox. I a Euskadi, tant PNB com Bildu s'adrecen als joves pensant més en les seves autonòmiques, amb un PNB espantat per la polarització i un Bildu que resisteix l'empenta de Sánchez a Euskadi, tot i que també perdrà vots.
Ànims, que només queden 15 dies de campanya, bronca per La Revuelta i la vaga general a part.