Vaga general. Avui no serà un dia fàcil, viurem una vaga general 38 anys després del 14-D de 1988. No tingueu pressa a aixecar-vos, tant si feu vaga com si no. Els transports no funcionaran, tot i que s'han arbitrat serveis mínims. Ahir no es van complir. També hi ha mínims a l'escola, però no hi haurà classe. És a dir, esmorzeu amb tranquil·litat i reflexioneu sobre la jornada de vaga. Us dono unes idees.
1. No faré vaga perquè vull que guanyi el PP i Vox
2. Faré vaga contra aquest Govern que no garanteix el dret a l'habitatge
3. Vull aturar perquè no vull retrocedir en drets
4. Faré vaga perquè no vull que el proper Govern de la dreta retalli les pensions o el salari mínim
5. No faré vaga perquè són tots iguals
6. Faré vaga perquè cal frenar els preus i vull que els rics paguin més impostos
7. No faré vaga perquè la propietat privada està en risc
8. No faré vaga perquè no em puc permetre que me la descomptin, però aniré a la manifestació perquè la societat és injusta
9. Faré vaga contra el risc que vingui un govern del PP-Vox
10. No faré vaga perquè és una vaga d'espanyols i jo vull la independència
11. Faré vaga perquè a la meva Catalunya independent no hi té cabuda l'extrema dreta
12. Em quedo a casa i passo de tot
13. Faré el que em surti del nas, i punt.
Opinions per a tots els gustos. Res està escrit.
Sánchez, 1 – Abascal, 1. Feijóo, no presentat. El Hormiguero, KO. Mentre reflexioneu us explico el tema de les audiències de la batalla audiovisual entre Sánchez i Abascal de dilluns. Ahir vam conèixer les audiències. Gran derrotat: El Hormiguero d'Antena3, que es va fotre una patacada. Per ser Sánchez un dictador, Abascal va dir a TVE el que li va donar la gana i va posar de públic els seus fans. Va tenir més espectadors que Sánchez, però tres dècimes menys en quota. El president va impulsar La Setena per sobre de les privades, amb un 14,2%. Tots dos, Sánchez i Abascal, acaparen tots els focus. I Feijóo? El líder del PP està optant per un perfil tradicional. Ahir va presentar el programa electoral. És una opció, però al Madrid conspirador ja corre que el PSOE fa pinça al PP amb Vox per debilitar Feijóo en la formació del nou Govern.
Carlos Herrera i el candidat de Frente Amplio. Carlos Herrera no amaga les seves simpaties per la dreta. Ens té acostumats des del seu púlpit a la COPE, la cadena de la Conferència Episcopal. Dilluns va celebrar a la seva manera la festa de la Almudena, la patrona de Madrid, com si fos festa nacional. Res a dir, però no és ni festa a la Comunitat de Madrid. El bo va venir després, quan va carregar, sense pietat i sense perdó, contra el candidat de Frente Amplio, Ada Colau. Ho va repetir diverses vegades. De debò no sap que Ada Colau és una dona? Una candidata, en romanç paladí. Sorprèn la seva manca d'informació, i de solvència. Quin nivell!
Coses veureu, amic Sancho. Això li deia Don Quixot al seu escuder Sancho Panza. Doncs aquesta campanya promet perquè, no ho dubteu, “coses veureu”. Alguna cosa està passant, perquè ara el PP reconeix que hi ha una trobada entre el seu advocat i Koldo García, després de negar-ho. Primer va ser Cuca Gamarra i després Feijóo que va dir, compte amb la dada, “en nom del PP no s'ha ofert ni un euro a ningú”. És a dir, que algú va oferir diners. Tal com està la tensió, ja veureu que darrere d'aquest moviment hi ha una gravació de la reunió. Si això surt, agafeu crispetes i la vostra beguda preferida, perquè l'espectacle no tindrà desperdici.
Pixar fora de test. És el que va fer Carles Puigdemont a la seva entrevista a El Punt Avui. A manca de solvència, l'expresident va dir que, per a ell, deixar de ser espanyol és “una necessitat física”. Per això ha tirat d'argument: “Sovint faig la comparació amb la persona que se sent dona atrapada en el cos d'un home”. De debò? No content amb la marrulleria passada de moda, va continuar ficant-se amb Aliança Catalana: “En aquests moments, has de triar: o estàs amb l'esvàstica o estàs amb l'espardenya”. El que dèiem, va pixar fora de test i no passarà a la història amb aquestes afirmacions, que van deixar KO més d'un que no s'ho podia creure. Entre ells, Gabriel Rufián, que li va clavar una a X: "Seria bo que aquesta gent deixés d'avergonyir-nos”. Jo m'apunto a Rufián.
Antonio Cañete, qui no corre vola. El president de la petita i mitjana empresa es va fer notar dilluns deixant una cadira buida al debat electoral organitzat per la Pimec. Va deixar fora Gabriel Rufián. No va acceptar que enviés el seu número dos perquè, segons la versió oficial, el candidat republicà ho havia confirmat prèviament. Rufián diu el contrari. Que va avisar que no podria assistir per problemes d'agenda i Pimec no va acceptar el seu número dos. Sí que va acceptar Ernest Urtasun, número dos de Colau. Cañete, en acabar el debat, va sortir per cames en direcció a Madrid per assistir a la presentació del programa del PP. A les fotos se'l veu xerrant animadament amb un possible ministrable del PP, Alberto Nadal, acompanyat per l'incombustible Ferràn Bel. Ara toca apropar-se al PP, quan aquests anys ha estat el baluard del món empresarial de Pedro Sánchez a Catalunya. Cañete ha fet bo el dit: qui no corre, vola.