Intentant reconstruir. Les enquestes auguren una gran victòria de la dreta, que arribaria fins i tot als 15 milions de vots, tot i que des de la Transició mai ha passat dels 12 milions. El president va marcar posició al Fòrum de El País: "La nostra principal obligació és recuperar aquesta confiança trencada per part dels ciutadans en l'alta velocitat. Com més aviat millor i costi el que costi", va dir. I va anunciar les ajudes als damnificats, conjugant aquests missatges en el que serà l'eix de la campanya “la internacional ultradretana teixeix aliances per debilitar Europa des de dins”, perquè “el progrés no està garantit”. Veurem si són suficients, perquè el desgast d'Óscar Puente no té límits. De moment, el PSOE posa pegats per guanyar temps i buscar el cos a cos en els últims dies de campanya.
Oscar Puente. Petit detall. La roda de premsa del Consell de Ministres la farà Óscar Puente per explicar les ajudes. Això serà al migdia. A la tarda, s'enfrontarà a la Diputació Permanent, on tots els grups li demanaran la dimissió. És el seu últim dia com a ministre?
Una veu assenyada enmig del soroll. Pere Calvet, degà del Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya, ha donat la seva opinió enmig del tsunami generat per l'accident d'Urda i les idees —de bomber torero— del ministre Puente sobre la possibilitat de tancar la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid que, dit sigui de pas, concentra el 33% del total del trànsit.
Calvet, un home assossegat i poc donat a escarafalls —i, sobretot, un gran coneixedor del sistema ferroviari— ha intentat posar seny en el debat. "Si tanques la línia faràs les obres més ràpid (de cinc a dos anys), però no sé si, per la transcendència i l'ocupació que ha tingut durant aquests anys, ens podem permetre tancar-la completament", ha manifestat l'enginyer, que proposa que es redueixi "el volum de circulació, però mantenint un cert servei".
"Això seria el més adequat", va afegir. No ha descobert la sopa d'all, però llança un missatge de seny. Una altra cosa és que se l'escolti enmig de la cridòria. El president Illa segur que el va escoltar i es va pujar al carro. També tota l'oposició. Conclusió: el ministre Puente, aquesta vegada, tampoc va estar fi.
Lula da Silva. Fa uns dies, la victòria del dirigent de l'esquerra brasilera va irrompre en la campanya donant moral a l'esquerra espanyola, que equiparava la remuntada de Lula amb la possible de Sánchez. Després va arribar la fugida de Bolsonaro, que va avergonyir els assenyats de dretes. Perquè la cosa no anés a més, la Brigada Mediàtica de les dretes gairebé no va parlar de Bolsonaro mentre intentaven ressuscitar Ceuta. Us imagineu que el fugitiu hagués estat Lula? La tragèdia d'Urda va posar punt final a les especulacions, i va deixar Espanya en shock. Tanmateix, la vida continua, i la campanya també. Els partits intenten reactivar i reformular les seves campanyes. I no en tingueu cap dubte: Lula participarà en la campanya d'Espanya. L'esquerra s'aferrarà a la seva presència com a un salvavides en un temporal.
Donald Trump. Els europeus mai votem a les eleccions americanes, però Europa sempre pren partit. En aquestes “midterms” més que mai, perquè és possible que Trump perdi la majoria al Congrés i al Senat.
Avui, a Espanya estarem atents a ràdios i televisions per saber què ha passat, quin és el resultat, tot i que us avanço que, com que Trump no vol perdre, impugnarà resultats. I demà estarem calculadora en mà. Bé no li va a Trump, perquè ha suspès mítings electorals. Això sí, insultant els periodistes que li preguntaven. No deixarà mai de ser un gentleman, no hi ha dubte. Sempre amb temprança i mesura.
El president americà fa setmanes que pressiona els funcionaris electorals, tant que una jutgessa federal li ha ordenat aturar aquestes pressions. L'administració Trump pretén restringir el vot de persones que poden “no ser nord-americanes”. No us sorprengueu, les dretes a Espanya, de la mà del Suprem, fan el mateix, fent una interpretació grollera de la Llei dels Nets que deixa sense vot a milers d'espanyols. Demà dimecres, us avanço una primícia, serà el dia del frau. Tot un globus d'oxigen per a l'esquerra pàtria.
Mig milió d'euros. Sí, sí, tal com sona. La família Franco s'ha embutxacat aquesta respectable quantitat aprofitant l'estirada del “fetitxisme franquista” i, per què no dir-ho, l'estirada del feixisme a Espanya, subhastant els “objectes personals” del dictador que s'han endut del Pazo de Meirás. Afecte, el que es diu afecte, pels objectes personals no n'hi havia en excés. Els diners són els diners, vaja.
Al top ten de “fetitxes” subhastats hi trobem la cartera del que va autoritzar milers d'assassinats, adjudicada per 19.000 euros; una joiera de la filla dels Franco venuda per 14.000; un conjunt d'armes de foc que van arribar als 20.000 euros; i un tapís amb l'escut franquista que se'l van endur per 9.000 euros. Tan franquista i retrògrad era el tapís que la casa de subhastes va dir que l'escut era de la “Monarquia Hispànica”. Sense paraules.
Espero que els “molt” respectables Martínez Bordiu-Franco paguin religiosament a Hisenda els seus impostos. Tinc un dubte transcendental. No s'entén gaire bé per què es van quedar amb tots aquests articles si eren regals al dictador precisament per això, per ser el dictador, i cap d'Estat. Eren personals? La justícia, sempre molt justa, creu que no, i els va adjudicar a la família. Ha estat una manera per compensar l'expropiació del pazo? Responeu-vos vosaltres.