El Parlament Europeu estudia reobrir la investigació contra Toni Comín per assetjar el seu assessor
L'exconseller va recollir la seva acta d'eurodiputat dijous passat després de l'amnistia i aquest dissabte preveu creuar la frontera hispanofrancesa a peu com a homenatge de benvinguda
Contingut relacionat: El primer ongi etorri als fugits del procés deixa fred l'independentisme
L'alegria de Toni Comín pel seu retorn al Parlament Europeu podria durar poc, ja que després de recollir l'acta a Madrid aquest dijous, l'Eurocambra ja estudia si una denúncia per assetjament --com la que va interposar el seu assessor durant la passada legislatura-- es manté d'un mandat a l'altre i, per tant, pot continuar-se investigant.
El cas estava en un calaix perquè l'eurodiputat electe de Junts no ha pogut exercir en els més de dos anys que han passat des de les últimes eleccions europees per no haver acatat la Constitució davant la Junta Electoral Central, un requisit imposat per la Mesa actual que no figurava en el mandat anterior, en què li va bastar amb ser elegit.
Però, informen des de la pròpia institució, l'Eurocambra ja tracta el cas. Especialment des del punt de vista reglamentari, on fonts internes assenyalen que no hi ha un criteri fixat per a aquest tipus de casos i que "s'està estudiant" si es pot reobrir de forma automàtica o si, per tal que es reobri el procés, cal que hi torni a haver una denúncia.
En tot cas, encara no s'ha pres una decisió per part de l'òrgan corresponent, tot i que adverteixen que es resoldrà "pròximament". Internament també assenyalen que aquests protocols són molt opacs --per protegir les víctimes-- i molt recents, sense precedents sobre si l'assumpte s'oblida quan un eurodiputat deixa de ser-ho, encara que sigui un temps.
Toni Comín, eurodiputat de Junts
Presumpte abús
L'exassessor de Comín, segons l'informe del Parlament Europeu del passat mes de març, descriu un escenari d'abús d'autoritat i comportaments com tocaments no consentits, interrogatoris constants sobre la seva vida sexual, propostes de trios amb altres homes, insinuacions i fins i tot un episodi concret en una habitació d'hotel on Comín hauria entrat a la seva dutxa.
A això s'hi sumaven bronques, humiliacions i amenaces d'acomiadament constants si l'assessor no es plegava a les seves formes de treball, cosa que presumptament va acabar generant un quadre d'estrès i ansietat a la víctima.
L'exconseller nega tant els fets com que aquesta persona contractada per Junts l'assessorés, i assegura que el Parlament no el va cridar per contrastar l'assumpte en redactar l'informe.
Tornada a peu
Mentrestant, Comín també prepara el seu retorn físic a Espanya. A les 12 del migdia d'aquest dissabte, Comín creuarà la frontera hispanofrancesa a peu.
La caminada, de menys d'una hora, és l'enèsim intent de l'independentisme per revestir d'una mica d'èpica un retorn que està deixant freds tant a partidaris com a detractors.
Després de l'aplicació de l'amnistia per part del Tribunal Suprem, el primer a tornar ha estat l'exconseller de Cultura, Lluís Puig, a qui el seu partit li va muntar un ongi etorri particular a la seva Terrassa natal dimecres passat, mentre el Parlament presidit pel seu col·lega Josep Rull va fer el mateix ahir dijous.
Membre del Govern del referèndum il·legal de l'1-O, fugit primer a Brussel·les i posteriorment al sud de França, va aprofitar la convocatòria diària dels Cants per la Llibertat de la ciutat egarenca, una iniciativa ciutadana ininterrompuda des de 2017, per celebrar la seva "llibertat".
L'acte, que amb prou feines va reunir uns pocs centenars de persones, va quedar eclipsat, però, pel d'Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts, que per la seva banda celebrava que, tot i que ell ja va ser indultat fa cinc anys, ara podrà tornar a fer classes a la universitat.
Lluís Puig, a Terrassa (Barcelona) abans-d'ahir
Retorn amarg
A aquest precedent s'hi suma l'escàndol en què s'ha vist embolicat Comín al Parlament Europeu, que tampoc convida a esperar grans focs artificials de benvinguda.
Quan es va destapar la investigació, de fet, i com va explicar aquest mitjà, en el si dels postconvergents ja es parlava de “cadàver polític” i d'"algú que resta molt més que suma" entre l'electorat independentista.
