Diario –impertinente– de campaña, por Toni Bolaño
Política

La IA del PP, els pisos de Feijóo i el vot en blanc de Felipe González

Llegir en Català
Publicada

Intel·ligència artificial. Ahir ja ho anunciava: la IA entrarà en campanya. I així ha estat. Que el viatge de Milei no va agradar gens al PP estava clar. Però va agradar menys que el PSOE li donés la volta. Avui, el PP s'ha posat estupend llançant vídeos on dirigents socialistes es declaren culpables de tot sota el lema “lerdos y zurdos”. Tot un nivell!

Milei. Va insultar, com sempre, el president del Govern. Està al guió, cosa que denota una mala educació de nota. Però també va insultar periodistes que l'incomodaven amb les seves preguntes. No hi ha preguntes impertinents, sinó respostes estúpides. Això ho saben fins i tot les cotorres argentines, defensades amb entusiasme desmesurat per Ayuso a l'Assemblea de Madrid. No es perden res, el debat polític a Can Ayuso no existeix. Si alguna paraula ho pot definir és groller.

Hazte Oír. L'organització d'ultradreta s'ha querellat per prevaricació contra Sofía Puente, que té com a pecat original ser germana del ministre Óscar Puente. Els ultres de Hazte Oír podrien canviar-se el nom per Hazte Escuchar, perquè el jutge –els jutges en general els escolten– ha admès la querella per la norma de la lei de néts que permet la nacionalització als fills d'exiliats que s'ha convertit en campanya de PP i Vox contra un frau electoral que no s'ha produït. Vaja, tot un frau preventiu.

Policia. Seré malpensat. Però davant de qualsevol acte d'Ayuso, Abascal o Vito Quiles, manifestació antifeixista amb resposta policial passada de rosca amb cops als antifeixistes, of course. Sigui a Madrid, Barcelona o la Corunya. És casualitat? O en política les casualitats no existeixen?

Feijóo està disposat a lliurar la batalla de l'habitatge. Vol fer rebaixes fiscals als propietaris i construir un milió d'habitatges. El primer és raonable; el segon, utòpic. Per construir un milió d'habitatges es necessita un mínim de 700.000 treballadors. Al sector de la construcció falta mà d'obra –ho diu la patronal– i, sobretot, l'especialitzada. La majoria són immigrants i si el PP pacta amb Vox i vol reduir-ne el nombre d'on traurà Feijóo la mà d'obra? Com construirà els habitatges sense treballadors? A aquestes alçades em peta el cap.

Una de cal i una de sorra. Cayetana Álvarez de Toledo, número 2 per Madrid. Discurs estirat i agressiu. Missió: endur-se tots els vots d'extrema dreta que pugui. Borja Sémper, número 3. Discurs pausat i amable. Missió: retenir els vots que van arribar al PP des del PSOE. Feijóo fa de la necessitat virtut i vol pescar a tots els caladors.

Felipe González. L'expresident del Govern i exsecretari general del PSOE ha dit en públic, i perquè se l'escolti, que votarà en blanc el 29N. Ha endurit el seu discurs contra el que va ser el seu partit i en el qual ara només és una veu més. González no té al PSOE cap influència. De fet, tots els seus candidats han perdut les confrontacions a primàries. Sens dubte, li agradava més aquell PSOE que prenia les decisions al voltant d'una taula camilla i el que discrepava no sortia a la foto. Viure per veure!

Tribunal Penal Internacional. El TPI, perseguit per Trump, ha obtingut el premi Sájarov a la llibertat de consciència atorgat pel Parlament Europeu. Perseguit per ficar-se amb el genocidi d'Israel a Gaza i per no riure les gràcies al president americà. Sens dubte, el premi s'ha atorgat amb els vots de la dreta. Serà interessant com exerceix l'equidistància el president del PP perquè, no en dubteu, el premi entrarà de ple en la batalla electoral.

Hi ha vida més enllà de la campanya. Pimec pot entrar al Consell Econòmic i Social. Per primera vegada, la CEOE no tindrà el monopoli de la representació patronal per una carambola: la guerra entre Conpymes i Pimec que ha acabat amb els catalans expulsats, cosa que ha propiciat que puguin entrar al CES. Antonio Cañete necessitava una victòria perquè ha tingut seriosos revolcons a la Cambra de Terrassa, on s'ha quedat sense representació a favor de Cecot, i pot tenir-ne a la de Barcelona a favor de Foment, i on les relacions amb el seu president, Josep Santacreu, són més que fredes.