Aliança entre les urbs espanyoles per potenciar la gestió metropolitana
Els principals ajuntaments fixen deu prioritats comunes en habitatge, mobilitat i digitalització durant una jornada celebrada a Barcelona.
Contingut relacionat: Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona: "Hem d'aplicar la Intel·ligència Artificial a l'Administració tan aviat com sigui possible"
Les principals ciutats espanyoles han establert les bases per crear un front comú orientat a coordinar les seves polítiques públiques a escala metropolitana. Representants de Barcelona, Bilbao, A Coruña, Saragossa, Màlaga, València i Tarragona s'han reunit a Cornellà de Llobregat per abordar desafiaments com l'accés a l'habitatge, l'emergència climàtica o la cohesió social.
La jornada ha estat impulsada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) coincidint amb el quinzè aniversari de la seva creació. L'objectiu principal ha estat articular un espai de treball estable entre municipis que actuen com a motors urbans encara que manquin d'un òrgan de govern metropolità propi.
Reptes urbans
El primer bloc d'acords situa l'habitatge digne i la transició ecològica al centre de les prioritats. Les urbs aposten per incrementar el parc residencial assequible, tant en lloguer com en venda i amb focus en els joves, mitjançant fórmules de col·laboració públic-privada subjectes a control institucional.
Asier Abaunza, regidor delegat de l'Ajuntament de Bilbao, José Manuel Lage, tinent d'alcalde a l'Ajuntament d'A Coruña, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident de l'AMB, i la periodista Cristina Villanueva al fòrum 'Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles' Crónica Global
En l'àmbit mediambiental, els municipis es comprometen a accelerar l'electrificació del transport, implantar zones de baixes emissions i fomentar els trajectes en bicicleta. Aquestes mesures busquen combatre el canvi climàtic i construir ciutats més saludables.
A aquestes línies s'hi suma la recerca de models de governança adaptats a la realitat metropolitana per optimitzar serveis. Davant la limitació de recursos pressupostaris, es promouran aliances amb empreses en àrees clau com aigua, residus, mobilitat o cultura.+
Digitalització i resiliència territorial
La transformació tecnològica equitativa constitueix un altre dels pilars del decàleg acordat. Les ciutats defensen una governança ètica de les dades, l'ús responsable de la intel·ligència artificial i el desenvolupament de bessons digitals per simular escenaris urbans.
D'altra banda, la planificació territorial es consolida com l'eina clau per preveure i gestionar futures crisis econòmiques, ambientals o socials. D'aquesta manera, es busca reforçar la capacitat de resposta i resiliència dels municipis.
La periodista Cristina Villanueva; Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, i Carlos Luis Mundina, regidor de l'Ajuntament de València, a la jornada 'Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles'. Crónica Global
Finançament i expectatives de futur
La captació i gestió de recursos europeus centra la reivindicació política del bloc metropolità. En el marc del debat sobre el Marc Financer Plurianual 2028-2034 de la Comissió Europea, els ajuntaments exigeixen participar activament en la negociació dels fons de cohesió i rebutgen la seva recentralització.
Per donar continuïtat a aquestes demandes, la jornada ha fixat el compromís d'impulsar plataformes de reflexió públic-privades amb el teixit empresarial i la societat civil.
Finalment, les ciutats han manifestat la seva determinació de mantenir una aliança oberta i estable en el temps. El propòsit és garantir la cooperació entre territoris i l'intercanvi tècnic més enllà dels cicles electorals.
