"Es garantirà l'ensenyament del castellà a tot Espanya i de les llengües cooficials a les seves respectives comunitats autònomes". Aquesta proposta educativa del PP en el seu "Contracte amb Espanya", presentat ahir dilluns pel seu candidat Alberto Núñez Feijóo de cara a les eleccions del 29N, ha generat polèmica en el si del nacionalisme català, on s'interpreta que, darrere d'aquesta, s'amaga un intent d'igualar ambdues llengües cooficials a les escoles de l'autonomia.
"El català no es toca". Amb aquesta contundència es va expressar també el president de la Generalitat, Salvador Illa, en defensar el sistema d'immersió monolingüe obligatòria en català imposat per la Generalitat en les tres últimes dècades, i declarat il·legal tant per la justícia espanyola com per l'europea.
"Ensenyament en castellà", no només "del castellà"
Tanmateix, des de les entitats constitucionalistes de Catalunya no s'expliquen aquesta controvèrsia. Més aviat al contrari. De fet, des d'algunes d'elles es considera que la redacció de la proposta del PP és "un error". I és que, en la mateixa, s'afirma que "es garantirà l'ensenyament del castellà" —cosa que ja es compleix, ja que s'imparteixen les seves respectives assignatures de Llengua i Literatura—, però no "en castellà" que és on, al seu parer, rau el quid de la qüestió.
Així ho sosté la presidenta d'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), Ana Losada, a aquest mitjà: "Aquesta proposta no aporta res, ens sembla un error d'expressió", valora. Cosa que la sorprèn, ja que en la ponència política dels populars de 2025 a Sevilla es van mostrar menys ambigus. "És insuficient", coincideix Rafael Arenas, president d'Impulso Ciudadano.
La "contradicció" de Balears
Losada es mostra expectant sobre què pot passar en cas que es produeixi un canvi de Govern. I recorda que, durant les reunions dels darrers anys d'AEB, tant amb el PP com amb altres partits, la seva entitat sempre ha deixat clar que l'objectiu és que el castellà sigui inclòs com a llengua vehicular en altres assignatures troncals que no siguin només la de Llengua, juntament amb l'altra cooficial. Cosa a la qual els populars, diu, sempre s'han mostrat receptius i amb sectors que "lluiten perquè el tema estigui en primera línia".
La dirigent d'AEB, tanmateix, adverteix que el PP "ha de demostrar el que promet". I lamenta les seves "contradiccions" a Balears, una autonomia que governa des de fa tres anys però on, "de facto, s'aplica la immersió". Segons assegura, un 83% dels centres públics de les illes imparteixen classes només en català.
Losada lamenta que aquesta exclusió és fins i tot més sagnant al País Basc, on estima que, actualment, només un 14% dels centres públics imparteixen altres assignatures en castellà.
Bilingüisme per llei i crítiques al "maximalisme" d'Illa
Per aquesta raó, es mostra partidària que es garanteixi per llei el bilingüisme a les aules: "No pot ser que existeixin aquestes diferències, hi ha d'haver uns mínims que es compleixin a tot Espanya, per llei".
Losada recalca que la justícia ja ha declarat la il·legalitat de la immersió monolingüe obligatòria en català per "vulnerar els drets lingüístics dels alumnes". I, per tant, no s'explica la reacció dels nacionalistes ni del president Illa: "Això no és cap atac al català", afirma.
En aquest sentit, des de Fundació Impulso i Cooperació, el seu president, José Domingo, lamenta el "maximalisme" del dirigent del PSC i recorda que, fins fa "pocs anys", els socialistes també compartien aquesta defensa del bilingüisme.
Equilibri entre ambdues llengües
En ser preguntat sobre la hipòtesi que s'impartissin un 50% de matèries en cada llengua, Domingo es mostra flexible: "Depèn de la realitat de cada entorn, es pot adaptar a cadascun, però en cap cas pot ser monolingüe". Una opinió que també comparteixen el president de Societat Civil Catalana (SCC), Àlex Ramos, i Rafael Arenas, d'Impulso Ciudadano.
"Nosaltres sempre hem defensat un model equilibrat raonable. Una opció és prioritzar que la primera ensenyança sigui en llengua materna, a Infantil i en els primers anys de Primària, i després introduir la resta d'idiomes", afegeix Domingo.
La immersió, "un model de fracàs"
Les quatre entitats comparteixen el seu rebuig al model d'immersió de Catalunya. "És un fracàs", apunta Àlex Ramos, basant-se en un estudi de Societat Civil sobre els resultats de l'autonomia a l'informe internacional PISA des de 2003. I és que, segons les seves dades, el monolingüisme en català a les aules perjudica els alumnes castellanoparlants, fins al punt de poder causar-los entre mig curs i un curs de retard respecte a altres companys.
"A PISA es veu una major manca de comprensió lectora a la regió", adverteix. I apunta que "no és raonable que s'afirmi que el castellà ja s'aprèn fora de l'escola".
"No hem entrat a valorar programes dels partits polítics", afegeix Ramos, encara que "ens semblaria bé que des de l'administració es tractés les dues llengües de manera equilibrada, també en altres àmbits, no només l'educatiu". Cosa que han traslladat tant al PSC com al PP quan s'ha donat l'ocasió.