Puigdemont ultima el seu retorn a Espanya després de l'amnistia: "Hauran de signar la rendició"
El líder de Junts deixa entreveure que no exercirà com a cap de l'oposició al Parlament en considerar que, havent estat president de la Generalitat, no li correspon controlar el seu actual successor
El dirigent fugit cobra sou de diputat i nega que el seu xalet a Waterloo es pagui amb diners públics, sinó amb "donacions"
Contingut relacionat: La televisió alemanya recorda els vincles de l'independentisme català amb Rússia durant el 'procés'
L'expresident de la Generalitat fugit de la justícia pel procés i líder de Junts, Carles Puigdemont, prepara el seu retorn a Espanya un cop el Tribunal Suprem segelli de manera definitiva la seva amnistia. Una impunitat que celebra com "una rendició" per part de l'Estat.
Puigdemont, fugit a Bèlgica després de la declaració unilateral d'independència (DUI) de Catalunya del 27 d'octubre de 2017, veu proper el seu retorn després que el Tribunal Constitucional avalés la setmana passada la Llei d'Amnistia concedida pel Govern i els seus socis a canvi del suport de Junts a la investidura de Pedro Sánchez el 2023.
"És irreversible i, per tant, hauran d'acabar signant la rendició. I és veritat que ara el meu cap ha començat a pensar que, efectivament, el retorn ja s'ha de preparar. Igual que he dedicat molt de temps a preparar el meu exili, si calia crònic, ara estic preparant el meu retorn", ha manifestat en una entrevista al programa Pla Seqüència de La2Cat.
Manca de penediment
Sobre si es penedeix d'alguna cosa, ha assegurat que no, tot i que "potser hauria fet coses diferents". I, en ser preguntat sobre si tornaria a fer el que va fer, ha respost que ja ho està "tornant a fer", i que mai ha deixat de fer-ho.
"No puc parar. Ningú em va obligar a agafar aquesta feina. Ho vaig fer assumint totes les conseqüències i he de correspondre a això. I ara tinc una responsabilitat pel que representa la institució de la presidència de la Generalitat i en relació a un procés que, per a mi, és part de la meva vida des que tinc ús de raó, que és el procés d'independència de Catalunya", ha manifestat.
No es veu com a líder de l'oposició
Puigdemont, d'altra banda, ha deixat entreveure que, quan torni a Catalunya, no exercirà de cap de l'oposició al Parlament. Al seu entendre, havent estat president de la Generalitat en el passat, no li correspon "controlar" el seu successor actual, el socialista Salvador Illa.
I és que un dels dubtes sobre el seu retorn és si ocuparà l'escó que li correspon com a diputat després d'haver-se presentat com a cap de llista de Junts a les passades eleccions autonòmiques. Sobre això, no li agrada el rol de cap de l'oposició, perquè no veu "correcte" que un expresident "després vagi a controlar" un altre, "sigui qui sigui".
Puigdemont assumeix que la Catalunya que va deixar el 2017 ja "no existeix" i que, al seu retorn, vol "descobrir aquesta realitat" per ell mateix i "escoltar sobretot les noves generacions".
Nega haver fugit en un maleter
El pròfug ha donat algun detall sobre la seva primera nit després de fugir del seu domicili a finals d'octubre de 2017 —camí de França, primer, i de Bèlgica després— per evitar ser detingut arran del referèndum il·legal de l'1-O i la DUI.
Així, ha confirmat que es va escapar en cotxe —tot i que "no al maleter", sinó assegut al seient del darrere i vestit amb vestit i corbata, segons ell— a última hora del 29 d'octubre, i va passar aquella primera nit a l'Hotel Chambord de Brussel·les.
"Estava disposat a quedar-me tota la vida aquí a canvi de protegir la institució, que no li fiquessin les urpes a sobre, que no hi hagués una fotografia del president emmanillat i humiliat davant d'un jutge espanyol", ha manifestat.
Visita i nova fugida d'Espanya
Puigdemont ha explicat que, per comprovar si el vigilaven, va voler veure què passaria si el seu cotxe belga travessava la frontera espanyola sense avís previ.
Així, va encarregar a algú del seu entorn que conduís el cotxe fins a casa seva a Sant Julià de Ramis (Girona) i l'aparqués davant del seu domicili: "No va passar res. No el van aturar a la frontera, ni a l'anada ni a la tornada".
Després d'aquest assaig previ, el 8 d'agost de 2024, dia de la investidura de Salvador Illa, Puigdemont va fer un míting en un escenari davant de l'Arc de Triomf de Barcelona, amb la intenció d'entrar al Parlament, desafiant la seva ordre de detenció. Però, segons la seva versió, en veure que el Parc de la Ciutadella estava "blindat" policialment, va optar pel "pla B" i va fugir, una altra vegada, "assegut al seient del darrere" d'un cotxe, passant per Badalona i la comarca del Maresme primer.
"No només no vaig anar al maleter, sinó que tinc unes imatges que ho demostren. Al seu moment ja sortiran", diu.
Un emissari del PSOE li va suggerir l'indult
El pròfug ha detallat algunes interioritats dels seus acords amb el PSOE. Així, ha manifestat que, després que Junts fos decisiu per a la investidura de Pedro Sánchez el 2023, un emissari del partit socialista el va anar a visitar "tres vegades" de manera discreta: "Em va oferir un tracte semblant als indults i un bon tracte".
Puigdemont li va dir que només acceptaria una amnistia, que era "una solució política". Però l'emissari, en aquell moment, li va contestar que sobre això "no se'n podia ni parlar".
Nega que el seu xalet es pagui amb diners públics
El dirigent postconvergent, igualment, ha negat que el cost del seu luxós palauet en un barri acomodat de Waterloo durant aquests gairebé nou anys s'hagi pagat amb "ni un euro de diners públics".
Lloguer de la seva casa a Waterloo, segons diu, es paga a través de "donacions" de gent que l'ajuda i que es canalitzen a través d'una organització belga.
Cobra com a diputat de Junts sense anar al Parlament
També ha explicat que a Bèlgica va haver de treure's de nou el carnet de conduir, que l'únic salari que cobra és el sou com a diputat de Junts del Parlament.
D'altra banda, ha explicat que el primer que vol fer quan torni a Catalunya és anar al cementiri d'Amer (Girona) a visitar els seus pares, morts en el temps que ha estat a Bèlgica.
