El filòsof Abel Cutillas, originari de Vinaixa (Lleida), no ha tornat de París per fer amics.
Va marxar a la capital francesa per entendre com destruir el seu model intel·lectual, germen de les que considera les "idees més putrefactes" del segle XX.
I va reaparèixer el cap de setmana passat a Barcelona —desafiant el que semblava un medicane— per liderar una marxa per la "descolonització", en resposta a la regularització del Govern de Pedro Sánchez, que va reunir diverses desenes de nacionalistes al passeig de Gràcia.
Què proposa exactament el seu moviment? Curiosament, res. No hi ha fulls de ruta ni fórmules màgiques. Tampoc sigles, partits o estructura electoral.
Es justifica en la història
L'únic suport del seu discurs és un greuge històric. La tesi que, des de fa 150 anys, als catalans se'ls ha negat l'accés real al poder polític. Des de llavors, la societat ha caigut de ple en el "simulacre" i la "folklorització de l'autonomisme".
El seu pla passa per començar de zero, refer el debat des de les idees i els principis i treballar al marge de les estructures existents.
Al seu parer, cap formació defensa ja Catalunya i els ciutadans han quedat en una indefensió absoluta. És el que qualifica obertament com a "colonialisme polític", ja que Catalunya compta amb parlament, eleccions i consellers, però manca d'un poder efectiu per prendre decisions estructurals.
La regularització de Sánchez
Tanmateix, rere la pàtina d'abstracció, la marxa sorgeix amb un detonant: la regularització extraordinària d'immigrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez, un fet que qualifica com "l'atac més greu contra Catalunya des de 1939".
Cutillas sosté que rere la immigració massiva existeix una operació d'"enginyeria demogràfica". Un pla dissenyat des de Madrid des de finals del segle XIX per desintegrar la societat catalana i culminat amb l'arribada de "desarrelats" del tercer món.
Les proves? "Només he llegit llibres d'història", admet amb serenitat durant la conversa amb Crónica Global.
Quan se li recorda que els empresaris catalans demanen mà d'obra barata, respon que els estats han decidit que els seus ciutadans “els importen una merda” i que poden substituir-los per “esclaus”, seguint el model francès, en què els antics pobles colonitzats encara exerceixen com a súbdits en una societat estamental.
Missatge als lectors de Crónica Global
Cutillas es cita amb aquest mitjà a l'hotel Almanac, molt interessat a “transmetre un missatge als lectors de Crónica Global, un públic ideològicament en les seves antípodes": l'augment migratori desembocarà —segons ell— en la substitució dels "arrelats" pels "desarrelats"; i, en aquesta cruïlla, vaticina, els catalans estan a salvo. "Fa 1.000 anys que són a la mateixa terra", argumenta.
En canvi, els "castellans de Catalunya" corren perill, diu. Van arribar fa tres generacions i, segons la seva profecia, "potser seran substituïts pels marroquins". Tot això, aclareix, sense que Catalunya sigui una nació ètnica (“és una nació política”) i sense que sigui “una qüestió racial”.
Aliança se li queda curta
El marc tradicional del catalanisme, segons la seva lectura, va saltar pels aires a la tardor de 2017. "El catalanisme com a moviment va morir l'1-O, i probablement també va morir l'independentisme", sentencia.
En aquests darrers anys, Catalunya viu segrestada pel sentimentalisme i això impedeix donar llum a noves idees, perquè la política es fa amb discursos, principis, idees i la defensa d'uns interessos, no amb emocions.
Sorprèn comprovar que, en l'escala de Cutillas, les posicions d'Aliança Catalana es queden curtes. L'"estratègia institucional" del partit ultra de Ripoll serveix únicament per "ocupar les institucions". Un gest insuficient.
El que el filòsof defensa és modificar la relació dels ciutadans amb el poder i construir, a llarg termini, un nou marc polític.
Sánchez, còpia del final del 'procés'
Per finalitzar la conversa, el pensador regala una última profecia. La convulsió política nacional entorn de la figura de Pedro Sánchez és, al seu entendre, una "còpia exacta" del desenllaç del procés.
Una deriva que abocarà Espanya a una dècada de "desert espiritual" i "segara tota una generació política", conclou.