Puigdemont i Junqueras fantasiegen amb un nou 2017
Els líders independentistes de sempre abracen la imminent amnistia per intentar ressuscitar el 'procés' gairebé una dècada després i sense garanties d'èxit
Contingut relacionat: El Suprem aixeca l'ordre de detenció a Puigdemont després de l'aval del Constitucional a l'amnistia
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, líders respectius de Junts i ERC, fantasiegen amb tornar a la Catalunya del 2017. Una Catalunya molt diferent de l'actual però per la qual tots dos continuen apostant després de quedar rehabilitats per tornar a la primera línia per primer cop des d'aleshores.
Després de l'aval del Tribunal Constitucional als recursos d'empara de l'amnistia --i l'aixecament de l'ordre de detenció a Puigdemont al Suprem--, tant republicans com postconvergents van ressuscitar el llenguatge amb què van portar el procés al seu clímax fa exactament nou anys.
Junqueras va dir que l'aplicació completa de la mesura de gràcia, per a la qual només queden unes setmanes, acosta el dret d'autodeterminació en obrir una nova etapa en què "Catalunya ha de tornar a parlar del seu futur". Puigdemont va defensar la "radicalitat democràtica" de l'1-O que pretén replicar i va elevar de nou la independència a la condició d'"irrenunciable".
Vinguts a menys
No obstant això, tots dos parteixen d'una posició molt menys avantatjosa. El 2017 lideraven el Govern de la Generalitat i arrossegaven centenars de milers de persones als carrers, i ara amb prou feines sostenen dos partits vinguts a menys, sense capacitat de mobilització ni d'entendre's amb les que abans havien estat les seves crosses, Assemblea Nacional i Òmnium Cultural.
L'actual conjuntura política, però, sí que guarda algunes similituds. Les protestes --avui, per la crisi de l'habitatge i aleshores, pel malestar resultat de la crisi i la indignació del 15M-- i un eventual Govern de dretes presidit per Alberto Núñez Feijóo (PP) a la cantonada donen ales als artífexs del procés. O això pensen.
Alhora, la majoria independentista ha tornat a les enquestes, encara que ho ha fet de la mà d'una Aliança Catalana molt dura amb els processistes i que intenta reactivar el conflicte identitari capitalitzant el rebuig a la immigració.
Campanya amb els de sempre
Aquest escenari, sumat a la incapacitat dels socialistes per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya després de vuit anys a la Moncloa --el nou finançament autonòmic havia de ser la solució, però l'avançament electoral l'ha enterrat--, anima la fantasia de dos polítics que es resignen a fer un pas al costat i que sotmeten l'independentisme als mateixos lideratges de sempre, els mateixos de Junts pel Sí.
El retorn de Puigdemont i la capacitat legal de Junqueras per tornar a ser candidat --vol ser-ho, però no a les eleccions generals del 29N, sinó a les catalanes per assolir la presidència de la Generalitat que se li va resistir aleshores--, coincidirà amb una campanya electoral summament tensa, precipitada pel revés dels neoconvergents als decrets antidesnonaments i l'oportunitat de Sánchez de capitalitzar el malestar social per l'habitatge.
L' 'expresident' de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una compareixença a Bèlgica
Gira del 'president legítim' per Catalunya
Anem per parts. Tot i que el Tribunal Suprem hagi desactivat l'ordre de detenció, s'espera que l'expresident i líder de Junts encara esperi unes setmanes per repetir els passos que va fer l'agost de 2024 quan va reaparèixer a l'Arc de Triomf de Barcelona, perquè el jutge Pablo Llarena tanqui definitivament la causa per malversació.
Tot seguit, la voluntat de l'encara fugit passa per fer una gira per Catalunya per prendre el pols als catalans gairebé una dècada després de la seva fugida. Des que va fugir a Waterloo, els crítics li retreuen que hagi supeditat el partit als seus interessos, tancant la porta a nous líders i errant en les seves decisions; la seva derrota més gran, la victòria de Jordi Martí Galbis a les primàries per Barcelona.
Fins que baixi el suflé
En paral·lel, serà rebut pel president Illa al Palau de la Generalitat que un dia va ser seu --el socialista ha explicat en diverses ocasions que li donarà el mateix tracte que a la resta dels seus predecessors-- i pel president del Parlament, Josep Rull.
Amb tot, Junts ja s'haurà plantat a la campanya per les eleccions al Congrés dels Diputats, de manera que el bany de masses de Puigdemont persistirà fins a la cita amb les urnes.
El que passi després és una incògnita, encara que el més probable és que renunciï a l'escó com a líder de l'oposició i baixi el suflé; sempre amb permís dels resultats electorals i que la clau de la Moncloa no torni a caure en mans dels neoconvergents.
Les dues assignatures pendents de Puigdemont
La realitat, en qualsevol cas, és molt més tossuda del que pretén fer veure el d'Amer (Girona), que difícilment aconseguirà fer callar les veus que li reclamen d'un temps ençà que torni a la centralitat i s'assembli una mica més a CiU, per tal d'atendre les coses del menjar i tenir alguna cosa a fer amb el PSC a la Catalunya governada per Illa.
També haurà d'abordar la carpeta de la successió, que tant s'esforça per mantenir tancada, a imatge i semblança de Junqueras.
El camí enrevessat de Junqueras
Per la seva banda, el dirigent republicà --que va haver de guanyar un congrés contra pràcticament la meitat del seu partit per tornar a presidir la formació-- ha compensat la desorientació de Junts i la patacada electoral del 2024 apropant-se als socialistes durant aquests nou anys; també a Catalunya, investint com a president Salvador Illa i facilitant la governabilitat des d'una oposició exigent.
Tot i que avui, el partit també acusa que molts dels seus acords amb el Govern quedin enterrats per l'avançament electoral, com ara el traspàs de Rodalies i el finançament fallit.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, en un acte del partit per la Diada Europa Press
La fórmula sembla funcionar per a Junqueras, que ha millorat lleugerament les seves perspectives mentre ara lluita amb els aires de grandesa de Gabriel Rufián, temptat a liderar un front progressista a Espanya.
Tot i que el diputat no ho ha descartat encara, no sembla probable que marxi amb el Front Ampli. Però està per veure si té suports a ERC més enllà de la cúpula de Junqueras i, en cas afirmatiu, quina campanya planteja després de mesos defensant una gran coalició que el seu partit li ha negat.
'Déjà vu'
"Han passat nou anys des de l'1 d'octubre i Catalunya ha canviat molt", va reconèixer Junqueras en el seu discurs d'aquest dimarts, enumerant les dificultats en l'accés a l'habitatge, el creixement del cost de la vida, la crisi del sistema educatiu, el retrocés de la llengua catalana i la seguretat.
"Estic més convençut que mai que les llibertats nacionals i els drets socials formen part d'una lluita inseparable", va afegir en una mena de déjà vu.
