Qui és qui a l'esquerra radical que organitza l'acampada per l'habitatge a Barcelona
Al centre del focus figuren entitats com el Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, Contracorrent, l'Organització Juvenil Socialista de Catalunya o la CGT, l'única amb més d'una dècada d'història que s'ha mantingut a la primera línia
Més notícies | Milers de persones marxen a Barcelona per l'habitatge: "Sánchez posa data a les urnes; nosaltres, a la vaga general"
Notícies relacionades
El conflicte per l'habitatge ha dibuixat un nou mapa de l'activisme social, amb una nova promoció de sigles i cares gairebé desconegudes per a la majoria de catalans fa unes setmanes i que, des d'assemblees, sindicats i organitzacions, s'han alçat com a portaveus de la lluita pel dret a un habitatge digne.
L'acampada de la plaça de Catalunya de Barcelona, instal·lada des del 29 de setembre, és l'expressió més visible d'aquest canvi generacional que ha situat la crisi habitacional com el gran drama de la seva època.
Vaga
La concorreguda manifestació de dilluns, 5 d'octubre, va confirmar la capacitat de mobilització d'aquest nou espai, amb desenes de milers de persones als carrers i l'horitzó d'una vaga general com a pròxima batalla.
Desenes d'actors intenten guanyar terreny en aquest escenari, en què algunes de les organitzacions obreres i estudiantils amb més tradició no han aconseguit el protagonisme que haurien tingut en una altra època. Al centre del focus s'han situat entitats com el Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, Contracorrent, l'Organització Juvenil Socialista de Catalunya o la CGT, l'única amb més d'una dècada d'història que s'ha mantingut a la primera línia.
Representen herències i estratègies diferents, però comparteixen un terreny d'intervenció que ha recuperat la centralitat en el debat públic: el de les condicions materials de vida.
Sindicat de Llogateres
L'Associació Sindicat de Llogateres i Llogaters, fundada el maig de 2017 a Barcelona "per posar fi a la creixent bombolla de preus del lloguer" s'ha posicionat com un dels principals líders d'aquest moviment els darrers anys, amb un fort activisme a les xarxes socials, el seu protagonisme en alguns dels intents de desnonament més mediàtics --com el de la Casa Orsola-- i la convocatòria de manifestacions multitudinàries.
Va néixer de l'entorn d'entitats com la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, l'Observatori DESCA (Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals) o l'Associació pel Lloguer Públic i Assequible (Associació 500x20). I es presenta com una organització en "defensa del dret a un habitatge digne, estable i segur" per a la "desmercantilització de l'habitatge" davant del "rendisme immobiliari organitzat i amb totes les lleis al seu favor".
Les seves bases defensen com a principals línies estratègiques la desobediència --no marxar encara que s'acabi un contracte-- i la vaga de lloguers, dues eines que consideren "un gest de poder llogater" i que, asseguren, els ha permès forçar negociacions per aconseguir nous contractes i millors condicions amb les quals "centenars de persones han pogut quedar-se a viure a casa seva".
Així, consideren mèrits propis algunes mesures autonòmiques i estatals com el límit dels preus del lloguer, la prohibició que el llogater pagui els honoraris de la immobiliària i la polèmica reserva del 30% d'habitatge protegit en noves construccions.
Arcarazo i Aragonès
El lideratge del Sindicat de Llogateres s'ha anat transferint de mans en gairebé una dècada d'activitat, tot i que les seves cares més reconegudes en el moment actual són les de les seves portaveus Carme Arcarazo i Enric Aragonès.
![Cientos de personas durante una manifestación por la vivienda convocada por el Sindicat de Llogateres, a 5 de octubre de 2026, en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570120.jpg?p=w:320\/h:240&h=NYiL13gQ"])
Arcarazo, especialitzada en economia política urbana, habitatge i polítiques públiques, és investigadora a l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona (IDRA). Va estudiar Economia i Ciències Polítiques a la Universitat d'Amsterdam i un màster en Estudis Urbans a la UAB; abans d'això, un excel·lent currículum acadèmic li va concedir una beca per cursar el batxillerat en un dels col·legis, a Mostar, de la United World College, a la qual també pertany el centre de Gal·les on es van formar la princesa Elionor i la infanta Sofia.
La jove va patir el primer escrutini públic a finals de 2024, quan el fòrum mediàtic va qüestionar la seva legitimitat, per haver rebut una educació burgesa, per defensar la vaga de lloguers i acusar "els inversors" de "jugar amb els pisos com al Monopoly".
Aragonès, professor a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), també ha estat fortament implicat en entitats de defensa de l'educació com Equitat.org o la Fundació Carulla.
![Miriam Nogueras, en el Congreso de los Diputados](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556933.jpg?p=w:320\/h:240&h=1_m_-tqB"])
Sindicat d'Habitatge Socialista
El Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, presentat el maig de 2024, va voler anar un pas més enllà amb la reivindicació de "un habitatge universal, gratuït i de qualitat". El projecte va ser un spin-off del Moviment Socialista de Catalunya, que al seu torn va néixer, dos anys abans, d'una crisi ideològica a Arran, els cadells de la CUP, a qui una part de la militància va acusar de socialdemòcrata, en observar un arraconament de la teoria comunista.
Consideren que "a la societat actual existeixen les condicions tècniques perquè tothom pugui gaudir de l'accés a l'habitatge de manera gratuïta i amb unes condicions de vida de qualitat", però lamenten que, mentre "sigui un negoci i accedir-hi impliqui un preu, mai podrà ser un dret incondicional per a tothom".
La seva portaveu és Pilar Sánchez, qui va començar la seva carrera com a militant en la lluita contra els desnonaments a Mataró.
Organització Juvenil Socialista
També del Moviment Socialista va néixer l'Organització Juvenil Socialista de Catalunya el 2023. Les seves sigles van començar a sonar amb l'organització de escraches contra Sílvia Orriols i Pilar Rahola, que van ser atacades amb farina i pintura vermella, respectivament, per militants de l'OJS que les van assenyalar per la seva ideologia "sionista" i la seva "complicitat" amb el genocidi a Palestina, sempre segons ells.
Anna Ruiz, la seva portaveu actual, va escriure en un article publicat el 2024 al diari Horitzó que l'objectiu de l'entitat és "ser l'alternativa política al panorama actual de misèria, crisi i reacció" i la seva prioritat és "posar sobre la taula la necessitat i la urgència de la revolució".
![Un fotomontaje de un bloque de viviendas con las caras de Claudia Delso, Laia Forné, Jaime Palomera, Mauro Castro, Rubén Martínez y Carme Arcarazo y los logos de Sindicat de Llogaters, Comuns e Idra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/568999.jpg?p=w:320\/h:240&h=8TcfMr_1"])
Contracorrent
Des del flux estudiantil, a l'històric Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) li ha guanyat terreny l'Associació d'Estudiants Contracorrent, fundada el 2022 amb la finalitat de "fomentar el pensament crític dins la joventut i treballar per un progrés social que millori les condicions de la vida dels sectors populars".
Pablo Castilla, màster en Ciències Polítiques, n'és la cara més visible. El jove, de l'anomenada Generació Urquinaona --pels violents aldarulls postsentència del procés--, ha estat molt present en les lluites de la mateixa: des de les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hásel fins a les acampades en suport al poble palestí.
Ja des dels seus primers anys com a estudiant --del grau de Filosofia, Polítiques i Economia-- va impulsar un referèndum contra la monarquia a la UPF i la UB i més endavant va ser candidat al Parlament Europeu per la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras.
