Les bases d'Aliança Catalana estan entestades a reobrir un debat que semblava tancat.
L'avançament electoral anunciat aquest dilluns pel president del Govern Pedro Sánchez ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat que la formació de l'ultradretana Sílvia Orriols concorri a les eleccions generals que se celebraran el proper 29 de novembre.
Diversos militants han demanat a la cúpula del partit que es reconsideri aquesta oportunitat ja que, tot i que es va prometre que es canviarien, els estatuts continuen permetent-ho.
Pros i contres
Argumenten que els donaria projecció, visibilitat i, qui sap, la capacitat d'incidir en la política espanyola fins i tot si s'opta per no ocupar els escons o per, si es fa, prestar el seu vot només en carpetes que considerin clau, com la immigració.
Altres veus incideixen que aquesta campanya electoral, que es preveu molt bronca, els traurà del focus durant dos mesos. Pot ser un "frenada", diuen, després de la recient enquesta que ja els situa en condicions de competir la victòria a les properes eleccions catalanes. I podria ressuscitar Junts.
Míriam Nogueras, cap de files dels postconvergents a Madrid i, llevat de sorpresa, candidata, és dels lideratges millor valorats pels orriolistes, de manera que molts dels seus votants optaran per ella si no troben la papereta d'Aliança, donant aire a Junts de cara a les municipals.
Altres apostaran per PP i Vox --tots dos partits estan decidits a buscar el seu suport--, tot i que tot apunta que no seran la majoria.
Precedents
Els militants que demanen a la direcció del partit que es presenti a les generals recorden que Orriols ja ha canviat d'opinió altres vegades, com quan el 2023 va dir que mentre fos alcaldessa de Ripoll no es presentaria a altres eleccions i va acabar fent-ho, menys d'un any després.
Sostenen que aquests girs de guió, en la política d'avui dia, no resten credibilitat.
I assenyalen a la CUP --que ja va ser al Congrés entre 2019 i 2023 i debatrà properament si hi torna a presentar-se-- o a Alhora --que també ho consultarà amb les seves bases-- com a exemples que fer el pas no els fa menys radicalment independentistes.
Discrepàncies internes
A la direcció del partit hi ha perfils que també han defensat en alguna ocasió els beneficis de "no deixar escapar qualsevol finestra electoral".
Internament, hi ha qui no descarta que Aliança es presenti a les generals més endavant, tot i que adverteixen que actualment "no hi ha estructura" per poder-ho fer. Tampoc hipotètics candidats que no tinguin responsabilitats o que no s'hagin compromès ja a nivell municipal.
Sílvia Orriols
Afegeixen, però, que el principal obstacle és la mateixa Orriols, que sempre ha insistit que si el partit decideix fer el pas, ella ho deixa.
La militància pressiona
És més, la diputada ultradretana ha demanat en diverses ocasions a les bases que no es qüestioni més la seva posició. Assenyalant fins i tot a militants com el tuitaire Ramon Audet per haver estat un dels que, fa mesos, va posar aquesta possibilitat sobre la taula.
El cas és que són diversos més. I tot i que saben que la seva petició no es farà realitat, estan decidits a pressionar durant les aproximadament dues setmanes que queden per presentar oficialment les candidatures.
Extrapolant les dades de les darreres enquestes catalanes, sense tenir en compte el vot dual, Aliança podria obtenir entre set i nou diputats al Congrés. Una xifra gens menyspreable que la militància també ha calculat i que, almenys alguns d'ells, lamenten desaprofitar.
Canviaria el tauler
Tot i que no passarà, aquesta hipotètica irrupció a les generals canviaria completament el tauler català.
Avui, els socialistes confien que Catalunya torni a ser el seu principal graner de vots en unes eleccions que plantegen com un nou plebiscit contra l'ultradreta i per l'habitatge després de decaure els dos decrets al Congrés divendres passat.
Tot apunta que, tot i que PP i Vox podrien sumar més de 200 escons, l'esquerra continuarà sent majoritària a les províncies catalanes.
Això no estaria gens garantit amb Aliança en joc. Allunyant encara més Sánchez del que, per se, ja seria un miracle.