Gabriel Rufián va aprofitar la tensa sessió d'ahir al Congrés per protagonitzar un dels seus habituals cops d'efecte. Una pràctica que va iniciar el 2017, quan va mostrar una impressora des del seu escó per presumir de com es podien obtenir les paperetes del referèndum il·legal de l'1-O, i que ahir va viure el seu darrer episodi —fins ara— amb una nova escenificació des de la tribuna d'oradors.
El diputat d'ERC va tornar a recórrer a diversos objectes per fer palès el seu enuig pel rebuig de Junts, PP i Vox als nous decrets d'habitatge del Govern. Abans d'iniciar la seva intervenció, va posar sobre l'estrada un pilot de fulls que —segons va dir— contenien els "missatges" d'indignació que havia rebut fins aquell moment; un bitllet de 50 euros "perquè no s'oblidi la bandera que comparteixen" aquests tres partits; i les claus de casa seva, "com a símbol" dels acampats a la Puerta del Sol de Madrid. Una teatralització que va culminar amb aquesta sentència: "Aquest és el debat: o aquí [amb el bitllet] o aquí [amb les claus]".
'Baralla' amb Turull a X
Les discrepàncies sobre com solucionar la greu crisi habitacional que pateix Espanya, agreujada al llarg de la darrera dècada, va tornar a posar sobre la taula el mal rotllo entre dos partits —ERC i Junts— que, des de 2015 fins a 2022, van ser companys i socis parlamentaris i de govern al capdavant de la Generalitat de Catalunya. Avui, d'aquell matrimoni secessionista sembla quedar-ne ben poc. I bona prova d'això va ser, després d'acabar la sessió, el crispat debat que Rufián va mantenir amb el secretari general postconvergent, Jordi Turull, en un dels seus mitjans predilectes: la xarxa social X.
Tots dos dirigents es van embrancar per les crítiques de Turull a una de les portaveus de l'associació Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, que prèviament havia acusat Junts de dependre "del finançament de la patronal immobiliària". Rufián es va ficar a la batussa titllant socis d'antany de "classistes de merda"; cosa que Turull va rebatre qualificant-lo com "un invent de les clavegueres de l'Estat, infiltrat primer a [l'associació d'independentistes castellanoparlants] Súmate i, després, a ERC".
Dels "18 mesos al Congrés" als 11 anys com a diputat
En definitiva, un nou capítol en el llarg historial de polèmiques que Rufián ha protagonitzat en els seus gairebé 11 anys com a diputat a les Corts. I això tot i que, poc abans d'accedir al càrrec, va prometre que "en 18 mesos deixaré el meu escó per tornar a la República Catalana". Això va passar el 13 de desembre de 2015. I, a jutjar pel que s'ha vist, sembla que li queda corda per estona.
Igual que va passar aquest divendres, Rufián també va ser carn de titulars a finals de l'any passat pel to de les seves intervencions durant la comissió d'investigació de la DANA de València, en la qual va titllar diverses vegades de "psicòpata" l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón —entre altres qualificatius similars—, i el seu gest davant l'exconsellera d'Interior valenciana Salomé Pradas, a qui va retreure "no tenir cor" mentre li mostrava una corda a la qual va intentar aferrar-se una de les víctimes mortals de les riuades de 2024.
De la impressora de l'1-O...
Aquest to bronc i vehement ha caracteritzat la trajectòria de Rufián en la seva dècada com a diputat. Convertit en soci parlamentari del Govern de Pedro Sánchez, el líder d'ERC ha estat un dels principals flagells del PP des dels temps en què Mariano Rajoy era president. Encara que de les seves andanades tampoc se n'ha lliurat, en ocasions, el mateix PSOE.
Una de les performances que el van catapultar a la popularitat va ocórrer el 2017 quan, en una de les seves intervencions parlamentàries, es va aixecar del seu escó per mostrar una impressora a les mans. Una escena amb la qual va advertir el Govern que l'1 d'octubre d'aquell any se celebraria el referèndum il·legal secessionista —"sí, aquí tenen el cos del delicte: jo ja tinc la meva papereta", va etzibar—; i, de passada, per acusar l'Executiu del PP d'utilitzar el Tribunal Constitucional com una "imprenta de resolucions" contra el procés secessionista català.
... A les "155 monedes de plata" i les manilles per a Rajoy
Un procés que, al seu torn, el mateix Rufián va radicalitzar en el seu dia, acusant de traïdor l'aleshores expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont (Junts), quan aquest es va plantejar convocar eleccions autonòmiques hores abans de declarar la independència unilateral de Catalunya a l'octubre de 2017.
Ja en les setmanes posteriors a l'1-O, Rufián es va presentar al Congrés amb una samarreta amb la cara dels polítics presos impresa. I, mostrant unes manilles, va expressar el següent desig des del seu escó: " Tant de bo M. Rajoy acabi amb unes". Tot seguit, va protagonitzar un agre enfrontament verbal amb l'aleshores ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz.
En la mateixa línia, a l'abril de 2017, Rufián es va encarar amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, a la comissió d'investigació del Congrés per l'anomenada "operació Catalunya". Després d'anomenar-lo "corrupt", "gall", "lacai", "conspirador" o "mamporrero", es va acomiadar d'ell d'aquesta manera: "Fins després, gàngster, ens veiem a l'infern".
Insults i expulsions
Aquest tipus de sortides de to li van valer a Rufián alguna que altra expulsió en sessions del Congrés quan la seva presidenta era la popular Ana Pastor. Així va passar el 2018, després d'anomenar "feixista", "racista" i "hooligan" l'exministre d'Exteriors del PSOE, Josep Borrell.
Sonats van ser en aquells temps els seus enfrontaments amb l'expresident José María Aznar a qui, durant una comissió d'investigació del setembre de 2018, va titllar de "mafiós" i l'acusà de "no tenir vergonya" i de liderar "un partit fundat per colpistes". Uns exabruptes que va formular mentre li mostrava una fotografia del seu primer Govern: "Molts dels seus ministres estan avui condemnats, imputats o assenyalats per enormes casos de corrupció", li va retreure Rufián a l'exlíder del PP.
De la mateixa manera, Rufián també va protagonitzar altres escenes de tensió amb Mariano Rajoy en una altra comissió dedicada al cas Kitchen, acusant-lo de "mentir", i aixecant-se per lliurar-li una còpia amb fragments de la sentència del cas Gürtel. Cosa a la qual el dirigent gallec va replicar oferint-li un exemplar del llibre Política per a adults.
Tant o més recordat encara va ser el seu enfrontament amb la diputada del PP Beatriz Escudero, a qui va anomenar "palmera" durant una compareixença de l'exministre Francisco Álvarez-Cascos a la comissió que analitzava la presumpta finançament il·legal del PP. La diputada li va replicar anomenant-lo "imbècil", indignada, a més, perquè Rufián li havia fet l'ullet com a resposta.
Patacada a les generals i a la seva Santa Coloma natal
Aquest tipus d'intervencions, juntament amb les seves crítiques a la "ultradreta", li han valgut a Rufián fama i cert prestigi en part de l'esquerra espanyola, que comença a veure'l com un referent. Encara que, a l'hora de la veritat, això no s'ha traduït en vots a Catalunya: a les passades eleccions municipals de 2023, va fracassar estrepitosament en presentar-se com a líder d'ERC a la seva Santa Coloma de Gramenet natal -una ciutat del cinturó vermell de Barcelona-, aconseguint només quatre regidors -molt lluny dels 17 que va obtenir el PSC. I, a les darreres generals, els republicans van perdre gairebé la meitat dels seus representants, passant de tenir 13 a només 7 diputats en aquesta legislatura.