Publicada

Impulso Ciudadano ha denunciat públicament com un "acte de hispanofòbia" la declaració aprovada ahir dijous pel Parlament de Catalunya que demana "posar fi al bilingüisme per defecte" a la Generalitat.

En concret, el ple de la Cambra catalana va aprovar una resolució de la CUP que considera que Catalunya no és "una nació bilingüe, sinó bilingüitzada". "Que la població conegui dues llengües no justifica fer del bilingüisme institucional la norma en un país on el català és una llengua minoritzada", sostenia l'escrit recolzat per les formacions secessionistes.

Vot a favor de Junts, ERC i Aliança i abstencions de PSC i Comuns

La iniciativa va rebre el suport dels 61 diputats de Junts, ERC i Aliança Catalana, i va tirar endavant gràcies a les 48 abstencions del PSC i els Comuns. Només PP i Vox van votar en contra (26).

La proposta planteja que el català sigui "llengua ordinària" en l'atenció i la prestació de serveis públics, que es garanteixi que la primera interacció amb la ciutadania sigui sempre en català i que es posin els mitjans perquè, abans d'acabar el 2027, tots els ciutadans "puguin relacionar-se plenament en català amb tots els serveis públics, inclosos els de justícia, sanitat i atenció administrativa".

Al parer d'Impulso Ciudadano, la iniciativa suposa un "acte d'hispanofòbia que intenta dissuadir els castellanoparlants del seu dret a comunicar-se en espanyol".

L'entitat constitucionalista adverteix que totes "les administracions públiques a Catalunya tenen l'obligació d'aplicar la cooficialitat", i que els ciutadans castellanoparlants també tenen "dret a comunicar-se en espanyol". "Recorda que ets tu qui tria quina llengua utilitzar amb el teu ajuntament, Generalitat, diputació, etcètera", apunta en el seu perfil de X.

Així mateix, Fundació Impulso i Cooperació —afí a Impulso Ciudadano— ha iniciat una recollida de signatures per reclamar una retolació bilingüe als edificis públics de Catalunya, davant de la "exclusió deliberada" del castellà en la retolació exterior i interior als edificis de la Generalitat.

"El castellà és la llengua materna d'una part majoritària dels catalans i, tot i això, el Govern català ha establert unes normes de senyalització que fixen el català com a única llengua de la retolació i releguen la presència del castellà a casos excepcionals. Com pot ser que una Administració pública exclogui dels seus propis espais una de les dues llengües oficials? És que els drets lingüístics d'uns ciutadans valen més que els d'altres?", apunta en el seu manifest.

Per tot això, la Fundació assegura haver enviat un escrit al president de la Generalitat, Salvador Illa, per demanar-li "que revisi de manera immediata aquestes instruccions" i garanteixi la retolació bilingüe, en català i en castellà, amb una presència equivalent en ambdues llengües.