La Generalitat de Catalunya tornarà a instaurar les lectures obligatòries comunes en les assignatures de llengua catalana i castellana per a l'etapa de Batxillerat a partir del curs acadèmic 2027-2028.
Aquesta decisió, anunciada aquest dijous per la consellera d'Educació, Esther Niubó, forma part d'una àmplia estratègia ja presentada pel president Salvador Illa per afrontar la caiguda del rendiment escolar de l'alumnat català.
La mesura del departament posa fi al model implantat fa tres anys, que atorgava als centres educatius la llibertat d'elaborar les seves pròpies llistes i permetia als estudiants triar quines obres consumir.
Una aula de col·legi.
Amb el nou pla, integrat en la guia d'orientació per a la millora dels aprenentatges, tots els estudiants d'aquesta etapa postobligatòria hauran de llegir els mateixos llibres, independentment de la modalitat escollida o de l'institut on cursin els seus estudis.
Extensió a Primària i ESO
De moment, l'Executiu no ha concretat quins seran els títols obligatoris ni la quantitat exigida, deixant també a l'aire si aquestes obres s'inclouran en el temari de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU).
Pel que fa a les etapes formatives inferiors, els alumnes d'entre cinquè de Primària i quart d'ESO també comptaran amb lectures comunes i obligatòries, encara que en aquests casos seran seleccionades de manera autònoma per cada centre.
Així mateix, totes les escoles i instituts estaran obligats a dissenyar un pla lector que especifiqui les estratègies pedagògiques necessàries per assolir un nivell òptim de competència.
Un llibre
En aquest sentit, la consellera Niubó ha defensat que "llegir, escriure i prendre apunts a mà són hàbits que reforcen l'atenció i la comprensió". La titular d'Educació ha subratllat que, si bé l'escola del segle XXI requereix l'ús de la tecnologia, el sistema educatiu no pot prescindir del paper.
El retorn de la repetició
Aquest gir cap al foment de la lectura s'emmarca en la fulla de ruta del president Illa.
Per revertir la situació del sistema educatiu autonòmic, el Govern plantejarà als grups parlamentaris un paquet de mesures que inclou el retorn de la repetició de curs per a aquells alumnes que no assoleixin els objectius acadèmics.
Aquesta proposta compta a priori amb la complicitat dels Comuns, la líder dels quals, Jéssica Albiach, ha demanat desposseir-la del seu caràcter punitiu per prioritzar el correcte desenvolupament cognitiu del menor.
Setge a les pantalles
Paral·lelament, la Generalitat treballa en un avantprojecte de llei de benestar digital orientat a frenar l'exposició dels menors als telèfons mòbils i les xarxes socials.
Aquesta normativa preveurà la prohibició de la intel·ligència artificial fins al segon cicle d'ESO per evitar el seu impacte psicològic en edats primerenques.
Catalunya aspira així a convertir-se en la primera comunitat autònoma amb un model propi de benestar digital.