El final de la legislatura a Espanya inquieta el Govern de la Generalitat. L'Executiu català de Salvador Illa segueix molt de prop alguns dels acords assolits amb el de Pedro Sánchez, amb la inquietud natural que no es concretin a temps abans que el president del Govern posi fi al mandat i convoqui eleccions.
El que més preocupa avui Els socialistes catalans és l'enduriment del codi penal, reforma plantejada com una de les principals solucions per reduir el nombre de robatoris de material ferroviari com el coure, que provoquen interrupcions en el trànsit ferroviari amb gran freqüència.
Contra els robatoris de coure
Precisament un d'aquests episodis a l'Estació de França de Barcelona, que va coincidir amb les també habituals incidències a la infraestructura entre Garraf i Castelldefels, va provocar retards de 30 minuts de mitjana dimecres PASSAT.
Durant l'última setmana, els Mossos d'Esquadra han detingut almenys sis persones per aquest i altres robatoris a Roda de Berà (Tarragona) i Granollers (Barcelona), en el marc del Pla Via posat en marxa per la policia catalana i coincidint amb l'increment del preu d'aquest material, que empeny els lladres a actuar.
"Algunes iniciatives estan tenint ritmes legislatius més lents dels desitjats", ha reconegut la consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, aquest dimarts en roda de premsa. És per aquest motiu que la dirigent socialista ha manifestat el seu desig que "quedi tramitada en aquesta legislatura la modificació del Codi Penal per robatoris de coure i altres delictes".
Coure robat en instal·lacions d'Adif
Negociacions en marxa
De fet, el passat dijous, el president Salvador Illa ja va confirmar les negociacions amb el Govern de Sánchez per castigar amb penes més altes la tinença il·lícita d'armes i per crear un nou delicte d'exhibició d'armes a l'espai públic. El Govern fa temps que demana aquest enduriment per equiparar la legislació espanyola a la de països de l'entorn, i així combatre els tirotejos.
No obstant això, la proximitat d'unes eleccions generals a les quals el president encara no ha posat data, l'avenç del Partit Popular (PP) i de Vox a les enquestes --amb possibilitat d'entrar a la Moncloa en detriment dels socialistes-- i la lentitud demostrada prèviament amb altres iniciatives legislatives no conviden a l'optimisme en aquesta tasca.
Equilibri delicat
"El ritme legislatiu al Congrés no ha estat el desitjat i encara queden alguns mesos perquè acabi el mandat, però és evident que algunes iniciatives legislatives s'han allargat en el temps per la dificultat de trobar consensos", ha justificat Paneque.
Així ho ha dit en una referència velada als delicats equilibris que sostenen la legislatura: Junts per Catalunya vota en un sentit o altre segons el moment i el text, i fins i tot els diputats de Podemos han tombat algunes mesures que esquitxen la Generalitat, com la delegació de competències en immigració i sobre la qual l'Administració catalana s'ha manifestat a favor.
Lentitud també amb el català
Així mateix, i a preguntes de la premsa, la consellera i portaveu també ha esmentat el pacte per a l'impuls de les llengües cooficials d'Espanya --el català, l'euskera i el gallec-- que va anunciar Sánchez el 2023 i del qual no se sap res.
Mentrestant, la declaració del català com a llengua oficial a les institucions europees també inquieta. La qüestió sobrevola des de fa temps, sense arribar a aterrar, malgrat els intents del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, així com el laboriós suport d'Alemanya.
L'última mesura de pressió, vetar l'entrada de nous països, com Montenegro i Albània, al club comunitari si no es desencalla l'oficialitat del català tampoc ha tingut efecte. De fet, els ministres de Suècia, Lituània i la mateixa Alemanya han mostrat el seu descontentament per això al Consell d'Afers Generals celebrat a Brussel·les aquest dimarts.
No obstant això, Paneque ha confiat que aquesta qüestió arribi a bon port més aviat que tard.