La compareixença del president de la Generalitat Salvador Illa d'aquest dimecres al Parlament per donar explicacions sobre l'escàndol de les proves PISA --que va excloure Catalunya després de quintuplicar-se la mostra d'alumnes exempts de fer-les-- no ha convençut l'oposició, que s'ha mostrat molt dura amb el Govern en aquest primer ple del curs.
Després d'un nou show amb cartellets contra Sílvia Orriols, Illa prenia la paraula amb una mica d'autocrítica i molta voluntat de mirar endavant. "Un temps nou", en paraules seves, en virtut del qual ha convocat els grups parlamentaris aquest divendres al Palau de la Generalitat per intentar assolir un gran pacte "de país" en matèria educativa.
Això arriba després de la conferència en què va anunciar la seva intenció de climatitzar tots els centres educatius el 2031 i d'arribar, tot i que sense especificar com ni quan, al 6% del PIB en la matèria tal com marca la llei --dues de les principals reclamacions, tot i que n'hi ha més, dels docents que han tornat a començar l'any educatiu en vaga després d'un final de curs convuls.
Se seguirà debatent al ple monogràfic que celebra el Parlament al respecte a l'octubre, però el missatge de l'oposició, avui, ha estat molt clar. Tant pel que fa a l'escàndol de les proves PISA --bàsicament, no es creuen que realment succeís el que ha explicat Illa-- com pel que fa a la consellera Esther Niubó, de qui han tornat a demanar la dimissió.
Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari de Junts
Junts, a la seva
La primera a replicar al president ha estat Mònica Sales, cap de files de Junts, que li ha retret que "no hagin fet res a l'estiu" per solucionar les demandes dels docents, s'ha referit a ella com "la pitjor consellera de la història" i ha acusat el president de voler tapar l'escàndol de les proves PISA amb bocs expiatoris i "molta propaganda".
Així mateix, la diputada ha acusat el Govern de climatitzar primer els centres educatius dels municipis on governa el PSC --més de la meitat, ha dit, i amb l'horitzó posat en les pròximes eleccions municipals-- i, ha tornat a reclamar el concert econòmic com a resposta a la manca d'inversió que tots els grups coincideixen que s'ha de resoldre.
Els socis, incòmodes
ERC, tercer grup de la cambra, ha improvisat en la mateixa direcció, acusant Illa de mentir. El diputat Jordi Albert, encarregat de la ponència, ha denunciat, així mateix, opacitat a l'hora d'explicar els cessaments de la secretària general, que en un principi s'havia desvinculat del cas PISA i que Illa ha utilitzat per exemplificar les respostes donades pel Govern.
Els altres socis de l'executiu, els Comuns de Jéssica Albiach, també s'han mostrat incòmodes davant les explicacions del Govern, que consideren "insuficients", i han aprofitat l'escenari per reclamar que es baixin les ràtios i posar el focus en la infiltració de dos agents dels Mossos en assemblees docents, demanant la dimissió del cap d'informació.
La dreta demana 'mà dura'
En un ple que ha acabat semblant-se més al monogràfic sobre educació del mes vinent que a una altra cosa, PP i Vox han aprofitat per esmenar la totalitat del sistema educatiu i demanar més autoritat del professor, més cultura de l'esforç i menys ideologia, una cosa que també ha reivindicat Aliança Catalana, que ha demanat prohibir el vel a les aules.
Alejandro Fernández (PP)
Alejandro Fernández, que ha fet burla sobre la inauguració de l'eclipsi del passat estiu per part del president de la Generalitat, ha ofert la mà per dur a terme canvis estructurals en la matèria. Ignacio Garriga, per la seva banda, ha optat per projectar Illa com a "corrupta, igual que Pedro Sánchez" i s'ha preguntat si els alumnes exclosos pel Govern a les proves PISA --un 23,8%, pel 5% que era permès-- eren immigrants, assegurant que l'arribada massiva de nens estrangers baixa el nivell de l'educació.
Illa, decidit en el seu pla
Per la resta, poques conclusions. Amb un Govern amb voluntat de passar pàgina d'un episodi en què Illa ha reconegut "errors inacceptables", el pròxim pas és una reunió amb els grups a la qual, malgrat el to en les rèpliques d'aquest dimecres, la majoria d'ells assistirà. L'objectiu, un gran acord que permeti impulsar l'educació "durant una dècada".
En la contrarèplica, recordant un nou pla per recuperar la lectura obligatòria i prohibir la Intel·ligència Artificial a les aules fins als 14 anys, el president s'ha compromès a escoltar les propostes i estudiar-les. Així mateix, ha ratificat la seva confiança en Niubó, assegurant que "els canvis de persones no servirien per a res, i no es faran". I no ha volgut deixar de recordar que, malgrat els escarafalls de l'oposició, el Govern ja es va trobar l'educació "molt deteriorada" després de més d'una dècada amb altres prioritats.