El Govern amplia el finançament dels serveis socials municipals amb 1.100 places contra el sensellarisme
El nou contracte programa, presentat pel president Illa i el conseller Moreno, sufraga un miler de nous professionals i substitueix les subvencions per transferències per agilitzar els pagaments als ajuntaments
Més informació: Illa planteja que els alumnes tornin a repetir curs i recuperar les lectures obligatòries a classe
Els ajuntaments i consells comarcals rebran finançament per a 1.100 noves places destinades a persones sense llar amb el nou contracte programa 2027-2030, document que fixa com i en quina mesura la Generalitat de Catalunya sufragarà els serveis socials prestats pels municipis en els pròxims quatre anys. Ho farà amb 2.318 milions d'euros, un augment del 66,4% respecte al contracte anterior.
El Departament de Drets Socials ha pactat amb entitats locals importants millores tant en els serveis que finança com en la manera en què ho fa. La signatura ha anat a càrrec del conseller Raúl Moreno, el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), David Bote, i la seva homòloga de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, en un acte encapçalat pel president Salvador Illa aquest dimecres.
Tercer gran acord
El cap del Govern ha destacat que aquest és el tercer gran acord de la legislatura en matèria de drets socials, després de pactar amb les patronals l'equiparació salarial del sector i concretar les partides dels pressupostos per al 2026 de la conselleria. Un fet que demostra, segons el dirigent català, "la voluntat d'anar assolint acords per corregir situacions" no desitjades als municipis.
Per la seva banda, Moreno ha celebrat "un acord que permetrà reforçar l'atenció a les persones de tot el territori, que dona més estabilitat i finançament, i que reforça la capacitat dels ajuntaments i dels consells comarcals per donar respostes properes, adaptades a les necessitats de cada poble, ciutat i comarca".
"Mai la Generalitat havia invertit tant en les polítiques socials que van a parar als municipis, a les àrees bàsiques de serveis socials i al conjunt de la ciutadania", ha aplaudit el graduat en Educació Social. Això és, en part, gràcies a la recent aprovació dels pressupostos, ja que la manca d'uns comptes actualitzats fins ara ha obligat a fer una addenda per enguany i, sense noves partides, el nou contracte programa hauria sortit substancialment retallat.
Transferències en comptes de subvencions
A partir de l'1 de gener, el nou contracte programa agilitzarà molt els pagaments en substituir les subvencions --que requereixen una feixuga justificació per part dels municipis-- per transferències directes, la qual cosa facilita donar resposta a l'aparició de noves necessitats com, per exemple, el sensellarisme.
Aquest fenomen, enquistat a les capitals de província i especialment a Barcelona, ja comença a aparèixer en ciutats més petites, essencialment localitats amb estació de tren, com Vilanova i la Geltrú o Sitges, tensionant els serveis municipals i alarmant els ajuntaments. Segons els registres oficials, són 2.000 les persones que dormen al carrer i 3.000 les que ho fan en centres de baixa exigència a tot Catalunya.
Una persona sense sostre, en una imatge d'arxiu
Per ajudar en aquesta matèria els consistoris i els consells comarcals --que presten els serveis als municipis de menys de 20.000 habitants--, l'oficina del conseller Raúl Moreno ha ampliat el finançament de la xarxa de places d'urgència, atenció diürna, allotjament temporal i pisos d'inclusió, entre altres recursos, en 1.100 noves places.
Més educadors de carrer
A més, sufragarà 93 nous educadors de carrer que ajudaran a derivar les persones sense sostre a "recursos habitacionals que probablement no coneguin" i a fomentar que deixin el carrer, expliquen fonts del departament. També perquè facin ús de menjadors socials i dutxes públiques, entre altres serveis. Els fons destinats a combatre el sensellarisme es dupliquen fins als 133 milions d'euros fins al 2030.
El nou contracte programa conté quatre blocs més, pels quals s'incrementa en 276 el nombre de professionals de les àrees bàsiques de serveis socials i s'augmenten els salaris segons l'IPC any rere any, partida per a la qual es destinen 35,7 milions d'euros només el 2027. Així mateix, la majoria dels consells comarcals rebran un finançament del 75% dels seus equips d'atenció primària, i en 14 casos ho estaran per sobre del 80%.
Reforç contra l'ingrés de menors
En matèria d'atenció a la infància i a l'adolescència, l'Administració catalana pretén doblar el nombre de menors atesos pels Serveis d'Intervenció Socioeducativa fins a arribar als 40.000 durant la vigència del contracte programa, amb un augment de 472 nous professionals dedicats a intervenir en les famílies per evitar internaments.
D'altra banda, el personal del Servei d'Atenció Domiciliària estarà millor pagat --el preu del servei s'incrementa dels 24 euros per hora actuals fins als 30 en tres anys-- i la Generalitat delegarà en els ajuntaments algunes de les seves competències en polítiques de joventut, com els punts d'informació juvenil, elevant-ne el finançament en un 39%.
