El viatge d'Illa i Collboni a Ucraïna descol·loca Junts després dels seus antics 'flirtejos' amb Rússia
El grup municipal de la formació postconvergent a Barcelona posa en el seu punt de mira el cost del desplaçament i les mesures de seguretat previstes
Contingut relacionat | Un altre favor de Junts a Rússia: pressiona Collboni pel seu viatge a Ucraïna
Els viatges del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a Ucraïna per expressar el suport i reforçar les relacions d'ambdues institucions amb aquest país ha suscitat recels a Junts per Catalunya.
El desplaçament, aquest dijous i divendres, d'ambdós dirigents socialistes a terres ucraïneses, on els acompanyarà el conseller d'Exterior, Jaume Duch, ha estat qüestionat pel grup municipal de la formació postconvergent. Junts ja ha registrat una bateria de preguntes al consistori barceloní per saber el cost de la missió, qui la integra, i quines mesures de seguretat s'han previst per romandre en un país en guerra.
Les suspicàcies del partit de Carles Puigdemont han tornat a la memòria els vincles que l'expresident de la Generalitat fugit de la justícia a Bèlgica i el seu entorn polític van mantenir en el seu moment amb Rússia —país invasor d'Ucraïna des de 2022— en els anys àlgids del procés.
Es tracta de l'anomenada trama russa de l'independentisme, que va revelar l'existència de contactes i negociacions entre exdirigents de la Generalitat i emissaris vinculats al Kremlin entre els anys 2017 i 2020 perquè Rússia donés suport a la ruptura de Catalunya amb la resta d'Espanya. Un cas que va quedar impune, després que l'Audiència de Barcelona n'ordenés l'arxivament el desembre de 2024, en considerar que les pròrrogues sol·licitades pel jutge Joaquín Aguirre es van fer fora de termini.
Suport de Rússia a la secessió de Catalunya
La investigació judicial, no obstant això, va posar sobre la taula l'existència d'aquests contactes entre dirigents de la Generalitat i els seus col·laboradors amb emissaris russos per aconseguir suport polític, financer i logístic a la secessió de Catalunya, a canvi de donar influència a Rússia en la creació del futur Estat català.
En aquestes presumptes xerrades i reunions, una d'elles feta fins i tot a la Casa dels Canonges del palau de la Generalitat el 26 de setembre de 2017 —a pocs dies del referèndum il·legal de l'1-O—, l'exdiplomàtic soviètic i rus Nikolai Sadovnikov hauria garantit a Puigdemont l'enviament de 10.000 soldats russos i 500.000 milions de dòlars a la Generalitat si, en contrapartida, Catalunya es convertia en una mena de paradís fiscal de criptomonedes al servei de Rússia. Unes ofertes que també es van traslladar a l'aleshores emergent Elsa Artadi, i que segons l'entorn del pròfug van ser rebutjades.
Dels 10.000 soldats de Terradellas als viatges d'Alay a Moscou
Les interioritats de la trama provenen —entre d'altres— del denominat cas Voloh (o Volhov), centrat en la presumpta finançament irregular del procés i les seves ramificacions internacionals, i d'informes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Els seus detalls van obtenir repercussió mediàtica a escala internacional, com va passar amb la investigació internacional liderada per Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCPR). I alguns van sortir a la llum pública. Tal va ser el cas de les gravacions telefòniques captades a Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de Convergència, en les quals reconeixia l'existència d'aquestes reunions i l'oferta dels 10.000 soldats russos. Uns extrems que ell mateix va reconèixer posteriorment en diverses entrevistes, tant a mitjans catalans com internacionals.
![El exresponsable de Relaciones Internacionales de CDC y presidente de la Fundació Catmón, Víctor Terradellas / RAC1](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/36640.jpg?p=w:320\/h:240&h=xEmwm-B6"])
Menció a part mereix el paper actiu del cap d'Oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay —encara avui en el càrrec— en altres reunions amb persones de l'entorn del Kremlin. Ell mateix va confirmar, en una entrevista concedida a TV3 el 2021, haver viatjat a Moscou per aquest propòsit després que el The New York Times revelés les seves trobades en aquesta ciutat per aconseguir suport financer i tècnic de Rússia a la secessió de Catalunya. Uns viatges als quals va acudir acompanyat per Aleksander Dmitrenko, un empresari rus establert a Catalunya.
"Òbviament, no vam anar a parlar de caviar, ni d'òpera, ni de vodka. Vam anar a parlar d'assumptes que interessen a la creació d'un Estat independent en el futur", va confessar Alay a la televisió pública catalana (vegeu sobre aquestes línies).
Segons les investigacions, les captures de pantalla i xats guardats als mòbils d'Alay revelaven viatges a Moscou els anys 2019 i 2020 per reunir-se amb exagents del KGB, diplomàtics i periodistes vinculats a la intel·ligència russa.
![Carles Puigdemont y Víctor Terradellas, durante una reunión, en una imagen del documental de Arte France difundido por DW](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/485304.jpg?p=w:320\/h:240&h=_YiCKMT2"])
Així mateix, altres informes del Centre Criptològic Nacional (CCN) espanyol i agències d'intel·ligència aliades van evidenciar la presència a Barcelona de membres de la Unitat 29155 del GRU, organisme de la intel·ligència militar russa especialitzat en operacions per desestabilitzar Europa.
Arxivament de la causa
Tanmateix, res d'això va ser jutjat ni va tenir conseqüències penals. El jutge instructor, Joaquín Aguirre, va investigar la trama durant anys per possibles delictes d'alta traïdoria, malversació de fons públics i organització criminal, apuntant a dirigents com Puigdemont, Alay, Terradellas i l'expresident de la Generalitat Artur Mas.
La causa es va arxivar a finals de 2024 per raons processals, i la Llei d'Amnistia del procés, concedida pel Govern a canvi del suport parlamentari dels seus socis secessionistes, li va donar la puntilla definitiva.
![Oriol Junqueras (ERC) y Carles Puigdemont (Junts), en el Parlament durante su mandato como vicepresidente y presidente de la Generalitat de Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/11339.jpg?p=w:320\/h:240&h=koiGfqUB"])
De poc van servir, per tant, les resolucions formulades per el Parlament Europeu, que ha demanat diverses vegades els darrers anys als Estats membres i institucions de la UE investigar la ingerència de Rússia en campanyes per desestabilitzar les democràcies del continent, citant de manera expressa casos concrets com els vincles entre el Kremlin i l'independentisme català.
