Societat Civil Catalana demana al Tribunal de Comptes que investigui l'origen dels diners del referèndum il·legal de l'1-O
L'entitat constitucionalista considera que no es pot decidir sobre l'amnistia del procés fins aclarir d'on van sortir els cinc milions d'euros utilitzats en la votació
Contingut relacionat | Conde-Pumpido obre la porta a l'amnistia del procés: preveu resoldre el recurs de Puigdemont abans d'acabar l'any
Societat Civil Catalana (SCC) ha demanat aquest dimarts al Tribunal de Comptes que, abans de resoldre sobre l'amnistia del procés, "comprovi l'origen de cinc milions d'euros utilitzats" pels líders del cop secessionista de l'octubre de 2017 per organitzar el referèndum il·legal i unilateral de l'1-O.
L'entitat constitucionalista ha presentat un nou escrit d'al·legacions davant el Tribunal de Comptes per aclarir d'on va sorgir els diners que va originar la condemna per malversació dels mandataris del procés. Una quantitat que va sufragar les 14 partides objecte del procediment comptable, la quantia conjunta de les quals ascendeix a gairebé cinc milions d'euros: en concret, 4.973.663,68 euros.
Malversació
"Després de la sentència sobre la malversació de l'amnistia dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Societat Civil Catalana considera que no es pot decidir sobre la llei d'amnistia fins que no s'hagin aclarit aquests extrems sobre el finançament, i sempre salvaguardant els drets processals de tots els implicats", explica Societat Civil en un comunicat.
En nom de SCC, el despatx d'advocats Chapapría Navarro & Associats matisa que no s'està afirmant que els diners provinguessin de fons europeus, sinó que "el que es demana és que s'esvaeixi el dubte, revisant la documentació comptable i pressupostària disponible i, si cal, sol·licitant informació addicional a les administracions o organismes implicats".
L'escrit de SCC insisteix que tot el que es resolgui a partir d'ara s'ha de fer "amb ple respecte a les garanties del procediment: contradicció entre les parts i possibilitat real d'al·legar sobre qualsevol diligència que el Tribunal decideixi practicar".
El TJUE va descartar que afectés fons de la UE
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar el passat 16 de juliol la Llei Orgànica d'Amnistia (LOA) "per a la normalització de la situació a Catalunya", en considerar en dues sentències que la norma aprovada pel Govern espanyol a canvi del suport dels seus socis parlamentaris secessionistes no xoca amb el Dret de la Unió Europea, ni afecta els interessos econòmics de la Unió.
![El ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes, Félix Bolaños](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/418233.jpg?p=w:320\/h:240&h=YVPNNyPu"])
La Justícia europea va respondre així a dues de les quatre qüestions prejudicials que els tribunals van enviar a Luxemburg pels seus dubtes sobre la compatibilitat de la llei amb les regles de la UE; dues qüestions sobre les quals l'Advocat General, en el seu dictamen no vinculant de novembre, va descartar que afectés interessos financers de la UE, ni que fos una "autoamnistia", encara que aquesta darrera referència no apareix a les sentències.
Més de 30 exalts càrrecs de la Generalitat afectats
El Tribunal de Comptes té oberta una causa unificada sobre l'ús de fons públics per a la preparació, logística i execució del referèndum secessionista il·legal de l'1-O i pels fons destinats a la promoció internacional del procés a l'estranger entre els anys 2011 i 2017 mitjançant Diplocat i la xarxa de delegacions del Govern català.
![El expresidente de la Generalitat Carles Puigdemont durante un acto homenaje al músico Pau Casals con motivo de los 50 años de su muerte](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/286696.jpg?p=w:320\/h:240&h=RaJBdiQE"])
En concret, hi ha més de 30 exalts càrrecs de la Generalitat pendents de la decisió del Tribunal de Comptes, entre ells els seus expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, l'exvicepresident Oriol Junqueras i diversos exconsellers que van ocupar responsabilitats del Govern entre aquests anys.
Malgrat la decisió del TJUE, el Tribunal de Comptes no ha aplicat encara l'amnistia i ha obert un període d'al·legacions sobre la possible aplicació de la norma a les parts implicades, en el procés perquè presentessin la documentació sobre l'origen dels fons utilitzats per a les despeses de l'1-O.
