"Govern, sit and talk". El lema que el procés va popularitzar a Espanya, però que aquesta vegada assenyala la Generalitat i no la Moncloa, encara encapçala les xarxes socials i les crides a l’acció d’Ustec-Stes. Això, després que el sindicat majoritari de les escoles públiques de primària es desdigués de l’acord que va signar amb la conselleria d’Educació i Formació Professional després, precisament, d’una desena de reunions llargues.
Això va ser al juny; avui, el compte enrere per a l’inici de curs està en marxa i, després dels dos mesos de vacances estivals de rigor, l’organització de professors ha tornat a la càrrega, publicitant als mitjans la vaga del 8 de setembre. Aquesta complicarà la delicada tornada a les classes d’1,6 milions d’alumnes a Catalunya, amb noves protestes que probablement s’estendran més enllà en el calendari escolar, tenint en compte l’enquistament del conflicte.
Segura, qüestionada
Precisament l’estiu li ha anat com anell al dit al sindicat. Va fer campanya a favor de l’acord que va servir per sumar Professors de Secundària (Aspepc-sps) al pacte segellat al març amb CCOO i UGT, ampliant-lo fins als 2.700 milions d’euros. Però els mestres de primària van rebutjar una pujada salarial de 450 euros mensuals i una injecció de recursos per a l’anomenada escola inclusiva que, tanmateix, el departament els lliurarà igualment.
Dos de cada tres docents van votar en contra i van donar un sever correctiu a l’organització liderada per la portaveu nacional, Iolanda Segura, la capacitat de la qual per portar el conflicte a bon port va ser posada en dubte. Aquest mitjà va tenir accés a una reunió online entre membres de la direcció del sindicat, afiliats i docents sense cap vinculació que va posar de manifest que no tenia el control de la massa a qui representa.
Durant la trobada, de dues hores i mitja, Andreu Mumbrú, home fort de Segura en les negociacions amb el Govern, va escoltar tot tipus de retrets. "No es pot jugar així amb els nostres drets, si Aspepc hagués votat que no, hauríem perdut les millores"; "No tinc clar que això s’aturi mai, que guanyem cap consulta, per molt bon acord que tinguem"; "Se’ns ha anat de les mans a tots i la gent està emprenyada", van criticar alguns docents.
La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, durant la roda de premsa del 4 de juny, després que els professors votessin que no a les millores del preacord que ella va signar
A l’ombra a l’estiu
Així, i tot i que els professors van valorar fer algunes protestes durant l’estiu, com un boicot a la sortida del Tour de França a Barcelona, Ustec-Stes va deixar passar els mesos. Necessitava aire i passar a un segon pla després de la derrota.
Només ha comparegut en comptades ocasions i mentre el Parlament seguia actiu per criticar l’error tècnic que farà que els resultats dels alumnes catalans a les proves PISA d’enguany no es puguin comparar amb altres regions ni edicions. També per donar compte de les novetats judicials sobre la infiltració d’agents dels Mossos d’Esquadra en assemblees de vaga i celebrar la reclassificació del personal d’atenció educativa (PAE) i el de serveis educatius de la conselleria.
Encara sense objectius concrets
Durant aquest temps, ha esperat que siguin els professors organitzats per regions els qui decideixin quins passos fer i com fer-los. La Comissió d’Objectius de l’Assemblea Educativa de Catalunya unificarà les propostes i les lliurarà als centres perquè facin les seves esmenes i les debatin el mateix 8 de setembre, en una gran trobada que tindrà lloc durant la vaga. L’esmentada plataforma de mestres ratificarà la fulla de ruta el 19 de setembre.
És a dir, els professors que assisteixin a la protesta del primer dia de curs encara no saben per quins objectius concrets es mobilitzaran, ni quines consecucions permetrien posar fi a les mobilitzacions, cosa que va ser una de les principals autocrítiques de les vagues del curs passat.
Manifestació de professors a Via Laietana el passat mes de maig
Més de 100 reunions
Durant aquest temps, Niubó reunions amb dos-cents directors de centres educatius, després d’obrir un procés d’escolta activa. També s’ha vist amb sindicats, com la mateixa Ustec-Stes, que havia plantat la consellera fins a dues vegades prèviament. Finalment, el 13 de juliol, Segura i companyia van transmetre a la socialista i al secretari general del departament, Ignasi Giménez, que "el curs no començarà amb normalitat si no hi ha negociació".
En aquella trobada, els líders sindicals van exigir que el nou complement rebutjat pels professors ja consti a les nòmines de setembre, així com incrementar la dieta per pernoctació durant les colònies respecte als 50 euros; fins ara, no cobraven cap plus per passar la nit fora i estar a càrrec dels menors les 24 hores. Tot i aquesta millora, més de 1.300 centres públics s’han adherit a la campanya per no fer ni tan sols excursions aquest curs.
Reunió de la 'consellera' Esther Niubó amb una direcció de centre i amb famílies a Bellver de Cerdanya
450 euros al mes, dotacions i tornada als sexennis
La titular d’Educació i FP explicarà aquest dilluns les millores del nou curs, amb una injecció d’aules d’acollida, entre moltes altres. Què han aconseguit els mestres fins ara? L’actualització de l’acord pactada el passat mes de juny incorpora un augment retributiu transversal per a tot el personal docent català, amb 170 euros mensuals addicionals als ja previstos, de manera que la millora salarial arriba als 450 euros al mes, incloent-hi el complement estatal.
També accelera a tres anys la percepció del complement que sí depèn del Govern i restitueix el deute vinculat als estadis o sexennis. Així, els socialistes han respost a una reclamació històrica del col·lectiu, que demanava els diners que va deixar de percebre quan la Generalitat va passar de pagar el plus per antiguitat cada sis anys a fer-ho cada nou, durant les retallades de Convergència per la crisi econòmica del 2012.
Una professora amb els seus alumnes a classe
En l’àmbit del desenvolupament professional i la plantilla, les noves condicions fixen la convocatòria de 5.000 places de càtedra entre 2027 i 2028 per potenciar la promoció interna del professorat. Al mateix temps, la comissió de seguiment de l’acord consolida un reforç pressupostari destinat a la incorporació de milers de dotacions professionals per a l’educació inclusiva i la desburocratització de la tasca docent.