Al Monestir de les Avellanes d'Os de Balaguer, els orígens del qual es remunten al segle XII, Salvador Illa i els seus consellers celebren aquest divendres i dissabte el seu cinquè conclave fora del Palau de la Generalitat, a dues hores de Barcelona. Una trobada clàssica des de la primera celebrada a la Vall de Núria fa dos anys amb la qual el Govern socialista entra de ple a la segona meitat de la legislatura.
Després de la foto de família habitual, amb la incorporació de Raúl Moreno a Drets Socials com a primer canvi a l'Executiu i la reincorporació d'Olga Pané a Salut després de la seva lesió, han pres la paraula els presidents de les quatre diputacions provincials. Ho han fet per celebrar el principal anunci de la jornada: un acord a cinc bandes i tres partits que reforçarà la lluita contra els incendis a Catalunya.
El finançament de l'escola inclusiva
L'encerrament en aquest monestir lleidatà es produeix en un moment no precisament plàcid per als socialistes, i prova d'això ha estat una tímida protesta d'alguns manifestants als accessos del recinte. Les dificultats per tancar el seu meló més sensible, la pacificació de les escoles, preocupen especialment, i la vaga del primer dia de classe, el 8 de setembre, es veu inevitable, malgrat els anuncis que farà Esther Niubó aquest dilluns.
La consellera informarà aquell mateix dia d'una injecció d'aules d'acollida, no per intentar evitar les protestes --que molt probablement s'estendran més enllà de la tornada a l'escola-- sinó per millorar un sistema que va deixar de ser una prioritat per als governs anteriors. L'actual promet deixar-lo en la millor de les posicions, però això requerirà temps, adverteix.
El president Salvador Illa, al costat de Núria Parlon i diversos dels seus consellers al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida)
Fonts del Govern defensen haver fet un "plantejament de fons" en les aproximadament 200 reunions que la titular d'Educació ha mantingut amb equips i direccions de centres des que va començar l'estiu.
L'objectiu, millorar les condicions laborals i educatives de docents i alumnes amb necessitats especials, cada cop més abundants, cosa que dificulta el finançament de l'anomenada escola inclusiva, després d'haver acordat ja 2.700 milions d'euros i una destacada pujada de sou de més de 450 euros al mes. També ho va signar Ustec, tot i que el sindicat de Iolanda Segura es desdigués després de fracassar en la seva pròpia consulta.
4.700 milions més per a les arques públiques
Aquesta tardor, una altra de les patates calentes esquitxa la titular d'Economia i Finances. El nou model de finançament autonòmic, que incrementarà el repartiment de fons econòmics a totes les comunitats autònomes sota un model pactat per Alícia Romero amb la Moncloa i Esquerra Republicana, s'ha de votar quan es reprengui l'activitat al Congrés.
Seran 4.700 milions d'euros més a l'any els que rebran les arques catalanes en cas d'arrencar el vot a favor al Partit Popular --els territoris on governa el partit d'Alberto Núñez Feijóo surten clarament beneficiats del nou sistema, Andalusia la primera-- o a Junts per Catalunya. El Govern promet "anar a totes", per la qual cosa s'esperen intensos contactes perquè la moneda caigui del costat bo i una campanya a favor del model.
Decisions "determinants" per a la dècada
El mateix Illa s'ha referit a la qüestió en la seva intervenció davant l'atenta mirada dels consellers i dels quatre presidents de les diputacions provincials al claustre del monestir: "Tenim senyals evidents que el soroll serà intens i continu, que alguns voldran encendre la confrontació i no tindran cap escrúpol a atacar Catalunya, però ja hi estem acostumats".
"Cridaran, gesticularan i fins i tot diran falsedats, però els catalans han de saber que el Govern anirà per feina", posant "l'interès i el bé comú per sobre de tot", ha promès, alhora que ha cridat a prendre perspectiva del moment. A parer seu, les decisions que es prenguin durant el curs polític que comença --el tercer amb el PSC al capdavant de la Generalitat-- "determinaran la pròxima dècada" i "tindran conseqüències en els pròxims 10 anys".
En matèria econòmica, els socialistes també tenen el repte d'assolir el màxim nivell d'execució possible del pressupost aprovat al juliol, tot i comptar amb només mig any per fer-ho. Aquesta aspiració sí que depèn d'ells.
Blocs d'habitatges al barri de Sants, a Barcelona
La 'patata calenta' de la compra especulativa
No obstant això, tampoc volen que les urgències d'un context sempre enrevessat els distreguin del que defineixen com el principal problema que té Catalunya, compartit amb la resta del país: l'habitatge. Una qüestió que ocupa les converses d'Illa amb la consellera Sílvia Paneque, amb el futur de la llei que busca frenar la compra d'habitatge per especular encara pendent de resolució.
La Generalitat està decidida a pal·liar el drama que amenaça les classes baixes i mitjanes a Catalunya, i per això no té complexos i ho està provant tot. També una norma que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha qualificat d'inconstitucional i contrària a l'Estatut d'Autonomia per vulnerar el dret de propietat i d'herència, així com la llibertat d'empresa i generar una inseguretat jurídica inassumible segons el criteri de l'òrgan consultiu.
Avui, els socialistes analitzen el dur dictamen dels juristes per intentar trobar l'encaix jurídic que eviti que la llei embarranqui als tribunals a proposta de Junts o el PP tan bon punt vegi la llum. Els juristes van assenyalar el camí de la comissió parlamentària, després de retreure que s'hagi optat per la tramitació per lectura única, sense comptar amb les aportacions de la societat civil i de la resta de partits en comissió.
V Trobada del Govern, al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida)
Busquen el màxim encaix jurídic
Els Comuns, els socis amb qui s'ha pactat que els propietaris de cinc o més actius els destinin a habitatge habitual o al mercat de lloguer amb preus topats, tenen molt pes en aquest debat; el PSC no vol avançar sense abans reunir-se amb el partit de Jéssica Albiach al setembre. També neguen que les presses per aprovar la pretesa llei abans de les vacances fossin un error, com bé demostra un dels mantres del president quan es refereix a aquest tema: "Prefereixo equivocar-me que quedar-me de braços plegats".
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també està ultimant una proposició de llei d'intensificació residencial que arribarà al Parlament en les pròximes setmanes per augmentar la densitat dels edificis. El Govern, i Illa el primer, creuen que la part de la solució implica reconvertir despatxos i locals en desús en pisos de protecció oficial, fer subdivisions en futures promocions i fer remuntes perquè els blocs guanyin en alçada.
Això, a banda de mantenir el ritme per a la construcció de 50.000 pisos protegits fins al 2030 i no renovar les llicències dels pisos turístics situats a Barcelona el 2028.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, presidint la reunió amb els seus consellers al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida)
Primers resultats amb les llistes de la dependència
Si bé les infraestructures són una altra de les obsessions dels socialistes --precisament acaben de fer els primers passos ferms pel futur Eix transversal ferroviari per connectar Lleida amb Girona-- agilitzar les llistes de la dependència és una altra de les ambicioses tasques de l'únic departament que ha renovat la seva cara.
Sobre el conseller Moreno, fins fa ben poc secretari general de l'extitular Mònica Martínez Bravo, que ha deixat el càrrec per motius professionals i personals, recau el Pla Cura. Aquest pretén reduir dels 400 dies de mitjana que els catalans han d'esperar per rebre la resolució del grau de la dependència a només dos mesos.
Més expedients resolts que els que entren
Ja s'ha aconseguit a Vic, amb una prova pilot que integra els sistemes dels Centres d'Atenció Primària (CAP) i els serveis municipals i que s'estendrà a tot Catalunya al llarg de 2027. Va donar compte d'altres avenços sobre la matèria la portaveu Paneque en la roda de premsa posterior al Consell Executiu del passat dimarts: "Hem vist com, per primera vegada des de 2022, hem resolt més expedients dels que entraven".
Els tècnics del Departament de Drets Socials i Inclusió han resolt 8.000 expedients més dels que van entrar al sistema el passat mes de juliol. Són 200 les contractacions i 25 milions els euros invertits aquest any per a aquest fi.