Pataleta de Laura Borràs després d'estavellar-se davant la justícia europea: també en culpa a "Espanya"
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) inadmet la demanda de la dirigent de Junts contra la seva condemna per corrupció
Contingut relacionat: Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó per fraccionar contractes a la ILC
La justícia europea ha tornat a donar una nova plantofada als dirigents independentistes. Aquesta vegada, a Laura Borràs (Junts), condemnada el 2023 a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, i indultada pel Govern el passat 29 de juliol.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha inadmit la demanda interposada per Borràs contra la seva condemna per un cas de fraccionament de contractes, i la seva assignació a dit a un amic, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Una decisió que el TEDH va adoptar el passat 25 de juny —és a dir, un mes abans del seu indult—, i que ha transcendit aquesta setmana.
Borràs va presentar la demanda el passat febrer, després d'esgotar totes les vies de recurs davant la justícia espanyola. I assegura haver conegut la resolució ara a través de la "premsa" ja que —segons ella— els seus advocats "no van ser notificats".
"Gran decepció"
Així ho ha explicat la mandatària secessionista en un missatge al seu perfil de X, en el qual expressa la seva "gran decepció" amb la justícia europea, assegura ser víctima d'una "flagrant vulneració de drets" i carrega les culpes contra l'"Estat espanyol".
Borràs atribueix la inadmissió del seu recurs al fet que la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la va condemnar inclogués a la seva sentència la possibilitat de donar-li un indult. Una cosa que el TEDH no ha argumentat en cap moment, ja que ni tan sols ha entrat a valorar el seu cas.
És una notícia que, una vegada més, m’arriba per la premsa perquè els meus advocats no n’han estat notificats. No es pot dir que em sorprengui però em provoca una gran decepció perquè sempre he lluitat perquè un tribunal amb garanties acredités la flagrant vulneració de drets que… https://t.co/7IcryLNrUg
— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) 27 d'agost de 2026
"Sembla evident que l'Estat espanyol utilitza estratègicament les mesures de 'gràcia' per evitar ser corregit per la justícia europea per la via de la pèrdua d'objecte dels casos relacionats amb l'independentisme. En el meu cas, la sorprenent inclusió de la petició d'indult en la mateixa sentència ha fet possible mantenir efectiva la inhabilitació i, alhora, desactivar el risc reputacional del tribunal a Europa", interpreta Borràs.
Aquest nou pronunciament d'Estrasburg suposa un nou revés per a l'independentisme, els dirigents del qual en molt poques ocasions han sortit airosos davant el TEDH. I és que la justícia europea els va tancar la porta en qüestions com els referèndums de secessió, les iniciatives independentistes del Parlament, les càrregues de l'1-O, l'empresonament dels seus líders, o el presumpte espionatge amb Pegasus, entre altres qüestions.
La seva victòria més destacable es va produir aquest estiu, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emparar la llei d'amnistia del procés, donant per bons els arguments sobre la "reconciliació" esgrimits en el seu preàmbul, i malgrat els informes crítics d'altres organismes com la Comissió de Venècia del Consell d'Europa.
![](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/273683.png?h=tOnh686v"])