Publicada
Actualitzada

La passada de gol de la directiva del FC Barcelona a les entitats impulsores del procés, cedint a les seves pressions en suspendre l'homenatge previst als jugadors de la selecció espanyola campiona del Mundial aquest estiu, i obrint de bat a bat les portes del Spotify Camp Nou a un acte d'"exaltació de l'estelada", ha donat ales a un independentisme de capa caiguda en l'últim lustre.

Els simpatitzants culers afins a aquesta ideologia van acaparar el protagonisme aquest dijous abans i durant el partit de Lliga davant l'Athletic, desplegant milers de banderes secessionistes al carrer i a les grades, bona part d'elles repartides pels organitzadors de la mobilització.

Tal com estava previst, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va repartir 10.000 estelades de paper en tres punts dels voltants del coliseu blaugrana: a la seva porta d'accés número 15, a la Travessera de Les Corts, i davant el Tanatori. Una acció que ha enardit la moral dels seus dirigents que, després d'anys de sonats fracassos de convocatòria en les seves protestes, aquesta vegada s'han apuntat una victòria.

Eufòria a l'ANC

Així ho va expressar el president d'aquesta entitat privada, Josep Vila, eufòric per haver esgotat el repartiment de totes aquestes banderes de paper. Tant és així que, després d'això, es va venir amunt i va instar els simpatitzants separatistes a omplir d'estelades el Camp Nou sempre, "en tots els partits". I no només això: també a la resta d'estadis.

"Davant la catalanofòbia xenòfoba i violenta, la resposta és omplir tots els estadis d'estelades", va manifestar el líder de l'ANC als voltants de l'estadi poc abans del duel davant els lleons.

L'"exaltació de l'estelada" va servir també als seus impulsors per limar asprors després d'anys de desavinences entre ells. La protesta, promoguda per l'ANC juntament amb Òmnium Cultural, els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR), la Plataforma Pro Seleccions Esportives i algunes penyes blaugranes, va tenir el seu origen en el seu anhel de boicotejar l'homenatge a la Roja —malgrat que vuit dels seus futbolistes eren del Barça— i, especialment, en la seva indignació per la detenció d'un aficionat culer que es va enfrontar a tres agents de la Policia a les portes de l'estadi de l'Elx el passat diumenge, i a qui suposadament van requisar una bandera secessionista.

Èxit a la graderia i proclames hispanòfobes

Injecció de moral al marge, l'èxit de la iniciativa de les entitats impulsores del procés va ser clar a les grades, on la presència de l'ensenya separatista, habitual des de fa dècades al Camp Nou, va ser multitudinària, molt més gran que de costum, abans i durant el partit. La qual cosa, com no, va ser celebrada pels polítics secessionistes. Entre ells, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont (Junts), fugit de la Justícia a Bèlgica per protagonitzar el cop d'Estat de l'octubre de 2017.

Un cop ja començat el partit, part de l'afició va corejar l'himne català Els Segadors, hi va haver càntics al minut 17:14 —nombre simbòlic per als nacionalistes, ja que coincideix amb l'any de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió—, i també es van escoltar proclames hispanòfobes com "puta Espanya i puta selecció", entre d'altres.

En canvi, pel que fa a la manifestació convocada per l'ANC abans del partit, no es pot dir que fos precisament massiva: tot just va congregar unes 120 persones, segons la Guàrdia Urbana.

Pancarta contra Rodri

Tampoc no van faltar pancartes igualment polititzades. Fins i tot alguna dirigida contra un dels nous fitxatges del Barça, guardonat —per més inri— com a millor jugador del Mundial aquest estiu: "Rodri, Catalunya no té Rei" —"Rodri, Catalunya no té Rei"—, es llegia en una d'elles, agitada per un seguidor culer descontent perquè hi ha futbolistes del seu equip que no combreguen amb les seves idees. Cosa que, li agradi o no, també passa a la graderia i entre els milions, i molt diversos, aficionats blaugranes.