Les vacances dels polítics catalans arriben al seu final. La crisi migratòria de Ceuta no ha pertorbat excessivament el descans dels diputats al Parlament i han estat setmanes sense massa activitat des de la sentència del TJUE que va obrir les portes al retorn de Carles Puigdemont a la tardor.
Aquest serà un dels episodis que marcaran el nou curs polític, que promet ser encara més intens que l'anterior pels múltiples factors externs a Catalunya que indubtablement el guiaran, començant per unes eleccions generals que com a molt tard se celebraran al juliol de 2027 i que molt probablement comportaran un canvi de Govern —amb la també previsible irrupció de l'extrema dreta a la Moncloa per primera vegada—, a més de les municipals fixades pel mes de maig.
Carles Puigdemont
Per parts. El primer moviment esperable és que el Tribunal Constitucional obligui el Suprem a aplicar l'amnistia i que l'expresident pugui fer les maletes de manera definitiva en els pròxims mesos. Una tornada que Junts dotarà, com ja ha anunciat, de la màxima transcendència política possible després de nou anys d'orfandat per l'absència del seu líder, fugit a Bèlgica.
Aterratge de Puigdemont
La idea és que l'expresident de la Generalitat celebri una sèrie d'actes pel territori i, a partir d'aquí, decideixi si vol continuar al capdavant del partit, com li demanen insistentment la resta de membres de la direcció.
Tanmateix, la vella guàrdia convergent, com va explicar aquest mitjà, té altres plans. En el debat obert en l'entorn de la formació, també pesen unes enquestes en què Aliança Catalana no para de menjar-los terreny, fins a relegar-los, segons l'últim CEO, a la quarta força política de Catalunya.
El retorn, però, deixarà poc marge per al dubte al líder de Junts. De la seva decisió estaran molt pendents tant a Madrid, ja que determinarà el futur de la legislatura de Pedro Sánchez, com al Palau de la Generalitat, ja que del partit de Puigdemont depèn que s'aprovi el nou finançament.
El nou finançament, a debat
El Govern i ERC van pactar un canvi de model amb el Govern d'Espanya que arribarà al Congrés dels Diputats, previ aval del Consell de Política Fiscal i Financera de la setmana vinent. El vot favorable de Catalunya —Canàries també ho donarà— serà suficient per superar el tràmit.
Per ara, Junts insisteix que no donarà suport a la proposta en considerar-la insuficient. Els postconvergents defensen un concert econòmic, però hauran d'explicar molt bé als seus votants per què rebutgen 4.700 milions addicionals per a la Generalitat, que és el que contempla el canvi de model.
Pressió per a Junts
Fins i tot dins del mateix partit hi ha seriosos dubtes sobre si acabaran renunciant a aquesta proposta. A mesura que s'acosti la votació final, creixerà la pressió per a Junts tant per part del Govern, que va aconseguir la investidura d'Illa precisament a canvi de l'acord amb ERC en aquesta matèria, com dels mateixos republicans, que els consideren uns ingenus.
El que sostenen aquests últims és que no hi ha alternativa possible i que, amb la legislatura a la recta final, les opcions de reformar l'actual model s'esfumen. Demanen als postconvergents que, almenys, permetin la tramitació de la llei i debatin millores al mateix Congrés. Aquesta qüestió serà determinant, i la posició que adopti cadascú serà recordada durant molts anys.
Pressupostos Generals de l'Estat
Paral·lelament, el Congrés i, de nou, la majoria que depèn de Junts, debatrà els Pressupostos Generals de l'Estat, els primers que presentarà l'executiu socialista en tota la legislatura i presumiblement els últims.
Sánchez sap que ho té molt difícil, però confia en poder-se reunir amb Puigdemont a Barcelona i acostar postures tant en matèria de finançament, amb algun ajust que satisfaci Junts, com respecte als pressupostos, ja que aprovar-los donaria aire al Govern per esgotar el mandat fins al juliol i li permetria anotar-se una victòria parlamentària.
Pedro Sánchez
Avançament electoral
Si, per contra, els comptes cauen, com sembla previsible, no es descarta un avançament electoral. Alguns situen el mes de febrer com a possible data dels comicis si es donés el cas, mentre altres asseguren que la voluntat del president és estirar la legislatura fins al final, passi el que passi.
Les enquestes, en qualsevol cas, projecten una àmplia majoria absoluta del PP i Vox. I això també tindrà una resposta a Catalunya, començant per un Govern de Salvador Illa que es quedarà sense aliats a la Moncloa —caldrà veure com digereix això, si succeeix— i per una part de l'independentisme, que confia que l'arribada de l'extrema dreta al poder pugui agitar de nou les seves bases per recuperar el terreny perdut en els darrers anys.
Illa, a la seva
En l'àmbit estrictament domèstic, d'altra banda, el curs també comença amb turbulències des del punt de vista educatiu, amb noves vagues, i amb altres tants fronts oberts per al Govern, com unes Rodalies el traspàs de titularitat de les quals els usuaris continuen sense notar.
Illa se'n va anar de vacances, això sí, amb els deures fets. L'aprovació soferta dels pressupostos juntament amb els seus socis va ser un clar símptoma d'estabilitat. L'executiu socialista confia que aquestes noves partides siguin capaces de resoldre els principals problemes de la ciutadania, com l'habitatge, per la qual el Govern ha apostat des del primer dia, o la seguretat, clau per neutralitzar l'auge dels partits xenòfobs.
El president Salvador Illa
Aquesta majoria de govern consolidada, encara que només sigui en aparença, ha mantingut Catalunya al marge, en certa manera, de la crispació de la Meseta, que ha anat in crescendo els darrers anys i promet continuar augmentant els pròxims mesos.
L'11 de setembre
Els últims cops de cua de l'estiu també podrien ser un avançament del que ve. La Diada portava uns anys decaient, per desgràcia de l'independentisme, però enguany podria tornar a convertir-se en una data important des del punt de vista polític.
Caldrà veure què en farà la força que arriba més eufòrica, Aliança Catalana: si aconseguirà capitalitzar-la o si la seva irrupció convertirà el que abans era una jornada d'unió entre les forces separatistes en una lluita entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra.
Aquest mitjà seguirà de prop totes aquestes qüestions en una tardor en què baixaran per fi les temperatures, però que, com tantes altres per aquestes latituds, políticament es preveu calenta.
